instrumental i material

1. BLOC QUIRURGIC
Lloc on es realitza l’activitat quirúrgica.
Diferenciació d’àrees però vinculades entre elles.
Organització pròpia.
Utilitza serveis de suport comuns.
Dotada d’alta tecnologia.
Formació continuada dels professionals.

2. BLOC QUIRÚRGIC
La constant evolució tant de les tècniques
quirúrgiques com de les teràpies ha portat a
un canvi en les prestacions sanitàries que
van dirigides a:
• reduir l’estada hospitalària.
• realitzar tots els processos quirúrgics
possibles per cirurgia major ambulatòria.
• utilitzar tècniques anestèsiques de ràpida
recuperació.

3. Factors que donen lloc a aquets canvis:
• noves tecnologies.
• L’augment de l’esperança de vida.
• Patologies associades més greus amb
augment del risc.
• Un nivell cultural més alt de la població.
• Expectatives dels professionals.
• Reducció de l’estada hospitalària.
• Pressupostos establerts.

4. PLA FUNCIONAL
Conjunt de normes i recomanacions
necessàries per a la perfecta coordinació de
les persones,espais i tecnologia de l’àrea
quirúrgica amb l’objectiu d’aconseguir la
màxima eficiència.

5. OBJECTIUS
• Proporcionar al pacient quirúrgic una
atenció d’alta qualitat i eficiència.
• Bona relació cost-efectivitat.
• Treballar conjuntament amb altres serveis i
unitats.
• Alt nivell de coneixement i experiència del
personal en quant a competències
professionals.

6. OBJECTIUS
• Capacitat de treball en equip .
• Responsabilitat en l’exercici professional.
• Respecte i confidencialitat cap al pacient i
la seva familia.
• Visió integral del pacient.

7. COMISSIÓ DE QUIRÒFAN
Dóna suport tècnic i assesor als responsables
del funcionament de l’àrea quirúrgica.
La formen actualment 9 membres, tots
treballadors de l’àrea quirúrgica, que es
reuneixen periodicament.
Actua com a receptor de les propostes de
millora de l’àrea quirúrgica

8. COMISSIÓ DE QUIRÒFAN
Estudia problemes que es generen amb
l’activitat quirúgica diària i en proporciona
solucions.
Dóna a conèixer les normes de funcionament
a tots els membres de l’àrea quirúrgica així
com revisà el seu compliment i actualització
periòdica.

9. COMISSIÓ DE QUIRÒFAN
Pacta els objectius específics anuals.
Estableix i pacta els indicadors de seguiment
de qualitat associats al procés quirúrgic que
es determinen en els objectius anuals.

10. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
Consta de diferents àrees on es realitzen
tasques específiques però intercomunicades.
• Recepció: és l’enllaç de l’àrea quirúrgica
amb la resta de l’hospital.
Espai físic on hi ha l’administrativa de l’àrea
quirúrgica que té funcions de suport a la
gestió, al personal i és la responsable de les
comandes i de la recepció i distribució de
material, mostres...

12. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
• Trànsfer: és la zona on arriba la llitera o
cadira amb el pacient i on té lloc el canvi
per entrar a la zona neta.
• Zona bruta, consta de:
- 2 vestuaris, masculí i femení
- sala d’estar
- passadís brut

14. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
• Zona intermèdia:
- 2 quiròfans de cirurgia menor ambulatòria.
• àrea obstètrica:
- 2 sales de dilatació
- 2 sales de part
- 1 sala de reanimació de nadons
- 1 vestuari
- 1 sala d’estar

16. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
• Sala de reanimació: disposa de 8 llits amb la
monitorització bàsica per cada box, un
respirador per mantenir un pacient amb
ventilació mecànica i un carro d’aturades
per a tal situació.
Igualment té un magatzem i material d’ús
exclusiu a la unitat de reanimació.

19. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
• Zona neta: situada inmediatament després
de la separació amb la zona bruta, on es reb
al pacient amb la seva documentació i se’l
conduirà a la preanestèsia.
Està constituïda per:
- zona de preanestèsia
- 2 magatzems de material

27. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
- 1 despatx d’anestesiologia
- 1 despatx de la cap d’infermeria
- 3 zones de rentat de mans
- 2 zones entre quiròfans
- 4 quiròfans. Cada un d’ells disposa d’una
finestra en forma de guillotina on es deixa
el material brut utilitzat en cada intervenció
i des d’on passa a la unitat d’esterilització.

28. DISTRIBUCIÓ DEL BLOC
QUIRÚRGIC
• Zona d’esterilització: és on té lloc la
recepció del material brut utilitzat en cada
intervenció, la neteja , la desinfecció,la
classificació, l’empacatatge, l’esterilització
i la distribució per a ser enmagatzemat fins
a un nou ús.
Està dotada amb 2 rentaplats, 2 autoclaus de
vapor i 1 esterilitzador d’òxid d’etile.

29. PERSONAL DEL BLOC
QUIRÚRGIC
És un element clau en el funcionament del
bloc quirúrgic per l’alt nivell de
responsabilitat que té en l’activitat diària.
La dependència total del pacient per la seva
situació de vulnerabilitat i poc coneixament
tant del servei com dels professionals de
l’àrea quirúrgica, fan del personal
d’infermeria els principals cuidadors del
pacient abans, durant i després de la
intervenció quirúrgica.

30. PERSONAL DEL BLOC
QUIRÚRGIC
L’equip quirúrgic de cada quiròfan està
constituït per:
- 1 cirurgià
- 1 ajudant de cirurgià (si cal)
- 2 infermeres quirúgiques: una instrumentista
i l’altra circulant.
- 1 anestesiòleg( si cal)

31. PERSONAL DEL BLOC
QUIRÚRGIC
A part d’aquest personal, hi ha 1 infermera a
preanestèsia, una netejadora i un zelador,
que participen en el procés quirúrgic.
L’equip humà de la unitat de reanimació està
format per:
- 1 infermera
- 1 auxiliar d’infermeria
- 1 anestesiòleg

32. PERSONAL DEL BLOC
QUIRÚRGIC
L’equip humà de la sala d’obstetricia està
constituït per:
- 2 llevadores en torn de dia i 1 llevadora ven
torn de nit.
- 1 auxiliar d’infermeria

33. PERSONAL DEL BLOC
QUIRÚRGIC
L’equip humà de la unitat d’esterilització
conta de:
- 1 infermera
- 2 auxiliars d’infermeria
Hi ha una cap d’infermeria responsable del
bon funcionament de l’àrea quirúrgica i un
cap de servei d’anestesiologia amb funció
també de coordinador de l’àrea.

34. NORMES DE
FUNCIONAMENT
La sessió quirúrgica ha de començar
puntualment a les 8h.
L’interval entre intervencions no serà mai
superior a 30 minuts.
Les programacions quirúrgiques són
necessàries per la bona marxa de l’activitat,
l’aprofitament òptim de l’àrea quirúrgica,
així com per a la preparació de les
intervencions.

35. NORMES DE
FUNCIONAMENT
Al realitzar la programació es procurarà
col.locar sempre en primer lloc aquelles
intervencions d’alta complexitat.
Les intervencions considerades de tipus
infecciós es programaran a última hora.
L’horari hàbil de quiròfan programat serà de 8
a 15h. i de 16 a 20:30.

36. NORMES EN RELACIÓ AL
PACIENT
• Preparació correcta del pacient.
• Retirada d’esmalts d’ungles.
• Correcta higiene corporal.
• Retirada de pròtesi dentals, lents de
contacte, joies i objectes personals.
En cas d’intervenció urgent s’adoptaran
mesures mínimes d’asèpsia que seran
comprovades pel personal d’infermeria

37. NORMES EN RELACIÓ AL
PERSONAL
Per aconseguir que no es contamini el
quiròfan és imprescindible que tot el
personal compleixi les normes de
funcionament descrites en el plà funcional.
- roba i calçat exclusiu per la zona neta.
- cabell del cap i de la cara cobert amb gorro.
- mascareta que tapi nas i boca
- no s’entrarà a quiròfan amb joies, només
està permès el rellotge

38. NORMES EN RELACIÓ AL
PERSONAL
Dins el quiròfan hi haurà unicament el
personal imprescindible per realitzar la
intervenció quirúrgica.
S’evitarà les entrades i sortides del personal
durant l’acte quirúgic.

39. NORMES EN RELACIÓ AL
RECINTE QUIRÚRGIC
Entre intervenció i intervenció es procedirà a
la neteja del quiròfan segons protocol.
No s’enmagatzemaran objectes a l’interior
dels quiròfans.
Es netejaran diariament taules, rodes i
superfícies.

42. NORMES D’ESTERILITAT
• Tot objecte d’esterilitat dubtosa s’ha de
considerar no estèril per remota que sigui la
possibilitat.
• Qualsevol paquet estèril que estigui mal
tancat es considera no estèril.
• Es desestimarà qualsevol paquet humit, ja
que la humitat facilita el creixement de
microorganismes.

43. ANESTÈSIA GENERAL
Es defineix com un estat reversible del SNC
caracteritzat per:
- pèrdua de conciència. Hipnosis.
- pèrdua de la sensibilitat. Analgèsia.
- pèrdua de l’activitat reflexa. Protecció
neurovegetativa.
- relaxació muscular.

44. ANESTÈSIA GENERAL
Hipnosi.
Es la supressió temporal de la conciència per
mètodes farmacològics, que s’acompanya
de transtorns de memòria- amnèsia.

45. ANESTÈSIA GENERAL
Analgèsia.
És la disminució o absència de la sensibilitat
dolorosa igualment per mitjans
farmacològics, que acostuma a anar
acompanyada d’un cert estat de sedació en
funció de la dosis o tècnica emprada.

46. ANESTÈSIA GENERAL
Protecció neurovegetativa.
Consisteix en el blocatge dels mecanismes
cel.lulars,endocrins o del sistema nerviós
autònom que provocarien un transtorn en la
situació cardiovascular o una alteració de
l’hemostàsia fisiològica.

47. ANESTÈSIA GENERAL
Relaxació muscular.
Estat de pèrdua de la tensió muscular i de
moviment produit per medis farmacològics.
Actua sobre la musculatura esquelètica i
sobre els músculs respiratòris obligant a
mantenir una respiració assistida o
controlada.

48. ANESTÈSIA GENERAL
Sedació.
Estat de pèrdua del nivell normal de
conciència sense arribar a la seva abolició.
S’aconsegueix amb fàrmacs sedants o bé
amb fàrmacs hipnòtics o analgèsics a dosis
adequada per produir aquest efecte.

49. ANESTÈSIA GENERAL
Fases de l’anestèsia general:
- Inducció
- Manteniment
- Despertar

50. INDUCCIÓ
• Fase que va des de que un pacient està
despert i conscient fins que perd els reflexes
protectors i passa a dependre per complet de
l’acció de l’anestesiòleg.
Els objectius primordials en aquesta fase són:
- manteniment de les vies aèrees i de la
ventilació.
- manteniment de l’estabilitat hemodinàmica.

51. MANTENIMENT
És el temps que va des de que el pacient està
en condicions d’iniciar-se la cirurgia fins
que l’anestèsia, en condicions de
profunditat quirúrgica deixa de ser
necessària.
Encara que és la fase més estable hi ha
alteracions hemodinàmiques derivades de
les estimulacions i de l’actuació quirúrgica.
Cal fer una avaluació constant de la
profunditat anestèsica (mètodes científics
BIS, o per judici clínic)

52. DESPERTAR
Període de temps que va des de que el pacient
fa la transició de l’estat d’inconciència fins
a l’estat de conciència en què han tornat els
reflexes vitals, especialment els de
protecció de les vies aèrees.
Farem una valoració de la situació
neurològica i un control hemodinàmic
correcte.

53. VENTILACIÓ MECÀNICA
Substitueix la ventilació espontània en
aquelles situacions en què aquesta està
compromesa.
Ventilador: aparell que substitueix la
respiració espontània impulsant els diferents
gasos emprats cap els alveols durant el
temps inspiratòri.L’espiració és passiva
igual que en ventilació espontània.

55. EQUIP D’ANESTÈSIA
Conjunt d’elements que serveixen per
administrar la mescla de gasos al pacient
durant l’anestèsia. La tendència actual parla
d’estacions de treball, que inclouen:
- equip d’anestèsia.
- monitorització.
- sistemes d’alarma.
Cada element està regulat per normes
intrenacionals que cal complir per
comercialitzar un aparell.

59. EQUIP D’ANESTÈSIA
Tots els equips d’anèstesia tenen una
estructura comuna, composada per:
- sistema d’aport de gasos frescos i el
vaporitzador d’agent inhalatòri.
- el ventilador.
- el circuit anestèsic.

60. SISTEMA D’APORT DE
GASOS FRESCOS
Va des de l’entrada a l’aparell d’anestèsia,
fins al circuit del pacient.
Els gasos ( oxígen,aire medicinal i òxid
nitrós) arriben des d’una font de
subministrament situada en un dipòsit
central.
Regulem la seva concentració mitjançant els
caudalímetres.

61. SISTEMA D’APORT DE
GASOS FRESCOS
Els gasos frescos passen pel vaporitzador on
s’incorpora l’anestèsic inhalatori en un
percentatge predeterminat per nosaltres.
El vaporitzador fa que l’agent anestèsic
inhalatori que és un líquid, es polvoritzi en
forma de vapor anestèsic que és arrastrat
per el pas del gas fresc. La quantitat de
vapor que s’incorpora la determinem
nosaltres.

62. VENTILADOR
Aparell que té un mecanisme que genera una
pressió positiva de forma cíclica sobre la
mescla de gasos perquè aquesta pugui
penetrar en els pulmons del pacient.
El cicle ventilatòri es divideix en quatre fases:
- inspiració
- pausa inspiratòria
- espiració
- pausa espiratòria.

63. VENTILADOR
Els principals paràmetres que programem són:
- Volum corrent: quantitat d’aire que es
mobilitza en cada cicle respiratòri.
- Freqüència respiratòria.
- Relació inspiració/espiració, que marca la
proporció entre les dues fases.
- La concentració de gasos.

65. CIRCUIT ANESTÈSIC
Conjunt d’elements que permet conduir la
mescla de gasos cap a la via aèrea del
pacient i evaquar els gasos espirats.
Elements del circuit anestèsic:
- tub corrugat
- bossa reservori
- vàlvules unidireccionals
- vàlvules limitadores de pressió
- humidificadors
- absorbidor de CO2

66. TIPUS DE VENTILADORS
- Ventiladors de UCI o de Reanimació:
aparells que treballen amb un circuit obert
que no permet la reinhalació dels gasos.
Incorporen vàlvules unidireccionals que
dirigeixen l’aire espirat cap a l’exterior. Són
circuits simples. La mescla de gasos arriba
directament de la font de subministrament,
per tant secs i fresc, fet que obliga a
interposar un humidificador entre el circuit i
el pacient

67. TIPUS DE VENTILADORS
- Aparells d’anestèsia amb circuit circular:
permeten la reinhalació dels gasos espirats.
El CO2 espirat és eliminat del circuit
mitjançant la cal sodada i unicament hem
d’afegir l’oxigen i anestèsic inhalatori que
ha consumit.

68. TIPUS DE VENTILADORS
Avantatges:
- estalvi d’agents inhalatoris anestèsics i de
gasos frescos.
- ecologia, doncs s’aboquen menys gasos
anestèsics a l’atmosfera que contribueixen a
la destrucció de la capa d’ozó i al efecte
hivernacle.

69. CIRCUIT OBERT
D’ANESTÈSIA
Avantatges:
- estalvi d’agents inhalatoris anestèsics i de
gasos frescos.
- ecologia, doncs s’aboquen menys gasos
anestèsics a l’atmosfera que contribueixen a
la destrucció de la capa d’ozó i al efecte
hivernacle
- humidificació i escalfament dels gasos
perquè s’aprofita.

70. CIRCUIT OBERT
D’ANESTÈSIA
Inconvenients:
- són circuits lents.
- necessiten un alt nivell de monitorització,
tant del gas que s’entrega al pacient com del
gas espirat.Cal saber amb molta precisió la
fracció inspirada d’oxigen i d’agent
inhalatòri i comprobar la neteja del CO2
mitjançant la cal sodada.

71. CAL SODADA
Funció: eliminar el CO2 per poder re-
introduir l’aire espirat pel pacient a la
mescla que posteriorment espirarà.
És una substància que absorbeix el CO2 pel
principi de neutralització d’un àcid més una
base, resultant una sal estable.
L’àcid, és el carbònic (H2CO3) resultant del
CO2 més aigua. La base és l’absorbent
format per hidròxid sòdic, potàssic, càlcic,
de bari o bé una mescla d’aquests.

72. CAL SODADA
Com a resultat de la reacció obtenim carbonat
(de sodi, de calci...) aigua i calor.
Es presenta en forma de grànuls irregulars,
que tenen un tamany entre 3-6 mm.
La capacitat d’absorció és de 20l. de CO2 per
cada 100 gr. de grànuls de calç sodada.
Conté un indicador el color del qual canvia
segons el ph de la sal. El més habitual és el
violeta d’etil que vira d’incolor a un color
violaci quan s’ha saturat indicant que ha
arribat a la capacitat màxima d’absorció de

74. MONITORITZACIÓ
Aparell que s’utilitza per mesurar
continuament o a intervals un paràmetre. En
anestesiologia ens permet diagnosticar i
quantificar desviacions en les constants del
pacient durant la intervenció quirúgica i
avaluar la reposta després d’haver instaurat
un tractament.

75. MONITORITZACIÓ
Tipus de monitors:
- monitor de control de signes vitals ( ECG,
TA, Fr,Fc, Sat O2, Tª)
- monitor d’interecció entre la màquina
d’anestèsia i el pacient( capnografia,
analitzador de gasos inspirats i espirats,
corves de pressió).
- monitor de control de funcionament de
l’estació de treball (excés de pressió en
circuit, alarma de desconexió, detector de
fugues, fallada en el subministrament de
gasos)

79. ANESTÈSIA REGIONAL
Tipus:
- a. peridural
- a. intradural
- a. regional endovenosa
- bloquieg de plexes o nervis perifèrics.

80. ANESTÈSIA PERIDURAL
Consisteix en la injecció d’una solució
d’anestèsic local a l’espai peridural, entre el
lligament groc i la duramadre.

81. ANESTÈSIA INTRADURAL
Consisteix en administrar anestèsic local a
l’espai subaracnoidal on hi ha el líquid
cefalorraquidi.

85. ANESTÈSIA REGIONAL
ENDOVENOSA
Anestèsia que s’obté mitjançant
l’administració d’un anestèsic local a través
d’una via venosa perifèrica a l’extremitat a
intervenir i un torniquet amb un manegot
doble de pressió per evitar que l’anestèsic
passi a la circulació general.

86. BLOQUEIG DE PLEXE O
NERVI
Consisteix en l’administració d’un anestèsic
en el plexe nerviós. Per a realitzar aquesta
tècnica podem utilitzar un neuroestimulador
o bé l’ecografia.

88. ESTERILITZACIÓ
Consisteix en eliminar completament tots els
microorganismes, incloses les formes
esporulades.
La funció de la unitat d’esterilització és la de
proporcionar un procés adequat en el rentat,
desinfecció, i esterilització de l’instrumental
i material sanitari, així com la seva
distribució, enmagatzematge i manipulació,
seguint els criteris de control marcats i
proporcionant totes les garanties
d’esterilitat.

89. ESTERILITZACIÓ
Recursos materials:
- 2 rentadores automàtiques i 1 rentadora
d’ultrasò.
- 2 màquines de sellat amb regulador de
temperatura.
- 2 autoclaus.
- 1 óxid d’etilè.

93. AUTOCLAU
Aparell que realitza el procés d’esterilització
per vapor amb prebuit ( la pressió dins la
màquina és de 3 bars).

94. OXID D’ETILÈ
Mètode d’esterilitzador químic.
L’òxid d’etilè és un gas inodor, molt tòxic i
explosiu en estat pur.
Agent antimicrobià de gran espectre.

96. TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES
- a cel obert.
Disposem de material quirúrgic que es
classifica segons la seva funció en tall,
dissecció, separadors i hemostàsia.
- laparoscopia.

105. LAPAROSCÒPIA
Tècnica endoscòpica que permet visualitzar la
cavitat pèlvico-abdominal amb l’ajut d’un
tub òptic o laparóscop.
El laparoscop és un tub llarg i flexible amb un
sistema d’il.luminació que està conectat a
una càmera de video i a un monitor que
procesa les imatges.

106. LAPAROSCÒPIA
S’utilitza amb fins quirúrgico-terapèutics o
diagnóstics.
És un mètode quirúrgic minimament invasiu.
Tècnica:
S’introdueix el laparoscop mitjançant una petita
incisió i un cop dins s’insufla CO2 a una P.
màx.15 mmHg, per tal de distendre l’abdomen i
visualitzar totes les estructures i órgans
abdominals.

107. LAPAROSCÒPIA
Complicacions relacionades amb la tècnica:
- augment de la P. Intrabdominal:
- dism. retorn venós.
- dism. Gasto cardíac.
- augm. Fc.
- augment de la P. intratoràcica:
- dism. relació V/P.
- hipercàpnia.
- hipoxèmia.
- augment de la P. intracraneal

119. PHACO
Facoemulsió: tècnica quirúrgica que
mitjançant energia ultrasónica, el cristalí es
dissolt en petits fragments i aquest són
aspirats. Posteriorment s’introdueix la lent
ocular que farà de cristalí.
Tècnica minimament invasiva que donat el
petit tamany de la insició quirúrgica permet
realitzar la intervenció amb anest`resia
tòpica.

123. MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!