SlideShare a Scribd company logo
1 of 1
Download to read offline
Introducció
Volem investigar sobre la la direcció de creixement del
cabell de determinades persones. Totes les integrants del
nostre grup vam fer entrevistes a diferents persones.
Segons les respostes que ens van donar, vam arribar a
unes certes conclusions.
El nostre objectiu és investigar com es transmet aquest
caràcter de pares a fills.
Ací mostrem algunes de les definicions clau per a aquest
reportatge:
❏ Gen: Fragment d’ADN que du informació per
a un caràcter.
❏ Al·lel: Variant d’un gen per a un mateix
caràcter (A o a).
Si ambdós al·lels són iguals es diu que
l’individu és homozigòtic (AA o aa). Si són distints
heterozigòtic o híbrid (Aa).
La nostra hipòtesis és que la seua determinació genètica
és la següent:
A = Sentido de giro del rellotge >
a = Sentido contrario
Materials i mètodes
En una Primera Fase de l'experiment hem decidit el
caràcter que volíem estudiar, en el nostre cas ha sigut la
direcció del creixement del cabell cap a la dreta.
Posteriorment, en una Segona Fase, cada una havia de
buscar un individu diferent i preguntar-li sobre el caràcter
i totes juntes a solament ú. A més havíem de saber sobre
el seus familiars, calien tres generacions perquè com més
dades l’experiment és més fiable.
En darrer lloc, la Tercera Fase ha consistit a juntar tots el
arbres genialògics de tot el grup i vam investigar de què
depenia aquest experiment, és a dir, si era lligat al sexe
(dominant o recessiu) o autosòmic (dominant o recessiu).
Per detectar del tipus que era hem fet servir un esquema:
Lligat al sexe
Dominant Recessiu
XA
X XA
Y Xa
X Xa
Y Xa
X Xa
Y XA
X XA
Y
Autosòmic
Dominant Recessiu
A_ A_ a_ a_ a_ a_ A_ A_
Individus pintats: són els que els gira cap a la dreta
No pintats: són els que els gira cap a l’esquerra
Hem recollit les dades en 5 arbres genialògics.
Resultats
Familia 1: Els dos al·lels del pare no són dominants (aa) i els
de la mare són els dos dominants (AA). Els fills tots tenen un
al·lel dominant (mare) i un no dominant (pare), és a dir,
“Aa”. Tots els fills s´han casat amb persones homozigòtiques
recessives. Els fills poden ser: un dominant i l´altre no (Aa) o
els dos no dominants (aa).
Família 2: La mare d´una família té els dos al·lels no
dominants (aa) i els del pare els dos dominants (AA). La filla
ha eixit amb un dominant i l´altre no (Aa). La filla s´ha casat
amb un home que té els dos recessius (pare i mare tenen
també els dos gens no dominants) i ha eixit una filla amb un
dominant i l´altre no (Aa).
Família 3: L´avia d´una familia té un al·lel dominant i un
altre no (Aa) i els de l´avi son els dos no dominants.
Aquestos van tindre un fill amb un dominant i l´altre no i una
filla amb els dos no dominants. El fill es va casar amb una
xica que tenia un al·lel dominant i l´altre no (Aa), que van
tindre un fill i una filla amb els dos al·lels dominants (AA).
Família 4: El pare té els dos al·lels recessius (aa) i la mre un
dominant i l´altre no (Aa). Aquestos han tingut un fill amb
els dos gens no dominants (aa) i dos filles, una amb els al·lels
com el del seu germà i l´altra heterozigòtica(Aa). El fill i la
filla amb els dos gens no dominants s´han casat amb persones
amb els gens com els d’ells, aleshores, tots els fills que
tingen tindran els dos recessius.
Família 5: En aquest cas, el pare i la mare tenen un al·lel
dominant i un recessiu (Aa). Han tingut dos fills, un ha tingut
els dos dominants, mentre que l´altre té els dos gens no
dominants. El que te els dos gens dominants, s´ha casat amb
una que té els dos al·lels dominants. Finalment, els dos fills
que han tingut, els tenen dominants.
Conclusions
Quan vam fer els cinc arbres genealògics el nostre
grup d´investigacion, va pintar de color les formes,
que indicaven que la coroneta anava cap a la dreta i
deixant buides les formes que indicaven que la
coroneta anava cap a l´esquerra.
Vam anar provant per saber si estava lligat al sexe,
si era dominant o rercessiu, o autosòmic dominant
o recessiu.
Desprès de fer les quatre proves en cada arbre, vam
descobrir que els nostres resultats ens permeten
determinar que la hipòtesi és certa, ja que desprès
de que els cinc arbres genealògics coincidien en
que l’herència era autosòmica dominant perquè ho
vam comprobar seguint l´esquema anterior.
Vam comprovar que era autosòmic dominant
perquè és suficient una sola còpia perquè es puga
expressar el caràcter.
Al ser autosòmic l´al·lel es troba en una de les
parelles de cromosomes no sexuals, podent afectar
amb la mateixa probabilitat a fills o filles. L´al·lel
alterat es por haver heretat tant del pare com de la
mare.
Normalment es dóna en totes les generacions d´una
família, cada persona que el manifesta
fenotípicament té normalment un progenitor que
també el té i una probalitat del 50% amb cada fill
que herete l´al·lel i desenvolupe la pecularietat, en
aquest cas saber en quina direcció gira el pèl a la
coroneta del cap.
Com a futurs experiments es podria fer una
investigació més avançada per a descobrir si el fet
del gir cap a la dreta o l’esquerra està relacionat
amb un altre caràcter del cos o si és independent de
tots els altres.
Álvarez, A., Delgado, L., García, N., Mas, C.
Institut d’investigacions científiques de Castelló (InsICCsó)
Informacions Addicionals
Aquest article ha sigut creat i desenvolupat pel nostre
grup d’investigació a partir d’una plantilla per crear
pòsters científics.
La direcció de creixement del pèl de la coroneta del cap
és d´herència autosòmica dominant.
aa AA
Aa aa
Aa
Aa aa
AaAa
Aa aa
aa Aa
AA aaaa
Aa
aa
aa
Aa
aaAa
Aa
aa
AA
AA AA
Aa aa
aa
aa
aa
aa
aa
aa
aaaa
aa
aa
Aa
Aa Aa
AA AA
AAAA

More Related Content

Similar to Copia plantilla poster.ppt

Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genèticaCC NN
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoXavier Cubells Martínez
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)tiotavio
 

Similar to Copia plantilla poster.ppt (6)

Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genètica
 
marcdonairefortuny
marcdonairefortunymarcdonairefortuny
marcdonairefortuny
 
Tipus de famílies
Tipus de famíliesTipus de famílies
Tipus de famílies
 
Exàmen final genètica
Exàmen final genèticaExàmen final genètica
Exàmen final genètica
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
 

More from al021539

Estudis de Casos | IV Jornades STEM+
Estudis de Casos | IV Jornades STEM+Estudis de Casos | IV Jornades STEM+
Estudis de Casos | IV Jornades STEM+al021539
 
Capgirem ESO Bovalar Projecta
Capgirem ESO Bovalar ProjectaCapgirem ESO Bovalar Projecta
Capgirem ESO Bovalar Projectaal021539
 
Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO al021539
 
L'origen dels caminalculats | 4teso
L'origen dels caminalculats | 4tesoL'origen dels caminalculats | 4teso
L'origen dels caminalculats | 4tesoal021539
 
Sóc hacker | 4t eso
Sóc hacker | 4t esoSóc hacker | 4t eso
Sóc hacker | 4t esoal021539
 
Investiguem la cura
Investiguem la curaInvestiguem la cura
Investiguem la curaal021539
 
Zombiologia bovalar
Zombiologia bovalarZombiologia bovalar
Zombiologia bovalaral021539
 
Nova exposició al museu
Nova exposició al museuNova exposició al museu
Nova exposició al museual021539
 

More from al021539 (8)

Estudis de Casos | IV Jornades STEM+
Estudis de Casos | IV Jornades STEM+Estudis de Casos | IV Jornades STEM+
Estudis de Casos | IV Jornades STEM+
 
Capgirem ESO Bovalar Projecta
Capgirem ESO Bovalar ProjectaCapgirem ESO Bovalar Projecta
Capgirem ESO Bovalar Projecta
 
Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO
 
L'origen dels caminalculats | 4teso
L'origen dels caminalculats | 4tesoL'origen dels caminalculats | 4teso
L'origen dels caminalculats | 4teso
 
Sóc hacker | 4t eso
Sóc hacker | 4t esoSóc hacker | 4t eso
Sóc hacker | 4t eso
 
Investiguem la cura
Investiguem la curaInvestiguem la cura
Investiguem la cura
 
Zombiologia bovalar
Zombiologia bovalarZombiologia bovalar
Zombiologia bovalar
 
Nova exposició al museu
Nova exposició al museuNova exposició al museu
Nova exposició al museu
 

Copia plantilla poster.ppt

  • 1. Introducció Volem investigar sobre la la direcció de creixement del cabell de determinades persones. Totes les integrants del nostre grup vam fer entrevistes a diferents persones. Segons les respostes que ens van donar, vam arribar a unes certes conclusions. El nostre objectiu és investigar com es transmet aquest caràcter de pares a fills. Ací mostrem algunes de les definicions clau per a aquest reportatge: ❏ Gen: Fragment d’ADN que du informació per a un caràcter. ❏ Al·lel: Variant d’un gen per a un mateix caràcter (A o a). Si ambdós al·lels són iguals es diu que l’individu és homozigòtic (AA o aa). Si són distints heterozigòtic o híbrid (Aa). La nostra hipòtesis és que la seua determinació genètica és la següent: A = Sentido de giro del rellotge > a = Sentido contrario Materials i mètodes En una Primera Fase de l'experiment hem decidit el caràcter que volíem estudiar, en el nostre cas ha sigut la direcció del creixement del cabell cap a la dreta. Posteriorment, en una Segona Fase, cada una havia de buscar un individu diferent i preguntar-li sobre el caràcter i totes juntes a solament ú. A més havíem de saber sobre el seus familiars, calien tres generacions perquè com més dades l’experiment és més fiable. En darrer lloc, la Tercera Fase ha consistit a juntar tots el arbres genialògics de tot el grup i vam investigar de què depenia aquest experiment, és a dir, si era lligat al sexe (dominant o recessiu) o autosòmic (dominant o recessiu). Per detectar del tipus que era hem fet servir un esquema: Lligat al sexe Dominant Recessiu XA X XA Y Xa X Xa Y Xa X Xa Y XA X XA Y Autosòmic Dominant Recessiu A_ A_ a_ a_ a_ a_ A_ A_ Individus pintats: són els que els gira cap a la dreta No pintats: són els que els gira cap a l’esquerra Hem recollit les dades en 5 arbres genialògics. Resultats Familia 1: Els dos al·lels del pare no són dominants (aa) i els de la mare són els dos dominants (AA). Els fills tots tenen un al·lel dominant (mare) i un no dominant (pare), és a dir, “Aa”. Tots els fills s´han casat amb persones homozigòtiques recessives. Els fills poden ser: un dominant i l´altre no (Aa) o els dos no dominants (aa). Família 2: La mare d´una família té els dos al·lels no dominants (aa) i els del pare els dos dominants (AA). La filla ha eixit amb un dominant i l´altre no (Aa). La filla s´ha casat amb un home que té els dos recessius (pare i mare tenen també els dos gens no dominants) i ha eixit una filla amb un dominant i l´altre no (Aa). Família 3: L´avia d´una familia té un al·lel dominant i un altre no (Aa) i els de l´avi son els dos no dominants. Aquestos van tindre un fill amb un dominant i l´altre no i una filla amb els dos no dominants. El fill es va casar amb una xica que tenia un al·lel dominant i l´altre no (Aa), que van tindre un fill i una filla amb els dos al·lels dominants (AA). Família 4: El pare té els dos al·lels recessius (aa) i la mre un dominant i l´altre no (Aa). Aquestos han tingut un fill amb els dos gens no dominants (aa) i dos filles, una amb els al·lels com el del seu germà i l´altra heterozigòtica(Aa). El fill i la filla amb els dos gens no dominants s´han casat amb persones amb els gens com els d’ells, aleshores, tots els fills que tingen tindran els dos recessius. Família 5: En aquest cas, el pare i la mare tenen un al·lel dominant i un recessiu (Aa). Han tingut dos fills, un ha tingut els dos dominants, mentre que l´altre té els dos gens no dominants. El que te els dos gens dominants, s´ha casat amb una que té els dos al·lels dominants. Finalment, els dos fills que han tingut, els tenen dominants. Conclusions Quan vam fer els cinc arbres genealògics el nostre grup d´investigacion, va pintar de color les formes, que indicaven que la coroneta anava cap a la dreta i deixant buides les formes que indicaven que la coroneta anava cap a l´esquerra. Vam anar provant per saber si estava lligat al sexe, si era dominant o rercessiu, o autosòmic dominant o recessiu. Desprès de fer les quatre proves en cada arbre, vam descobrir que els nostres resultats ens permeten determinar que la hipòtesi és certa, ja que desprès de que els cinc arbres genealògics coincidien en que l’herència era autosòmica dominant perquè ho vam comprobar seguint l´esquema anterior. Vam comprovar que era autosòmic dominant perquè és suficient una sola còpia perquè es puga expressar el caràcter. Al ser autosòmic l´al·lel es troba en una de les parelles de cromosomes no sexuals, podent afectar amb la mateixa probabilitat a fills o filles. L´al·lel alterat es por haver heretat tant del pare com de la mare. Normalment es dóna en totes les generacions d´una família, cada persona que el manifesta fenotípicament té normalment un progenitor que també el té i una probalitat del 50% amb cada fill que herete l´al·lel i desenvolupe la pecularietat, en aquest cas saber en quina direcció gira el pèl a la coroneta del cap. Com a futurs experiments es podria fer una investigació més avançada per a descobrir si el fet del gir cap a la dreta o l’esquerra està relacionat amb un altre caràcter del cos o si és independent de tots els altres. Álvarez, A., Delgado, L., García, N., Mas, C. Institut d’investigacions científiques de Castelló (InsICCsó) Informacions Addicionals Aquest article ha sigut creat i desenvolupat pel nostre grup d’investigació a partir d’una plantilla per crear pòsters científics. La direcció de creixement del pèl de la coroneta del cap és d´herència autosòmica dominant. aa AA Aa aa Aa Aa aa AaAa Aa aa aa Aa AA aaaa Aa aa aa Aa aaAa Aa aa AA AA AA Aa aa aa aa aa aa aa aa aaaa aa aa Aa Aa Aa AA AA AAAA