Marc Rosàs, 1r Batxillerat A

1. Va arribar l’home a la lluna?
Arguments per a un gran engany
Marc Rosàs, 1r Batx. A

2. Resum de l’article
• L’article assegura que un 94% d’estatunidencs té dubtes sobre si realment l’Apollo 11 va
arribar a la Lluna. S’ajuda d’aquesta dada per argumentar, per exemple, que a la dècada dels
60 era molt més fàcil enganyar a la societat amb aquest tipus de coses, ja que no existia
Internet i els mitjans de comunicació , afirma, estàven molt més controlats per l’Estat.
• També es donen més raons que busquen refutar aquesta tesi, com que la tecnologia de
l’època amb prou feines era superior a la d’una calculadora actual i, per tant, era impossible
realitzar una proesa de semblant magnitud.
• Fins i tot es diu que el cohet podria no haver-se enlairat mai, perquè el públic era reduït i la
majoria eren polítics i altres personalitats.
• Al llarg de l’article es fa referència a diferents investigacions que s’han dut a terme sobre
aquest tema, com “The Faked Apollo Landings” o “ Apollo Investigation”, totes elles seguint
un mateix camí: L’aterratge a la Lluna va ser un muntatge.
• Es culpa del muntatge a les raons polítiques existents durant l’època, concloent afirmant que
la Lluna encara no ha estat mai trepitjada per un humà.

3. Els 8 criteris que permeten detectar
diferències entre ciència i pseudociència:
• És investigable?
• És real?
• És verificable amb dades?
• Es basa en lleis o principis?
• Utilitza un llenguatge precís?
• És replicable?
• És revisable i descartable?
• Qui l’exerceix?

4. És investigable?
No ho és, perquè tot el que es diu són teories sense cap base demostrable o investigable.
És real?
Fins que no es demostrin aquestes teories, no ho és. Totes les afirmacions i conclusions
realitzades a l’article són fruit de meres especulacions i hipòtesis.
És verificable amb dades?
Trobem moltes frases que no es poden verificar mitjançant dades, per exemple: “Los
medios de comunicación estaban muy controlados”.

5. Es basa en lleis o principis?
L’article només es basa en diferents “investigacions”. Si ens fixem en aquestes investigacions,
trobem que una d’elles, “Operation Lune”, en realitat no ho era, sinò que és un fals-
documental que fa una paròdia dels que creuen que l’Apollo no va aterrar mai.
Utilitza un llenguatge precís?
No s’empra un llenguatge precís. Ho podem comprovar amb frases com: “Además de los
problemas para explicar cómo las sombras tienen esas formas extrañas”. Si es fes servir un
llenguatge precís, seria més concret a l’hora de descriure les formes d’aquestes ombres.
És replicable?
No ho és, perquè és un esdeveniment que només va succeïr un cop a l’història i , per tant,
no es pot tornar a repetir en les mateixes condicions i context.

6. És revisable i descartable?
En aquest cas sí que és descartable, ja que les fonts que fa servir per donar suport a la
seva tesi són incorrectes. L’exemple més evident és el de Operation Lune, un fals-
documental que l’article tracta com a un documental de veritat.
Qui l’exerceix?
L’autor és un usuari de Twitter, que assegura ser editor d’una pàgina de divulgació
científicotecnològica anomenada Microsiervos.

7. Conclusions:
Les teories que trobem a l’article no s’ajusten als criteris que marquen que la teoria es troba
dins del camp de la ciència:
No són investigables, no són reals ni verificables amb dades, no es basen en cap llei o principi
ni utilitzen un llenguatge precís, no són replicables, l’única manera de revisar-les és
descartant-les i les exerceix una persona de qui no tenim constància de la seva formació
científica.
A més, no podem dir que es tracti d’una font fiable i eficaç, ja que hi trobem greus
incongruències.
Per tant, hem de classificar aquest article com a pseudociència.