1. Què és
Les tecnoadiccions inclouen tots aquells problemes relacionats amb l'us abusiu de les noves
tecnologies. Es refereixen, principalment, a internet, als telèfons mòvils, als videojocs i a la
televisió.
Símptomes:
Alguns dels símptomes que poden ajudar a reconèixer el problema:
• Tolerància: Necessitat de la persona d'augmentar el temps que passa utilizant l'aparell
(ordinador, videoconsola, telèfon móvil…) per a quedar satisfet.
El bensestar qu genera el seu ús va disminuïnt progresivament. I per això l'usuari tendeix a
utilitzar-lo durant cada cop més temps, per a poder assolir el mateix efecte que al principi.
• Abstinència: El tecnoadicte experimenta una sensació desagradable quan no pot fer ús de la
tecnologia.
Per això, tndeix a utilitzar-la cada cop més, per a alleujar el malestar que sent quan no ho fa
• Dependència: Quan el tecnoadicte necessita augmentar progressivament el temps de ús de
la tecnologia (tolerancia) i, a més, se sent malament si no pot fer-ho (abstinencia)
A més, el tecnoadicte comença a tenir una sèrie de pensaments i conductes relacionades amb
el seu problema, que repercuteixen en les seves relacions socials i familiars, en el seu
rendiment escolar o laboral...
L'ús abusiu de les noves tecnologies suposa:
1. Desig intens de repetir la conducta.
2. Estat emocional desagradable quan l'activitat és interrompuda (ansietat, canvis d'humor,
impaciència, irritabilitat…).
3. Plaer, alleujament o eufòria quan es duu a terme l'activitat.
4. Necessitat d'incrementar progressivament el temps que destina al seu ús.
5. Pèrdua de control sobre la conducta.
6. Deteriorament de les relacione socials i familiars. Aïllament.
7. Disminució del rendiment escolar o laboral.
8. Problemes físics derivads de la falta de son (cansanci, debilitament del sistema
inmunitari…) y d'exercissi físic.
9. Negar, minimitzar o amagar la conducta.
10.Manteniment de la conducta, tot i les conseqüènies negatives derivades que s'en deriven.

2. Dades d'interes
Internet
Al 2002, l'Associació Protegeix-los i l'organització ACPI (Acció Contra la Pornografia Infantil) van
portar a terme un parell d'estudis per al Defensor del Menor sobre la seguretat infantil a Internet:
Seguretat infantil i costums dels menors a Internet i Cibercentres i seguretat infantil a Internet.
L'anàlisi dels resultats va permetre establir les següents conclusions:
1. Els menors utlitzen internet de forma regular i constant.
2. El 65% dels menors es conecta menys de 5 hores a la setmana.
3. El 54,5% dels enqüestats va afirmar no haver rebut mai informació sobre les normes
bàsiques de seguretat a internet.
4. El 66% dels menors que fa us d'internet per al lleure, deixant en un segon pla la vessant
informativa.
5. El 37% dels menors reconeix la necessitat de conectar-se amb frecuència.
6. Dintr del grup de menors que reconeix aquesta necessitat de conexió, es va comprovar que el
33% havia entrat a pàgines amb contingut pornogràfic i el 40% havia visitat pàgines amb
violància.
7. El 19% dels menors que es conecta a Internet en un cibercentre realitza activitats il.legals
(copies pirata, amenaces a altres persones…)
8. El 44% dels menors s'ha sentit assetjat sexualment per Internet algun cop.
El 14,5% dels menors ha arribat a concertar una "cita a cegues" amb una persona que només
coneixia d'internet.
Telefonia mòvil
L'any 2005, la Associació "Protégeles", va dur a terme un estudi per al defensor del menor amb el
títol de "seguretat infantil i costums dels menors en la telefonia mòvil.
L'ànalisi dels resultats va permetre establir les següents conclusions:
1. El telèfon mèvil s'ha convertit en un nou instrument d'oci: el 24% dels menors realitza
trucades i el 50% envia SMS diàriament.
2. El 30% dels menors que utilitzen aquests aparells ja n'ha adquirit jocs.
3. Un 72% dels menors ha rebut missatges convidant-los a participar en sortejos o jocs d'atzar.
4. Un 38% dels menors afirma sentir-se malament quan es veu obligat a prescindir del seu
mòvil. D'aquests, un 10% afirma haver-ho passat molt malament sense el telèfon.
5. Un 11% reconeix haver arribat a mentir, enganyar o fins i tot robar diners als seus pares per
recarregar saldo al mòvil.
6. Un 25% té una despesa amb el telèfon que considera excessiu.
7. Un 18% dels menors s'ha sentit assetjat a trevés del mòvil.
8. Un 7% ha chatejat algun cop a trevés del mòvil amb desconeguts.
9. Un 9% ha rebut fotografies amb contingut pornogràfic.

3. Videojocs
Al 2005, l'Associació Protégeles i el grup d'investigació Civértice van portar a terme un estudi per
al Defensor del Menor sobre la relació existent entre els menors i els videojocs i la responsabilitat
dels seus pares.
L'anàlisi dels resultats va permetre establir les següents conclusions:
1. El 69% dels menors juga habitualment amb videojocs.
2. Durant els dies lectius, un 43% passa menys d'una hora al dia jugant, un 9% entre 1 i 2
hores, un 7% més de dues hores i un 34% assegura no jugar.
3. Els caps de setmana, només el 9% dels enquestats afirma no jugar. El 41% ho fa menys
d'una hora al dia, el 19% juga entre 1 i 2 hores i el 23% dedica més de dues hores als
videojocs.
4. El 27% discuteix amb els seus pares per la cantitat de temps que passen jugant.
5. Els menors reconeixen que els videojocs els treuen temps d'altres activitats. El 28% reconeix
que els treu temps d'estudi, el 21% d'estar amb la família i el 15% d'estar amb els amics.
6. El 14% dels menors reconeix estar “enganxat a algun videojoc”.
7. El 11% reconeix que els videojocs poden fer-los més violents.
8. El 57% afirma jugar a jocs en els que es fa mal, es tortura o es mata a persones.
9. El 33% dels menors utilitza jocs classificats per a majors de 18 anys.
10.El 38% dels enquestats reconeix que si els seus pares coneixéssin el contingut del joc no els
deixarien utilitzar-lo.
Televisió
1. Els menors espanyols veuen la televisió una mitjana de 218 minuts al dia. Són els segons de
tota Europa, només per darrere del anglesos, que es passen 228 davant de la pantalla.
2. Aproximadament el 50% dels menors, comença a veure la televisió entre els 2 i els 3 anys.
3. El 38% dels menors té un aparell de televisió a la seva habitació.
4. La meitat dels menors veu la tele només en algún moment.
5. Entre els 7 i els 16 anys, el 53% dels menors veu series.
6. Gairabé la meutat dels pares abmb fills menors, considera que aquests passen molt de temps
veient la televisió
7. El 55% dels pares està d'acord en afirmar que els nens molts cops adquireixen mals hàbits
pel que veuen a la televisió.
8. La major part dels pares (81,3%) considera que les cadenes de televisió es preocupen poc o
res per emetre programes per a nens i adolescets.
9. Només a casa, tres de cada deu famílies, es fan comentaris o es parla amb els fills sobre el
que veuen a la televisió.
10. Respecte a la publicitat, el 50,6% dels menors reconix que en moltes o bastants ocasions els
ve de gust comprar algo després de veure'n l'anunci.

4. Pautes de prevenció
A nivell general, és important tenir en compte la necessitat de:
• Potenciar en els fills activitats d'oci saludable (esport, lectura, manualitats, activitats a l'aire
lliure...)
• Establir amb ells una relació de confiança que permeti parlar de forma sincera i oberta.
• Controlar els temps d'ús.
• Tenir en compte la importància de la manera d'actuar dels pares. Els seus fills els tenen com
a models i tendeixen a imitar les sves pròpies conductes.
• Ajudar-los a desenvolupar una autoestima adequada i unes yudarles a desarrollar una
adecuada autoestima y unas buenas habilidades sociales que les permitan el desarrollo de
buenas relaciones interpersonales.
a) Internet
• Trencar les rutines de conexió: Si el menor encén l'ordinador quan es desperta per
comprovar el correu electrònic, s'ha d'intentar que ho faci després de duxar-se, o després
d'esmorzar...
• Utilitzar senyals i alarmes que indiquin al menor que se li ha acabat el temps d'estar a
internet...
• Ajudar al menor a elaborar un horari realista dintre del qual es contempli no només el temps
dedicat a navegar, sino també altres activitats com l'estudi...
• Ensenyar-li al menor la capacitat formativa de la xarxa, fent que aprengui a utilitzar-la com a
eina d'estudi.
• Instalar filtres de contingut que impedeixin als menors l'accés a pàgines amb contingut no
adequat.
b) Telefonia mòvil
• Retrassar al màxim la edat de posessió del mòvil.
• Fer que els menors assumeixin la responsabilitat del cost de les trucades: Fomentar que facin
coses per conseguir diners per al saldo.
• Marcar límits a la “personalització” del telèfono (compra de melodies, fons y logos,
carcasses, fundes…).
• Facilitar la presa de consciència del temps que passen parlant i envient missatges.
c) Videojocs
• Posar la consola o l'ordinador en un espai comú. Així, facilitem la interacció amb els pares i
la possibilitat de que aquests controlin el temps que passen jugant.
• Jugar amb ells, i transmetre el punt de vista dels pares.
• Limitar el temps dedicat a jugar. Pactar-lo amb ells i fer-los conscients del temps que passen

5. jugant.
• Informar-se del nivell de violència i la edat mínima del videojoc abans de comprar-lo.
d) Televisió
• Tenir la televisió en un espai comú de la casa. No permetre que els menors en tinguin cap a
la seva habitació.
• Dedicar tiemps a veuru la televisió amb els nostres fills i parlar amb ells sobre el que s'està
veient, ajudànt-los a reflexionar sobre els continguts.
• Limitar-ne el temps d'ús. Evitar mantenir-la encensa de manera permanent, encara que no se
li estigui fen cas.
• Veure la televisió amb un objectiu concret, no “veure per veure”.
• No utilitzar la televisió mentre s'està menjant. Aprofitar aquests moments per al diàleg
familiar.
Què s'ha de fer quan detectem la tecnoadicció per part d'un menor
• Limitar-ne el temps d'ús: És important que el menor sigui conscient de la diferència entre
l'ús i l'abús. Per a això convé dialogar amb ell per a arribar a un acord sobre el temps d'ús
que es consideri adequat.
Un cop s'hagi determinat el temps és important que se l'ajudi a responsabilitzar-se'n. L'ús de
senyals externes, com podria ser un despertador, que l'avisin del temps, pot ser una bona
estraègia per ajudar-lo..
• Fer una llista de consequències de la adicció i d'activitats que ha deixat de fer: En
ambdós casos, l'objectiu és ajudar al menor a prendre consciència de les conseqüències
negatives de la eva conducta i dels avantatges de fer un ús adequat de les noves tecnologies.
• Creació d'un nou estil de vida: La persona que té un problema d'adicció a les noves
tecnologies, normalment porta un temps dedicant-li bona part del seu temps lliure.
És important que el menor canviï el seu estil de vida i reemprengui les activitats que ha
deixat de fer, com a conseqüència del seu problema.
També convé que pugui probar altres alternatives que siguin incompatibles amb l'ús abusiu
de les noves tecnologies.