1. CARACTERITZACIÓ DE LA
MULTIPLICACIÓ I DEL CULTIU DE
LA SALVIA OFFICINALIS
Antonio Jurado Bastidas
Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus
2n GORNP
2011/2012
3. ÍNDEX
MEMÒRIA............................................................................6
1. Introducció..............................................................................................7
1.1. Origen i distribució geogràfica...........................................................7
1.2. Descripció botànica ..........................................................................7
1.3. Necessitats de cultiu.........................................................................8
1.3.1. Necessitats edàfiques..................................................................8
1.3.2. Necessitats hídriques...................................................................8
1.3.3. Necessitats lumíniques................................................................8
1.3.4. Necessitats nutricionals...............................................................8
1.3.5 Època de multiplicació i cultiu.......................................................9
1.4. Plagues i malalties............................................................................9
1.5. Història...........................................................................................11
1.6. Aplicacions medicinals...................................................................12
2. Objectius..............................................................................................13
3. Material i mètodes................................................................................13
3.1. Localització de l’experiment............................................................14
3.2. Material vegetal de partida..............................................................14
3.3. Disseny de l’experiment..................................................................14
3.3.1. Caracterització del substrat.......................................................16
3.3.1.1. Substrat de multiplicació.......................................................16
3.3.1.2. Substrat de cultiu..................................................................16
3.3.2. Caracterització de les safates i els contenidors.........................17
3.3.2.1. Safates i contenidors de les llavors.......................................17
3.3.2.2 Safates i contenidors dels esqueixos.....................................17
3.4. Operacions de producció................................................................18
3.4.1.Producció per llavor....................................................................18
3.4.2.Producció per esqueix.................................................................18
3.5.Variables estudiades per a la caracterització del cultiu...................19
3.5.1.Propagació per llavor..................................................................19
3.5.2. Propagació per esqueix.............................................................20
4. Resultats..............................................................................................21
4.1. Multiplicació.....................................................................................21
4.1.1. Multiplicació provinent de llavor.................................................21
4.1.2 Multiplicació provinent d’esqueix.................................................22
4.1.3. Calendari de multiplicació (esqueix i llavor)...............................24
4.2. Desenvolupament del cultiu (esqueix i llavor).................................24
4.2.1. Desenvolupament i dies naturals...............................................25
4.2.1.1. Creixement en alçada...........................................................25
4.2.1.2. Creixement de diàmetre........................................................25
4.2.1.3. Creixement en pes de la matèria seca..................................25
4.2.2. Desenvolupament i temps tèrmic...............................................26
4.2.2.1. Creixement en alçada...........................................................26
4.2.2.2. Creixement en diàmetre........................................................26
4.2.2.3. Creixement en pes de la matèria seca..................................27
3
4. 4.2.3. Relacions entre variables...........................................................27
4.2.3.1. Cultiu provinent de llavor.......................................................27
4.2.3.1.1. Relació alçada-diàmetre..................................................27
4.2.3.1.2. Relació alçada-pes de la matèria seca............................28
4.2.3.1.3. Relació diàmetre-pes de la matèria seca.........................28
4.2.3.2. Cultiu provinent d’esqueix.....................................................29
4.2.3.2.1. Relació alçada-diàmetre..................................................29
4.2.3.2.2. Relació alçada-pes de la matèria seca............................29
4.2.3.2.3. Relació diàmetre-pes de la matèria seca.........................30
4.3. Calendari general del cultiu.............................................................30
4.3.1. Calendari de cultiu provinent de llavor.......................................30
4.3.2. Calendari de cultiu provinent d’esqueix.....................................31
5. Discussió .............................................................................................31
5.1. Cultiu a partir de llavor....................................................................31
5.2. Cultiu a partir d’esqueix...................................................................32
6. Conclusions..........................................................................................33
7. Webgrafia.............................................................................................34
ANNEXES..........................................................................35
4
7. 1. INTRODUCCIÓ
1.1. Origen i distribució geogràfica
Té una extensa distribució natural per tot el sector occidental de la conca
mediterrània.1
Es una planta perenne, xeròfila y termòfila originària del Mediterrani oriental:
Grècia, Yugoslàvia, etc. espontània en Itàlia, sud de França, Espanya, Marroc.
És una espècie amb origen de les regions mediterrànies, molt coneguda desde
l’antiguitat.2
1.2. Descripció botànica
Petit arbust aromàtic que pertany a la família de les Labiatae, vivaç que pot
arribar a una altura d’entre 20 i 60 cms. Amb nombroses branques tomentoses.
Fulles oposades, senceres, rugoses, de color verd grisós en el revers y més clar
en l’envés, recobertes per una pubescència
blanquinosa, sobretot en aquesta última; les
situades en la part inferior e la planta són
llargament peciolades i amb el limbe oblongo-
lanceolat, mes o menys cordiforme en la
base; les superiors són sèssils i agudes i de
tamany més petit. Flors amb peduncle curt,
disposades en espiguetes terminals en
número de 2, 4 i rarament en 6,10 verticils, de
color blavós, vilat, a vegades blanc o rosat.3
El fruit està format per Quatre núcules d’uns
2-3 mm de tamany, que madura durant l’estiu.
4
1
Informació extreta de la pàgina web de la diputació de Toledo
2 3
, Informació extreta de la pàgina web: www.jardindelasalud.blogspot.com, 29 de març de 2009
4
Informació extreta de la pàgina web de la diputación de Toledo
7
8. 1.3. Necessitats de cultiu
1.3.1. Necessitats edàfiques
Suporta p.H. desde 5 a 9 lo adient és que el sòl sigui poc argilòs, lleuger,
esponjós, airejat y drenat i que estigui ben adobat amb matèria orgànica
descomposta. Com usarem més les fulles, el tipus d’adob serà equilibrat o
decantat al Nitrogen.5
1.3.2. Necessitats hídriques
Reg freqüent però no abundant, ja que es propensa a la asfixia radicular, també
suporta la sequía y no vol la excessiva humitat atmosfèrica.6
La Sàlvia es pot conrear en secà, amb una pluviometria anual mínima de 300-
400 mm / any. Però, l'aportació d'aigua pot millorar el creixement i la producció
amb un reg de 450 mm / any: un reg de suport després de la plantació ajuda a
l'establiment del cultiu, i un reg després del primer tall anual afavoreix el rebrot i
possibilita un segon o tercer tall (Karamanos, 2000).7
1.3.3. Necessitats lumíniques
Necessitat lumínica (sol): a ple sol i semi-ombra.8
1.3.4. Necessitats nutricionals
Fertilització: les necessitats anuals per a aquest cultiu són les
següents:
(ITEIPMAI, 1992):
Nitrogen: 70-80 UF
30 UF després del primer tall
Fòsfor: 8-10 UF
Potassi: 80-150 UF 9
1.3.5 Època de multiplicació i cultiu
Es pot escollir entre la gàmica o la vegetativa. En el primer cas la sembra es pot
fer o en planter o en ple camp. Per a ambdues, l'època millor recau al febrer -
març. En cas que es recorri a la propagació àgama, s'obtenen plançons idèntics
a la planta mare de la qual s'ha extret el material de
multiplicació. Habitualment es recorre a esqueixos extrets de plantes de 2 o
3 anys al març - abril, de 8-10 centímetres de longitud amb almenys
quatre rovells. La seva aptitud per arrelar és molt alta, no calen hormones o
tècniques particulars. L'època d'extracció i per tant l'arrelament pot ajornar al
mes de juny - juliol.
5 6 8
, , Informació extreta de la pàgina web de Javier Suarez Candel, 7 abr. 2011
7 9
, Informació extreta de la pàgina web del Centre Tecnològic Forestal de catalunya, 2009
8
9. L'època, en el cas de les plantetes o dels esqueixos extrets al març - abril, serà
maig - juny, mentre que en l'altre cas es podrà escollir entre el trasplantament a
la tardor o a la primavera de l'any següent. Els avantatges d'aquest mètode són:
obtenció de dos segues ja el primer any, elecció entre dues èpoques de
trasplantament segons l'evolució de les estacions en les quals de tota manera no
són indispensables els regs d'ajuda. 10
1.4 Plagues i malalties
Damping-off. Causat per Pythium debaryanum i Pellicularia filamentosa. En els
planters, on les plantes estan prou apinyades i sota moltes condicions alguns
dels plançons morts poden ser la conseqüència de l'acció d'algun d'aquests
fongs. El control que es pot realitzar ara per ara és difícil però es recomana la
solarització dels sòls com a prevenció (Piron, 1978).
Taques en les fulles: causat per Cercospora salviicola i Ramularia salviicola.
Aquestes taques a les fulles són generalment poc importants en plantes de jardí.
Arrencar i destruir les primeres fulles tacades freqüentment és utilitzat com a
mètode de control preventiu (Piron, 1978).
Royas: moltes espècies de royas ataquen principalment a espècies silvestres de
Salvia. Algunes de les més comuns són Puccinia caulicola, P. farinacea, i P.
salviicola. Rarament s'apliquen mètodes de control (Piron, 1978).
S'han descrit atacs de Sclerotinia sclerotiorum en Salvia, primer al Canadà i
després en els Estats Units. Els símptomes descrits van ser de marciment de
fulles i extenses lesions en les tiges. Les lesions eren incolores, toves i s'estenien
a partir de la línia del sòl per la tija. En algunes zones, els teixits externs van ser
recoberts per un embull d'hifes aèries. (Jons et al, 1996).
Als voltants de la ciutat de La Plata (Província de Buenos Aires) es van
recol·lectar plantes de sàlvia entre altres labiades, degollades o amb símptomes
necròtics severs a les fulles. En el cas de la sàlvia va ser identificat com a agent
causal Colletotrichum gloeosporioides Penz. A la sàlvia en iniciar la infecció, les
fulles presentaven nombroses taques puntiformes a l'anvers, marró clares, amb
vores difusos, que en fer-se confluents cobrir progressivament els limbes i el
pecíol formant àmplies àrees necròtiques. Aquest procés va evolucionar gairebé
sempre des de la vora cap al centre i després de la clorosi dels teixits verds.
Finalment es produïa la caiguda de les fulles. També van ser afectats els sèpals,
el groc i ulterior necrosi es va estendre a partir del sector apical. Els acérvols
10
, Informació extreta de la pàgina web www.infoagro.com
9
10. només es van observar sobre les tiges morts i degollats del terç superior de les
plantes (Perello et al, 1995).
Un altre paràsit vegetal és el mal blanc Oidium erysiphoides que apareix en
forma d'una capa blanquinosa a la superfície de la fulla. Quan la infecció arriba a
nivells d'alerta s'intervé amb sofre (Itepmai, 1992).
Altres patologies trobades en els cultius de sàlvia es deuen a l'acció de hongos
com:
• El míldiu causat per:
- Peronospora swinglei, (Messiaen et al, 1995).
- Peronospora lamii, que a més ataca a moltes labiades entre elles a altres
aromàtiques com l'alfàbrega.
• Oïdi causat per:
- Erysiphe cichoracearum (Piron, 1978)
.
- Erysiphe polygoni.
- Erysiphe salviae. (Daulerio et al, 1995).
• La podridura de les tiges causada per Sphaeropsis salviae (Piron, 1978).
• marciment causats per Verticillium albo - atrum (Piron, 1978).
• Antracnosis causada pel fong Colletotrichum dematium (Pers) Grove (Subbiah
et al, 1996):
• Podridura de les arrels causada per Rhizoctonia solani (Subbiah et al, 1996).
• Taques en les fulles, Podospora inaequalis, (Subbiah et al, 1996).
• Patologies com les causades per Ascochita sclareae i Phomopsis sclareae,
(Subbiah et al, 1996).
• Una malaltia dels plançons causada per Fusarium oxysporum (Subbiah et al,
1996):
El 1996, plantacions comercials de Salvia officinalis a la Vall de Salines, al
comtat de Monterrey (EUA), van ser afectades per una malaltia del coll i arrel.
Les arrels estaven necrosades i el coll i tiges interiors es van tornar negres. Les
plantes afectades acabaven morint. Una Phytophthora sp. va ser consistentment
aïllada de les arrels i tiges de les plantes amb símptomes. L'espècie va ser
identificada com Phytophthora cryptogea basant-se en la formació dels inflament
hifal, morfologia dels esporangis i oosporas i creixement sota diverses
temperatures. La patogenicitat dels aïllats va ser confirmada aplicant una
suspensió de zoosporas sobre les arrels i coll de plantes de sàlvia sanes amb
tres mesos de creixement. Una Phytophthora cryptogea va ser aïllada de les
plantes amb símptomes i mortes i va tornar a ser identificada com a tal.
10
11. El test va ser repetit i el resultat va ser similar (Páez, 1995).
En Thessalonika (Grècia), el 1991, va ser trobada en plantes mortes de Salvia
Armillaria mellea. Es va identificar sobre la base dels caràcters morfològics i el%
de creixement en un medi d'agar malta (3%) i àcid tànnic (0.05%), i segons la
resposta al test de compatibilitat de Korhonen. Després aïllar el fong es va
procedir a la seva inoculació en 10 plantes de sàlvia amb 2 controls (testimonis).
Amb el temps les plantes de sàlvia presentaven extenses podridures radiculars
associades al fong. Els testimonis es van mantenir saludables
(Thanassouloupoulos, 1991).11
1.5 Història
La sàlvia probablement ja va ser utilitzada pels antics egipcis, per tractar les
malalties abdominals, mal de dents i l'asma. En el papir Ebers, 1500 aC, figurava
ja com a remei contra les erupcions i picades. Els metges hipocràtics
vanagloriaven seves propietats hemostàtiques, fortificants i curatives. Els autors
romans Plinio, Dioscórides i Galeno la van descriure amb el nom de sàlvia,
"curar", tenir bona salut. Recomanaven la sàlvia per les seves propietats
calmants i astringents, per a la gola, la tos, els refredaments, per facilitar
l'expulsió del fetus i combatre les úlceres. S'ignora a quin de les 900 espècies de
sàlvia es referien.
Ja l'any 790, s'esmentava en el "capitulars de villis" de Carlemany i Lluís el
Piadós el cultiu de sàlvia en els jardins dels monestirs. Al segle IX, Walafrid
Strabon, un monje del monestir de Reichenau al Llac de Constança, inicia el seu
poema didàctic "Hortulus", sobre les plantes medicinals del seu jardí, amb les
virtuts de la sàlvia: "La sàlvia brilla entre totes, agradable la seva olor, potent i
benèfica en pocions, considerada per l'home com a saludable en la major part de
les malalties, ben merescuda té la gràcia del seu verd perpetu ". La sàlvia va
aparèixer molt aviat a Anglaterra, on des de llavors és utilitzada com a condiment
.
En l'Edat Mitjana la sàlvia també era molt apreciada. En l'alta escola de medicina
de Salermo, ens arriben els versos "Salvia salvatrix, naturae conciliatrix", la sàlvia
que cura, es concilia amb la Natura.
Hieronymus Bock, escrivia en 1555: "De totes les begudes no trobem cap que
superi la sàlvia, ja que és útil al cuiner, al metge, als cellers, als rics i als pobres.
Beure vi de sàlvia o l'herba cuinada en el vi és beneficiosa per tot el cos, ja que
la sàlvia elimina el verí, calma la tos, alleuja els problemes del pàncrees, escalfa
el fetge i la matriu, és diürètica i resol els problemes femenins . Serveix per
alleujar totes les malalties degudes al fred i no solament presa en tisanes.
L'aigua de sàlvia, neteja i cura les nafres i les
mossegades dels animals verinosos, calma les
hemorràgies, neteja les úlceres purulentes i sana les
crostes. Si es frega les dents amb fulles de sàlvia
fresques es conservaran sòlids i un alè fresc. També els
gargarismes amb la sàlvia bullida, serveix per controlar el
mal de coll. Paullinia, metge d'Augsburg va consagrar a
la sàlvia amb una monografia de 414 pàgines en 1688.
Aquesta planta d'olor intens ha estat sempre utilitzada
com a amulet de culte i protecció.
11
Informació extreta de la pàgina web www.infoagro.com
11
12. La sàlvia, que se li atribueixen virtuts màgiques, és encara avui un element per a
les fumigacions. A més de la Salvia officinalis, a Mèxic utilitzen una espècie amb
propietats al·lucinògenes, la sàlvia divinorum.12
1.6 Aplicacions medicinals
• El nom de sàlvia ve del llatí, que significa curar. Els romans ja la anomenàvem
planta sacra per els nombroses aplicacions medicinals que es li atribuïssin. Molts
autors consideren la sàlvia com la planta medicinal per excel·lència.
• Com hipoglucemiant la sàlvia estimula l'eliminació de sucre de la sang, per això
és considerada una excel·lent planta per regular els nivells de glucosa en les
persones.
• La planta de la sàlvia és antiespasmòdic, per això és molt útil per tractar còlics
estomacals i situacions de diarrea.
• La sàlvia ajuda a reduir els malestars de la menstruació, com els mals de cap,
la irritabilitat i la inflor del ventre.
• La sàlvia té propietats antisèptiques, per això resulta molt útil per netejar i
desinfectar ferides producte de cops o talls.
• La sàlvia és estimulant, per això és molt útil per tractar casos d'esgotament
mental.
Altres propietats medicinals de la sàlvia són:
• Antisudorífica: la sàlvia redueix la sudoració, a més disminueix la mala olor de
la suor.
• Relaxant muscular: els olis essencials de la
sàlvia són molt útils per superar l'esgotament
muscular, s'ha de fer massatges amb els olis
13
essencials en les zones afectades.
12
Informació extreta de la pàgna web www.avogel.es
13
Informació extreta de la pàgina web www.plantasparacurar.com
12
13. 2. OBJECTIUS
Caracterització de la multiplicació i el cultiu de la Salvia officinalis a partir
de llavor i esqueix.
3. MATERIAL I MÈTODES
3.1 Localització de l’experiment
L’experiment de la propagació de Salvia officinalis ha tingut lloc al institut
de Jardineria i Horticultura de Reus (Tarragona) Autovia Bellisens km 1.5 -
43205 Reus
En situació: 41º1' N , 1º 7' E a 80 metres sobre el nivell del mar
3.2 Material vegetal de partida
Llavors de Salvia officinalis procedent de cultiu de Semillas silvestres,
amb un pes de 140 llavors/gram utilitzant 385 llavors, amb una
viabilitat del 80%
Parteixo de 308 esqueixos apicals semillenyosos obtinguts de plantes
mare del Institut d’Horticultura i Jardineria, amb un tamany de 7 a 8
centímetres
13
14. 3.3 Disseny de l’experiment
Propagació per llavor
1 llavor/alvèol Sembra Reg manual per
difusió
63 dies hivernacle
eventual
1 Plàntula/contenidor Trasplantament Reg manual per
difusió
Eventual
89 dies d’aclimatació
Densitat: Portat al exterior Reg per aspersió
42 plantes/m2
49 dies 3 dies/setmana
PLANTA COMERCIAL
14
15. Propagació per esqueix
1 esqueix/alvèol Implantació Reg manual per
difusió
63 dies hivernacle
eventual
3 Plàntules/contenidor Trasplantament Reg manual per
difusió
Eventual
47 dies d’aclimatació
Densitat:
42 plantes/m2 Portat al exterior Reg per
aspersió
49 dies
3 dies/setmana
PLANTA COMERCIAL
15
16. 3.3.1 Caracterització del substrat
3.3.1.1 Substrat de multiplicació
Llavor
Nom comercial: SHAMROCK, Seed & Modular
PH: 5,3–5,7
Ce: 24-33 mS/m
Indicat per la preparació de plantes de llavorer i trasplantament, especialment
dissenyat per safates modulars
NUTRIENTS AFEGITS (mg/l)
N P K
120 60 200
Esqueix
Nom comercial: SHAMROCK, Seed & Modular
PH: 5,3–5,7
Ce: 24-33 mS/m
Indicat per la preparació de plantes de llavorer i trasplantament, especialment
dissenyat per safates modulars
NUTRIENTS AFEGITS (mg/l)
N P K
120 60 200
3.3.1.2 Substrat de cultiu
Llavor
% materials: 30% arena, 70% torba rosa
Esqueix
% materials: 30% arena, 70% torba rosa
16
17. 3.3.2 Caracterització de les safates i els contenidors
3.3.2.1 Safates i contenidors de les llavors
Safata
Material: polipropilè
Volum: 4x4x3,5 (cm)-56 cm³/alvèol
Dimensions: 7x11 alvèols
Contenidor
Material: polietilè
Color: marró
Volum: diàmetre superior-11 cm
diàmetre inferior-10 cm
altura-10cm
litres-1
3.3.2.2 Safates i contenidors dels esqueixos
Safata
Material: polipropilè
Volum: 4x4x3,5 (cm)-56 cm³/alvèol
Dimensions: 7x11 alvèols
Contenidor
Material: polietilè
Color: marró
Volum: diàmetre superior-11 cm
diàmetre inferior-10 cm
altura - 10cm
litres - 1
17
18. 3.4 Operacions de producció
3.4.1 Producció per llavor
Data Operació Observacions
5-10-2011 sembra
12-10-2011 Inici germinació
24-10-2011 Desherbatge S’observen 11 baixes
per rosegadors
7-12-2011 Implantació/aclimatació
11-1-2012 Desherbatge
8-2-2012 Desherbatge
5-3-2012 Final aclimatació/Desherbatge 1 baixa
22-3-2012 Desherbatge
11-4-2012 Desherbatge 2 baixes
23-4-2012 Desherbatge 1 baixa Planta
comercial
No s’han observat
plagues ni malalties
3.4.2 Producció per esqueix
Data Operació Observacions
16-11-2011 Implantació 1 esqueix per alvèol
28-11-2011 Inici arrelament 1ª arrel que es veu al
aixecar la safata
21-12-2011 Desherbatge
18-1-2012 Implantació/aclimatació 3 plàntules per contenidor
8-2-2012 Desherbatge
5-3-2012 Final
aclimatació/Desherbatge,
tallar inflorescències
22-3-2012 Desherbatge, tallar
inflorescències
11-4-2012 Desherbatge, tallar
inflorescències
23-4-2012 Desherbatge, tallar Planta comercial
inflorescències No hi ha hagut plagues ni
malalties
18
19. 3.5 Variables estudiades per a la caracterització del cultiu
3.5.1 Propagació per llavor
VARIABLE OBTENCIÓ/MESURA
Data inici germinació Dia en que germina la primera llavor
50% germinació Dia en que +/- s’observa que la meitat de les
llavors han germinat
Data final germinació Dia en que es dona per acabada
lagerminació
Data trasplantament-inici Data en que trasplantem a contenidor
aclimatació superior
Percentatge de germinació Nº de llavors sembrades-Nº llavors
germinades final de ger
minació
Percentatge de Nº contenidors en cultiu-Nº de contenidors
supervivència al amb plantes vives 15 dies després del
transplantament període d’aclimatació
Percentatge de Nº de contenidors en cultiu inicial-Nº de
supervivència del cultiu contenidors amb plantes vives al final de
cultiu
Evolució de l’alçada de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
planta en funció dels dies mostra a l’atzar (15 contenidors) de l’alçada
post-trasplantament de la planta desde la base del substrat del
contenidor fins l’apex vegetatiu més elevat
Evolució del diàmetre de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
copa de la planta en funció mostra a l’atzar (15 contenidors) del diàmetre
dels dies post-trasplantament superior e la planta
Evolució de l’alçada de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
planta en funció del temps mostra a l’atzar (15) contenidors) de l’alçada
tèrmic a partir del final de la planta desde la base del substrat del
d’aclimatació contenidor fins l’àpex vegetatiu més elevat
(Càlcul acumulat del temps tèrmic)
Evolució del diàmetre de la Mesura periòdica (cada +/- 15dies d’una
copa de la planta en finció mostra a l’atzar (15 contenidors) del diàmetre
del temps tèrmic a partit del superior de la planta
final d’aclimatació (Càlcul acumulat del temps tèrmic)
Evolució del pes sec de la Mesura del pes sec d’una mostra de 2-3
planta en funció dels dies plantes representatives cada +/-15 dies
post-trasplantament
Evolució el pes sec en funció Mesura de pes sec d’una mostra de 2-3
del temps tèrmic a partir de plantes representatives cada +/- 15 dies
final d’aclimatació
19
20. 3.5.2 Propagació per esqueix
VARIABLE OBTENCIÓ/MESURA
Data inici d’arrelament Dia en que s’observa en aixecar la safata,
la primera arrel
Data 50% arrelament Dia en que s’observa +/- que la meitat dels
esqueixos han arrelat en aixecar la safata
Data final arrelament Dia en que es dona per acabat l’arrelament
al observar davall de la safata, que no hi ha
arrels noves
Data trasplantament-inici Data en que trasplantem a contenidor
aclimatació superior
Percentatge d’arrelament Nº d’esqueixos sembrats-nº esqueixos
arrelats
Percentatge de Nº contenidors en cultiu-Nº de contenidors
supervivència al amb plantes vives 15 dies després del
transplantament període d’aclimatació
Percentatge de Nº de contenidors en cultiu inicial-Nº de
supervivència del cultiu contenidors amb plantes vives al final de
cultiu
Evolució de l’alçada de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
planta en funció dels dies mostra a l’atzar (15 contenidors) de
post-trasplantament l’alçada de la planta desde la base del
substrat del contenidor fins l’apex
vegetatiu més elevat
Evolució del diàmetre de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
copa de la planta en funció mostra a l’atzar (15 contenidors) del
dels dies post- diàmetre superior de la planta
trasplantament
Evolució de l’alçada de la Mesura periòdica (cada +/- 15 dies) d’una
planta en funció del temps mostra a l’atzar (15) contenidors) de
tèrmic a partir del final l’alçada de la planta desde la base del
d’aclimatació substrat del contenidor fins l’àpex vegetatiu
més elevat
(Càlcul acumulat del temps tèrmic)
Evolució del diàmetre de la Mesura periòdica (cada +/- 15dies d’una
copa de la planta en funció mostra a l’atzar (15 contenidors) del
del temps tèrmic a partit del diàmetre superior de la planta
final d’aclimatació (Càlcul acumulat del temps tèrmic)
Evolució del pes sec de la Mesura del pes sec d’una planta
planta en funció dels dies representativa cada +/-15 dies
post-trasplantament
Evolució el pes sec en Mesura de pes sec d’una planta
funció del temps tèrmic a representativa cada +/- 15 dies
partir de final d’aclimatació
20
21. 4. RESULTATS
4.1. Multiplicació
4.1.1. Multiplicació provinent de llavor
• El percentatge de germinació de la Salvia oficinalis, objecte d’estudi, ha
sigut del 32 %
Percentatge de germinació
Llavors
germinades; 122;
32%
Llavors no germinades
Llavors no Llavors germinades
germinades; 263;
68%
Figura 1
• El percentatge de supervivència al transplantament ha sigut del 100%
Percentatge de supervivència al transplantament
Plàntules mortes post-
transplantament; 0; 0%
Plàntules vives
pretransplantament
Plàntules mortes post-
transplantament
Plàntules vives
pretransplantament;
122; 100%
Figura 2
21
22. • El percentatge de supervivència del cultiu ha sigut del 97 %
Percentatge de supervivència al cultiu
Plantes mortes al
final del cultiu; 4;
3%
Plantes vives al final del cultiu
Plantes mortes al final del
cultiu
Plantes vives al
final del cultiu;
119; 97%
Figura 3
• El percentatge de supervivència de tot l’experiment ha estat del 31%
4.1.2 Multiplicació provinent d’esqueix
• El percentatge d’arrelament de la Salvia oficinalis, objecte d’estudi, ha
estat del 50 %
Percentatge d'arrelament
Esqueixos no Esqueixos arrelats;
arrelats; 155; 50% 153; 50% Esqueixos arrelats
Esqueixos no arrelats
Figura 4
22
23. • El percentatge de supervivència al transplantament ha estat del 100%
Percentatge de supervivència al transplantament
Plàntules mortes
post-
transplantament; 0;
0%
Plàntules vives
pretransplantament
Plàntules mortes post-
transplantament
Plàntules vives
pretrans plantament;
153; 100%
Figura 5
• El percentatge de supervivència del cultiu ha estat del 100%
Percentatge de supervivència al cultiu
Plantes mortes al
final del cultiu; 0;
0%
Plantes vives al final del cultiu
Plantes mortes al final del cultiu
Plantes vives al final
del cultiu; 51; 100%
Figura 6
• El percentatge de supervivencia de tot l’experiment ha estat del 50%
23
24. 4.1.3. Calendari de multiplicació (esqueix i llavor)
Esqueix Llavor
Implantació-inici d'arrelament (1) Sembra-inici de germinació (1)
Implantació-50% d'arrelament (2) Sembra-50% de germinació (2)
Implantacó-final d'arrelament (3) Sembra-final de germinació (3)
Implantació-trasplantament (4) Sembra-trasplantament (4)
Calendari comparatiu de multiplicació (llavor i
esqueix)
4
Variables
3 Esqueix
2 Llavor
1
0 20 40 60 80
1 2 3 4
Esqueix 12 49 56 63
Llavor 7 19 32 63
Dies
Figura 7
4.2 Desenvolupament del cultiu (esqueix i llavor)
4.2.1 Desenvolupament i dies naturals
4.2.1.1 Creixement en alçada
Gràfic que mostra com augmenta el creixement en alçada de la planta objecte
d’estudi a mesura que passen els dies
Creixement en alçada
25
20
Llavor
15
(cms.)
Esqueix
Exponencial (Esqueix)
10
Exponencial (Llavor)
5
0
0 50 100 150
Dies post-transplantament
Fi
gura 8
24
25. 4.2.1.2. Creixement de diàmetre
Gràfic que mostra com creix en diàmetre a mesura que pasen els dies
Creixement de diàmetre
20
18
16
14
Llavor
12
(cms.)
Esqueix
10
Exponencial (Esqueix)
8
6 Exponencial (Llavor)
4
2
0
0 50 100 150
Dies post-transplantament
Figura 9
4.2.1.3 Creixement en pes de la matèria seca
S’observa al gràfic com augmenta el pes de la planta a mida que pasen els dies
Creixement de la matèria seca
18
16
14
12 Llavor
10
(grs.)
Esqueix
8 Exponencial (Esqueix)
6 Exponencial (Llavor)
4
2
0
0 50 100 150
Dies naturals
Figura 10
25
26. 4.2.2 Desenvolupament i temps tèrmic
4.2.2.1. Creixement en alçada
Aquest gràfic mostra el creixement en alçada de les plantes a mesura que
augmenta el temps tèrmic
Creixement en alçada
25
20
Llavor
15
(cms.)
Esqueix
Exponencial (Esqueix)
10
Exponencial (Llavor)
5
0
0 100 200 300 400 500
TT (ºC dia)
Figura 11
4.2.2.2 Creixement en diàmetre
Gràfic que mostra el creixement en diàmetre de les plantes de l’estudi a mida
que s’acumulen els graus dia
Creixement en diàmetre
20
18
16
14
Llavor
12
(cms.)
Esqueix
10
Exponencial (Esqueix)
8
Exponencial (Llavor)
6
4
2
0
0 100 200 300 400 500
TT (ºC dia)
Figura 12
26
27. 4.2.2.3 Creixement en pes de la matèria seca
Gràfic que diferencia el creixement de la matèria seca de les plantes provinents
d’esqueix i de llavor a raó del temps tèrmic acumulat
Creixement de la matèria seca
18
16
14
12 Llavor
(grs.)
10 Esqueix
8 Exponencial (Llavor)
6 Exponencial (Esqueix)
4
2
0
0 100 200 300 400 500
TT (ºC dia)
Figura 13
4.2.3. Relacions entre variables
4.2.3.1 Cultiu provinent de llavor
4.2.3.1.1 Relació alçada-diàmetre
Gràfic que demostra la forma aèria de la planta
Relació alçada-diàmetre
8,15
8,1
8,05
Alçada (cms.)
8
Alçada/diàmetre
7,95
Lineal (Alçada/diàmetre)
7,9
7,85
7,8
7,75
0 2 4 6 8 10
Diàm etre (cm s.)
Figura 14
27
28. 4.2.3.1.2 Relació alçada-pes de la matèria seca
Gràfic que relaciona el creixement en alçada amb l’augment del pes de la m.s.
Relació alçada-pes m.s.
5
4,5
4
Pes m.s. (grs.)
3,5
3
Alçada/diàmetre
2,5
Lineal (Alçada/diàmetre)
2
1,5
1
0,5
0
0 2 4 6 8 10
Alçada (cms.)
Figura 15
4.2.3.1.3 Relació diàmetre-pes de la matèria seca
Gràfic que mostra la relació entre el diàmetre i el pes de la m.s.
Relació diàmetre-pes m.s.
5
4,5
4
Pes m.s. (grs.)
3,5
Relació diàmetre/ pes m.s.
3
2,5
2 Lineal (Relació diàmetre/ pes
m.s.)
1,5
1
0,5
0
7,7 7,8 7,9 8 8,1 8,2
Diàmetre (cms.)
Figura 16
28
29. 4.2.3.2 Cultiu provinent d’esqueix
4.2.3.2.1 Relació alçada-diàmetre
Gràfic que mostra la forma aèria a la que tendeix la Salvia officinalis, objecte
d’estudi
Relació alçada-diàmetre
20
18
16
Diàmetre (cms.)
14
12
Alçada-diàmetre
10
Lineal (Alçada-diàmetre)
8
6
4
2
0
0 5 10 15 20 25
Alçada (cms.)
Figura 17
4.2.3.2.2 Relació alçada-pes de la matèria seca
Gràfic demostratiu de la planta quan creix en altura i en pes de matèria seca
Relació alçada-pes m.s.
18
16
14
Pes m.s. (grs.)
12
10 Alçada-pes m.s.
8 Lineal (Alçada-pes m.s.)
6
4
2
0
0 5 10 15 20 25
Alçada (cms.)
Figura 18
29
30. 4.2.3.2.3 Relació diàmetre-pes de la matèria seca
Gràfic que mostra la relació que hi ha entre diàmetre i pes de la m.s.
Relació diàmetre-pes m.s.
18
16
14
Pes m.s. (grs.)
12
10 Diàmetre-pes m.s.
8 Lineal (Diàmetre-pes m.s.)
6
4
2
0
0 5 10 15 20
Diàmetre (cms.)
Figura 19
4.3 Calendari general del cultiu
4.3.1. Calendari de cultiu provinent de llavor
Figura 20
4.3.2. Esqueix
Figura 20
30
31. 4.3.2 Calendari de cultiu provinent d’esqueix
Figura 21
5. DISCUSSIÓ
5.1 Cultiu a partir de llavor
En el cultiu es diferèncien tres etapes:
Etapa de multiplicació.
S’ha obtingut un 32% de germinació, que podria haver-se incrementat un 3% si
no hi hagués hagut baixes per rosegadors, el trobo molt baix en comparació al
80% de viabilitat que assegura el llavorista.
Probablement, una de les causes de la baixa germinació ha estat l’època de
sembra. Es van sembrar a l’octubre, tot i que a la pàgina web infoagro.com es
recomana els mesos de febrer i març com la millor època per què es pugui duu a
terme una germinació òptima.
Una altre causa del baix resultat, podria ser el tipus de sustrat. S’ha utilitzat un
substrat amb un pH d’entre 5’3 i 5’7 i, segons la informació de Javier Suarez
Candel a la seva pàgina web, aquesta espècie tolera un pH de 5 a 9, és a dir
que, és troba en el mínim tolerable.
A més, les necessitats nutricionals de la Salvia officinalis, estàn molt per sota
dels nutrient que tenia el substrat de multiplicació
Tal vegada ha pogut haver un periode curt de dies en que no s’hagi regat, per
tant s’han pogut estresar algunes llavors les quals no han germinat.
31
32. Etapa d’aclimatació.
En aquest període no es va observar cap baixa, per tant, es aconsellable fer un
període d’aclimatació després del procés de transplantament, sobretot als mesos
d’hivern amb probabilitat de glaçades, per tal de no esposar el cultiu recentment
trasplantat a les baixes temperatures.
Etapa de cultiu.
En aquest període el percentatge ha sigut del 97%. Probablement, el 3% restant
de baixes ha sigut per podriment a causa de l’excés d’aigua.
A més, van passar molt temps als alvèols abans del transplantament, (com es
pot observar a la figura 7) ja que es recomana realitzar aquesta acció quan la
plàntula té 2 o 3 grups de fulles vertaderes.
També es va veure frenat el cultiu de llavor respecte al d’esqueix, potser perquè
quan es va treure de l’hivernacle, el cultiu de llavor tenia una àrea foliar de 8
centímetres de diàmetre i el cultiu provinent d’esqueix tenia un diàmetre de 12’4
centímetres de mitja de diàmetre, i per tant produïa menys energia.
A més, les temperatures mínimes de 2’6 ºC que es van enregistrar als 5 dies
posteriors del final de l’etapa d’aclimatació també va poder ser una de les causes
de l’alentiment del creixement del cultiu.
5.2 Cultiu a partir d’esqueix
El cultiu consta de tres fases:
Fase de multiplicació.
El percentatge d’arrelament obtingut és del 50%, tot i que es podria haver
incrementat el percentatge amb l’aplicació d’hormones del tipus AIB als
esqueixos.
Una altre causa del baix arrelament, ha pogut ser la possible infecció en les
eines de tall, ja que no es van desinfectar.
Possiblement l’època en la que es van fer els esqueixos no era la més adequada
ja que es recomana realitzar aquesta acció als mesos de març o abril 14, i es va
portar a terme el mes de novembre.
Fase d’aclimatació.
Al no observar-xe baixes, es pot recomanar un periode d’aclimatació després del
transplantament fins arribar als mesos de maig o juny.15
Com a conclusió, es pot considerar recomanable un sustrat de cultiu de 30%
sorra i 70% torba rosa.
Fase de cultiu.
En aquesta fase, s’ha vist un augment favorable del tamany de les plantes
(gràfics 11,12 i 13), coincidint amb l’augment de les temperatures.
A més, no ha hagut cap baixa i les plujes de primavera no han afectat a les
plantes, probablement per la maduració del cultiu.
14, 15
Recomanacions de la pàgina web infoagro.com
32
33. 6. CONCLUSIONS
Reproducció per llavor:
El percentatge de germinació obtingut, ha estat del 32%
La supervivència al transplantament ha tingut un resultat d’un 100%
S’ha observat una supervivència al cultiu d’un 97%
La fase de multiplicació ha durat 63 dies, la fase d’aclimatació 89 dies i un últim
període de cultiu de 49 dies
S’aprecia un lent creixement de la part aèria
Tal com s’oberva al gràfic de la relació entre el creixement d’alçada i el
creixement de diàmetre, domina el creixement en alçada
No s’ha observat cap plaga ni malaltia
Reproducció per esqueix:
El percentatge d’arrelament ha tingut un èxit del 50%
La supervivència al transplantament ha tingut un resultat del 100%
S’ha observat una supervivència al cultiu del 100%
La fase de multiplicació ha durat 63 dies, el periode de multiplicació 47 dies i la
fase de cultiu 49 dies
S’observa un creixement exponencial proporcionat en alçada i pes de la matèria
seca. El creixement en diàmetre transcorre més lent.
No s’ha observat cap plaga ni malaltia
Tal com s’observa als gràfics de creixement, la multiplicació provinent d’esqueix
té una notable diferència en millors resutats que la propagació per llavor
33