1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
PER COMENÇAR
MAPA DE LA UNITAT
INTERNET
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Per començar: Tàrraco, Patromoni de la Humanitat
El circ
Decumanus, calçada
urbana
AMPLIA LA IMATGE
L’arc de Berà
AMPLIA LA IMATGE
L’amfiteatre
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Les muralles
La torre dels Escipions
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de la unitat
LA ROMANITZACIÓ A CATALUNYA
LA DIVISIÓ PROVINCIAL
ELS POBLES IBERS
L’organització
territorial
d’Hispània
ELS POBLATS
LES CALÇADES
LES CIUTATS I LES VIL·LES
L’ECONOMIA I LA SOCIETAT
La Catalunya
ibèrica
EL LLATÍ
LA CULTURA I LES CREENCES
EL DRET
El llegat
ENLLAÇOS
LA RELIGIÓ
LA SEGONA GUERRA PÚNICA
LA DOMINACIÓ ROMANA
TÀRRACO
La conquesta
romana
El patrimoni
artístic
i monumental
BÀRCINO
L’ART
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Enllaços d’interès
Els ibers a Catalunya
PASSA AL WEB
Mapes de les guerres púniques
PASSA AL WEB
La ‘Ruta dels ibers’
Els ibers (vídeo)
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
Mapa de les llengües
romàniques
Tàrraco. Plànol interactiu
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Textos
La Catalunya ibèrica
El patrimoni artístic
i monumental
La conquesta
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
L’organització
territorial
d’Hispània
PASSA AL TEXT
El llegat
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
Textos: La Catalunya ibèrica
El marc geogràfic
i cronològic
de la cultura ibèrica
La distribució
dels pobles ibers
PASSA AL TEXT
L’intercanvi
de productes
PASSA AL TEXT
Els ibers sota
la mirada d’Estrabó
Les ciutats ibèriques
a partir dels segles
V i IV aC
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
Les explotacions
agràries
PASSA AL TEXT
L’escriptura ibèrica
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La conquesta
La conquesta
i la romanització
d’Hispània
PASSA AL TEXT
Un procés
de dominació llarg
i complex
Indíbil i Mandoni
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’organització territorial d’Hispània
Les Hispànies
Les calçades
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
La creació
d’una xarxa urbana
Les vil·les
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
TEXTOS
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El llegat
El llatí,
llengua comuna
Justinià I el Gran
(462-565)
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
La pervivència
del dret romà
Antigues i noves
creences
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El patrimoni artístic i monumental
Tàrraco. Patrimoni de
la Humanitat
PASSA AL TEXT
Colonia Iulia Augusta
Paterna Faventia
Barcino
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Esquemes i activitats
Esquemes
Activitats
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Esquemes
Quadre cronològic. El món
mediterrani entre els segles IX i III aC
Quadre cronològic de la conquesta
romana del nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Activitats
Els pobles ibers a Catalunya
Ibers: aliats i enemics de Roma
Les divisions provincials
d’Hispània
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Tàrraco. Patrimoni
de la Humanitat
AMPLIA LA IMATGE
Colonia Iulia Augusta Paterna
Faventia Barcino
Tàrraco. Patrimoni de la humanitat
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.
L’actual
va ser fundada el
aC. al costat
d’un petit poblat indígena.
Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars
per a la conquesta de la Península.
Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu
del governador de la província i el centre d’un
o districte
jurídic.
També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania
, l’important assemblea de notables de la província.
La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan,
arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a
Barcelona”.
“L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà.
Òscar Costa
AMPLIA LA IMATGE
A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia
Iulia Augusta Paterna Faventia
, fundada vers l’any 15 aC al voltant
del mont
.
El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular
de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos:
el
i el
, segons la disposició més habitual
en les fundacions romanes.
A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el
d’August i les termes.
En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements
arquitectònics de l’època romana”.
Òscar Costa
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Els pobles ibers
El món mediterrani
entre els segles IX i III aC
Mapa dels pobles
preromans de la Península
El marc geogràfic
i cronològic
de la cultura ibèrica
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Els pobles ibers
a Catalunya
Els ibers sota la mirada
d’Estrabó
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El món mediterrani entre els segles IX i III aC
Mapa del món mediterrani
entre els segles IX i VI aC
Quadre cronològic. El món
mediterrani entre
els segles IX i III aC
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa del món mediterrani entre els segles VIII i VI aC
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa dels pobles preromans de la Península
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre el context geogràfic i cronològic de la
cultura ibèrica
El marc geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica
Des d’un punt de vista geogràfic, la cultura ibèrica s’estén per tota
la costa oriental de la península Ibèrica, des de la conca
del Guadalquivir fins al riu Hérault; es tracta, doncs, d’un fenomen
d’abast mediterrani.
Des del punt de vista cronològic, aquesta cultura queda plenament
formada al final del segle VI aC i perdura fins a la romanització.
Després de l’arribada dels romans a la Península el 218 aC,
els poblats ibèrics van ser abandonats gradualment a partir del final
d’aquest segle III aC; alguns van perdurar durant el segle II aC i
rarament van arribar al segle I aC.
Maria Carmen Belarte
Arturo Pérez i Almoguera
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Els pobles ibers a Catalunya
Mapa dels pobles ibers
a Catalunya
La distribució
dels pobles ibers
AMPLIA LA IMATGE
Activitat. Els pobles ibers
a Catalunya
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa dels pobles ibers a Catalunya
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre els pobles ibers
La distribució dels pobles ibers
Els pobles que habitaven en l’actual Catalunya al final del segle III
eren els ilergets, cap a l’occident fins al Cinca, amb el Segre
com a eix central; els lacetans, a la Catalunya central, a l’est
dels anteriors; els ausetans, al voltant de la plana de Vic i les zones
circumdants; els indigets, a l’Empordà; els sordons, al Rosselló;
els laietans, al Maresme, el Vallès i el Barcelonès; els cossetans,
a la regió de Tarragona, i els ilercavons, al Baix Ebre.
Ocupant extensions menors, hi havia els bergistans, al Berguedà,
i, al Pirineu, els airenosis, els andosins i els ceretans. Pràcticament,
tots comptaven amb una ciutat principal homònima, cosa molt
important, puix que la ciutat és l’element que articula un territori
i dóna origen a l’estat en el món mediterrani.
Arturo Pérez (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Els pobles ibers a Catalunya
Indica la localització
geogràfica dels pobles
ibers següents: ilergets,
bergistans, ausetans,
cossetans.
Pots utilitzar el recurs
«ajuda».
AJUDA
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre els pobles ibers
Els ibers sota la mirada d’Estrabó
S’ha de creure que les emigracions dels hel·lens als pobles bàrbars es
van veure afavorides per la seva divisió en petits estats
i pel seu orgull local, que no els permetia d’unir-se en una coalició,
la qual cosa els privava de força per repel·lir les agressions vingudes
de fora.
[...]
Si haguessin aconseguit ajuntar les seves armes, ni els cartaginesos,
ni abans els fenicis de Tir, ni els mateixos que avui s’anomenen
celtibers, ni els berons, ni el bandoler Viriat ni Sertori darrere d’ell,
ni altres gelosos d’engrandir el seu poder, no haurien arribat
a dominar la major part de les seves terres.
Després els romans van venir a bcombatre els ibers. Van vèncer
d’una en una totes les tribus i, malgrat que van trigar molt, van acabar,
després de dos-cents anys o més, posant el país sota els seus peus.
Estrabó (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Els poblats
Mapa dels principals
assentaments ibers
El poblat ibèric de Calafell,
Baix Penedès
El poblat ibèric d’Ullastret,
Baix Empordà)
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El poblat ibèric dels Vilars,
Les Garrigues)
Les ciutats ibèriques
a partir dels segles V i IV aC
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa dels principals assentaments ibers
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El poblat ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El poblat ibèric dels Vilars (Les Garrigues)
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre els pobats ibers
Les ciutats ibèriques a partir dels segles V i IV aC
Eren assentaments de població importants, amb funcions diverses:
•Residència dels dirigents tribals i de tots aquells que estaven
al seu servei.
•Seu dels cultes col·lectius destinats a reforçar la identitat de la tribu.
•Lloc d’intercanvis comercials (mercat).
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’economia i la societat
L’agricultura
L’emmagatzematge. Sitges
a Montjuïc, Barcelona
El transport. Àmfora
ibèrica, Ullastret
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El comerç
Les explotacions agràries
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’agricultura
Parella de bous de bronze. Castellet de
Banyoles, Tivissa
Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt
Penedès
Falç
Fanga
Podall
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Parella de bous de bronze. Castellet de Banyoles, Tivissa
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt Penedès
Falç
Fanga
Podall
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’emmagatzematge. Sitges a Montjuïc, Barcelona
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El transport. Àmfora ibèrica, Ullastret
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El comerç
Moneda encunyada. Dracma ibèric
L’intercanvi de productes
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Moneda encunyada. Dracma ibèric
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre el comerç dels ibers
L’intercanvi de productes
Amb l’arribada dels colonitzadors procedents del Mediterrani oriental, els pobles
ibers van experimentar una ràpida transformació.
Els pobles costaners van ser els primers a entrar en contacte
amb els colonitzadors i els primers a beneficiar-se dels intercanvis comercials
i culturals.
La demanda comercial dels grecs va estimular la producció agrària i artesana
dels pobles ibers, que van destinar una part important de la producció
a l’intercanvi amb els colonitzadors.
Durant una campanya d’excavació realitzada a Empúries el 1985, els arqueòlegs
van descobrir una carta de plom en la qual l’autor demanava al seu soci
a Empúries que contactés amb un iber anomenat Basp amb la intenció de fer-hi
negocis.
Evidències com aquesta han demostrat que, més enllà de l’intercanvi local
i regional, existia un comerç d’abast mediterrani.
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre l’economia dels ibers
Les explotacions agràries
Els assentaments ibèrics se situaven en funció d’una explotació agrícola
diversificada de les terres de l’entorn, possible gràcies a la utilització de l’arada
i d’animals de tracció i d’un repertori variat d’eines agrícoles de tota mena.
Com era habitual en les societats mediterrànies de l’antiguitat, la producció
cerealística assegurava la major part de les necessitats alimentàries
de la població.
Les espigues o el gra ja batut eren dipositats en sitges excavades a terra
i a continuació segellats amb palla i fang, cosa que n’assegurava la conservació
durant molt de temps.
Joan Santacana i Josep Pou
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La cultura i les creences
L’alfabet ibèric llevantí
AMPLIA LA IMATGE
Els enterraments
Les creences
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
L’alfabet ibèric-llevantí
Inscripció ibèrica
d’Ullastret
Equivalència entre l’alfabet
llatí i l’ibèric del nord-est
Caràcters alfabètics o únics
Caràcters sil·làbics
Llatí
Llatí
Iber
Iber
L’escriptura ibèrica
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Inscripció ibèrica d’Ullastret
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Equivalència entre l’alfabet llatí i l’ibèric del nordest
Caràcters alfabètics o únics
Llatí
Iber
Caràcters sil·làbics
Llatí
Iber
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre l’escriptura dels ibers
L’escriptura ibèrica
Fou al principi del segle IV aC. quan van començar a aparèixer
a les ciutats, sobretot a les més meridionals, els primers testimonis
d’escriptura ibèrica, principalment gravada sobre làmines de plom
i, posteriorment, pintada sobre ceràmica.
Malgrat els problemes de desxiframent que plantegen, hi ha indicis
convincents per assegurar que molts dels grans textos sobre plom
transcriuen activitats comercials. Són arxius, contractes, llistes
de clients, possiblement també de mercaderies, que en definitiva
reflecteixen transaccions comercials.
Pierre Guérin i Helena Bonet
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les creences
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Els enterraments
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Enllaços d’interès
Els ibers a Catalunya
PASSA AL WEB
La ‘Ruta dels ibers’
Els ibers (vídeo)
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La Segona Guerra Púnica
Mapa de la Segona Guerra
Púnica
Mapes de les guerres
púniques
La conquesta
i la romanització d’Hispània
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de la Segona Guerra Púnica
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre la conquesta romana de la Península
La conquesta i la romanització d’Hispània
L’enfrontament amb Cartago va significar, entre d’altres coses, la presència
militar de Roma a la península Ibèrica i la permanència dels romans
durant els sis segles següents. Ara bé, res no sembla indicar
que aquesta situació fos la conseqüència d’un pla prèviament elaborat
pel senat romà, sinó més aviat el producte d’un seguit de circumstàncies
que, provocades en alguns casos i fortuïtes en la majoria, van exigir
solucions de compromís, de les quals els romans gairebé sempre van sortir
airosos. De forma quasi natural, l’exèrcit de conquesta dels inicis es va anar
transformant a poc a poc en guarnicions permanents que, mesclades sovint
amb la població indígena, van ser de fet els agents més actius del procés
de romanització.
Gonzalo Bravo (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La dominació romana
Mapa de les fases
de conquesta romana
de la Península
Les fases de conquesta
del nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGE
La resistència
AMPLIA LA IMATGE
Un procés de dominació
llarg i complex
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
Activitat: Ibers: aliats
i enemics de Roma
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de les fases de conquesta romana de la Península
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les fases de conquesta del nord-est peninsular
Les fases de conquesta
del nord-est peninsular
Quadre cronològic de la conquesta
romana del nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de les fases de conquesta del nord-est peninsular
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular
219-218 aC
AMPLIA LA IMATGE
217-212 aC
211-195 aC
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
219-218 aC
ANTERIOR
SURT

57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
217-212 aC
ANTERIOR
SURT

58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
211-195 aC
ANTERIOR
SURT

59. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La resistència
Escultura moderna dedicada
a Indíbil i Mandoni
Indíbil i Mandoni
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

60. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Escultura moderna dedicada a Indíbil i Mandoni
ANTERIOR
SURT

61. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre Indíbil i Mandoni
Indíbil i Mandoni
Cabdills dels ilergets. Primer van lluitar amb el cartaginesos contra
els romans durant la segona guerra púnica. Després es van aliar
amb els romans contra els cartaginesos i finalment es van aixecar contra
els excessos dels exèrcits romans. Tots dos van ser vençuts i morts
pels romans l’any 205 aC.
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

62. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre la dominació romana
Un procés de dominació llarg i complex
Hispània, més que Itàlia i més que qualsevol altra regió, era una terra apta
per recomençar la guerra atesa la naturalesa del terreny i el caràcter
dels seus habitants. Per això, malgrat que va ser la primera província
que els romans van començar a conquerir, si més no entre les del continent,
va ser, tanmateix, la darrera a ser completament sotmesa, i això
s’esdevingué només en la nostra època, sota el mandat d’August Cèsar.
Tit Livi
ANTERIOR
SURT

63. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Ibers: aliats i enemics de Roma
Assigna a cadascun
dels pobles ibers
que hi ha al mapa
la condició d’«enemics»
o bé d’«aliats» de Roma.
ANTERIOR
SURT

64. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La divisió provincial
La primera divisió
provincial
La divisió provincial
durant l’alt Imperi
AMPLIA LA IMATGE
La divisió provincial
durant el baix Imperi
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Les Hispànies
Activitat. Les divisions
provincials d’Hispània
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

65. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La primera divisió provincial
ANTERIOR
SURT

66. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La divisió provincial durant l’alt Imperi
ANTERIOR
SURT

67. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La divisió provincial durant el baix Imperi
ANTERIOR
SURT

68. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre la divisió provincial
Les Hispànies
L’administració romana va contribuir a reduir de manera sensible
les diferències culturals entre els diversos pobles de la Península. Tot i això,
ni tan sols els romans van percebre el territori hispànic com una autèntica
unitat.
La divisió en dues províncies (Hispània Citerior i Hispània Ulterior)
no va respondre únicament a raons administratives, perquè quan
aquesta divisió administrativa va ser substituïda per unes altres
que ja contemplaven les evidents diferències regionals (Lusitània, Bètica,
Cartaginense, Gal·lècia) es va mantenir l’ús de les Hispànies per referir-se
a la Bètica o a la Tarraconense.
Gonzalo Bravo (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

69. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
Les divisions provincials d’Hispània
La primera divisió provincial
La divisió provincial durant
l’alt Imperi
La divisió provincial durant
el baix Imperi
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

70. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La primera divisió provincial
Indica el nom
de les províncies
d’Hispània
que hi ha
al mapa.
En quin moment
de la història
de la Hispània
romana situaries
aquesta divisió
administrativa?
ANTERIOR
SURT

71. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La divisió provincial durant l’alt Imperi
Indica el nom
de les províncies
d’Hispània
que hi ha
al mapa.
A quin període
de la història
de Roma correspon
aquesta divisió
provincial?
ANTERIOR
SURT

72. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La divisió provincial durant el baix Imperi
Indica el nom
de les províncies
d’Hispània
que hi ha
al mapa.
En quin moment
de la història
de la Hispània
romana situaries
aquesta divisió
administrativa?
ANTERIOR
SURT

73. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les calçades
Mapa de les principals
calçades d’Hispània
Mapa de les calçades
romanes a Catalunya
al segle II dC
Les calçades
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

74. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de les principals calçades d’Hispània
ANTERIOR
SURT

75. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de les calçades romanes a Catalunya al segle II dC
ANTERIOR
SURT

76. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre les calçades romanes
Les calçades
Un dels factors que va possibilitar que la romanització penetrés gradualment
arreu del país va ser l’establiment de rutes de comunicació estables i ben
construïdes.
En realitat la construcció d’aquestes vies va ser en un primer moment
una necessitat de caire militar per tal de conquerir i pacificar el país.
Quan va acabar la conquesta, les vies de comunicació van deixar de tenir
una funció militar i van adquirir un paper primordial en la unificació del país
i en la romanització i transformació econòmica del territori català.
Dolors Freixenet
ANTERIOR
SURT

77. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les ciutats i les vil·les
Mapa de l’origen dels
principals nuclis urbans,
197-27 aC
Mapa de les principals
ciutats catalanes d’època
romana
La creació
d’una xarxa urbana
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Una vil·la. La torre Llauder,
Mataró
Les vil·les
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

78. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de l’origen dels principals nuclis urbans, 197-27 aC
ANTERIOR
SURT

79. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Mapa de les principals ciutats catalanes d’època romana
ANTERIOR
SURT

80. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre les ciutats romanes
La creació d’una xarxa urbana
El fenomen de la romanització es va fonamentar en l’establiment
de les ciutats perquè van funcionar com a focus de difusió des d’on
es propagaven els nous models de vida, les estructures socials, polítiques,
religioses i econòmiques.
A causa, justament, d’aquest paper difusor de les ciutats romanes
es va anar configurant per tota la geografia catalana una xarxa urbana
extraordinàriament equilibrada, de manera que la distància entre
dues ciutats mai no sobrepassava la quarantena de quilòmetres
de distància. Això vol dir que es podia anar d’una ciutat a una altra
esmerçant un dia de camí a peu.
Dolors Freixenet
ANTERIOR
SURT

81. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Una vil·la. La Torre Llauder, Mataró
ANTERIOR
SURT

82. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre les vil·les romanes
Les vil·les
La vil·la romana tenia una funció doble:
- residència rural dels propietaris,
-centre de producció agrària des del qual s’organitzava l’explotació
de les terres de l’entorn.
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

83. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El llatí
Mapa de les llengües
romàniques
Una inscripció llatina
El llatí llengua comuna
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

84. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Una inscripció llatina
ANTERIOR
SURT

85. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre les llengues romàniques
El llatí, llengua comuna
La simple constatació de la parla a la majoria dels països on la presència
romana va ser efectiva durant un temps dilatat és una prova de l’èxit
del fenomen anomenat romanització.
Les llengües romàniques, sorgides de les diversitats locals que el llatí,
llengua comuna, va anar adquirint amb el pas del temps a cada zona,
constitueixen un bloc més que important entre les llengües modernes
occidentals.
No obstant això, l’assumpció per part de les diverses comunitats de la parla
dels conqueridors va ser lenta i, en determinats punts, no va arribar
a culminar fins a dates tardanes.
Arturo Pérez (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

86. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El dret
Justinià. L’ordenació jurídica
La pervivència del dret romà
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

87. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Justinià. L’ordenació jurídica
L’emperador Justinià I el Gran
Justinià I el Gran (482-565)
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

88. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’emperador Justinià I el Gran
ANTERIOR
SURT

89. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre l’emperador Justinià
Justinià I el Gran (482-565)
Justinià I va ser emperador de Bizanci entre els anys 527 i 565. L’obra
jurídica de Justinià va ser molt important, ja que va ordenar l’elaboració
de diversos reculls jurídics de les lleis d’època romana.
El codi de Justinià, entre d’altres reculls, va servir de base a la legislació
medieval europea.
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

90. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre el dret romà
La pervivència del dret romà
L’empremta del dret romà ha servit per erigir el formidable edifici jurídic
que encara és la base del dret actual en molts països.
A Occident, excepte els països que per raons històriques van assumir
el dret saxó, es va adoptar el dret romà, popularitzat a les darreries de l’edat
mitjana arran de la divulgació del Digest de Justinià del segle VI. Aquest text
va arribar a través de la recopilació visigòtica coneguda com a Liber
iudiciorum.
Fins i tot en les èpoques moderna i contemporània, el dret romà ha estat
considerat substitutori en els casos de manca de lleis catalanes
o canòniques aplicables a casos determinats.
El dret romà va mantenir la vigència fins no fa gaires anys (1960),
quan es va recopilar el dret civil català.
Arturo Pérez (Adaptació)
ANTERIOR
SURT

91. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La religió
Temple romà de Vic
Piscina baptismal
de la basílica paleocristiana
de Barcelona
Antigues i noves creences
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

92. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Temple romà de Vic
ANTERIOR
SURT

93. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Piscina baptismal de la basílica paleocristiana de Barcelona
ANTERIOR
SURT

94. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre el llegat religiós
Antigues i noves creences
L’adopció dels déus i de les formes de culte dels conqueridors romans
per part dels ibers fou un procés molt lent.
A partir del segle i aC la Tarraconense va ser una de les zones on arrelà
amb més força l’anomenat culte imperial, que divinitzava la figura
de l’emperador.
Finalment, però, la religió que es va acabar imposant va ser el cristianisme,
un culte procedent del Mediterrani oriental.
El martiri a què van sotmetre el bisbe Fructuós i els seus diaques
les autoritats romanes a Tarragona demostra que a mitjan segle III
les comunitats cristianes eren força importants a la Tarraconense.
David Cao i Albert Ghanime
ANTERIOR
SURT

95. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
TEXTOS
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Tàrraco
Reconstrucció ideal
de la ciutat de Tàrraco
Tàrraco. Plànol interactiu
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
Tàrraco. Patrimoni
de la Humanitat
Activitat. Tàrraco.
Patrimoni
de la Humanitat
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

96. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco
ANTERIOR
SURT

97. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre Tàrraco
Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.
L’actual Tarragona va ser fundada el 218 aC al costat d’un petit poblat
indígena.
Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per
a la conquesta de la Península.
Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu
del governador de la província i el centre d’un conventus o districte jurídic.
També va ser el lloc de reunió del Concilium Provincia Hispania Citerioris,
l’important assemblea de notables de la província.
La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan, arran
de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”.
Òscar Costa
ANTERIOR
SURT

98. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Activitat sobre Tàrraco
Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.
L’actual
va ser fundada el
aC al costat
d’un petit poblat indígena.
Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars
per a la conquesta de la Península.
Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu
del governador de la província i el centre d’un
o districte
jurídic.
També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania
, l’important assemblea de notables de la província.
La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan,
arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a
Barcelona”.
Òscar Costa
ANTERIOR
SURT

99. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Bàrcino
El temple romà
AMPLIA LA IMATGE
Muralles de Barcelona
AMPLIA LA IMATGE
L’aqüeducte
La necròpolis
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El decumanus màximus
La Barcelona romana
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

100. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El temple romà
ANTERIOR
SURT

101. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’aqüeducte
ANTERIOR
SURT

102. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La necròpolis
ANTERIOR
SURT

103. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Muralles de Barcelona, segles III i IV
ANTERIOR
SURT

104. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El decumanus màximus
ANTERIOR
SURT

105. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La Barcelona romana
La Barcelona romana.
Subsòl de la plaça del Rei
Colonia Iulia Augusta
Paterna Faventia Barcino
AMPLIA LA IMATGE
Activitat.Colonia Iulia
Augusta Paterna Faventia
Barcino
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

106. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La Barcelona romana. Subsòl de la plaça del Rei
ANTERIOR
SURT

107. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Text sobre Bàrcino
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà.
A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat
romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada
vers l’any 15 aC al voltant del mont Tàber.
El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla
rectangular de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats
a partir de dos eixos: el cardo i el decumanus, segons la disposició
més habitual en les fundacions romanes.
A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el temple d’August i les termes.
En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles
i d’altres elements arquitectònics de l’època romana.
Òscar Costa
ANTERIOR
SURT

108. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
“L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà.
A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia
Iulia Augusta Paterna Faventia
, fundada vers l’any 15 aC al voltant
del mont
.
El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular
de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos:
el
i el
, segons la disposició més habitual
en les fundacions romanes.
A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el
d’August i les termes.
En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements
arquitectònics de l’època romana”.
Òscar Costa
ANTERIOR
SURT

109. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Art
Cap de Medusa
AMPLIA LA IMATGE
Magistrat romà d’Empúries
La Venus de Badalona
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

110. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Cap de Medusa
ANTERIOR
SURT

111. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Magistrat romà d’Empúries
ANTERIOR
SURT

112. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La Venus de Badalona
ANTERIOR
SURT

113. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El poblat ibèric de Calafell, Baix Penedès
ANTERIOR
SURT

114. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
El circ
ANTERIOR
SURT

115. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Decumanus, calçada urbana
ANTERIOR
SURT

116. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’amfiteatre
ANTERIOR
SURT

117. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
L’arc de Berà
ANTERIOR
SURT

118. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les muralles
ANTERIOR
SURT

119. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 21
ESQUEMES
I ACTIVITATS
La torre dels Escipions
ANTERIOR
SURT