Presentació a la jornada tècnica "El paper de la biomassa en un model energètic 100% renovable" a càrrec de Damià Gomila, de la cooperativa Biomassa Tramuntana

1. II Jornades Tècniques
Som Energia Mallorca
Museu del calçat i de la Pell
Inca
12 de març de 2015
El paper de la biomassa en un
model energètic 100% renovable
Damià Gomila
Biomass Tramuntana S. Coop.

2. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

3. Per què Som Energia?Per què Som Energia?
Aspectes globals
1) Peak Oil (fi del petroli barat): Augment dels preus en un futur
proper
2) Canvi Climàtic: augment de les emissions de CO2 / imposts
3) Seguretat del subministrament: estratègies geopolítiques
perilloses
Aspectes Locals
1) Democratització del model energètic: trencar monopoli; a
qui li conferim poder és qui frena les renovables
2) Treball cooperatiu: una aposta per una societat més
col·laborativa i solidària
3) Suport a l'economia local i al desenvolupament rural

4. Peak Oil
Els recursos minerals no poden ser extrets a un
ritme constant indefinidament sinó que segueixen
una corba de producció.
Reserves
R(t)
R(t≤0) = Rmax
R(t→∞) → 0
R(t)
t
Producció
P(t)=-dR(t)/dt
P(t ≤ 0) = 0
P(t→∞) → 0
P(t)
t

5. Crisi energètica
Evolució del preu del petroli Producció global de petroli

6. Retorns decreixents (TRE)
Arenes asfàltiques de Canada Shale oil (petroli d'esquist)

7. Canvi climàtic i combustibles fòssils
http://nadaesgratis.es/anxo-sanchez/tranquilo-majete-las-reservas-d
e-petroleo-son-inagotables
Si quemásemos todos los recursos conocidos entre ahora y 2050 la temperatura del planeta subiría con seguridad más de 5ºC.

8. Canvi climàtic
L'alt nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle estant
produint greus alteracions del clima.

9. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

10. Consum energia primaria

11. A Balears
Aprox. 3 TEP/persona/any

12. Consum final per sectors

13. Quanta energia dels boscos?
5.000.000 t Pinus Halepensis x 0.03 = 150.000 t/anys (1.9 t/ha/any)
1kg biomassa = 4600 kcal
150.000t/any x 4.600.000 kcal/t = 6,9 x 1011
kcal/any = 69.000 TEP/any = 8.0 x 108
kWh/any
Consum energia primaria Balears = 3.000.000 TEP
Biomassa només pot produir 69000/3000000 x 100 = 2.3%
de l'energia primaria que consumim avui en dia. Incloent
totes les especies un 5% (150.000 TEP).
Població a Balears: 1.100.000 persones = 1.100.000/2.71 =
405.000 famílies
405.000 x 5500 kWh/any = 22 x 108
kWh/any
Consum elèctric total: 55 x 108
kWh/any
Consum per família a Balears: 5500 kWh/any

14. I si sembram (cultius energètics)?
Pinus Halepensis
150.000t/any x 4.600.000 kcal/t = 6,9 x 1011
kcal/any = 69.000 TEP/any = 800.000 MWh/any
Demanda elèctrica: 5.500.000 MWh/any
Energia primaria:
3.000.000 TEP = 34.890.000 Mwh/any
paulownia

15. Biomassa per produir electricitat?
No és una bona idea

16. Agricultura com a font embornal
d'energia
Consum energia primaria Balears = 3.000.000 TEP
Sector primari
3.000.000 x 0.048 = 144000 TEP=14,4 x 1011
kcal
Població a Balears: 1.100.000 persones
1.100.000 x 2000 kcal/dia x 365 dies = 8 x 1011
kcal
Durant 10.000 anys l'agricultura va tenir cicles energètics i materials equilibrats, que
permetien aprofitar l'energia solar recol·lectada per la fotosíntesis de manera
sostenible. En els anys 50-60 la revolució verda va estendre l'ús dels combustibles
fòssils en forma de fertilitzants, pesticides i mecanització generalitzada. Des de llavors
l'agricultura industrial va multiplicar el consum energètic. Avui per cada caloria
ingerida se'n consumeixen 10 ó 15 de combustibles fòssils.
http://www.resilience.org/stories/2006-06-11/implications-fossil-fuel-dependence-food-system
http://www.fromthewilderness.com/free/ww3/100303_eating_oil.html
31% for the manufacture of inorganic fertilizer ; 19% for the operation of field machinery
16% for transportation; 13% for irrigation; 8% for raising livestock (not including livestock feed)
5% for crop drying; 5% for pesticide production; 8% miscellaneous

17. Quanta energia per calefacció?
Consum energia primaria Balears = 3.000.000 TEP
Residencial: 3.000.000 x 16,7 / 100 = 501.000 TEP
Calefacció i ACS: 501.000 x 58 / 100 = 290.580 TEP
Calefacció: 501.000 x 32 / 100 = 160.320 TEP
Tota la biomassa forestal: 150.000 TEP
http://www.bioenergyinternational.es/noticias/News/show/consumo-energetico-domestico-en-espana-568
Calefacció habitatge unifamiliar: 64%

18. Aprofitament de la fusta
ANUALITAT 2014. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M10022309120411063560&lang=CA&cont=20115
Llega a Mallorca el primer cargamento de residuos para incinerar desde Italia

19. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

20. B io m assa C o m b u stib le s fò ssils
In e sg o ta b le S’e sg o te n
P re u s co m p e titiu s i e sta b le s C o n sta n t in c re m e n t d e ls p re u s
P ro p e r a l llo c d e co n su m Im p o rta c ió d e l co m b u stib le
G e n e ra llo c s d e t re b a ll lo ca ls E l b e n e fi c i va a l’e xte r io r
G e n e ra r iq u e sa lo ca l E n d e u ta m e n t lo ca l
É s n e ta i in n ò c u a M a ls o lo rs, r isc d ’e xp lo sió
Q u a si b é e m issio n s n u l·le s d e ga so s n o c iu s A lte s e m issio n s d e ga so s n o ciu s
C O 2 i C O n e u t re A lte s e m issio n s d e C O 2 i C O
● Problemes:
– A Mallorca, de manera sostenible, la biomassa només pot aportar al voltant
d'un 3% del consum actual d'energia primaria.
– Amb els criteris empresarials habituals, està per veure que la extracció de
biomassa a Mallorca sigui un negoci rentable.

21. Fotosíntesis
Cel·lulosa (llenya) Combustió
Gasificació

22. Cicle del carboni
http://cienciasdejoseleg.blogspot.com.es/2013/07/el-ciclo-del-carbono.html

23. Energies renovables són una
extensió dels combustibles fòssils

24. TRE
M. Ballenilla y F. Ballenilla, La tasa de retorno
energético, El Ecologista 55, 24 (2007).

25. Incendis forestals
● A Mallorca (estiu 2012):
Un incendi a les costes de Xorrigo obliga a tallar la carretera de Manacor
Nou foc a Bendinat, el pitjor de l’estiu
Un incendi crema més de 40 hectàrees a l’Albufera
● A Mallorca (estiu 2013):
Incendi forestal d'Andratx
(2000 ha)
Incendi forestal d'Arta
(480 ha)

26. Incendis forestals

27. Prevenció 1

28. Prevenció 2

29. Normativa

30. Normativa
● 50 metres
● 10 metres
● 30 metres
● 10 metres

31. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

32. Estufes de llenya
xemeneia salamandra estufa de llenya insert o casette
rendiment < 20% rendiment 60-80 % consum elèctric 35W
rendiment 80 %

33. Tipus d'estufes i calderes de
policombustible i de pelets
1. Calderes que substitueixen
una caldera de gasoil. Per cases
amb radiadors i ACS.
2. Estufes que substitueixen llar de foc i
estufes de llenya on no és possible una
caldera. Proporcionen: Calefacció i/o ACS

34. Funcionament d'una estufa de biomassa
Consum elèctric 100-150W
Rendiment 80-90 %

35. Instal.lació
Fumerals ben nets!!

36. Avantatges i inconvenients
● Els productes processats com els pelets tenen una
despesa energètica extra (TRE més baixa).
● Per ordre d'eficiència energètica tenim: llenya, estella i
pelet. Subproductes com la clovella d'ametlla o pelet fet
amb restes s'han d'avaluar d'un altra manera.
● L'estella només s'utilitza en calderes industrials.
● Les estufes de pelets necessiten corrent elèctrica.
● El gran avantatge de les estufes i calderes és
l'automatisme. També són una una mica més eficients
que una estufe de llenya.

37. ● Una casa de 130m2 i 4 habitacions, amb radiadors i ACS, a
Mallorca consumeix aproximadament 1000 l de gasoil/any.
Radiadors elèctrics: 1000 l gasoil = 10300 kWh 10300 kWh x 0.15 €/kWh = 1545 €
Bomba de calor: 1000 l gasoil = 10300/3 kWh 3450 kWh x 0.15 €/kWh = 520 €
1 l gasoil = 8900 kcal = 10,3 kWh
1 kg estella = 3900 kcal = 4,5 kWh
1 kg pelet = 4600 kcal = 5,35 kWh
1 kg clovella= 4160 kcal = 4.8 kWh
1 l gasoil = 2.3 kg estella = 1.95 kg pelet
Per exemple:
preu gasoil calefacció: 1,084 €/l
preu pelet: 0.30 €/kg (300 €/tona,4.5 €/15kg)
preu llenya: 0.20 €/kg (200 €/tona)
1000 l gasoil ------- 1000 €
- 1950 kg pelet ------- 585 €
________________________
Estalvi anual 415 €
Estalvi
1000 l gasoil ------- 1000 €
- 1950 kg llenya de pi ------- 390 €
________________________
Estalvi anual 610 €

38. Què és millor el pi o l'olivera?
Pi: 4600 kcal/kg
0.32-0.76 kg/dm3
200 €/t
Olivera: 4600 kcal/kg
0.85-1.1 kg/dm3
300 €/t
Garrover: 4600 kcal/kg
0.7-1.0 kg/dm3
Ametller: 4600 kcal/kg
Alzina: 4600 kcal/kg
0.95-1.2 kg/dm3

39. Complements a la calefacció
- Mesures d'eficiència:
aïllament (llana de roca,
poliestirè, suro...)
- Plaques solars
tèrmiques ACS
- Col·lector solar d'aire

40. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

41. Límits ecològics i altres aspectes
● Cicle nitrogen, fosfor, potassi...
● L'ús d'adobs ha de ser ecològic i sostenible.
● Aspectes paisatgístics: models d'extracció. Els
més rentables econòmicament són els més
agressius.

42. Llei del mínim de Liebig
Justus von Liebig 1840
El nutrient menys
disponible és el que
limita la producció,
encara que els altres
es trobin en quantitats
suficients.

43. Cicle del nitrogen
Procés d'Haber-Bosch per produir amoniac a partir del nitrogen de l'aire i hidrògen (gas natural).

45. Deixar el màxim de matèria
orgànica al terreny

46. Cendres
5.000.000 t Pinus Halepensis x 0.03 = 150.000 t/anys
1% de cendres
150.000t/any x 0.01 = 1500 t de cendra cada any
Les cendres contenen molt de calci i potassi, sílice, magnesi, fosfor, una mica de sofre i
casi res de nitrogen.
Part del minerals haurien de retornar al boscos.
La cendre és càustica. Se'n pot fer llegiu. Bó per sols àcids.
La cendra és hidrògufa.
F. Solla-Gullón, R. Rodríguez-Soalleiro y A. Merino,
Evaluación del aporte de cenizas de madera como
fertilizante de un suelo àcido mediante un ensayo en
laboratorio, Invest. Agr.: Prod. Prot. Veg. 16(3), 2001.

47. Paisatge
Esporles
http://xarxaforestal.blogspot.com.es/2014/09/una-experiencia-daprofitament-de.html
Densitat final en zona aprofitada, bosc mixt de pi i alzina

48. Index
● La necessitat d'un model energètic 100%
renovable
● Consum d'energia i potencial de la biomassa
● Avantatges de la biomassa
● Ús eficient de la biomassa
● Límits ecològics
● Conclusions

49. Conclusions
biomassaesporles@gmail.com
Agraïments: SEM, Pilar Roig
● Seguretat energètica: reduir dependència dels
combustibles fòssils
● Reducció emissió gassos efecte hivernacle
● La biomassa no resol el problema energètic, pero té un
potencial considerable com a combustible per a usos
tèrmics.
● Control d’incendis forestals
● Riquesa local i llocs de feina
● Estalvi
● Límits ecològics a considerar (sostenibilitat)

50. Biomassa Tramuntana S. Coop.
● Extreure biomassa dels boscos del poble i donar serveis
energètics (model de Les Atxes, Vandellòs, Catalunya).
● Promoure un canvi de model energètic per dependre cada cop
menys dels combustibles fòssils (seguretat energètica) i lluitar
contra el canvi climàtic.
● Ajudar a evitar i controlar incendis forestals.
● Crear riquesa i llocs de feina al municipi, i contribuir a la
dinamització de l'economia. Els diners gastats en petroli van quasi
íntegrament als països productors i a grans petrolieres sense
aportar cap benefici a la comunitat. Consumint biomassa local
aquest diners es queden al poble.
● Tot això de manera cooperativa, sense ànim de lucre i respectant
el medi ambient.
http://www.biomassacoop.es/