2. Alcoi, el tan estimat poble sobreviu de manera heroica als canvis que s’estan
produint en la nostra societat. La crisi econòmica ha fet que cada any hi
hagen menys habitants al nostre poble; molts d’ells tan sols venen a la
nit, després d’una llarga jornada de faena a qualsevol població d’Alacant o
València. Una gran part, en canvi, ha decidit ubicar el seu domicili a altres
pobles amb més expectatives de creixement i millora de la qualitat de vida
que el nostre Alcoi. Se’ns fa un nuc a la gola de veure quants dels nostres
joves emigren per estudis i en busca de faena a Barcelona, Madrid o també
a altres països; joves que segurament ja no tornen.
I enmig d’aquest desolador paisatge, sembla que hi ha ciutadans que
s’aferren “al que va ser Alcoi” per tal de no veure la realitat actual. Però
viure del que va ser l’Alcoi Industrial, capital espanyola de l’anarquisme,
ciutat que va donar alguns dels millors artistes del Modernisme Valencià...
és molt romàntic, però no cap remei per evitar un enfonsament anunciat.
Seria com veure l’extinció dels dinosaures, recitant poemes d’exaltació cap
a aquests i convidant a tothom a veure l’espectacle abans que ja no siga
possible tornar a veure’l en aquesta vida.
La tradició alcoiana és tan màgica que pot fer que Tirisiti encara porte una
barretina “Catalana” en ple segle XXI on ja no hi ha valencians que recorden
la vestimenta del segle XVIII; que els patges reials siguen esclaus negres
pintats a mà, que entreguen personalment els regals i besen i parlen als
xiquets en Valencià i en Castellà; que la beguda oficial siga amb exclusivitat
el “cafè gelat”...
I per a que la majoria d’aquestes tradicions hagen transcendit ha calgut
transformacions d’assimilació i acomodació fins a la total adaptació a la
nostra cultura i els nostres costums (el cafè amb cola o granissat, els patges
ja no són ajudats per festers, si no per adolescents, Tirisiti ja no té barraca,
l’entrada ja no val un duro, i a més l’entrada es compra per internet...) fins
i tot l’himne de festes va ser traduït al Valencià per aclamació popular.
Els dissenys dels vestits, les músiques, la participació de dones i infants, “
l’enramà”, el museu de la festa, els itineraris, les entradetes, el dispar, la
retreta, el cavallet, l’església... i per suposat les dates. Podem afirmar que la
Festa ha evolucionat pràcticament en tots els seus àmbits, com no pot ser
d’una altra manera.
Si volem una festa per als alcoians hi haurà d’haver alcoians que puguen
participar en les festes; que puguen conciliar la festa alcoiana amb la vida
laboral, econòmica i familiar. Si volem una festa d’interès turístic, caldrà
facilitar la seua vinguda, així com la seua acollida. Hi ha comerciants que
en trauen beneficis, empresaris i autònoms que no han de descuidar el seu
negoci si les festes cauen en cap de setmana. Però també el sector dels
serveis com la Sanitat o l’Educació estalvien dos o tres dies de vacances
que es poden aprofitar per a la resta de l’any.

3. Quan la Festa cau entre setmana molts alcoians han de mentir al seu lloc
de treball per poder acudir algun dia festiu, amb les conseqüències que això
comporta; o conformar-se amb vindre alguna vesprada, després de la jornada
laboral, oblidant-se de fer diana, esquadra, cavallet o dispar... a més de no
passar-se ni una gota per la nit, ja que al sendemà han de treballar. Tot
això sense tindre en compte els que venen des de 300 o més quilòmetres.
És un dels aspectes més rellevants, per altre costat, tot i que molta gent no
és conscient, el tema de la música. Si pregunteu a qualsevol músics valencià
per què els agrada tant vindre a Alcoi a tocar, probablement vos dirà: tu
saps el que és tocar amb 70 músics pel carrer Sant Nicolau?? Una llàstima
perquè cada cop són més les bandes que no accepten tocar en Alcoi degut
a la difícil tasca de trobar 70-100 músics entre setmana.
Els polítics alcoians tenen el pitjor malson en el canvi de dates del calendari
fester; raó per la qual és aquest un tema rellevant que no es pot resoldre
amb un caciquista, irrespectuós i fals:
Sempre ha sigut així...
Com deia el poeta alcoià
“El meu poble Alcoi... per molt que l’ofeguen mai el mataran” i la seua Festa
“són moros i cristians... tant amos tant obrers, colze a colze formant” És
per això que no és una lluita política o de classe com alguns “entesos” han
manifestat en les seues opinions.
LES FESTES EN CAP DE SETMANA BENEFICIEN A TOTS, ja que poques voltes
pensem en el nostre fill/a que està en la Universitat de Barcelona, el nostre
amic que es passa a soci protector perquè no pot fer esquadra o diana
entre setmana, i a més s’estalvia 400€, la tia de Múrcia que no bé a festes
perquè anar i tornar el mateix dia és una pallissa la...
I és això el que ha de prevaldre i no un sentiment romàntic de com eren
les coses al segle XX o al XIX ja que no és aquesta la nostra realitat, la
nostra situació, el nostre Poble ni la Nostra Festa.
És per això que diem: Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi CAP DE SETMANA
SEMPRE!
CAP DE SETMANA SEMPREVISCA SANT JORDI