2. INTRODUCCIÓ AL TEATRE CONTEMPORANI
ELRETAULEDELFLAUTISTA, DE JORDI TEIXIDOR
JOSEP M. BENET I JORNET
ELS NOUS AUTORS
ALGUNES CARACTERISTIQUES ALS NOUS AUTORS
3. A partir dels anys seixante del segle xx,les companies independents van
renovar l’escena teatral. L’agrupació Dramàtica de Barcelona (1955),l’Escola
d’Art Damàtic Adrià Gual (1960) i Els Joglars (1962) son alguns dels col-lectius
que van incorporar el teatre català als nous corrents europeus.
Despres de la mort de Franco (1975), el fenomen teatral es va anar consolidant
fins als nostres dies,amb un augment del públic i amb la continuitat de grups
com Els Joglars i la creacio de nous col-ectius com ara Comediants, Dagoll
Dagom,etc.
Al llarg dels vuitanta i noranta es va produir un fenomen d’interacció entre la
televisió (sobretot en les sèries).
Les noves generacions d’escriptors teatrals estan encapçalades pels germans
Sirera, Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel, Jordi Sànchez i
Jordi Galceran, entre d’altes.
4. Amb aquesta obre de Jordi Teixidor, es va iniciar una nova etapa del teatre
catalè amb unes certes tècniques molt revolucionàries sobre el país.
Aquesta obra va ser acceptada per molta gent i al llarg dels anys setanta es
van fer mes de mil representacions. No s'havia vist una obra amb tant d'èxit
des de les representacions de les obres de Josep M. de Sagarra.
5. Josep M. Benet i Jornet va nèixer el 20 de Juny del 1940. És llicenciat
en Filosofia i Lletres. També se li coneix per les seves obres d'encàrrec
sobre teatre infantil i juvenil. En el període on Catalunya va repercutir
el seu teatre, tenim algunes de les obres més importants, Descripció
d'un paisatge (1978) i El Manuscrit d'Alí Bei (1985). Amb la obra Desig
(1989), el seu teatre va encetar una etapa marcada per una renovació
formal, tècnica i argumental. En aquest cicle finalitza amb Fugaç
(1994), E.R. (1994) i Testament (1996). Amb E.R. i Testament, Ventura
Pons va portar aquestes obres al cinema amb els següents títols:
Actrius (1996) i Amic/Amat (1998)
7. Als anys vuitanta en què l’èxit dels muntatges teatrals es va deplaçarr dels
autors dels textos als directors,es van retornar a una situació de
preponderància del text. El fet també havia estat per l’aparició de grups,que
en general produien i representaven obres fetes força <<a mida>>.
Els Joglar, Comediants, Trcicle, La Fura dels Blaus, Dagoll Dagom i La Cubana
han escenificat obres pensades i representades pel grup i per al mateix grup.
A més de Benet i Jornet, han anat apareixent autors que han adquirit un èxit
progressiu al llarg dels anys noranta i en la primera dècada del nou mil-leni.
Sergi Belbel, Luís—Anton Baulenas, Narcís Comadira ,etc. són alguns dels
representants de la dramatúrgia catalana actual en el vessant del text d’autor.
8. La denuncia d’algunes xacres col-lectives: la violència, el racisme, la
marginalitat…
La investigació de les possibilitats del llenguatge per reflectir els conflictes
de poder entre les persones i l’aparició de la violència en la nostre societat.
El xoc entre paisatges i figures: personatges coneguts en espais i situacions
insòlits.
La presentació de temàtiques individuals: la crisi de la parella, la
incomunicació entre les persones , la societat, la malaltia, l’envelliment.