cirurgia

3. Fase preoperatòria
Preparació psíquica.
Preparació física:
• En els dies previs.
• En les hores prèvies.
• Preparació de la zona quirúrgica.
Trasllat al quiròfan.

4. Zones quirúrgiques segons la intervenció I

5. Zones quirúrgiques segons la intervenció II

6. Fase operatòria I. Tipus d’intervenció
La fase operatòria ocupa el temps durant el qual s’efectua la
intervenció.
Segons l’aparell o sistema operats
Segons la finalitat de
la intervenció
Segons la urgència
Segons la complexitat
Diagnòstica
Curativa
Reconstructora
Preventiva
Pal·liativa
Programada
Urgent
Intervenció major
Intervenció menor
Classificació de
les intervencions

7. Fase operatòria II. L’anestèsia
Anestèsia local.
Anestèsia regional:
• Anestèsia epidural.
• Anestèsia raquídia.
Anestèsia general.

8. Fase operatòria III. Instrumental quirúrgic bàsic I
Eines de tall Eines de dissecció
Pinces hemostàtiques Separadors

9. Fase operatòria IV. Instrumental quirúrgic bàsic II
Eines de sutura Eines de tracció específica per intervencions
abdominals
Eines per intervencions
traumatològiques
Eines per intervencions
laparoscòpiques

10. Complicacions quirúrgiques
Derivades de la
mateixa intervenció
Segons la causa que les
provoca
Segons el moment en el
qual es produeixen
Complicacions
generals i
inespecífiques
Febre postoperatòria
Infeccions
Complicacions vasculars
Oligúria
Complicacions pulmonars
Úlceres per decúbit
Complicacions específiques de la malaltia
Complicacions locals
i específiques
Fracàs de l’homeòstasi
Lesió quirúrgica innecessària
Fracàs en la curació de ferides postoperatòries
Funcionament defectuós del dispositiu
Derivades de l’anestèsia
Derivades de la intervenció
Derivades de les característiques del propi pacient
Complicacions immediates
Complicacions tardanes

12. VOCABULARI
• síncope vasovagal Síncope circulatòria perifèrica reflexa caracteritzada
per estimulació vagal i inhibició simpàtica, que produeix una bradicàrdia i
una hipotensió arterial amb pèrdua més o menys accentuada de la
consciència i, àdhuc, caiguda a terra. Sovint s'esdevenen símptomes
premonitoris en forma de sensació de debilitat, pal·lidesa, suor freda, visió
de llums, acúfens i nàusees. La recuperació és total al cap de pocs minuts.
En algunes ocasions, hom observa la presència de convulsions, durant la
crisi, causades per anòxia cerebral transitòria. Apareix habitualment com a
resposta a determinades situacions (dolor, temor, angoixa, esglais,
observació de ferides sagnants, de traumatismes o de procediments
quirúrgic), afavorides per circumstàncies com la calor ambiental, els
ambients tancats, la ingestió d'alcohol, etc. Es presenta preferentment en
les persones emocionalment inestables o afectades d'hipotensió crònica o
d'hipotensió induïda per fàrmacs. També és anomenada síncope
vasodepressora, vagal, neurocadíaca, xoc primari i, simplement, lipotímia.

13. • dehiscència d'una ferida Separació de les superfícies
d'una ferida quirúrgica, que pot ésser només parcial o
superficial, o bé completa, amb total dissociació.
• Granuloma Terme genèric aplicat a lesions nodulars
inflamatòries, en general petites i consistents, formades
per teixit conjuntiu molt vascularitzat i infiltrat de cèl·lules
diverses: histiòcits, polinuclears gegants, plasmòcits,
monòcits, etc. Poden ésser específics (de la tuberculosi,
de la sífilis, etc) o genèrics (dels cossos estranys, per
exemple).

14. • Hematoma Embassament de sang a l'interior
dels teixits o en una cavitat orgànica. També
s'observa en ferides operatòries i sobretot en
diverses malalties de la sang, quan la
coagulació està alterada. Així mateix pot
aparèixer en el curs de tractaments
anticoagulants.
Diccionari Enciclopèdic de Medicina, de la enciclopedia Catalana

16. El postoperatori
Preparació de la Unitat del pacient.
Recepció i primera avaluació.
Procura el benestar i seguretat del pacient.
La postura i el moviment.
La respiració.
La dieta i l’equilibri de líquids.
La vigilància de les complicacions.
Atencions:

17. Drenatges quirúrgics I

18. “En teuladeta”
De làtex amb l’interior
acanalat
“En cigarreta”
Silàstic
De Kher (Tub en “T”)
Redon
Pleur-evac
Drenatges quirúrgics II. Tipus de drenatges

19. Drenatges quirúrgics III. Drenatge biliar

20. Drenatges quirúrgics IV. Cures d’infermeria
 Cures que precisen els
drenatges per
capil·laritat.
Cures que precisen els drenatges por declivi.
Cures que precisen els drenatges per aspiració.

21. Les ferides I. Segons el procés de curació
Procés de curació:
Per primera intenció. La ferida no ha perdut teixit corporal, pel
que les vores de la pell estan properes.
Por segona intenció. S’ha perdut teixit corporal, pel que les
ferides romanen obertes i deixen que el teixit cicatricial reompli
l’espai buit.
Reacció:
• Hemostàsia.
• Inflamació.
• Epitelització.
Regeneració.
Remodelació.

22. Las ferides II. Complicació de les ferides
La infecció es diagnostica quan d’ella drena material purulent.

23. Les ferides III. Aspecte del líquid que s’exsuda
Serós Purulent
Serosanguinolent Sangonós

24. Les ferides IV. Cures.
Neteja d’una ferida amb un tampó

25. Les ferides V. Cures.
Extracció de punts de sutura