SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
Download to read offline
Els recursos energètics forestals i
dels conreus energètics
Congrés d’Energia de Catalunya
Lleida, 26 de Novembre de 2013
Pere Navarro
Mireia Codina i Palou
Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Tipus de biomassa sòlida
• Restes forestals: biomassa forestal primària

(BFP)
– Tractaments silvícoles (arbres petits, torts,
capçades...)
• Indústries forestals: biomassa forestal
secundària
– Primera transformació (escorça, costers,
serradures...)
– Segona transformació (retalls, encenalls...)

• Conreus i restes agrícoles:
– Poda d’espècies llenyoses
– Cultiu d’espècies herbàcies (palla)
• Indústries agroalimentàries (closques fruits
secs, pinyols, clofolla arròs, marro cafè...)
• Altres conreus energètics llenyosos

Transformades i
posades al mercat,
poden tenir la
mateixa forma, però
el seu origen és
diferent i, per tant,
també els costos de
transformació i les
seves implicacions
socioeconòmiques
Origen Biomassa vegetal?
Forestal-Agrària
• Primària
– Agrícola: blat, soja, colza...
– Forestal:aprofitaments forestals,
prevenció d’incendis, altres
– Cultius energètics: agraris i
forestals
Origen Biomassa vegetal?
Forestal-Agrària
• Restes
– Industria agrària: restes d’esporgues,
closques, clofolles...
– Industria forestal-Biomassa Forestal
Secundaria: restes, serradures,
costers...
Sector forestal a Catalunya
Catalunya és un país de boscos
Cobertes
Terrenys forestals

Superfície
(ha)

%

2.060.174

64

16.924

1

Terrenys agrícoles

972.347

30

Zones urbanitzades

165.794

5

Aigües continentals

Total

3.215.239
Sector forestal a Catalunya
• Superfície forestal Catalunya: 2.060.174 ha
• Superfície forestal privada: 1.576.664 ha
(77%)
• Superfície forestal pública: 483.510 ha
(23%)
–
–
–
–

Estat o CA – UP: 3,5%
Estat o CA – No UP: 1,5%
Entitats locals – UP: 16%
Entitats locals – No UP: 2%
Sector forestal a Catalunya
• Creixement:
El ritme d’aprofitaments
2.950.000 m3/any
forestals és molt
• Aprofitaments:
inferior al creixement
750.000 m3/any
dels boscos,
• Balanç (excedents anuals): Sols aprofitem el 25%
2.060.000 m3/any
Sector forestal a Catalunya
Mercat1
Tipus de
biocombus
tible
Estella
Pèl·lets

Producció
(tones)
196.3022
9.000

Consum a
Catalunya
(Tones)
61.302
5.000

Exportació
(tones)
135.000
4.000

Representa aprox. un 26% dels aprofitaments actuals
1

Famadas F., 2013. Dossier Tècnic nº63. Biomassa (II)

2 No es considera l’autoproducció
Beneficis de l’ús de la biomassa
forestal
Gestió forestal sostenible
Actuacions a bosc

Incidència directa:
disminució del risc d’incendi com
a conseqüència de l’extracció de
combustible

Incidència indirecta:
percepció del bosc com a font de
treball i riquesa
Beneficis ambientals
• Ús d’una energia renovable provinent d’una
gestió forestal sostenible
• Balanç neutre d’emissions de CO2 (efecte hivernacle)
• Baix contingut en sofre (pluja àcida)
• Balanç energètic positiu
• Prevenció d’incendis forestals
• Recuperació cendres per fertilització
Beneficis socials
• Per a la mobilització de 10.000 t50, es poden
crear els següents llocs de treball:
– Directes = 11,5
• Tallada i desembosc: 9,5
• Transport: 1
• Estellat: 1

– Indirectes i induïts = 12
En total podria suposar 0,8 MW tèrmics és un lloc de treball
Beneficis econòmics
• Balanç econòmic positiu (cost en €/kWh inferior a
combustibles fòssils)

•
•
•
•

Major estabilitat de preus
Disminueix la dependència energètica externa
Valor afegit local
Dóna sortida a un producte poc valoritzat que
complementa els actuals aprofitaments de la fusta

• Única producció planificable i especialitzada en
producció d’energia
Beneficis econòmics
Valor afegit local
Costos de producció associats al
manteniment i dinamització de
l’economia rural

Pràcticament tot el valor afegit de l’estella
queda al territori
Formes comercialitzables
Llenya
Forma cilíndrica o cònica, molt
heterogènia
•Humitat variable
•Relativament econòmica
(130€/t)
•PCI: 3-3,5 kWh/kg
•Cendres <1,5%
Estella
Fragments de fusta de petita dimensió,
obtinguts per tall mecànic, de forma
irregular
•Humitat 20 – 40%bh
•Preu: 30 – 120 €/t
•PCI: 3.500 kWh/t30
•Cendres < 1%
Pèl·lets
Serradures comprimides a altes temperatures,
forma cilíndrica (8 – 12 mm)

•Humitat ~ 10%bh
•PCI: 4,7 - 5 kWh/kg
•Preu: 150 -200€/t
•Cendres <0,5%
Briquetes
Serradures comprimides que assoleixen altes
temperatures, forma cilíndrica, 50-80 mm
diàmetre
•Humitat ~10%bh
•PCI: 4,7-5 kWh/kg
•Cendres <0,5%
Altres potencials
•Estella i pèl·let torrefactat
•Biocarburants
•Productes derivats de les biorefineries i bioproductes

•Etc….

Encara hi ha molt de camí per recòrrer…..
Cadena de Valor de l’estella
Aprofitament

Transformació
biocombustible

Transport
Subministrament

Comerç i
consum
Procés productiu pèl·lets

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

(Escorçat i estellat)
Trituradora i molí
Assecat
Pel·letitzat mitjançant premsa
Refredament
Garbellat i classificat
Emmagatzematge i empaquetatge
Aspectes importants de qualitat
• UNE-EN 15234-1 Assegurament de la qualitat
i traçabilitat.
• UNE-EN 14961, Especificacions tècniques dels
biocombustibles sòlids (1- terminologia, 2Pèl·lets, 4- Estella..).
• UNE-EN 14774 de determinació d’humitat.
• UNE-EN 14918 determinació del poder
calorífic inferior.
• I altres...
PCI i la humitat
La humitat és el factor que més influeix en el PCI, ja que com
més humitat conté el biocombustible, més baixa serà la
quantitat de calor aportada
Variació teórica del poder calorífic inferior segons la humitat de l'estella

Poder calorífic inferior (kWh/t)

6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
0

5

10

15

20

25

30

Humitat % (base humida - contingut de aigua)

35

40

45
Conreus energètics llenyosos
Característiques cultius

• Adaptació a les condicions mediambientals locals
major productivitat
• Alta productivitat de biomassa amb baixos costos
de producció
• Resistent a plagues i malalties
• Balanç econòmic positiu
• Balanç energètic positiu
• Fàcil gestió i ús de maquinària agrícola tradicional
• Respectuós amb el medi ambient
Fases del cultiu
•
•
•
•
•
•
•

Preparació del terreny
Plantació
(Control males herbes)
(Reg)
(Abonat)
(Renovellament)
Recol·lecció
Plantació
Reg
Control males herbes
Recol·lecció
•Espècies
Característiques espècies
•
•
•
•
•
•
•

Elevat creixement juvenil
Producció de brots
Poc deteriorament de la soca
Capacitat de créixer en plantacions denses
Resistència a algunes malalties
Alt contingut en energia
Algunes espècies, filtres verds
• Pollancre:

Espècies amb reg

– Alts requeriments d’aigua i nutrients
– Possibilitat de cultius mixtes
– Producció esperable: 6-20 tms/ha/any

• Paulònia:
–
–
–
–
–
–

Plantació d’estaques amb arrels o cultiu in-vitro
Costos inicials elevats deguts al preu de la planta
Es necessita reg de suport, però amb necessitats menors que el pollancre
No es recomana torns molts curts degut al buit que es forma al tronc
Possibilitat de cultius mixtes
Producció esperable: 40 tms/ha/any

• Salze:
–
–
–
–

Cultivat a països europeus més freds i humits
Resisteix malament la sequera
A Espanya, no assoleix grans produccions
Producció esperable: 8-18 tms/ha/any
• Plataner:

Espècies sense reg

– Plantació d’estaques amb arrels
– Costos inicials elevats deguts al preu de la planta i intensa preparació del
terreny
– Potser és necessari el reg de suport els primers anys
– Possibilitat de cultius mixtes
– Producció esperable: 11 – 30 tms/ha/any

• Robínia:
–
–
–
–
–

Creix bé en sòls pobres i zones amb baix règim pluviomètric
Fixadora de nitrogen
Invasora
Possibilitat de cultius mixtes
Producció esperable: 4 - 6 tms/ha/any

• Eucaliptus:
–
–
–
–

No necessita reg
Creix bé en sòls pobres
Filtre verd
Producció esperable: 15 – 20 tms/ha/any
Idees
• Hi ha disponibilitat de fusta i biomassa
forestal.
• Es pot augmentar via conreus energètics
llenyosos.
• Important!, aspectes relacionats amb la
qualitat.
• La biomassa és una alternativa més a l’auto
producció energètica.
• Hi ha molts exemples d’èxit d’instal·lacions
municipals Funciona.
Gràcies per la seva atenció
Pere Navarro
Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa
http://afib.ctfc.cat/
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
www.ctfc.cat
Butlletí INFOBIOMASSA
infobio.ctfc.cat

More Related Content

Similar to Pere Navarro a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)

Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13juditrb
 
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFC
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFCEstàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFC
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFCAFIB CTFC
 
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al SolsonèsInnobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al SolsonèsAFIB CTFC
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxMaria Polo
 
20130924 exemples instals_argencola_jrb
20130924 exemples instals_argencola_jrb20130924 exemples instals_argencola_jrb
20130924 exemples instals_argencola_jrbjuditrb
 
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)deptecnolo
 
20130924 exemples instals_camarles_jrb
20130924 exemples instals_camarles_jrb20130924 exemples instals_camarles_jrb
20130924 exemples instals_camarles_jrbAFIB-biomassa
 
Conreu del pollancre per biomassa
Conreu del pollancre per biomassaConreu del pollancre per biomassa
Conreu del pollancre per biomassaAFIB CTFC
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTS
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTSPresentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTS
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTSDavid Merino Parcet
 
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semBiomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semadgrant
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsMireia Llobet
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.geografia2nB
 

Similar to Pere Navarro a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013) (20)

Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13
 
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFC
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFCEstàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFC
Estàndards de qualitat pels biocombustibles llenyosos. Mireia Codina, CTFC
 
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al SolsonèsInnobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
 
Xavier Flotats a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Xavier Flotats a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)Xavier Flotats a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Xavier Flotats a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
 
20130924 exemples instals_argencola_jrb
20130924 exemples instals_argencola_jrb20130924 exemples instals_argencola_jrb
20130924 exemples instals_argencola_jrb
 
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
 
20130924 exemples instals_camarles_jrb
20130924 exemples instals_camarles_jrb20130924 exemples instals_camarles_jrb
20130924 exemples instals_camarles_jrb
 
191107 calderes biomassa industrial termosun
191107 calderes biomassa industrial termosun191107 calderes biomassa industrial termosun
191107 calderes biomassa industrial termosun
 
Conreu del pollancre per biomassa
Conreu del pollancre per biomassaConreu del pollancre per biomassa
Conreu del pollancre per biomassa
 
191107 biomassa industrial dekra
191107 biomassa industrial dekra191107 biomassa industrial dekra
191107 biomassa industrial dekra
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTS
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTSPresentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTS
Presentació Atria Catalunya 2013, la biomassa de qualitat per TOTS
 
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semBiomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
 
Pqpi comerç
Pqpi comerçPqpi comerç
Pqpi comerç
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídrics
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
 
Biomassa
BiomassaBiomassa
Biomassa
 
Icaen 160927 eerr industria granollers 2
Icaen 160927 eerr industria   granollers 2Icaen 160927 eerr industria   granollers 2
Icaen 160927 eerr industria granollers 2
 

More from Associació Congrés d'Energia de Catalunya

Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Associació Congrés d'Energia de Catalunya
 

More from Associació Congrés d'Energia de Catalunya (20)

Harry Lehmann a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
Harry Lehmann a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)Harry Lehmann a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
Harry Lehmann a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
 
Miquel Torrente a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
Miquel Torrente a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)Miquel Torrente a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
Miquel Torrente a Coenercat, sessió de Barcelona (25.11.2013)
 
Article autoconsum fv altres paisos
Article autoconsum fv altres paisosArticle autoconsum fv altres paisos
Article autoconsum fv altres paisos
 
Joan Alario a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Joan Alario a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)Joan Alario a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Joan Alario a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
 
Josep Lluis Salazar a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Josep Lluis Salazar a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)Josep Lluis Salazar a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Josep Lluis Salazar a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
 
Josep Bordonau a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Josep Bordonau a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)Josep Bordonau a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
Josep Bordonau a Coenercat, sessió de Barcelona (29.11.2013)
 
Sergi Nuss a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Sergi Nuss a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Sergi Nuss a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Sergi Nuss a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Pere Sala a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Pere Sala a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Pere Sala a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Pere Sala a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Gjsbert Huijink (somenergia) a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Gjsbert Huijink (somenergia) a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Gjsbert Huijink (somenergia) a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Gjsbert Huijink (somenergia) a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Paul Fleming a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Paul Fleming a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Paul Fleming a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Paul Fleming a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Mariano Marzo a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Mariano Marzo a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Mariano Marzo a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Mariano Marzo a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Miquel Cabré a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Miquel Cabré a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Miquel Cabré a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Miquel Cabré a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Jordi Serrano a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Jordi Serrano a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Jordi Serrano a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Jordi Serrano a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Alberto Coronas a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Alberto Coronas a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Alberto Coronas a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Alberto Coronas a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Sergi Saladié a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Sergi Saladié a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Sergi Saladié a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Sergi Saladié a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Josep Espluga a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Josep Espluga a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)Josep Espluga a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
Josep Espluga a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)
 
Luisa F. Cabeza a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Luisa F. Cabeza a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)Luisa F. Cabeza a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Luisa F. Cabeza a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
 
Joan Escuer a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Joan Escuer a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)Joan Escuer a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
Joan Escuer a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)
 

Pere Navarro a Coenercat, sessió de Lleida (26.11.2013)

  • 1. Els recursos energètics forestals i dels conreus energètics Congrés d’Energia de Catalunya Lleida, 26 de Novembre de 2013 Pere Navarro Mireia Codina i Palou Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
  • 2. Tipus de biomassa sòlida • Restes forestals: biomassa forestal primària (BFP) – Tractaments silvícoles (arbres petits, torts, capçades...) • Indústries forestals: biomassa forestal secundària – Primera transformació (escorça, costers, serradures...) – Segona transformació (retalls, encenalls...) • Conreus i restes agrícoles: – Poda d’espècies llenyoses – Cultiu d’espècies herbàcies (palla) • Indústries agroalimentàries (closques fruits secs, pinyols, clofolla arròs, marro cafè...) • Altres conreus energètics llenyosos Transformades i posades al mercat, poden tenir la mateixa forma, però el seu origen és diferent i, per tant, també els costos de transformació i les seves implicacions socioeconòmiques
  • 3. Origen Biomassa vegetal? Forestal-Agrària • Primària – Agrícola: blat, soja, colza... – Forestal:aprofitaments forestals, prevenció d’incendis, altres – Cultius energètics: agraris i forestals
  • 4. Origen Biomassa vegetal? Forestal-Agrària • Restes – Industria agrària: restes d’esporgues, closques, clofolles... – Industria forestal-Biomassa Forestal Secundaria: restes, serradures, costers...
  • 5. Sector forestal a Catalunya Catalunya és un país de boscos Cobertes Terrenys forestals Superfície (ha) % 2.060.174 64 16.924 1 Terrenys agrícoles 972.347 30 Zones urbanitzades 165.794 5 Aigües continentals Total 3.215.239
  • 6. Sector forestal a Catalunya • Superfície forestal Catalunya: 2.060.174 ha • Superfície forestal privada: 1.576.664 ha (77%) • Superfície forestal pública: 483.510 ha (23%) – – – – Estat o CA – UP: 3,5% Estat o CA – No UP: 1,5% Entitats locals – UP: 16% Entitats locals – No UP: 2%
  • 7. Sector forestal a Catalunya • Creixement: El ritme d’aprofitaments 2.950.000 m3/any forestals és molt • Aprofitaments: inferior al creixement 750.000 m3/any dels boscos, • Balanç (excedents anuals): Sols aprofitem el 25% 2.060.000 m3/any
  • 8. Sector forestal a Catalunya Mercat1 Tipus de biocombus tible Estella Pèl·lets Producció (tones) 196.3022 9.000 Consum a Catalunya (Tones) 61.302 5.000 Exportació (tones) 135.000 4.000 Representa aprox. un 26% dels aprofitaments actuals 1 Famadas F., 2013. Dossier Tècnic nº63. Biomassa (II) 2 No es considera l’autoproducció
  • 9. Beneficis de l’ús de la biomassa forestal
  • 10. Gestió forestal sostenible Actuacions a bosc Incidència directa: disminució del risc d’incendi com a conseqüència de l’extracció de combustible Incidència indirecta: percepció del bosc com a font de treball i riquesa
  • 11. Beneficis ambientals • Ús d’una energia renovable provinent d’una gestió forestal sostenible • Balanç neutre d’emissions de CO2 (efecte hivernacle) • Baix contingut en sofre (pluja àcida) • Balanç energètic positiu • Prevenció d’incendis forestals • Recuperació cendres per fertilització
  • 12. Beneficis socials • Per a la mobilització de 10.000 t50, es poden crear els següents llocs de treball: – Directes = 11,5 • Tallada i desembosc: 9,5 • Transport: 1 • Estellat: 1 – Indirectes i induïts = 12 En total podria suposar 0,8 MW tèrmics és un lloc de treball
  • 13. Beneficis econòmics • Balanç econòmic positiu (cost en €/kWh inferior a combustibles fòssils) • • • • Major estabilitat de preus Disminueix la dependència energètica externa Valor afegit local Dóna sortida a un producte poc valoritzat que complementa els actuals aprofitaments de la fusta • Única producció planificable i especialitzada en producció d’energia
  • 15. Valor afegit local Costos de producció associats al manteniment i dinamització de l’economia rural Pràcticament tot el valor afegit de l’estella queda al territori
  • 17. Llenya Forma cilíndrica o cònica, molt heterogènia •Humitat variable •Relativament econòmica (130€/t) •PCI: 3-3,5 kWh/kg •Cendres <1,5%
  • 18. Estella Fragments de fusta de petita dimensió, obtinguts per tall mecànic, de forma irregular •Humitat 20 – 40%bh •Preu: 30 – 120 €/t •PCI: 3.500 kWh/t30 •Cendres < 1%
  • 19. Pèl·lets Serradures comprimides a altes temperatures, forma cilíndrica (8 – 12 mm) •Humitat ~ 10%bh •PCI: 4,7 - 5 kWh/kg •Preu: 150 -200€/t •Cendres <0,5%
  • 20. Briquetes Serradures comprimides que assoleixen altes temperatures, forma cilíndrica, 50-80 mm diàmetre •Humitat ~10%bh •PCI: 4,7-5 kWh/kg •Cendres <0,5%
  • 21. Altres potencials •Estella i pèl·let torrefactat •Biocarburants •Productes derivats de les biorefineries i bioproductes •Etc…. Encara hi ha molt de camí per recòrrer…..
  • 22. Cadena de Valor de l’estella Aprofitament Transformació biocombustible Transport Subministrament Comerç i consum
  • 23. Procés productiu pèl·lets 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. (Escorçat i estellat) Trituradora i molí Assecat Pel·letitzat mitjançant premsa Refredament Garbellat i classificat Emmagatzematge i empaquetatge
  • 24. Aspectes importants de qualitat • UNE-EN 15234-1 Assegurament de la qualitat i traçabilitat. • UNE-EN 14961, Especificacions tècniques dels biocombustibles sòlids (1- terminologia, 2Pèl·lets, 4- Estella..). • UNE-EN 14774 de determinació d’humitat. • UNE-EN 14918 determinació del poder calorífic inferior. • I altres...
  • 25. PCI i la humitat La humitat és el factor que més influeix en el PCI, ja que com més humitat conté el biocombustible, més baixa serà la quantitat de calor aportada Variació teórica del poder calorífic inferior segons la humitat de l'estella Poder calorífic inferior (kWh/t) 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 0 5 10 15 20 25 30 Humitat % (base humida - contingut de aigua) 35 40 45
  • 27. Característiques cultius • Adaptació a les condicions mediambientals locals major productivitat • Alta productivitat de biomassa amb baixos costos de producció • Resistent a plagues i malalties • Balanç econòmic positiu • Balanç energètic positiu • Fàcil gestió i ús de maquinària agrícola tradicional • Respectuós amb el medi ambient
  • 28. Fases del cultiu • • • • • • • Preparació del terreny Plantació (Control males herbes) (Reg) (Abonat) (Renovellament) Recol·lecció
  • 30. Reg
  • 34. Característiques espècies • • • • • • • Elevat creixement juvenil Producció de brots Poc deteriorament de la soca Capacitat de créixer en plantacions denses Resistència a algunes malalties Alt contingut en energia Algunes espècies, filtres verds
  • 35. • Pollancre: Espècies amb reg – Alts requeriments d’aigua i nutrients – Possibilitat de cultius mixtes – Producció esperable: 6-20 tms/ha/any • Paulònia: – – – – – – Plantació d’estaques amb arrels o cultiu in-vitro Costos inicials elevats deguts al preu de la planta Es necessita reg de suport, però amb necessitats menors que el pollancre No es recomana torns molts curts degut al buit que es forma al tronc Possibilitat de cultius mixtes Producció esperable: 40 tms/ha/any • Salze: – – – – Cultivat a països europeus més freds i humits Resisteix malament la sequera A Espanya, no assoleix grans produccions Producció esperable: 8-18 tms/ha/any
  • 36. • Plataner: Espècies sense reg – Plantació d’estaques amb arrels – Costos inicials elevats deguts al preu de la planta i intensa preparació del terreny – Potser és necessari el reg de suport els primers anys – Possibilitat de cultius mixtes – Producció esperable: 11 – 30 tms/ha/any • Robínia: – – – – – Creix bé en sòls pobres i zones amb baix règim pluviomètric Fixadora de nitrogen Invasora Possibilitat de cultius mixtes Producció esperable: 4 - 6 tms/ha/any • Eucaliptus: – – – – No necessita reg Creix bé en sòls pobres Filtre verd Producció esperable: 15 – 20 tms/ha/any
  • 37. Idees • Hi ha disponibilitat de fusta i biomassa forestal. • Es pot augmentar via conreus energètics llenyosos. • Important!, aspectes relacionats amb la qualitat. • La biomassa és una alternativa més a l’auto producció energètica. • Hi ha molts exemples d’èxit d’instal·lacions municipals Funciona.
  • 38. Gràcies per la seva atenció Pere Navarro Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa http://afib.ctfc.cat/ Centre Tecnològic Forestal de Catalunya www.ctfc.cat Butlletí INFOBIOMASSA infobio.ctfc.cat