1. ELS REGNES CRISTIANS A
ELS REGNES CRISTIANS A
LA PENÍNSULA IBÈRICA
LA PENÍNSULA IBÈRICA

2. Després d'una breu ocupació, els musulmans van ser expulsats
Després d'una breu ocupació, els musulmans van ser expulsats
d'una part de les actuals terres catalanes pels francs, que hi van
d'una part de les actuals terres catalanes pels francs, que hi van
constituir la Marca Hispànica, s. VIII.
constituir la Marca Hispànica, s. VIII.
1. Marca Hispànica (I): Quin va ser l’origen de
1. Marca Hispànica (I): Quin va ser l’origen de
Catalunya?
Catalunya?

3. Després d'una breu ocupació, els musulmans van ser expulsats
Després d'una breu ocupació, els musulmans van ser expulsats
d'una part de les actuals terres catalanes pels francs, que hi van
d'una part de les actuals terres catalanes pels francs, que hi van
constituir la Marca Hispànica, s. VIII.
constituir la Marca Hispànica, s. VIII.

4. Resseguim el contorn de la Marca Hispànica amb un llapis o
retolador de color (tria el que vulguis)

5. Resseguim el contorn de la Marca Hispànica amb un llapis o
retolador de color (tria el que vulguis)

6. ATENCIÓ! AMPLIEM
L’EIX CRONOLÒGIC!!!

7. Situem al nostre eix cronològic la creació de la Marca Hispànica.
Situem al nostre eix cronològic la creació de la Marca Hispànica.

8. La Marca es va dividir en
La Marca es va dividir en comtats,
comtats, al capdavant de cada comtat
al capdavant de cada comtat
hi havia un comte, que era nomenat i destituït pels monarques
hi havia un comte, que era nomenat i destituït pels monarques
francs, a qui jurava fidelitat i vassallatge.
francs, a qui jurava fidelitat i vassallatge.

9. A la darreria del segle IX,
A la darreria del segle IX, Guifré el Pelós,
Guifré el Pelós, que era comte de
que era comte de
Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya va deixar en herència
Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya va deixar en herència
tots els seus territoris als seus fills.
tots els seus territoris als seus fills.
1.1. La independència dels comtats catalans
1.1. La independència dels comtats catalans

10. Amb aquest fet, i per primer cop, el càrrec no va ser nomenat pel
Amb aquest fet, i per primer cop, el càrrec no va ser nomenat pel
rei franc, sinó que es va convertir en hereditari dins el seu llinatge.
rei franc, sinó que es va convertir en hereditari dins el seu llinatge.
Així va començar la dinastia que des d'aleshores va governar el
Així va començar la dinastia que des d'aleshores va governar el
comtat de Barcelona.
comtat de Barcelona.

11. 1.1. La independència dels comtats catalans
1.1. La independència dels comtats catalans
Els musulmans d'Al-Andalus acostumaven a organitzar
expedicions militars, ràtzies, contra els comtats catalans per
saquejar-ne les ciutats i emportar-se'n el botí.

12. 1.1. La independència dels comtats catalans
1.1. La independència dels comtats catalans
Borrell II va demanar ajut al monarca
franc, el qual, però, no disposava de
mitjans i li va negar l'auxili.
Aleshores Borrell II va decidir no renovar el jurament de
fidelitat al rei franc i se'n va considerar independent (988).

13. ATENCIÓ! AMPLIEM
L’EIX CRONOLÒGIC!!!

14. Dos noms a recordar!
Dos noms a recordar!
Guifré el Pelós i Borell II, situeu-los a l’eix, Ànims!
Guifré el Pelós i Borell II, situeu-los a l’eix, Ànims!

15. Missió 7: Jo, Borrell II
Punts d'Estament: 400
La missió que esteu a punt de realitzar és de vital
importància i canviarà el rumb dels comtats catalans.
Per uns moments us haureu d’imaginar que sou
Borrell II. Haureu d’escriure una carta al rei franc,
Lotari I, exposant-li els motius pels quals no voleu
continuar jurant-li fidelitat,
Aquesta missió la trobareu penjada al vostre suro i es
lliurarà a través d’una entrega de treballs.

16. 2. Marca hispànica (II): Aragó
2. Marca hispànica (II): Aragó

17. Com es va formar els regnes de Navarra i d’Aragó?
Com es va formar els regnes de Navarra i d’Aragó?
Els altres territoris que formaven part de la Marca Hispànica eren
Els altres territoris que formaven part de la Marca Hispànica eren
els comtat aragonesos i el regne de Pamplona
els comtat aragonesos i el regne de Pamplona

18. Comtat i Regne d’Aragó
Comtat i Regne d’Aragó
Els altres territoris que formaven part de la Marca Hispànica eren
Els altres territoris que formaven part de la Marca Hispànica eren
els comtat aragonesos i el regne de Pamplona
els comtat aragonesos i el regne de Pamplona

19. Comtat i Regne d’Aragó
Comtat i Regne d’Aragó
Oriol d’Aragó, noble d’origen Franc, va ser designat Comte
Oriol d’Aragó, noble d’origen Franc, va ser designat Comte
d’Aragó (802 – 809).
d’Aragó (802 – 809).
El succeirà Asnar I Galí, en castellà Aznar Galíndez (809-820 ).
El succeirà Asnar I Galí, en castellà Aznar Galíndez (809-820 ).

20. 2. Marca hispànica (II): Aragó
2. Marca hispànica (II): Aragó
La dinastia dels Galí (Galíndez)
La dinastia dels Galí (Galíndez)
continuarà fins que el besnét, Galí II
continuarà fins que el besnét, Galí II
Asnar (875-923) va aconseguir la
Asnar (875-923) va aconseguir la
Independència respecte dels Francs.
Independència respecte dels Francs.

21. Comtat i Regne d’Aragó
Comtat i Regne d’Aragó
L’any 922 Aragó queda sota el domini dels monarques
L’any 922 Aragó queda sota el domini dels monarques
navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III
navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III
de Navarra (1035).
de Navarra (1035).

22. 2. Marca hispànica (II): Regne de Pamplona/
2. Marca hispànica (II): Regne de Pamplona/
Navarra
Navarra
A principis del segle IX, el noble
A principis del segle IX, el noble ÈNNEC ARITZA
ÈNNEC ARITZA va
va
aconseguir expulsar els governadors Francs de Pamplona, i creà
aconseguir expulsar els governadors Francs de Pamplona, i creà
el
el REGNE DE PAMPLONA
REGNE DE PAMPLONA.
.
Més endavant el regne
Més endavant el regne
es va anomenar Regne
es va anomenar Regne
de Navarra.
de Navarra.
La dinastia dels Ximena
La dinastia dels Ximena
el va governar estenent
el va governar estenent
la seva influència a la
la seva influència a la
Rioja i Àlaba.
Rioja i Àlaba.

23. 3. El Regne Asturianolleonés
3. El Regne Asturianolleonés
Al llarg del segle VIII, alguns cabdills locals de les muntanyes
Al llarg del segle VIII, alguns cabdills locals de les muntanyes
asturianes es van negar a pagar tributs als emirs cordovesos.
asturianes es van negar a pagar tributs als emirs cordovesos.

24. Com es va formar el regne asturianolleonès?
Com es va formar el regne asturianolleonès?
Al llarg del segle VIII, alguns cabdills locals de les muntanyes
Al llarg del segle VIII, alguns cabdills locals de les muntanyes
asturianes es van negar a pagar tributs als emirs cordovesos.
asturianes es van negar a pagar tributs als emirs cordovesos.

25. El més cèlebre fou Pelagi, que cap a l'any 722 va resistir un atac
El més cèlebre fou Pelagi, que cap a l'any 722 va resistir un atac
dels musulmans als voltants de Covadonga.
dels musulmans als voltants de Covadonga.
Don Pelayo en la batalla de Covadonga. Detalle del folio 23 recto del manuscrito 2805 de la
Biblioteca Nacional de España.

26. Els successors es van refermar en la voluntat d’actuar sense tenir en
Els successors es van refermar en la voluntat d’actuar sense tenir en
compte les ordres dels emirs de Còrdova
compte les ordres dels emirs de Còrdova →
→ neix el
neix el regne
regne
d’Astúries
d’Astúries.
.
Com es va crear el regne de Lleó i el comtat de Castella?
Com es va crear el regne de Lleó i el comtat de Castella?

27. A la segona meitat del s. IX, els reis d’Astúries, van aprofitar la
A la segona meitat del s. IX, els reis d’Astúries, van aprofitar la
feblesa de l’Emirat per expandir els seus dominis.
feblesa de l’Emirat per expandir els seus dominis.
Van ocupar els territoris de la vall de riu Duero, una zona
Van ocupar els territoris de la vall de riu Duero, una zona
abandonada que es trobava pràcticament deshabitada i erma.
abandonada que es trobava pràcticament deshabitada i erma.

28. Segona meitat del segle IX
Segona meitat del segle IX →
→ Alfons III (866-910)
Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat
va aprofitar la debilitat
dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica
dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica
fins al riu Duero.
fins al riu Duero.
Amb l'objectiu de controlar aquest nou territori, el regne asturià va
Amb l'objectiu de controlar aquest nou territori, el regne asturià va
traslladar la cort a Lleó (914), que es va convertir en la capital.
traslladar la cort a Lleó (914), que es va convertir en la capital.

30. TORNEM ALS
TORNEM ALS
COMTATS
COMTATS
CATALANS...
CATALANS...

31. 4. La formació de la
4. La formació de la
Corona d’Aragó
Corona d’Aragó

32. L'HEGEMONIA DEL COMTAT
DE BARCELONA
A la darreria del segle XI, el comte
de Barcelona Ramon Berenguer I
(1035-1076) va restablir l'autoritat
comtal. Els nobles es van reconèixer
vassalls seus i en contrapartida el
comte va acceptar la transmissió per
herència i el sotmetiment de la
pagesia.
D'altra banda, el comte de Barcelona
va consolidar la seva hegemonia
sobre els altres comtes (Rosselló,
Empúries, Cerdanya, Urgell i
Pallars), que li van reconèixer
l'autoritat.
També hi va influir la seva situació
amb Al-Andalus, que li permetia el
control de la frontera, el cobrament
de paries i l'enriquiment gràcies al
comerç amb els musulmans.

33. L’expansió del territori (segles XI-XII)
L’expansió del territori (segles XI-XII)
La frontera es va anar
movent lentament cap
al sud a mesura que els
comtes de Barcelona
aconseguien conquerir
poblacions importants:
Tàrrega, Agramunt,
Balaguer i Tarragona.
Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins
per anar ocupant els territoris fronterers d’aquests regnes
de taifes, i al segle XI els comtes catalans van passar a
l’ofensiva.

34. L’expansió del territori (segles XI-XII)
L’expansió del territori (segles XI-XII)
La frontera es va anar movent lentament cap al sud a:
Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.

35. L’expansió del territori (segles XI-XII)
L’expansió del territori (segles XI-XII)
El domini de les terres d'Occitània va començar l'any
1069 → Ramon Berenguer I va comprar els comtats de
Rasès i Carcassona, terres que es van ampliar gràcies a
herències i, sobretot, amb el matrimoni del comte Ramon
Berenguer III amb Dolça de Provença (1112)

37. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?

38. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
La unió dels tres comtats durant el segle XI va donar lloc al
regne d'Aragó. El seu primer monarca va ser Ramir I (1035-
1063).

39. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Navarra, l’any 1118 va
conquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacions
importants van quedar sota el seu domini.
L’any 1134 Alfons I va morir sense descendència.

40. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va casar l’any 1136 i va tenir
una filla: Peronella.
El 1137 el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla
amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

41. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
El matrimoni entre Ramon Berenguer i Peronella
es va celebrar l'any 1150, quan la reina tenia catorze
anys.

42. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
5:45- 8:05

43. Com es va formar la Corona d'Aragó?
Com es va formar la Corona d'Aragó?
5:45- 8:05

44. ATENCIÓ! AMPLIEM
L’EIX CRONOLÒGIC!!!

45. 1150 – Unió entre Aragó i els Comtats Catalans: Corona d’Aragó
1150 – Unió entre Aragó i els Comtats Catalans: Corona d’Aragó

46. Alfons II d’Aragó va ser la
primera persona que fou alhora
comte de Barcelona i rei
d’Aragó.
Aquest rei va acabar la
reconquesta de les terres d’Aragó
i va fundar la ciutat de Terol. A
Catalunya se l’anomena Alfons I
el Cast.
A partir d’Alfons I el Cast els
territoris d’Aragó i de Catalunya
i els que la Corona d’Aragó va
conquerir posteriorment van
estar regits pel mateix monarca.

48. EL MAPA
EL MAPA

50. L’enfrontament amb el rei de França
L’enfrontament amb el rei de França
A principis del segle XIII el rei
de França va voler recuperar el
domini sobre els territoris
d’Occitània i va patrocinar una
expedició militar contra els
comtes occitans.
Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat
dels nobles d’Occitània, que eren vassalls seus.
Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de
Muret (1213), on el rei Pere va morir.
Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat
de Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitània davant
el rei Lluís IX de França.

51. L’enfrontament amb el rei de França
L’enfrontament amb el rei de França
A principis del segle XIII el rei
de França va voler recuperar el
domini sobre els territoris
d’Occitània i va patrocinar una
expedició militar contra els
comtes occitans.
Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat
dels nobles d’Occitània, que eren vassalls seus.
Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de
Muret (1213), on el rei Pere va morir.
Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat
de Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitània davant
el rei Lluís IX de França.

52. 5. L’
5. L’expansió militar
expansió militar
del segle XIII
del segle XIII
«Ne sol no em pensa que galera ne altre vaixell
gos anar sobre mar menys de guiatge del rei
d’Aragó; ne encara no solament galera ne
lleny, mas no creu que nengun peix se gos
alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal
del rei d’Aragó en la coa per mostrar guiatge
d’aquell senyor rei d’Aragó.»
Crònica de Bernat Desclot, 1283-1288

53. 5. L’
5. L’expansió militar del segle XIII
expansió militar del segle XIII
La derrota de Pere el Catòlic a
la batalla de Muret va orientar
un canvi geogràfic en l’expansió
de la Corona d’Aragó. Es va
dirigir cap al sud peninsular i
vers la Mediterrània.
Els mercaders i els nobles
catalans es van orientar cap a la
conquesta de les illes Balears,
perquè eren un regne musulmà
ric, un bon centre de
comunicacions i un refugi de
pirates.

54. 5. L’
5. L’expansió militar del segle XIII
expansió militar del segle XIII
El 1229 el rei Jaume I el
Conqueridor va conquerir
Mallorca. Eivissa va ser
conquerida una mica més
tard, i Menorca ho va ser en
temps d’Alfons III (1287),
nét del rei Jaume I.
La conquesta del regne de
València el 1238 va ser una
iniciativa dels nobles
aragonesos i dels ordes
religiosos militars.

55. 1229
1229 →
→ Jaume I el Conqueridor conquereix Mallorca.
Jaume I el Conqueridor conquereix Mallorca.

56. Conquesta de Mallorca i València
Conquesta de Mallorca i València
24:00- 35:00

57. ACTIVITAT – LES CORTS MEDIEVALS
ACTIVITAT – LES CORTS MEDIEVALS
A) Copia al full l’esquema de les Corts
A) Copia al full l’esquema de les Corts
Medievals.
Medievals.
B) Explica en què consistia el sistema
B) Explica en què consistia el sistema
del
del PACTISME
PACTISME.
.

58. ACTIVITATS
ACTIVITATS
Fes les activitats 1 i 3 de
Fes les activitats 1 i 3 de
la pàgina 79 del llibre de
la pàgina 79 del llibre de
text
text

59. EL MAPA
EL MAPA

61. ATENCIÓ! AMPLIEM
L’EIX CRONOLÒGIC!!!

62. 1229
1229 →
→ Jaume I el Conqueridor conquereix Mallorca.
Jaume I el Conqueridor conquereix Mallorca.
1238
1238 →
→ Jaume I el Conqueridor conquereix València.
Jaume I el Conqueridor conquereix València.

63. L’
L’expansió militar mediterrània del segle XIII
expansió militar mediterrània del segle XIII

64. Els successors de Jaume I
Jaume I van iniciar una expansió
militar i comercial per la Mediterrània.

65. Pere el Gran
Pere el Gran va conquerir Sicília (1282)
Sicília (1282). L’illa era
un punt estratègic en les rutes comercials de la
Mediterrània i també era una gran productora de
blat.

66. L’any 1323 Jaume II
Jaume II va conquerir l’illa de Sardenya
Sardenya.

67. Pere el Gran
Pere el Gran i
i Jaume II
Jaume II van demanar ser enterrats
al monestir de Santes Creus.

68. EL MAPA
EL MAPA

69. ACTIVITAT
ACTIVITAT
Pinteu al mapa el territori de la Corona d’Aragó, les
Pinteu al mapa el territori de la Corona d’Aragó, les
conquestes de Jaume I, Pere II i Jaume II.
conquestes de Jaume I, Pere II i Jaume II.

70. Amb Alfons II el Benigne
Alfons II el Benigne es van ocupar els ducats
ducats
d'Atenes i Neopàtria
d'Atenes i Neopàtria, que van estar vinculats a la
Corona d'Aragó entre el 1311 i el 1390.

71. En aquesta conquesta hi van participar una gran
flota i un exèrcit de soldats mercenaris, els
almogàvers
almogàvers, dirigits per Roger de Flor
Roger de Flor.

72. Més endavant, entre 1435 i 1442, el rei Alfons el
Alfons el
Magnànim
Magnànim va dirigir la conquesta del regne de
regne de
Nàpols
Nàpols.

73. Per què aquesta expansió per la Mediterrània?
Per què aquesta expansió per la Mediterrània?
● Aquesta política militar va rebre el suport dels
mercaders catalans, valencians i dels mallorquins.
● Aquests van proporcionar naus i diners als reis perquè
volien establir rutes comercials segures amb Itàlia, amb
els regnes musulmans del nord d’Àfrica i amb l’Orient
Pròxim.
● En aquestes rutes hi adquirien productes orientals
(espècies, seda, perfums, etc.), que després venien a
Europa i en treien grans beneficis.

74. Les rutes comercials a la Mediterrània (segles XIII-XV)
Les rutes comercials a la Mediterrània (segles XIII-XV)

75. Conquesta de Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria
Conquesta de Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria
35:50- 47:49

76. ATENCIÓ! AMPLIEM
L’EIX CRONOLÒGIC!!!

77. S. XIII
S. XIII-XIV
-XIV→
→ Expansió d’Aragó pel Mediterrani: Sicília,
Expansió d’Aragó pel Mediterrani: Sicília,
Sardenya, Atenes, Nàpols
Sardenya, Atenes, Nàpols

78. ACTIVITATS
ACTIVITATS
Fes l’activitat 4 de la
Fes l’activitat 4 de la
pàgina 79 del llibre de text
pàgina 79 del llibre de text

79. ACTIVITAT
ACTIVITAT
Completeu el mapa de les conquestes mediterrànies de la
Completeu el mapa de les conquestes mediterrànies de la
Corona d’Aragó.
Corona d’Aragó.

80. I DE NOU CAP AL
I DE NOU CAP AL
CENTRE DE LA
CENTRE DE LA
PENÍNSULA...
PENÍNSULA...

81. 6. L’
6. L’expansió militar
expansió militar
dels regnes de
dels regnes de
Castella i Lleó
Castella i Lleó

82. Ens havíem quedat aquí...
Ens havíem quedat aquí...

83. La conquesta de la vall del Tajo
La conquesta de la vall del Tajo
Fernando I de León va
ocupar i va repoblar els
territoris despoblats al sud
del Duero i arribà fins a
Àvila. També va conquerir
Coïmbra i va obligar els
musulmans de Toledo,
Sevilla i Badajoz a pagar-li
tributs.
El seu fill, Alfons
Alfons VI
VI, va
continuar l’expansió i va
aconseguir ocupar Toledo
Toledo
(1085), l’antiga capital
visigòtica.

84. UN MITE DE L’EDAT MITJA
UN MITE DE L’EDAT MITJA
CASTELLANA... EL CID!
CASTELLANA... EL CID!

85. EL MAPA
EL MAPA

87. ARRIBEN ELS ALMOHADES I ELS
ARRIBEN ELS ALMOHADES I ELS
ALMORÀVITS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ALMORÀVITS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

88. ARRIBEN ELS ALMOHADES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ARRIBEN ELS ALMOHADES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians
s’enfrontaren a la invasió almohade
almohade, un nou imperi
islàmic que ocupà la Península.
Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar
contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i
Sierra Morena.
Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de
Las Navas de
Tolosa
Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella,
Navarra i Aragó.

89. ARRIBEN ELS ALMOHADES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ARRIBEN ELS ALMOHADES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians
s’enfrontaren a la invasió almohade
almohade, un nou imperi
islàmic que ocupà la Península.
Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar
contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i
Sierra Morena.
Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de
Las Navas de
Tolosa
Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella,
Navarra i Aragó.

91. L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després
de la derrota almohade.
El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals
(1230) i, després de la unió amb Castella, la força
d’ambdós regnes va permetre a Fernando III
Fernando III donar un
impuls decisiu a la Reconquesta.
Fernando III
Fernando III començà la conquesta de la vall del
Guadalquivir i conquerí Còrdova
Còrdova i Sevilla
Sevilla. El seu fill,
Alfons X
Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia.

92. L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
El regne de Portugal va completar la conquesta del seu
territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249.
Al final del segle XIII només quedava a la Península un
regne musulmà: el regne nassarita de Granada.

93. L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
La repoblació de la vall del Guadalquivir
La repoblació de la vall del Guadalquivir
● Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la
Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del
vall del
Guadalquivir
Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i
, es van ocupar territoris molt poblats i
amb una activitat econòmica important.
amb una activitat econòmica important.
● A les terres ocupades al
A les terres ocupades al sud del Tajo
sud del Tajo molts musulmans
molts musulmans
en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord
en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord
d’Àfrica.
d’Àfrica.
● Una bona part del
Una bona part del territori
territori va ser
va ser repartit en forma de
repartit en forma de
grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes
grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes
militars
militars que havien participat en les campanyes.
que havien participat en les campanyes.

94. L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
L’AVANÇ DEFINITIU CAP AL SUD
El regne de Portugal
regne de Portugal va completar la conquesta del seu
territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249.