1. Introducció
Volem investigar sobre la la direcció de creixement del
cabell de determinades persones. Totes les integrants del
nostre grup vam fer entrevistes a diferents persones.
Segons les respostes que ens van donar, vam arribar a
unes certes conclusions.
El nostre objectiu és investigar com es transmet aquest
caràcter de pares a fills.
Ací mostrem algunes de les definicions clau per a aquest
reportatge:
❏ Gen: Fragment d’ADN que du informació per
a un caràcter.
❏ Al·lel: Variant d’un gen per a un mateix
caràcter (A o a).
Si ambdós al·lels són iguals es diu que
l’individu és homozigòtic (AA o aa). Si són distints
heterozigòtic o híbrid (Aa).
La nostra hipòtesis és que la seua determinació genètica
és la següent:
A = Sentido de giro del rellotge >
a = Sentido contrario
Materials i mètodes
En una Primera Fase de l'experiment hem decidit el
caràcter que volíem estudiar, en el nostre cas ha sigut la
direcció del creixement del cabell cap a la dreta.
Posteriorment, en una Segona Fase, cada una havia de
buscar un individu diferent i preguntar-li sobre el caràcter
i totes juntes a solament ú. A més havíem de saber sobre
el seus familiars, calien tres generacions perquè com més
dades l’experiment és més fiable.
En darrer lloc, la Tercera Fase ha consistit a juntar tots el
arbres genialògics de tot el grup i vam investigar de què
depenia aquest experiment, és a dir, si era lligat al sexe
(dominant o recessiu) o autosòmic (dominant o recessiu).
Per detectar del tipus que era hem fet servir un esquema:
Lligat al sexe
Dominant Recessiu
XA
X XA
Y Xa
X Xa
Y Xa
X Xa
Y XA
X XA
Y
Autosòmic
Dominant Recessiu
A_ A_ a_ a_ a_ a_ A_ A_
Individus pintats: són els que els gira cap a la dreta
No pintats: són els que els gira cap a l’esquerra
Hem recollit les dades en 5 arbres genialògics.
Resultats
Familia 1: Els dos al·lels del pare no són dominants (aa) i els
de la mare són els dos dominants (AA). Els fills tots tenen un
al·lel dominant (mare) i un no dominant (pare), és a dir,
“Aa”. Tots els fills s´han casat amb persones homozigòtiques
recessives. Els fills poden ser: un dominant i l´altre no (Aa) o
els dos no dominants (aa).
Família 2: La mare d´una família té els dos al·lels no
dominants (aa) i els del pare els dos dominants (AA). La filla
ha eixit amb un dominant i l´altre no (Aa). La filla s´ha casat
amb un home que té els dos recessius (pare i mare tenen
també els dos gens no dominants) i ha eixit una filla amb un
dominant i l´altre no (Aa).
Família 3: L´avia d´una familia té un al·lel dominant i un
altre no (Aa) i els de l´avi son els dos no dominants.
Aquestos van tindre un fill amb un dominant i l´altre no i una
filla amb els dos no dominants. El fill es va casar amb una
xica que tenia un al·lel dominant i l´altre no (Aa), que van
tindre un fill i una filla amb els dos al·lels dominants (AA).
Família 4: El pare té els dos al·lels recessius (aa) i la mre un
dominant i l´altre no (Aa). Aquestos han tingut un fill amb
els dos gens no dominants (aa) i dos filles, una amb els al·lels
com el del seu germà i l´altra heterozigòtica(Aa). El fill i la
filla amb els dos gens no dominants s´han casat amb persones
amb els gens com els d’ells, aleshores, tots els fills que
tingen tindran els dos recessius.
Família 5: En aquest cas, el pare i la mare tenen un al·lel
dominant i un recessiu (Aa). Han tingut dos fills, un ha tingut
els dos dominants, mentre que l´altre té els dos gens no
dominants. El que te els dos gens dominants, s´ha casat amb
una que té els dos al·lels dominants. Finalment, els dos fills
que han tingut, els tenen dominants.
Conclusions
Quan vam fer els cinc arbres genealògics el nostre
grup d´investigacion, va pintar de color les formes,
que indicaven que la coroneta anava cap a la dreta i
deixant buides les formes que indicaven que la
coroneta anava cap a l´esquerra.
Vam anar provant per saber si estava lligat al sexe,
si era dominant o rercessiu, o autosòmic dominant
o recessiu.
Desprès de fer les quatre proves en cada arbre, vam
descobrir que els nostres resultats ens permeten
determinar que la hipòtesi és certa, ja que desprès
de que els cinc arbres genealògics coincidien en
que l’herència era autosòmica dominant perquè ho
vam comprobar seguint l´esquema anterior.
Vam comprovar que era autosòmic dominant
perquè és suficient una sola còpia perquè es puga
expressar el caràcter.
Al ser autosòmic l´al·lel es troba en una de les
parelles de cromosomes no sexuals, podent afectar
amb la mateixa probabilitat a fills o filles. L´al·lel
alterat es por haver heretat tant del pare com de la
mare.
Normalment es dóna en totes les generacions d´una
família, cada persona que el manifesta
fenotípicament té normalment un progenitor que
també el té i una probalitat del 50% amb cada fill
que herete l´al·lel i desenvolupe la pecularietat, en
aquest cas saber en quina direcció gira el pèl a la
coroneta del cap.
Com a futurs experiments es podria fer una
investigació més avançada per a descobrir si el fet
del gir cap a la dreta o l’esquerra està relacionat
amb un altre caràcter del cos o si és independent de
tots els altres.
Álvarez, A., Delgado, L., García, N., Mas, C.
Institut d’investigacions científiques de Castelló (InsICCsó)
Informacions Addicionals
Aquest article ha sigut creat i desenvolupat pel nostre
grup d’investigació a partir d’una plantilla per crear
pòsters científics.
La direcció de creixement del pèl de la coroneta del cap
és d´herència autosòmica dominant.
aa AA
Aa aa
Aa
Aa aa
AaAa
Aa aa
aa Aa
AA aaaa
Aa
aa
aa
Aa
aaAa
Aa
aa
AA
AA AA
Aa aa
aa
aa
aa
aa
aa
aa
aaaa
aa
aa
Aa
Aa Aa
AA AA
AAAA
