Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Loading in …3
×

Check these out next

4 of 221 Ad
Advertisement

More Related Content

Slideshows for you (20)

Advertisement

Similar to ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI (20)

More from Assumpció Granero (20)

Advertisement

Recently uploaded (20)

ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI

  1. 1. Gòtic Arquitectura mediterrània Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Arquitectura mediterrània Gòtic
  3. 3. En el segle XIV l’impuls constructiu es trasllada de Castella a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya. Gòtic distint del castellà. Les peculiars característiques polítiques, socials i econòmiques de la corona catalano-aragonesa, faran que l’art gòtic tingui un abast diferent: • Intensa activitat comercial. • Orde del Císter molt arrelat. Gòtic Mediterrani (segle XIV)
  4. 4. Gòtic Mediterrani. Context històric  S. XIII: després de la repressió dels càtars i la desfeta en la batalla de Muret (1213), França evita una possible expansió catalana al nord del Pirineus.  Però, la conquesta de Mallorca i el Regne de València, i la posterior expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Còrsega, Atenes), convertiran a Catalunya en centre d’una gran confederació marítima.  Catalunya té relacions comercials i culturals al llarg del Mediterrani, amb Itàlia, el sud de França, i amb Bizanci. Aquestes relacions varen transmetre un sentit clàssic en les maneres de viure, i en les proporcions dels edificis i les imatges.
  5. 5. Gòtic Mediterrani. Context  Es construeixen grans espais, harmoniosos en les seves proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de cada edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura cistercenca, que assimila la tradició gòtica catalana, cal esmentar, les grans sales cobertes per encavallada de fusta a dues aigües, sobre grans arcs de diafragma, solució utilitzada a la gran sala del dormitori de Santes Creus, i adaptada a altres construccions civils de Catalunya i València.  Els canvis ideològics, econòmics i socials van afavorir la diversificació de les finalitats de l’art (religiosa i civil).  Continua la construcció d’edificis amb funció religiosa (catedrals, monestirs i convents), però guanya importància l’arquitectura civil, drassanes, llotges, ajuntaments palaus. Dormitori, Santes Creus
  6. 6. És una solució molt comuna i ben original de l'art gòtic català, poc present en altres indrets durant aquest mateix període gòtic. Amb múltiples avantatges, com la facilitat de la construcció, la reducció de les complicacions tècniques o l'abaratiment dels costos i la senzillesa, era una tècnica emprada ja de forma tradicional, com per exemple als molins, que va ser revalorada i gairebé monumentalitzada per ordes religiosos com el Císter o els mendicants (franciscans i dominics). L'arc diafragma o diafragmàtic: sobre ell recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.
  7. 7. Palau de l’Almudaina de Palma: Saló del Tron.
  8. 8. Gòtic Mediterrani. Context  El començament de la gran expansió de la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII (conquesta de la Catalunya nova, predomini al Llenguadoc i Provença, conquesta de Balears i València) coincideix, des del punt de vista artístic, amb el final del romànic i la introducció de l’arquitectura cistercenca, precedent de l’art gòtic.  Per tant, la introducció de les formes gòtiques a Catalunya està, estretament, relacionada amb la implantació de l’orde de Císter.
  9. 9. Gòtic Mediterrani. Precedents  Els cistercencs funden molts de monestirs.  Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges (paper important en repoblació de la Catalunya Nova).  Això significa l’entrada d’un nou concepte arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració dels edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou, el gòtic.  Les ogives, els arcs apuntats, i les alçades més grans de les naus van ser els primers símptomes arquitectònics importats de França. Santes Creus, Tarragona (angle nord-est del claustre)
  10. 10. Gòtic Mediterrani. Precedents  Les noves tècniques constructives van influir, a més dels monestirs, a les grans construccions, encara romàniques.  La Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona són els primers intents del nou estil (encara amb un plantejament relacionat amb el romànic). Seu Vella Lleida
  11. 11. Gòtic Mediterrani. Característiques  Segles XIV i XV, hi ha un avanç d’aquest art.  Comença a predominar l’horitzontalitat sobre la verticalitat.  Catedrals llargues. Contrasta l’horitzontalitat dels murs exteriors i la verticalitat de l’interior.  La distribució interior és molt intel·ligent, intenta resoldre problemes pràctics, com el de la comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant.  La diferència d’alçada de les tres naus és mínima, cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar els contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals. La Catedral de Mallorca n’és una excepció.  Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos, amb motllures petites.  Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis.  La utilització de torres poligonals.  Una altra característica és la presència d’una nau central molt ampla. Façana catedral Tarragona
  12. 12. Gòtic Mediterrani (s. XIV és el gran segle de l’arquitectura catalana) RESUM:  Austeritat exterior. Es prescindeix de l’excés d’ornamentació, i els edificis guanyen en perfecció tècnica.  Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat (escassetat de suports verticals).  El transsepte tendeix a desaparèixer.  Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici.  Arribant, així, a la “planta de saló” de nau única o tres naus.  Tipologia més comú: tres naus.  Poca diferència de l’altura entre naus, dóna la sensació de formar una sola nau (un saló). Per la qual cosa...  Reducció dels arcbotants, i a l’interior els suports molt estrets a les arcades de separació de les naus, encara que això exigeix ...  Reforçament dels contraforts.  Reducció, en alguns casos, del claristori.  Finestres molt esveltes, però petites. Edificis més obscurs, perquè vitralls redueixen mida i menys finestres que les catedrals gòtiques clàssiques, potser perquè en la zona mediterrània hi ha moltes més hores de sol i no eren necessàries tantes obertures per deixar passar la llum
  13. 13. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS CIVILS:  Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona  Llotja de Palma de Mallorca  Llotja de València  Llotja de Perpinyà  Castell de Bellver  Torres de Serrans de València  Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
  14. 14. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS RELIGIOSOS:  Catedral de Barcelona  Catedral de Girona  Santa Maria del Mar (Barcelona)  Catedral de Mallorca  Catedral de Manresa  Monestir Cistercenc de Santes Creus  Monestir Cistercenc de Poblet Monestir de Poblet, Tarragona  DOS TIPUS d’esglésies. Una és de nau única, petita, amb capelles entre contraforts i capçalera senzilla sense girola, com la del Monestir de Pedralbes i l’altra, com és el cas de la catedral de Barcelona:
  15. 15. CATEDRAL BARCELONA
  16. 16. Jaume Fabre, arquitecte també de l’església de Sant Domingo de Palma, i de la Seu de Barcelona. CATEDRAL BARCELONA
  17. 17. CATEDRAL DE BARCELONA (1298)  Beltrán Riquier.  És una de les construccions més antigues, primera de les grans obres i majors dimensions.  Començada a l’any 1298, la façana principal i la fletxa són del segle XIX, seguint un projecte del s. XV i imitant, també, el model francès, així són neogòtiques.  Grandiositat per l’esveltesa dels pilars, i dimensions reduïdes de les capelles.  Transsepte, que no sobresurt, sobre el que s’aixequen dues torres octogonals.
  18. 18. CATEDRAL BARCELONA  1298.  3 naus.  Pilars esvelts.  Espai diàfan.  Poca diferència entre naus (saló).  Més obscures.  Poca ornamentació i volta de creueria.
  19. 19.  Interior de 3 naus (la central més ampla i les laterals gairebé a la mateixa alçària que aquesta.  Nombroses capelles, de reduïdes dimensions, situades als costats de les naus laterals, s’obrin entre els contraforts (és habitual en el gòtic mediterrani).  Deambulatori amb capelles radials. CATEDRAL BARCELONA
  20. 20. Remats Catedral de Barcelona Gablets Agulles (“chapiteles”)  Posseeix un detall peculiar, i és que el cimbori (“cimborrio”) no ocupa l’espai del centre del creuer, sinó que es troba casi en la façana.
  21. 21. Catedral de Barcelona Segle XIV (1298)
  22. 22. Interior Catedral de Barcelona  Els pilars que aguanten les voltes són, en principi cilíndrics, amb columnetes adossades i capitells, després seran poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o “baquetones”) i desapareixen els capitells).
  23. 23. Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis Presbiteri de la Catedral de Barcelona  L’absis es fa més gran i complicat, amb absidioles poligonals o semicirculars.  Es tracta de la capçalera de l’edifici, on apareix una girola o deambulatori (nau per darrera l’altar), a la qual donen capelles radials (6 a Saint- Denis i 9 a Barcelona, darrere).
  24. 24.  També cal destacar la catedral de Girona amb una única nau; la catedral de Palma de Mallorca i l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. CATEDRAL BARCELONA
  25. 25. SEU GIRONA
  26. 26. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
  27. 27. CATEDRAL DE GIRONA (1312)  Construïda sobre les restes d’una església anterior. Es va iniciar amb un projecte de tres naus, en 1312 (29 d’abril), però les obres es van aturar durant bastant de temps, fins que el mestre Bofill aconseguí que s’acceptés els seu pla d’única nau, d’enorme amplada (23 metres).  L’única nau construïda és la més ampla del gòtic europeu, i li varen donar, també, una major altura, a partir del transsepte.  Té girola i capelles entre els estreps (estribos) o contraforts, i el trifori està atrofiat.
  28. 28. Seu de Girona
  29. 29. Catedral de Girona  Passa de 3 a 1 nau.  Girola i capelles laterals.  Trifori petit i atrofiat.  Rosasses més petites.
  30. 30. Catedral de Girona (s. XIV)  Síntesi del gòtic europeu.  La capçalera es va projectar amb tres naus, imitant la de Barcelona, però el 1416 (capítol convocà 2n congrés d’arquitectes) i es va adoptar la proposició de Guillem Bofill de simplificar les tres naus en una sola nau per resoldre la visibilitat; resultant una nau de 23 metres d’amplada (de llum la més ampla d’Europa), 55 m de longitud, i més de 30 d’alçada.  Dóna com a resultat un ampli saló, triomf de la concepció d’espai unitari de l’arquitectura gòtica catalana.  Planta reflecteix dualitat del traçat i mostra capelles inserides en els contraforts, seguint tradició de Barcelona o Santa Maria del Mar (anteriors).
  31. 31. Catedral de Girona (s. XIV)  A l’interior mostra una certa descompensació.  Damunt de les arcades, que donen accés a les capelles, hi ha un pany de mur massís i a sobre el trifori petit i estret, que respon més a un esperit conservador del gòtic, que a un criteri funcional.  Més amunt, trobem uns finestrals molt allargats, que il·luminen la nau, juntament amb la rosassa oberta sobre l’arc del presbiteri, aprofitant la diferència d’altura entre la nau central primitiva i la gran nau única posterior.  Es va acabar el s. XVII, amb el tancament de l’últim tram i la construcció de la façana barroca.
  32. 32. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
  33. 33. SANTA MARIA DEL MAR
  34. 34. BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR BARCELONA, barri marítim Prototip de construccions gòtiques catalanes, que defineixen aquest període.
  35. 35. Santa Maria del Mar  Començada 1328, sota direcció de Berenguer de Montagut (també Manresa), es considera acabada el 1383. Construcció en 50 anys: gran unitat estilística.  Pilars octogonals de gran alçada (també Seu de Manresa i Mallorca).  Menor espai constructiu, més espai útil.  Exemple més perfecte de gòtic català.  Tots el trams coberts amb voltes de creuria.
  36. 36. A l’exterior predomina l’horitzontalitat per l’absència d’arcbotants i el predomini del mur i contraforts; així com per el remat de les torres, en terrassa, tot i ser, aquestes, molt elevades.
  37. 37. • Façana dividida en tres trams separats per contraforts, i emmarcada per dues torres octogonals. • Tram central dividit en dues parts. A la part inferior, trobem la porta, amb gablet de traceria, arquivoltes en arcades laterals. • La part superior està ocupada pel cercle de la rosassa.
  38. 38. • No sobresurt el transsepte. • Capelles entre els contraforts, 3 per cada tram de nau, més a la capçalera i als peus (tot el perímetre total 34), més les obertures de les 4 portes. Són imprescindibles perquè possibiliten la descàrrega de les naus laterals, ja que no té arcbotants. • Els 4 trams de la nau principal són quadrats perfectes, permet reduir al mínim el nombre de suports. • Presbiteri poligonal amb 8 columnes, que el separen del deambulatori amb capelles radials.
  39. 39. • Església de proporcions esveltes. • Planta de saló, de 3 naus d’altura similar, separades per pilars prismàtics (esvelts i octogonals). • Característica més notable del gòtic català: capacitat de construir espais unitaris, a diferència del gòtic clàssic francès i castellà, que tendeixen a la compartimentació. • Relacionat amb l’expansió dels ordes mendicants dels franciscans i dominicans, que requerien per predicar espais amb bona acústica i sense interrupcions visuals.
  40. 40. Santa Maria del Mar
  41. 41. Santa Maria del Mar (Barcelona) Segle XIV Església ad quadratum (naus a similar altura). Pilars esvelts i naus diàfanes.
  42. 42. •Tot l’espai interior està il·luminat per vidrieres. • Es caracteritza per una gran austeritat espacial, sobrietat amb un gran efecte ascensional. • Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina la enginyeria racional del sistema constructiu i la plàstica, cercant un espai interior ampli i unitari.
  43. 43. Cirici Pellicer (crític art) ha insinuat la relació d’aquesta concepció espacial del Gòtic mediterrani amb el tipus d’església de nau única, popularitzada a finals s. XVI a partir de la de Gesú, a Roma, i que, posteriorment, constituirà una de les tipologies clàssiques del Barroc. Creu que aquesta influència la va dur a Roma el valencià Sant Francesc de Borja (jesuïta de Gandia).
  44. 44. Anàlisi d’una obra. (1)  ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:  ARQUITECTURA:  1. Observació detinguda de l’obra.  2. Descripció de l’edifici:  - Materials de construcció.  - Elements de suport.  - Coberta.  - Murs i obertures: la seva relació.  - Elements decoratius.  - Il·luminació.  - Funció de l’edifici.  - Altres aspectes (qualque característica intrínseca o única).  3. Estil al que pertany.  - Nom i localització en el temps.  - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra en concret.  - Identificació de l’autor i l’obra.  4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici (tota obra és producte del seu moment).
  45. 45. Anàlisi d’una obra. (1)  ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:  ARQUITECTURA:  1. Observació detinguda de l’obra.  2. Descripció de l’edifici:  - Materials de construcció.  - Elements de suport.  - Coberta.  - Murs i obertures: la seva relació.  - Elements decoratius.  - Il·luminació.  - Funció de l’edifici.  - Altres aspectes (qualque característica intrínseca o única).  3. Estil al que pertany.  - Nom i localització en el temps.  - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra en concret.  - Identificació de l’autor i l’obra.  4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici (tota obra és producte del seu moment).
  46. 46. Santa Maria del Mar (Barcelona) (2)  Una de les esglésies més belles del gòtic.  No es tracta de comparar-la amb les grans catedrals franceses, com Chartres o Reims.  No les supera en proporcions i lluminositat, però destaca per la puresa de línies i la ciència constructiva.  Arquitecte: Berenguer de Montagut.  Any: 1329-1383.  Exterior: 3 trets del gòtic català - Torres octogonals acabades en terrassa. - Manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts massissos. - Grans superfícies de parament i domini d’horitzontalitat.  Façana: Torres molt altes. Cos central dividit en dos plans, una la portalada i l’altra amb la rosassa.  Murs laterals sense arcbotants i sense ornaments. Austeritat.
  47. 47. Santa Maria del Mar (Barcelona) (3)  Destaca l’interior.  S’aparta del gòtic francès, però pot resumir el gòtic català (prototip): - Planta de saló (3 naus d’alçària idèntica). - Capelles laterals entre els contraforts, possibiliten descàrrega.  Pilars prims i prismàtics (octogonals), semblant palmeres de pedra que s’obren cap al nervis de les voltes.  Il·luminació per finestrals.  Austeritat espacial i efecte ascensional.  Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina enginyeria (matemàtica) i plàstica. ____________________  Anàlisi planta...
  48. 48. ____________________  Nau central de 13 metres d’amplada, igual a la suma de les dues laterals. L’amplada total és igual a l’alçària de les naus laterals. La distància entre pilars, 13 metres, es pot mesurar en tots els sentits. Proporcions aritmètiques calculades.  Planta: 3 naus, deambulatori amb absidioles, no sobresurt transsepte.
  49. 49. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS RELIGIOSOS:  Catedral de Barcelona  Catedral de Girona  Santa Maria del Mar (Barcelona)  Catedral de Mallorca  Catedral de Manresa  Monestir Cistercenc de Santes Creus  Monestir Cistercenc de Poblet
  50. 50. 18. Seu de Palma, Mallorca Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011) Professora: M Assumpció Granero Cueves (revisió: 2014-2015)
  51. 51. Catedral de Palma de Mallorca (segle XIV)  Edifici peculiar externament. La façana és neogòtica del segle XIX.  Dimensions de l’alçada molt grans, és la més alta d’Europa (després de la catedral de Beauvais, al nord- oest francès).  Dimensions d’amplada molt grans.  Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de l’alçada o esveltesa (en ser tan ampla).  El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims, com el pals d’una nau.  La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.  Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.
  52. 52. Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)
  53. 53. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS RELIGIOSOS:  Catedral de Barcelona  Catedral de Girona  Santa Maria del Mar (Barcelona)  Catedral de Mallorca  Catedral de Manresa  Monestir Cistercenc de Santes Creus  Monestir Cistercenc de Poblet
  54. 54. SEU MANRESA
  55. 55. Catedral de Manresa
  56. 56. Seu de Manresa 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
  57. 57. Jaume I, 1238
  58. 58. Catedral de València
  59. 59. Catedral de València
  60. 60. Porta del Palau o de l’Almoina
  61. 61. Porta dels Apòstols
  62. 62. Porta dels Ferros
  63. 63. Santes Creus  Arquitectura típicament cistercenca.  Austeritat de la nau central.
  64. 64. Monestir Cistercenc de Poblet Tarragona
  65. 65. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS RELIGIOSOS:  Catedral de Barcelona  Catedral de Girona  Santa Maria del Mar (Barcelona)  Catedral de Mallorca  Catedral de Manresa  Catedral de València  Monestir Cistercenc de Santes Creus  Monestir Cistercenc de Poblet FINAL RELIGIÓS
  66. 66. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS RELIGIOSOS:  Catedral de Barcelona  Catedral de Girona  Santa Maria del Mar (Barcelona)  Catedral de Mallorca  Catedral de Manresa  Monestir Cistercenc de Santes Creus  Monestir Cistercenc de Poblet
  67. 67. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS CIVILS:  Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona  Llotja de Palma de Mallorca  Llotja de València  Llotja de Perpinyà  Castell de Bellver  Torres de Serrans de València  Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
  68. 68. Palau Reial de Barcelona (segle XIV)  Final del segle XIV (1359-1370).  Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta gran sala rectangular.  Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis inferior els arcs de les obertures són rebaixats.  Pati dels tarongers, típicament gòtic.
  69. 69. Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis inferior els arcs de les obertures són rebaixats.
  70. 70. Pati dels tarongers, típicament gòtic.
  71. 71. • Final del segle XIV (1359-1370). • Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta gran sala rectangular.
  72. 72. LLOTJA  LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)  LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)  LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),  LLOTJA DE SARAGOSSA Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç).
  73. 73. La Llotja de Palma * Seu del Col·legi de la Mercaderia (Associació dels Mercaders, 2 representants participaven dels Jurats, i del Gran i General Consell). * La Mercaderia movia el comerç i posava en contacte Mallorca amb el món conegut. * Exteriorment les façanes són quatre llenços rectangulars delimitats, en els seus angles, per torres octogonals emmerletades.
  74. 74. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452) • Majestuós edifici del gòtic balear, fruit de l'expansió de l’estil pel Mediterrani (s. XIV), i un dels monuments més representatius del gòtic civil a Europa. • HISTÒR: 1246, Jaume I concedeix un solar prop de la Porta del Mar i l’hospital (esdevé l’església de Sant Joan), per a construir la Llotja i l’hostatgeria, per a ús dels mercaders (llogats fins el s. XV). • 1409: Martí l’Humà concedí als mercaders el privilegi d’un impost sobre l’intercanvi de mercaderies, destinat a la defensa i millora del comerç, i el sobrant a la construcció de la Llotja (al lloc concedit, feia 1 ½ segle). • Construcció s'inicià cap al 1420 quan el Col·legi de la Mercaderia l'encarregà a Guillem Sagrera (1420-1447) i els seus deixebles. Fou acabada pel SEU gendre Guillem de Vilasclar, i dos dels fills, Antoni i Jaume Sagrera (1452/ 1454 mor a Nàpols).
  75. 75. • PLANTA: Rectangular, dividida en tres naus de la mateixa altura i amplada. • Espai delimitat per sis columnes sense basa ni capitell. • Resultat d'aquestes delimitacions, tenim en les façanes més llargues quatre trams. • Coberta d’ogiva interior, ara coberta amb teulada.
  76. 76. Interior de La Llotja de Palma • Dins la gran sala rectangular, s’erigeix TOT UN JOC DE PALMERES OBERTES AL CEL. És com UN JOC DE LLUM, DINS UNA GÀBIA DE PALMERES. • El sostre és aguantat per sis columnes, sense basa, que s'enrotllen helicoïdalment i, en el seu final, al sostre, formen els nervis de la típica volta ogival gòtica (tan típica, que aquesta solució ha estat copiada amb insistència en altres edificis: Llotja de la Seda, l'església de Santiago de Villena, i a la base de la torre de San Giorgio del Castel Nuovo de Nàpols, també obra de Sagrera).
  77. 77. * Detall de la volta ogival de creuer quatripartida. * Les claus d'aquesta volta tenen els escuts de Catalunya (els Quatre Pals), a la nau central, i l'escut de la ciutat de Mallorca, a les naus laterals; tots aquests conserven la policromia i l'or originals.
  78. 78. Interior de Sa Llotja * Els fusts de les columnes amb estries heicoïdals, es rematen en nervadures (motllura sortint que forma l’aresta de la volta. * Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les voltes, sinó que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament del pla del mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca, i a la gran sala del Castel Nuovo de Nàpols, del mateix autor).
  79. 79. • A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial, decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les portes d'alguns estudis de casals de la ciutat. • D'aquestes portes, només les de la banda de la mar donen a una magnífica escala de caragol per pujar a la terrada.
  80. 80. Sa Llotja (S. XV)  Voltes de creureria esveltes.  Sostingudes per columnes helicoïdals a manera de palmeres, que recullen tots els arc dels nervis.  Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren els seus fills Antoni i Jaume Sagrera, i els germans Vilasclar. “Sa Llotja és com una cançó de pedra abocada dins la llum de la mediterrània”.
  81. 81. • Les quatre façanes són limitades per torres octogonals als 4 cantons, que havien de tenir pinacles amb penells. • I torretes (o bestorres) entre aquestes, dues a les façanes anterior i posterior, i tres a les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors, de les quals fan de contraforts. • Torres motiu gòtic distintiu de Sagrera. Sa Llotja: Façana principal
  82. 82. • S’observa, en les façanes més llargues, els quatre trams, que es coronen per petites torretes octogonals, i en les curtes dos torres que responen a la separació de les 3 naus.
  83. 83. El coronament, de baix a dalt, és format per: • Un mensulat, compost de vuit permòdols per tirada entre bestorres, coberts amb decoració vegetal. • Una galeria de finestratges calats, acabats amb una motllura d’acabament, a mena de replanell que les uneix, i separa dels merlets. • I un emmerletat (cresteria de merlets), interromputs per les bestorres. Sa Llotja: Façana principal
  84. 84. Coronament: Torre, torretes, mènsules amb 8 permòdols de decoració vegetal (interrompudes per torretes) i, a sobre, la galeria de finestres conopials, en grups de 4 i separades per pilarets (motiu reproduït freqüentment en els patis de les cases senyorials de Palma) i, més amunt, una sèrie de tres merlets catalans (emmerletat escalonat).
  85. 85. Sa Llotja: Façana principal L'eix dels merlets coincideix amb el del rosetó, que tenen els petits pilars (pilarets) que els separen de les mènsules; i l'alçada i l'amplada dels graons dels merlets és igual a la separació entre els mateixos pilarets ( espai interpilarets o llum). Els eixos dels merlets de les torretes també guarden simetria amb els seus propis caires.
  86. 86. • Torres i bestorres són coronades per merlets del mateix estil. • La planta octogonal, o semi, de les torres és la mateixa que la de les torres de l'antiga façana de la Seu de Mallorca, i de les columnes de la Seu que separen les naus interiors. • Els merlets i les torres dels cantons li donen un aspecte de fortificació; les torres, fins i tot, tenen sageteres per a il·luminar els replans de les escales de l'interior.
  87. 87. Secció de la Llotja (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen). Planta de les torres, de forma octogonal força imitada: - Façana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca. - Diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca. - Torres del portal del monestir de Poblet. - Torres de Serrans de València, hexagonals per la integració en la murada. - Torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu. - De la capella de Santa Àgata de Barcelona. I… - Del monestir de Pedralbes, a més d'altres edificis religiosos del Principat.
  88. 88. -A cada costat, al portal major i a la façana contrària, hi ha dos finestrals amb traceria i un pedrís a cada banda, com el que volta el mur interior de tota la sala. - La façana de migjorn formava part de la muralla marítima de la ciutat, i es reflectia dins la mar, de la qual es troba separada avui dia. - Al mig de la façana de migjorn s'obren dos grans finestrals.
  89. 89. Finestrals Passeig de Sagrera * Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals. * A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda de la mar manca una escultura d'un àngel.
  90. 90. Finestral del Carrer de la Llotja En cada façana lateral (una visible des del Passeig de Sagrera i l’altra dóna al Carrer de la Llotja) s’obrin dos amplis finestrals amb decoració característica de Sagrera i els seus deixebles.
  91. 91. Sa Llotja: Façana Occidental Al timpà del portal de ponent, més petit, i que mira cap al castell de Bellver: la figura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, coronada per un àngel que davalla del vèrtex, en un difícil escorç. Obra de Guillem Sagrera, és d’estil borgonyó, a causa de la coneixença que tenia Sagrera de les obres de Claus Sluter, gran representant d'aquest estil.
  92. 92. Portalada occidental de la Llotja de Palma
  93. 93. Grans gàrgoles De les torretes surten sengles grans gàrgoles, obra de Guillem Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs).
  94. 94. G À R G Ò L E S • De la boca d'un d’aquest animals surten aquestes paraules: "O com es fret" (Oh, com és fred, és a dir, quin fred que fa!).
  95. 95. El portal major està dividit en dos per un mainell, com el portal del Mirador i el de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma, i com a Sant Domingo, enderrocat al s. XIX. Façana de llevant
  96. 96. En el timpà hi ha una gran i magnífica escultura de l‘Àngel Custodi de la Mercaderia, amb capa i una filactèria amb la llegenda Defenedors de la Mercaderia, seguint l'estil de l'ángel de la processó de l‘Àngel Custodi de la ciutat de València.
  97. 97. Pintura de l’Àngel Custodi del Regne de València realitzada per Joan de Joanes, pintor valencià del Renaixement.
  98. 98. Anteriorment, els àngels custodis es repetien també en les façanes laterals flanquejant les armes reials. Aquests àngels són tan presents perquè són obra dels deixebles de Sagrera.
  99. 99. 1) Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a qui estava dedicada, mira cap a les Drassanes i la porta de Santa Caterina. 2) Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida seguint l'estil de Claus Sluter. 3) Sant Nicolau de Bari, avui desapareguda, mirant cap a Portopí i Sant Nicolauet. 4) Santa Clara, que mira cap el monestir del seu nom i cap a l’Almudaina. A la cara exterior de cadascuna de les torres dels cantons hi ha una escultura amb la imatge del sant que dóna nom a l'església més propera:
  100. 100. - Les escultures de la cara exterior, de cada una de les torres dels cantons, estan totes elles damunt mènsules de l’estil de Jean de Valenciénnes. - A nivell de representacions escultòriques trobam l'Àngel Custodi a les mènsules de les quatre escultures.
  101. 101. • A Nápoles va col·laborar en la reconstrucció del Castel Nuovo, i la Gran Sala és obra seva (aquestes obres ja son plenament renaixentistes). • A Sa Llotja, Guillem Sagrera assumeix la responsabilitat sencera del projecte, la contrucció íntegra de l’edifici i la totalitat de la seva obra escultòrica. • Obra gòtica que ja avança l’equilibri de l’esperit renaixentista. Construïda en un moment de transició estilística (1420 - 1452), renova el gòtico exercint una dilatada influència que, en el cas de Sagrera, es manifestà en els treballs dels descendents i deixebles al llarg de més d’un segle. • Guillem Sagrera havia treballat, abans, en el Portal del Mirador de la Seu i en l’església Sant Joan de Perpinyà. • Sagrera tingué problemes amb els mercaders i marxà a Nàpols, tot encarregant la continuació de les obres a Guillem Vilasclar, que seguí les seves directrius, i la Llotja fou acabada el 1452. Sagrera mor en 1454 a Nàpols. Sa Llotja
  102. 102. Llotja de València (segle XV)
  103. 103. Arquitectura civil Llotja i Consolat del Mar València (obra de Pere Compte, segueix el model de la Llotja de Palma, però més ornamentada)
  104. 104. Llotja de València Interior (obra de Pere Compte)
  105. 105. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)
  106. 106. Llotja de Perpinyà
  107. 107. Castell de Bellver (segle XIV) Arquitecte: Pere Salvà  Model de planta circular, que el fa excepcional.  Torre de l’homenatge i tres torres més.
  108. 108. Castell de Bellver. Únic edifici civil gòtic de planta circular.
  109. 109. • Construït a principis segle XIV per ordre de Jaume II. • Es troba sobre un turó de 112 metres sobre el nivell del mar, en una zona envoltada pel bosc, on podem contemplar la ciutat, el port, la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. • El seu nom en català antic bell veer, que significa «bella vista». • Petany a l’Ajuntament de Ciutat, està obert al públic per albergar el Museu d’Història de la ciutat de Palma.
  110. 110. Castell de Bellver (inicis del segle XIV): Pati i Torre de l’Homenatge.
  111. 111. Castell de Bellver. Pati interior circular de dues galeries, la de la planta baixa amb arcs de mig punt sobre pilars; la de la planta superior amb arcs apuntats i voltes de creueria.
  112. 112. Torre de l’Homenatge separada del nucli principal, i té un pont per accedir-hi.
  113. 113. MÉS ARQUITECTURA GÒTICA A MALLORCA
  114. 114. Esglésies de repoblació: . Santa Aina d’Alcúdia i . Sant Pere d’Escorca.
  115. 115. Edificis franciscans: Claustre de Sant Francesc de Palma. • Construït el segle XIV, té ampliacions dels segles XV i XVI. • Columnes molt primes amb arcs trilobulats. • Planta trapezoïdal.
  116. 116. Edificis franciscans: Crugia del claustre de Santa Margalida (avui a Miramar – Valldemossa).
  117. 117. Àbsis de Sant Francesc i Sta Margalida (esglésies conventuales franciscanes de Palma).
  118. 118. Capçalera interior de l’església de les monges franciscanes de Sta Margalida. Coberta de fusta a dues vessants reforçada per arcs diafragma.
  119. 119. Restes de castells, palaus o cases senyorials medievals a Mallorca. Castell de Capdepera i Almudaina d’Artà.
  120. 120. Castell de Santueri (Felanitx)
  121. 121. Torre de Canyamel i Torre de Son Fortesa.
  122. 122. Manacor: Torre dels Enagistes i Torre de les Puntes.
  123. 123. Església de Santa Eulàlia.
  124. 124. Església de Santa Eulàlia: Absis i Portalada principal.
  125. 125. Portalades gòtiques: la de Sant Nicolau i l’occidental de la Llotja de Palma.
  126. 126. Art Gòtic Mediterrani
  127. 127. Gòtic Mediterrani  MONUMENTS CIVILS:  Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona  Llotja de Palma de Mallorca  Llotja de València  Llotja de Perpinyà  Castell de Bellver  Altra arquitectura gòtica de l’Illa de Mallorca  Torres de Serrans de València  Palau de la Generalitat (València i Barcelona)  Palau de l’Almudaina
  128. 128. Les Torres o Porta de Serrans. • Símbol del poder de la ciutat de València. • Situades davant del Pont de Serrans, constituïen la porta principal d’entrada a la ciutat dels que arribaven per els camins d’Aragó i Catalunya. • Aixecades en el segle XIV per Pere Balaguer, tenen planta pentagonal i están rodejades per un fos.
  129. 129. Façana reinaixentista del Palau de la Generalitat de Catalunya Plaça de Sant Jaume
  130. 130. Façana de la capella de Sant Jordi Gòtic flamíger Pont entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges
  131. 131. Gàrgoles al pati dels Tarongers
  132. 132. Galeria gòtica al primer pis obra de Marc Safont
  133. 133. Galeria gòtica del pati central
  134. 134. Vista aèria del Palau de la Generalitat Valenciana
  135. 135. Vista del Torreó Antic des del carrer Cavallers entrecreuament amb carrer Serrans
  136. 136. • Vista de la Generalitat des de la plaça de Manises. • S'observa la forma rectangular de l'edifici, amb els respectius costats menors també rectangulars
  137. 137. Palau de l’Almudaina
  138. 138. RETORNAM……. Palau de l’Almudaina
  139. 139. Gòtic civil. Palau de l’Almudaina • El castell recull als seus murs la història de les Illes des dels assentaments megalítics. • L'edifici, d'origen romà, és una modificació de l’alcàsser musulmà iniciada en 1281, i que es va prolongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, Sanç I i Jaume III. L'Almudaina fou la seu del regne mallorquí durant el segle XIV, fins que va passar a Aragó amb Pere IV en 1349.
  140. 140. Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada (Loggia). Interior del saló del tron amb arcs diafragma.
  141. 141. Palau de l’Almudaina de Palma: Saló del Tron.
  142. 142. En acabar el gòtic peninsular, PODEM DIR... ... que una catedral gòtica és: UNA MERAVELLA D’ESVELTESA, DE MATEMÀTICA CONSTRUCTIVA (calcular totes les forces, per poder contrarestar-les, era fonamental) i... ... DE LLUM HÀBILMENT MATISADA pels colors de les vidrieres.
  143. 143. Fi de l’edat mitjana • Caiguda de Constantinoble, 1453. • Renaixement italià.

×