1. Etimologia Grega
(opto-, -òpt(ic) / paqui-)
Berta Tarragó
Helena Adrià
Anna Catalán
Rut Masarnau
GREC I – Escola Vedruna-Gràcia
El vaixell d’Odisseu

2. ὄψις (ἡ), ὀπτικός, -ή. -όν
( vista, mirada, relatiu a la visió).

3. ἡ ὄψις (visió) / τό μέτρον (mesura)
 Optometria
ciència que
s’encarrega de
preservar la salut
visual.

4. ὀπτικός, -ή. -όν (relatiu a la visió)
Òptica
Conjunt d'estudis i
tècniques per construir
aparells que permeten
la millora i correcció de
la visió.

5. ὄρνις, -ιθος (ὁ/ἡ)
(ocell)

6. ὄρνις, -ιθος (ocell) / ὁ λóγος (estudi)
Ornitologia:
Branca de la zoologia
que s'ocupa de
l'estudi d'ocells,
incloent la seva
fisiologia, classificació,
ecologia i
comportament.

7. ὄρνις, -ιθος (ocell) / τό ῥύγχος (bec)
 Ornitorrinc
Mamífer australià,
d'hàbits amfibis, amb
cos robust recobert de
dens pelatge i pic que
recorda al dels ànecs.

8. ὀρθός, ή, όν (recte, correcte)

9. ὀρθός, ή, όν (recte) / ἡ δόξα- (opinió,
creença)
 Ortodox
D'acord amb la doctrina
tradicional en qualsevol
branca del saber.

10. ὀρθός, ή, όν (recte) / ἡ γραφία
(escriptura)
 Ortografia
Part de la gramàtica
que s'ocupa de dictar
normes per a
l'adequada escriptura
d'una llengua,
escriptura correcta
d'una llengua.

11. ὀρθός, ή, όν (recte) / ἡ παιδεία
(formació, educació)
 Ortopèdia
Part de la medicina que
estudia les
deformacions del cos
humà i la seva
correcció per mitjans
fisioterapèutics,
quirúrgics o protètics.

12. ὀρθός, ή, όν (recte) / ὁ ὀδούς, -όντος
(dent)
 Ortodòncia
Branca de l'odontologia
que s'ocupa de l'estudi i
correcció de les
malformacions i defectes
de la dentadura.

13. τό ὀστέον
(os)

14. τό ὀστέον (os) / ἡ λογία (estudi)
 Osteologia
Branca de l’anatomia
que estudia els ossos.

15. τό ὀστέον (os) / πλάσσω (modelar)
 Osteoplàstia
Restauració quirúrgica
d’un os a partir d’altres
trossos d’os.

16. τό ὀστέον (os) / ὁ πόρος (porus, pas,
entrada)
Osteoporosis
És una malaltia esquelètica que
tendeix a provocar fractures.
L’os es torna més porós fent
que hi hagi més cavitats amb
més aire; d’aquesta manera els
ossos són molt més fràgils i es
trenquen amb més facilitat.

17. τό οὖς, ὠτός
(orella, oïda)

18. τό οὖς, ὠτός (oïda) / τό ἀλγος (dolor)

Otàlgia
Molèstia que es
produeix a la
zona interior de
l’oïda.

19. τό οὖς, ὠτός (oïda) / σκοπέω (examinar)

Otoscopi
Aparell mèdic que
serveix per visualitzar i
examinar el conducte
auditiu extern i el
timpà.

20. τό οὖς, ὠτός (oïda) / -ιτις (inflamació)

Otitis
Infecció o inflamació de
l'oïda. Hi ha diversos
tipus d’otitis depenent
de la zona afectada i la
durada d’aquesta.

21. τό οὖς / ἡ ῥίς / ἡ λάρυγξ / ὁ λόγος
(oïda, nas, gola, estudi)

C
Otorrinolaringòleg
És el metge especialista en
el diagnòstic i
tractament de les
enfermetats que
afecten a l’oïda, nas i la
gola, incloent la veu, les
glàndules salivals i el
coll.

22. παλαιός, ά, όν (vell o antic)

23. παλαιός, ά, όν (antic o vell) / ὁ ὤν,
ὄντος (ésser) / ὁ λόγος (estudi)

Paleontologia
Estudi científic dels
animals i plantes
fòssils o de formes
primitives de vida.

24. παλαιός, ά, όν (vell o antic) / τό λίθος
(pedra)

Paleolític
És una etapa de la
prehistòria dels humans
caracteritzada per l'ús
d'utensilis de pedra
tallada.

25. παλαιός, ά, όν (antic o vell) / ἡ γραφία
(escriptura)

Paleografia
És la ciència que estudia les
escriptures antigues i el
coneixement de les quals
permet la lectura de
documents de diferents
èpoques i escriptures
diverses.

26. παλαιός, ά, όν (antic o vell) / ὁ
χριστιανός (cristià)

Paleocristià
Estil artístic realitzat
per l'església i que es
desenvolupa des de
finals del segle II fins
el segle IV.

27. πᾶς, πᾶσα, πᾶν (tot)

28. πᾶς, πᾶσα, πᾶν (tot) / ὁ θεός (déu)

Panteisme
És una doctrina filosòfica
segons la qual
l'Univers, la naturalesa
i Déu són equivalents.
El seu principal
representant és el
filòsof racionalista
holandès Baruch de
Spinoza

29. πᾶς, πᾶσα, πᾶν (tot) / ὁ δῆμος (poble)

Pandèmia
És una malaltia que
afecta a persones o
animals al llarg d'una
àrea geogràficament
extensa, sigui un
continent o fins i tot el
món sencer.

30. πᾶς, πᾶσα, πᾶν (tot) / τό κράτος (poder)

Pantocràtor
totpoderós, que tot ho
governa. Iconografia
de Déu

31. παχύς, εῖα, ύ (gruixut, gros, fort)

32. παχύς (gruixut) / τό δέρμα, -ατος (pell)

Paquiderm
Animal de pell gruixuda,
com l’elefant.

33. παχύς (gruixut) / τό μέτρον (mesura)

Paquímetre o peu de
rei
Instrument per
mesurar el gruix dels
objectes.

34. παχύς (gruixut) / ὁ ποῦς, ποδός (peu)

Paquipòdia
tamany anormalment
gran dels peus.

35. παχύς (gruixut) / ἡ γλῶσσα (llengua)

Paquiglὸ ssia
Engreixament anormal
de la llengua.