2. CARACTERISTIQUES FISIQUES
Es tractava d'un homínid molt robust però l'altura es
calcula que oscil·lava els 1.67 metres tot i que el
descobriment de Nariokotome, fa replantejar aquesta
qüestió ja que va trobar un fòssil d'un nen d'uns 12
anys que ja tenia aquesta envergadura i s'ha calculat
que d'adult podria haver arribat a 1.80 metres.
3. CRONOLOGIA
L’Homo erectus és un hominí extint que va viure entre
1,8 milions d’anys i almenys 300.000 anys ane
(Plistocè Inferior i Mitjà).
Se l’associa amb la cultura acheuliana del Paleolític
inferior.
Entre 1891 i 1892 el metge anatomista neerlandès
Eugène Dubois va creure trobar la «baula perduda»
hipotetitzada per Charles Darwin en descobrir
algunes dents soltes, una volta cranial i un fèmur
(molt similar al dels humans moderns) en les
excavacions paleontològiques que realitzava al riu Sol
a prop de Trinil, a l’interior de l’illa de Java
(Indonèsia). Dubois va publicar aquestes troballes
amb el nom de Pithecanthropuserectus («home-mona
dret») el 1894, però més conegut popularment com l’
Home de Java o Home de Trinil. No serà fins a 1940
quan s’atribuiran aquestes restes al gènere Homo
(Homo erectus erectus).
4. Habitat
Que va viure entre 1,8 milions d'anys i 300 000 anys abans del
present Els Homo erectus clàssics van habitar a l'Àsia oriental
(Xina, Indonèsia). A l'Àfrica s'han trobat restes de fòssils afins
que sovint s'inclouen en una altra espècie, Homo ergaster; també a
Europa, diverses restes fòssils han estat classificats com Homo
erectus, encara que la tendència actual és la de reservar el nom
Homo erectus per als fòssils asiàtics.
5. ERGOLOGIA
La ergología en sentido amplio. La palabra e., derivada
etimológicamente de los vocablos griegos, ergon, acción, obra,
trabajo empresa, y logos, palabra, discurso, razón, tratado, tiene
dos acepciones, según se la considere en sentido amplio o estricto.
En el primero equivale a estudio general del trabajo (v.), formado
por el conjunto de ciencias, derivadas de otras ciencias principales
de la cultura o de la naturaleza, que tienen por objeto el trabajo y
lo estudian en sus distintos aspectos, cada una desde su propio
punto de vista.
6. TECNOLOGIA
Els investigadors, que publiquen a 'Nature' la
troballa, apunten que serien 300.000 anys més
antigues que altres estris fabricats amb la mateixa
tècnica (anomenada achelense) per aquesta espècie
d'homínids, per a alguns experts els primers que van
ser intrínsecament humans. Altres paleoantropòlegs,
però, defensen que van ser els 'Homo habilis'.
Encara que amb anterioritat una de les signants del
treball, Helene Roche, de la Universitat de París
Naterre, ja havia publicat estris d'unes dates
similars, aquestes noves peces confirmen que aquells
humans, que es van estendre per Euràsia i Àfrica (allà
també se'ls crida 'Homo ergaster') fa dos milions
d'anys, eren capaços de modelar grans pedres amb
forma de destral i talls tallants, els bifaces, si bé,
donat el seu gran grandària, no està clar per a què les
utilitzaven.
