Les ciutats invisitbles

1. www.lavenc.cat 4 1 3 / j u n y 2 0 1 5 / 6 €
U n corresponsal oblídat
a la guerra d'África
JAUME GUILLAMET
Dalí & D u c h a m p
JOAN CASELLAS
LA FOTOGRAFIA
FAMILIAR
JORDI CALAFELL
Josep Palacios
MANELOLLÉ
Josep M . Fonalleras
LLUÍS MUNTADA
RCR, a r q u i t e c t o s del silenci
SUSANNA PORTELL
Entrevista
Cees N o o t e b o o m

2. MIRADOR/CIUTATS INVISIBLES
PER OBRA D'ITALO CALVINO. LES CIUTATS INVISIBLES SON LES CRONiaUES
aUE MARCO POLO VA FER A KUBLAI KHAN DELS INDRETS MES REMOTS I FANTASTICS
DEL SEU IMPERI. PER A NOSALTRES, LES CIUTATS INVISIBLES SON REPORTATGES
DE PROXIMITAT SOBRE BARRIS O INDRETS METROPOLITANS DE LA CATALUNYA
D'AVUI. AaUEST MES VISITEM
LA CONCA D'ÓDENA i ENS E N T R E T E N I M A IGUALADA i SANTA
MARGARIDA DE MONTBUI.
IGUALADA I MONTBUI:
UN MÓN DESCONEGUT A
L'ALTRA BANDA DEL BRUC
MARC ANDREU
Cronista de la Barcelona periférica i metropolitana
a partir del seu Sant Adriá de Besos natal, l'es-
criptor Javier Pérez Andújar diu en una entrevista
ai número 136 de la revista Carrer que «no hi ha ciutats
invisibles sino barris i m m i r a t s ; barris que el poder i els
mitjans de comunicació no volen veure». T é rao. I aixó
encara passa mes en aquelles realitats metropolitanes
que no ho semblen perqué, malgrat alió tan gastat de
la Catalunya-ciutat, conserven cert entorn rural, sobre-
v i u e n allunyades de Barcelona i ni tan sois c o m p t e n
amb el pol d'atracció directe d'una capital cora Tarragona
o G i r o n a . Mes enllá del túnel del Bruc, aquest és el cas
d'Igualada i deis municipis veíns i mancomunats de la
Cenca d'Ódena: Santa Margarida de M o n t b u i , Vilanova
del Camí, Castellolí, J o r b a , la Pobla de C l a r a m u n t i
Ódena. Si h i afegim les poblacions no mancomunades
pero geográficament integrants de la conca -Capellades,
Carme, Orpí i la Torre de C l a r a m u n t - en surt una área
que aplega p r o p de 80.000 persones. En alguns casos
son directament barris i , en d'altres, simplement pobles.
Pero el cert és que almenys els municipis agrupats des
del 2 0 0 1 a la M a n c o m u n i t a t de la Conca d'Ódena son
tan metropolitans -de vegades, fins i tot, a desgrat d'una
Igualada t r a d i c i o n a l m e n t conservadora i raneada en
ella m a t e i x a - que indicadors com els de l'atur i alguns
paisatges humans i urbans -des deis polígons industriáis
a alguns equipaments o centres culturáis- no difereixen
gaire, o gens, deis que hi ha a la primera corona bar-
celonina.
Santa M a r g a r i d a de M o n t b u i reuneix perfectament
aquesta doble dimensió de barri i poblé, amb una pecu-
liaritat segurament única a Catalunya. El barri periféric
de Sant Maure -crescut durant el desarrollismo franquista,
separar d'Igualada noraés peí riu Anoia i definir per alguns
veíns com «el Cornelia de la c o m a r c a » - és el nucli urbá,
demográfic i polític d'aquest municipi que ronda els 10.000
habitants. Fins al punt que, des de 1 9 8 1 , concentra ais
seus carrers tant l'Ajuntament com la majoria d'equipa-
ments. Per contra, el nucli original i antic de Santa M a r -
garida viu a poc mes d'un quilómetre de Sant Maure com
si fos una simple pedania rural pero sense gandir, n i tan
sois, d'aquesta categoría administrativa. Tots dos nuclis
conviuen separats per camps que, en realitat, son un
polígon industrial desert o en guaret permanent per efecte
de la crisi. N o m é s la carretera de Valls fa de cordó
umbilical entre el poblé i el barri. I fins i tot en aquest cas
es dona la paradoxa que, quan passa peí centre del nucli
urbá de Sant M a u r e i just davant de l'Ajuntament, la car-
retera comarcal es disfressa de carrer peatonal. M o n u m e n -
talizada per una figura del llegendari Bou de M o n t b u i
(obra de l'escultor de la Pobla de Claramunt Manel Vidal),
la carretera de Valls llueix, peatonalitzada, com ho faria
un carrer major de qualsevol barri metropolita. Pero és
prou evident -per les rajóles que ja ha calgut canviar i per
com les sobrevolen alguns vehicles- que el paviment
d'aquest tros de vial no s'escau ni a les velles xiruques que
algún avi encara passeja ni, encara mcnys, al tráfic habitual
de cotxes i camions.
Per aquests verals que son també ravals, res no és el que
aparentment sembla. L'espai urbá i p a t r i m o n i a l recosit
(amb tisora monumental inclosa) de Cal Pont, a Igualada,
o el flamant cececebe de M o n t b u i que és el nou complex
municipal M o n t A g o r a (edifici singular amb biblioteca i
sala de cinema que presideix una enorme plaga dura) només
emmascaren o son la fagana amable del que el geógraf i
professor jubilar Xavier Badia, exregidor de Cultura d'Igua-
50 l»VENP 413 JUNY 2015

3. Montserrat, exerceixen de barris dor-
m i t o r i i apleguen la ¡mmigració. La
d'abans i la d'ara. Vorejant perillosa-
ment una dualitat social i fins i tot lin-
güística que només eviten alguns ponts
sobre el riu Anoia i que hauria de re-
cosir la canalla. C o m aquells quatre
nens de nou o deu anys, dos d'ells
d'origen magribí, que surten de Pescóla
i baixen xerrant amb patinet i en
contra direcció per un carrer de Sant
Maura (en aixó, Montbui és mes poblé
que barrí) mentre un informa els altres,
com si parles d'un capítol televísiu de
Bola de Drac: «¿Sabéis que Catalunya
y España están en alerta roja por ter-
rorismo yíhadista?». Quanta feina so-
cial i educativa cal fer precisanient allí
on s'ha incubat, a la Igualada «de cor
noble» (Jacint Verdaguer dixit), l'ou
de la serp que representa el líder de la
xenófoba Plataforma per Catalunya,
Robert Hernando.
lada quan van governar les esquerres fins al 2003, defineix
així: «La Conca d'Ódena és una ciutat invisible. I Igualada
és una petita part d'un nucli urbá mes gran que ningú no
identifica com a zona deprimida i oblidada». Pero que ho
és. A l marge deis barris de Fátima i Montserrat, a Igualada
no hi ha barris obrers perqué la ciutat no els ha volgut mai.
Son els nous i no sempre plens
polígons industriáis i, per
oposició, també les velles
fabriques textils i adoberies
d'Igualada el que realment dona
la mesura del carácter urbá de la
conca. Al costat de la seva gent,
és ciar, que és ben conscient que
viure mes enllá del túnel del Bruc
és estar a la periferia de dues
periferies: la metropolitana i la
rural de la Catalunya central.
I aixó que té un historie i céntric Ateneu Igualadí de la
Classe Obrera, fundar el 1863 amb mes vocació formativa
que revolucionaria i del qual en destaca, sobretot, l'activitat
cultural i educativa (a banda, actualment, d'un menú de
migdia que no está malament). Per aixó son Sant Maure,
a M o n t b u i , o Vilanova del Camí els q u i , amb Fátima i
santa M a r g a r i d a de M o n t b u i ,
Igualada i tota la conca d'Ó-
dena disposen d'una mena de
cintura de ronda conformat per l'autovia A-2 i la carretera
C-37. Son una infraestructura m e t r o p o l i t a n a a petita
escala, de la mateixa manera que ho és l'aeródrom d ' O -
dena. I , tot plegat, contrasta poderosament amb la imatge
de térra de frontera histórica que donen a la zona cinc
castells del segle X: Claramunt, Ódena, Tossa, Miralles
i Vilademáger. Pero son els nous i no sempre plens polí-
gons industriáis i , per oposició, també les velles fabriques
téxtiis i adoberies d'Igualada el que realment dona la
mesura del carácter urbá de la conca. A l costat de la
seva gent, és ciar, que és ben conscient que viure mes
enllá del túnel del Bruc és estar a la periferia de dues
periferies: la metropolitana i la rural de la Catalunya
central. El geógraf Badia ho resumeix amb una boutade
que va aprendre d'un professor de la Universitat de Bar-
celona: «L'Anoia és alió que no és ni el Penedés, ni la
Segarra ni el Bages». Es, dones, una mica térra de ningú.
Sense una capital comarcal. Igualada, que hagi assumit
mai el paper de lideratge metropolita que podría teñir i
que, a nivell regional, li ha pres Manresa. I míg oblidada,
aquesta térra de ningú, per una Generalitat que no hi
ha fet totes les inversíons o apostes estratégiques que
calía. H o noten els veíns de la comarca amb l'hora i
mitja llarga que triguen per anar en tren fins a Barcelona
(els que han d'anar a M a d r i d van a buscar l'AVE a Lleida)
i amb un servei d'autobusos de la Hispano Igualadina
que usuaris habituáis qualifiquen de «crónicament defí-
cient». Pero ho noten també, i sobretot, amb la manera
com viuen els efectes de la duríssima crisi económica.
«Del túnel cap allá és un altre món, fins i tot peí que fa
a l'atur i ais salaris». L'afirmació és d'Alfonsa Santiesteban,
JUNY 2015 LAVEIMC 4 1 3 5 1

4. MIRADOR/CIUTATS INVISIBLES
responsable de C C O O a la comarca de l'Anoia, on l'atur
registrar l'abril del 2015 era de 10.680 persones, un
20,59%. (Prácticament la mateixa magnitud que els 11.370
treballadors ocupats a fináis del 2010, només a la Conca
d'Ódena, en les 1.245 empreses o societats de la zona ins-
crites al registre mercantil). A la ciutat d'Iguaiada, que
quantitativament té el major nombre d'aturats (3.360 per-
sones), el percentatge de desocupació és menor: 18,87%.
Pero en municipis de la Conca d'Odena h i ha xifres d'atur
registrar que son realment molt preocupants. I que encara
ho son mes quan es pensa que, de la mateixa manera que
hi ha economía submergida, també hi ha atur no registrar.
Així, els 1.150 aturats oficiáis de M o n t b u i sitúen el per-
centatge de desocupació al municipi per damunt del 25%.
A V i l a n o v a del Camí, els 1.430 aturats també voregen
aquest percentatge. I , a la comarca, teñen igualment aquests
números localitats com Piera i la Torre de Claramunt. Cora-
prendre aquesta realitat obliga a passejar-se peis polígons
industriáis de la zona, on conviuen deserts absoluts -que
la M a n c o m u n i t a t de la Conca ara vol irrigar mitjangant
una oficina de captació d'inversions- amb algunes (poques)
naus senyeres: com la que distribueix la logística de la co-
operativa cultural Ábacus o la que Punto Blanco manté
com a emblema d'un sector textil que a Igualada ja no és
el que era. En tot cas, algunes claus de la delicada situació
económica de la Conca d'Ódena son menys visibles que la
molta o poca activitat deis polígons. I están molt relacio-
nades, precisament, amb la crisi del sector textil deis anys
80 1 90, de la qual, en general, ningú no s'ha recuperat i
que s'ha agreujat per la crisi económica global posterior.
Per molt que et parlin de les mítiques «dones del textil»
-en un atur gairebé crónic que tant li fa que es derivi del
tancament de fabriques com de l'ocás de l'economia sub-
mergida basada en les cosidores a d o m i c i l i - costa
d'entendre i de veure la crisi. Tret d'algunes pintades de
viaducte que mes aviat fan referencia a alguna vella
oposició al pía director urbanístic de la Conca d'Ódena,
aprovat inicialment el 2006 i que va acabar limitant el sol
industrial, o d'altres grafits on s'esbatussen, sobre els murs,
l'extrema dreta espanyolista i l'independentisme d'esquer-
res, a la zona no hi ha gaires signes externs de reivindicació
social o de Iluita obrera. «La mobilització no ha estat mai
el fort d'aquesta comarca, on l'individualisme i ia pre-
carietat laboral amb uns salaris molt baixos, que imposaven
l'austeritat avant la ¡ettre, afegits al taranná sociológic i
culturalment conservador d'Iguaiada, son factors que d i -
ficulten molt l'autorganització de la gent», argumenta San-
tiesteban. La sindicalista recorda que «ja costaven les
vagues del textil ais anys 8 0 » , i avui enveja les assemblees
d'aturats que hi ha, per exemple, al Baix Llobregat. Siguí
com sigui, la nova seu que C C O O va inaugurar a Igualada
al maig per ais 1.500 afiliats de la comarca presenta un as-
pecte tan aséptic com el d'una oficina bancária o de
correus. De fet, el local sindical no crida gens l'atenció al
passeig de Jacint Verdaguer on és ubicar.
La vía és una agradable rambla burgesa creuada per un
eix peatonal i costerut -el carrer de Sant M a g í - que disposa
d'escales mecániques a cel obert i d'un cavall de ferro corten
de l'escultor Caries M a t a . I és una rambla simbólicament
marcada peí bust de Verdaguer i també la placa modernista
d'homenatge al poeta, encarregada el 1922 per subscripció
popular: «Estima la de cor noble Igualada / la imatge de
Jesús cruclficat / adora'l a sos peus agenollada / al qui els
ceis i la térra han adorat». Amagada durant la guerra civil
52 LAVENQ 413 JUNY 2015

5. i castellanitzada d u r a n t el franquisme, el 2002 es va
restaurar en la seva versió original. La placa de marbre
conviu ara (des de fa temps, segons s'aprecia a simple vista)
amb les restes d'un adhesiu que hi ha deixat gravada una
consigna racista: «Moros fuera». En canvi, llueix impoMut
al mateix passeig, igual que quan el va inaugurar el 1979
el democratacristiá Manuel Miserachs, primer alcalde de-
mocrátic, un gran panell cerámic amb el Cántic al sol de
sant Francesc d'Assís.
T
^ ambé impoMut, pero a Santa Margarida de M o n t -
bui, llueix tot l'espai públic urbá en general. I
aixó inclou una placeta amb jocs infantils (i la
placa metál-lica) que des del 2006 homenatja M a n u e l
Rosales García. De fet, el primer dia de la passada cam-
panya electoral dos operaris en van renovar fins i t o t
un tobogán que aparentment estava en bones condicions,
tot i no ser d'últim m o d e l . El mateix dia, en una acció
c o o r d i n a d a que en qualsevol ciutat no ignorada pels
mitjans de coniunicació hagués acabat d a v a n t de la
Junta E l e c t o r a l , p r o p d'una trentena d'operaris tre-
ballaven a preu fet asfaltant carrers i enllestint detalls
- p l a n t a d a d'arbres inclosa, a carree d'Agrotécnica del
Segriá- de la gran pla^a (i fins fa poc descampar de riera)
que uneix la pérgola del M o n t M e r c a t amb el flamant
M o n t A g o r a (i no gaire lluny del poliesportiu M o n t A q u a ,
un deis dos que té el municipi). Es la mateixa pla^a que
es va inaugurar precipitadament el 3 de maig amb u n
concert g r a t u i t del p o p u l a r cantant venenóla Carlos
Baute. Multitudinari, sí. Pero no fins arribar a les «20.000
persones» que, amb ínfules i márqueting de Primavera
Sound, va pregonar des del seu compte personal de Twit-
ter l'alcalde socialista Teo Romero. N i la nova pla^a és
tan gran n i la c r e d i b i l i t a t de R o m e r o dona per tant,
investigat com está per l'Oficina Antifrau i imputat judi-
cialment per ús irregular de fons públics durant el període
que va presidir el Fons Cátala de C o o p e r a c i ó , entre
2005 i 2 0 1 1 . Alguns veins c o n f i r m e n que l'alcalde en
persona els ha trucar per oferir directament contractes
laboráis temporals i amb sous mínims via plans d'ocu-
pació m u n i c i p a l s . D'altres e x p l i q u e n que son alguns
deis seus regidors i funcionaris q u i reparteixen a d i t els
lots del Banc d'Aliments entre qui ells (i no només Creu
Roja ni Caritas) creuen que ho necessita: una seixantena
de famílies a M o n t b u i (mentre que a Vilanova del Camí,
amb una població similar, son 200 famílies les benefi-
ciáries). I malgrat t o t aixó, o potser també per aixó,
molta gent va tornar a votar Romero en les eleccions
municipals del passat 24 de maig, en competencia desi-
gual amb set altres candidatures.
En un barri-poble que té camp de fútbol municipal de
gespa ben cuidada i m o l t aprontada i dues piscines
publiques (coberta i descoberta) pero no casal de joves
autogestionat; que té, buits i sota vigilancia privada des
de fa quatre anys, dos blocs d'una seixantena de pisos pro-
tegits i per estrenar, per culpa del rescat bancari, mentre a
la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca se la veu m o l t
activa a la comarca; o que fins i tot ha gaudit aquesta pri-
mavera, al flamant M o n t A g o r a i sense Ilicéncia d'activitat
(o només provisional), d'una doble sala de cinema que
Igualada va perdre i ara clama per recuperar; en aquest
barri-poble és evident que h i ha molt mes de gairebé tot,
en proporció i comparació, que en barris similars de l'área
metropolitana a la banda est del Bruc. Quin és el secret de
JUNY 2015 LAVENQ 413 53

6. MIRADOR / CIUTATS INVISIBLES
Montbiii? Si tenim present que mes enllá d'algun super-
mercat mitjá i petits comerlos, i de bars que ofereixen cer-
vesa i tapa pe:: un euro, no hi ha cap activitat económica
rellevant de la qual recaptar-ne impostes, segurament es
pot concloure el que expliquen fonts municipals i
corroboren alguns cartells: a M o n t b u i s'han drenat molts
recursos i subvencions de la Diputació de Barcelona i de
la Unió Europea. I la Ilei de barris de la Generalitat també
hi va jugar un paper mentre va estar vigent.
N o obstant aixó, i vistos els negres i grans cartells elec-
torals de PxC que proclamen «primer els de casa» i insten
a «acaba[rj con la casta», queda el dubte de si un municipi
que a primer cop d'ull no es veu deprimit pateix, en qual-
sevol cas, algún mal lleig amagat. Res a veure amb el mal
d'amors que pateix el veí de M o n t b u i que ha escrit, negre
sobre rosa, en un mor: «Si yo fuese el mar y tu una roca,
harta subir la marea para besar tu boca». En qualsevol cas,
algún dubte sociológic i polític potser encara mes de fons
que els que plantegen les múltiples cares de M o n t b u i
apareix en passejar per la localitat veína de Vilanova del
Camí, que ronda els 12.000 habitants. També hi havia car-
tells de PxC pero la singularitat era, en aquest cas, que el
2 4 - M es van presentar fins a 11 llistes electorals diferents.
M i t j a dotzena eren d'agrupacions independents o veinals.
I , entre elles. Derecho, Ciudadanía y Democracia
(DECIDE), amb notorietat supralocal perqué l'encap^alava
el polémic antic concursant del programa televisiu Gran
Hermano Carlos Navarro, el Yoyas, conegut per la seva
agressivitat. Nascut a l'Hospitalet de Llobregat fa 39 anys,
el tal Yoyas imprimeix a la Conca d'Ódena un determinar
perfil molt metropolita. Pero que no té res a veure amb
'ambient que, quan ell va néixer, existia a banda i banda
del Bruc. Un ambient que es pot recuperar a partir d'un
bren documental subvencionat en el seu moment peí M e -
morial Democrátic, Montbui revivim, accessible a través
de Youtube.
Angelina Mateu recorda en aquest documental que hi
va haver un temps en que els montbuiencs de Sant Maure
que anaven a treballar, comprar o estudiar a Igualada eren
identificats com «la gent del barri» perqué «sempre anaven
enfangats». La Iluita i l'organització veínal que evoca Pepe
Bigotes al mateix documental va dotar M o n t b u i o Sant
Maure -aleshores conegut com Cal Barraquera peis seus
edificis d'autoconstrucció- de l'aigua, la l l u m , el
clavegueram i l'asfalt que no tenia. «Bajando tierra y arenas,
así se hizo esta casa; como hacen su nido las golondrinas.
Y la iglesia la construimos entre todos», explica Valeriano
Morales. I és ara, de fet des de ja fa anys, que veínes com
M a r i Cruz H o n t o r i a poden dir: «Ja no vise en un barri;
aixó és un poblé. N o vise a Barraquera, sino a Montbui».
1, malgrat tot, persones com la regidora d'ICV-EUiA Coral
Vázquez -filia de dos d'aquells coratjosos veíns deis anys
70 i a qui encara, d'adolescent, van fer sentir-se «una
xarnega de la periferia» perqué va ser de les poques que va
poder estudiar a l'institut d'Igualada- admet que se sent
«mes de poblé que de ciutat». D i u : «No podría viure a Bar-
celona». I , malgrat tot, reconeix: «Amb els meus amics
diem que som de barri». D'un d'aquests barris que el poder
i els mitjans de comunicado sovint no volen veure. •
54 UAVENg 413 JUNY 2015