4. Volta de creueria
clau de volta
nervis
arc ogival
pilars
Estructura esquelètica
formada per quatre
pilars units a quatre arcs
ogivals i dos arcs
Volta de creueria ogivals que es creuen en
diagonal, anomenats
nervis. El punt on es
creuen els nervis és la
clau de volta..
6. El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès.
La història explicada per Ildefonso
Falcones, se situa a Barcelona, al segle
XIV. En un dels moments de màxim
esplendor de la Corona Aragonesa.
S'està construint l'església oficial (l'actual
Catedral de Barcelona) i al barri marítim
també hi ha una construcció d'un temple
religiós, Santa Maria del Mar. A diferència
de la Catedral és un temple fet
directament pel poble.
Bernat Estanyol, serf dels senyors de
Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l’any
1320, amb el seu fill Arnau, acabat de
néixer, cap a Barcelona. Van a cercar la
llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de
ser virtualment esclaus a ser ciutadans
d’aquella gran ciutat).
Arnau Estanyol, serà el protagonista
central de la història. Inicialment, com a
noi, viu al Palau dels Puig i després
treballarà com a palafrener, bastaix, soldat
i canvista fins aconseguir, per gràcia del
Rei Pere III el Cerimoniós, un títol nobiliari.
També es nomenat Cònsol del Mar de
Barcelona.
7. Reforma del Cister
A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat
per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en
contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns
monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona
dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el
naixement de l’Orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o
benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament
nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.
8. Poblet
Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou
fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .
11. Va néixer a França Expansió del gòtic
Alemanya ho
Als regnes va fer més
hispànics i tard.
Anglaterra el van
acceptar amb
facilitat
Itàlia que l’acceptà a
contracor,
l’abandonarà
ràpidament per fer
el Renaixement.
Catedral d’Orvieto
Itàlia
La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia.
16. Catedral Pinacle
Absis
Arc boterell o arcbotants
Catedral de Reims
segle XIII
17. Absis amb capelles
Catedral disposades radialment
Planta de greu llatina
Catedral de Reims
segle XIII Girola o deambulatori
Presbiteri
Nau central i naus laterals
Volta de creueria i pilars
Vitralls
24. Gòtic català
Construccions més netes, més austera, amb menys
punxes i sense adorns superflus.
Menys verticalitat.
Augment de la superfície dels murs i reducció de
l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.
Quasi ni han arcbotants.
27. Planta de Saló
Planta amb tres
naus, totes quasi,
amb la amb la
mateixa alçada,
aconseguint un
espai diàfan.
També s’ha que la distància
entre els pilars que separen
les naus, és major que en la
resta de catedrals
europees.
Santa Maria del Mar
segle XIV
30. Catedral de Girona
segle XIV
En la catedral de Girona destacar-hi
la supressió total dels pilars amb la
construcció d’una sola i àmplia nau.
33. Marededéu de Boixadors (Anoia)
XIV
Museu Episcopal de Vic
Marededéu de Besalú
XV
Col·legiata de santa Maria de Besalú
Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra)
XIV
MNAC
34. Marededéu de Ger
Segona meitat del segle XII
MNAC
Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra)
XIV
MNAC
35. Crucifix de Giotto
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
(mitjan segle XII)
Majestat Batlló
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
(mitjan segle XII)
36. Retaules
àtic
guardapols
carrers laterals
bancal
carrer central
37. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
XV
Lluís Dalmau
tremp i oli sobre taula
MNAC
38. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV)
Lluís Dalmau
tremp i oli sobre taula
MNAC
Absis de Santa Maria de Taüll
XII
fresc
MNAC
