2. LA TERRA UN SISTEMA DINÀMIC
La geodinàmica externa de la Terra tendeix a
igualar el terrenys, mentre que la geodinàmica
interna crea muntanyes i depressions.
Aquestes dues forces antagòniques, la
destructora externa i la creadora interna, es
troben en equilibri dinàmic i fan que l´aspecte
de l´escorça terrestre canviï constantment.
3. L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
L´energia interna de la Terra genera a la
superfície pressions i moviments que tenen
conseqüències visibles a l´exterior.
L´estructura interna de la Terra
L´estrctura de l´interior de la Terra s´ha
estudiat a partir de dos criteris : la
composició i el comportament mecànic dels
seus materials.
4. Segons la composició, l´estructura de la Terra
s´ha dividit en:
L´escorça és la capa més superficial, és sòlida i
està formada bàsicament per silici i alumini.
El mantell, capa intermèdia. Està format per
silici i magnesi.
El nucli és la capa més interna. Està format per
ferro i níquel.
Segons el comportament mecànic dels
materials, la Terra es divideix en:
5. La litosfera és la capa sòlida superficial de la
Terra.Està constituïda per l´escorça i per una
petita franja de mantell.
L´astenosfera. És una capa fluida del
mantell. Es troba sota la litosfera.
La mesosfera també comprèn part del
mantell però és més densa.
A sota la mesosfera s´hi troba el nucli
extern, que és manté fluid, i el nucli intern,
sòlid.
6.
7. Manifestacions de l´energia interna
de la Terra
Es poden diferenciar dos tipus de
manifestacions de l´energia interna a la
superfície terrestre:
Els processos de formació del relleu:
Tectònica de plaques. És una teoria que
explica las creació. Evolució i destrucció dels
continents i oceans.
8. Deformacions i fractures. Són processos de
formació d´accidents del relleu a nivell local o
regional.
Vulcanisme. Gràcies a aquest fenomen es
formen surgències de magma a la superfície.
Tenen la capacitat de modificar el relleu.
Sismicitat. Són els processos que produeixen
moviments del terreny que poden modificar el
paisatge.
9. Els processos de formació de roques
endògenes:
Magmatisme. Són les roques que es formen
quan és refreda el magma.
Metamorfisme. Són les roques que es generen
quan són sotmeses a pressions i temperatures
elevades però que no arriben a fondre-les.
10. TECTÒNICA DE PLAQUES
Els continents no sempre van estar en les
posicions que ocupen actualment. En un passat,
tots els continents van estar units en un gran
super continent anomenat pangea , envoltat d'un
únic i immens oceà, anomenat panthalasa .
La teoria que explica com els continents actuals es
van formar a partir de la fragmentació d'un únic
continent és la teoria de la Tectònica de plaques .
11. Un dels primers científics que va proposar que
els continents havien estat units i es movien, va
ser Alfred Wegener en 1915 amb la seva teoria
de la Deriva continental. La seva teoria es
basava en la forma dels continents (Àfrica i
Amèrica del Sud encaixen) i que alguns fòssils
d'animals terrestres que es presentaven en
ambdós continents i només es podia explicar si
havien estat units. La seua decisió va ser que no
va poder explicar el motor del moviment dels
continents.
12. Aquesta teoria no va tenir molt èxit però va ser
la base perquè el 1960 sorgís la teoria de la
tectònica de plaques, segons la qual les corrents
de convecció que hi ha a l'astenosfera i en el
mantell, produeixen el moviment de les plaques
en què està fragmentada la litosfera. Tots els
moviments d'aquestes plaques, els seus efectes
i les seves causes constitueixen la tectònica
global, que explica tots els fenòmens geològics
que tenen un origen intern (volcans,
terratrèmols, formació de serralades, expansió
dels oceans, moviment dels continents ...)
13.
14. DEFORMACION I FRACTURES
Deformacions
Quan les roques són plàstiques ,el terreny forma
unes ondulacions anomenades plecs.
En la estructura d´un plec hi distingim els
elements següents;
Xarnera: conjunt de punts on es produeix el canvi
de sentit en la inclinació del plegament.
Pla axial : pla imaginari que passa per les
xarneres dels diversos estrats. Divideix el
plegament en dues parts d´inclinacions
oposades.
15. Eix de plegament: línia en què el pla axial
coincideix amb la superfície del terreny.
Flancs: laterals del plegament, a tots dos costats
de la xarnera.
16. Existeixen dos tipus de plecs:
Anticlinals: són aquells en què els estrats més
profunds es troben en el centre i els més
superficials en l´exterior dels flancs. Tenen forma
de U invertida.
Sinclinals: són aquells en què els estrats més
profunds es troben a l´exterior dels flancs i els
més superficials, al centre. Tenen forma de U.
17. Fractures
Quan les deformacions de les roques superen el
seu límit de ruptura, el material cedeix i es
produeixen fractures. Hi ha dos tipus de
fractures:
Diàclasis: són fractures de les roques que es
caracteritzen perquè entre els blocs es produeix
una separació o esuqerda, però no hi ha
desplaçament d´un bloc respecte de l´altre.
Falles: es tracta de fractures de les roques en les
quals els blocs resultants es desplacen l´un
respecte de l´altre. El moviment pot ser vertical,
horitzontal o una combinació de tots dos.
18. Les falles tenen els elements següents:
Llavi elevat :bloc que es troba desplaçat cap
amunt respecte de l´altre.
Llavi enfonsat: bloc desplaçat cap avall respecte
d´altre.
Salt de falla:desplaçament produït entre el dos
llavis.
Pla de falla: superfície sobre la qual s´ha produït
el desplaçament dels llavis.
19. Hi ha diferents tipus de falles:
Falla normal El pla de falla está inclinat cap al llavi
elevat.
Falla inversa El pla de falla está inclinat cap el llavi
enfonsat.
Falla horitzontal El desplaçament entre blocs es
horitzontal. El pla de falla és vertical.
