Los archivos y la gestión documental son la garantía de la transparencia y el acceso a la información creíbles. Es necesario un marco legislativo coherente, pero sobre todo un compromiso cívico por parte de nuestro sector profesional. Hay que trabar alianzas con la sociedad civil y incidir de manera más clar en el discurso político y mediático.
Programa electoral de ERC para las elecciones catalanas
Acceso a la información: ¿el derecho humano que garantiza el resto?
1. Acceso a la información: ¿el derecho humano que
garantiza el resto?
Vicenç Ruiz Gómez
@arsnotariae
2. 1. La relevancia de un buen marco legal
2. Los archivos como mediadores directos
3. Constatando la cruda realidad
3. La relevancia de un buen marco legal
Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern
Art. 5.2 Els subjectes obligats han de garantir la transparència de la informació
pública per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en
format electrònic, el disseny del qual s’ha de fonamentar en l’ús preferent
dels sistemes de gestió de documents públics, com a facilitadors de dades
i documents autèntics, en el marc d’interoperabilitat del sector públic.
Art. 5.4 El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència, que és
l’instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar
compliment i efectivitat a les obligacions de transparència establertes per
la Llei, i en les seus electròniques o llocs web corresponents. El Portal de la
Transparència ha d’incloure el Registre de grups d’interès, regulat pel títol
IV, i els canals de participació i els procediments participatius en tràmit.
Art. 19.3 “establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat
que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada
document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat”
4. La relevancia de un buen marco legal
Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern
Art. 6.1.d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de
localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental
corporatiu ―si se’n disposa― i incorporant-hi índexs o guies de
consulta.
Art. 40.3 Els membres de la Comissió (CGDAIP) han d’ésser juristes especialistes
en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits
entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu
anys d’experiència professional.
DA Sisena La CGDAIP, l’APDCAT i la CNAATD han d’adoptar les mesures de
coordinació necessàries per a garantir una aplicació homogènia, en
llurs respectius àmbits d’actuació, dels principis i les regles sobre la
protecció de dades personals i l’accés a la informació. A aquest efecte,
poden establir criteris i regles d’aplicació.
5. La relevancia de un buen marco legal
Article 35. Publicitat activa i transparència (Llei 25/2015 de modificació LAD
10/2001)
1. Amb la finalitat que els usuaris puguin localitzar i identificar els documents i hi
puguin accedir, els arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya han de complir les
obligacions de transparència següents:
a) Fer públics els instruments de descripció documental que permeten als
investigadors i als ciutadans de localitzar la documentació de què disposen.
b) Fer públic el registre d’eliminació de documents.
c) Fer públiques les limitacions a la consulta de documents custodiats i informar de
la data en què els documents són accessibles.
d) Informar els usuaris del dret a reclamar i els procediments que han de seguir en el
supòsit que el dret d’accés els sigui denegat.
2. La informació a què fa referència l’apartat 1 ha de poder ésser consultada en el
portal de la transparència i en la seu electrònica o lloc web de l’organisme titular del
servei d’arxiu i gestió documental
6. Los archivos como mediadores directos
Fiscalización de
la publicidad
activa
Frente de
Liberación
Informacional
Codiseño de
campañas de
alfabetización
Plataformas ciudadanas
7. Los archivos como mediadores directos
Observatorios profesionales
Promoción de
estudios
interdisciplinares
Guías
informativas
para
afectados
Estrategias de
comunicación
8. Los archivos como mediadores directos
Definición de
buenas prácticas
Indicadores
significativos
sobre acceso
fiable a la
información
Concienciar e
implicar
instituciones y
sociedad civil
Organismos pro-transparencia
9. Los archivos como mediadores directos
Información: del
consenso al
contexto
La comodidad
de la filtración
El reto de
garantizar
acceso universal
a la información
pública
Periodismo crítico
10. Los archivos como mediadores directos
Coordinación de
criterios y reglas
de aplicación
Actuación
conjunta en
materia de
inspección
Formación a
altos cargos y
empleados
públicos
Agencias públicas
11. Los archivos como mediadores directos
Puede servir de
catalizadora de
avances en
transparencia
Ayuda a
concienciar por
su impacto
mediático
masivo
Consigue
iniciar
procesos
judiciales antes
de prescripción
Mantiene opacidad
y arbitrariedad
sobre el acceso
Puede promover
cadenas de
favores
Puede contribuir
a mayor
desinformación
y/o blindaje
Alertadores y filtraciones
13. Constatando la cruda realidad
Los puntos ciegos de la
administración están allí
donde no hay archiveros
auditando la correcta
gestión documental.
La eliminación
incontrolada se produce
a pesar de sistema e
instrumentos aprobados
por reglamento
14. Constatando la cruda realidad
Gestión documental y derechos humanos o
el “pantallazo” y la analogización como
mecanismo de preservación
15. Constatando la cruda realidad
El papel de l@s archiver@s es
clave, pero sin apoyo institucional
sirve de poco.
Los informes técnicos deben
formar parte de la publicidad
activa
16. Constatando la cruda realidad
Poco a poco, el discurso político se va
impregnando de conciencia archivística
en materia de transparencia y acceso a
la información
17. Constatando la cruda realidad
Implicación
política
Presencia
mediática
Activismo cívico
Conocimiento técnico
18. Constatando la cruda realidad
• Intervenir en procesos legislativos
• Acceder a cargos estratégicos de decisión
Implicación
política
• Crear conciencia archivística
• Singularizarnos como referentes en materia de gestión y
acceso a la información pública
Presencia
mediática
• Tejer red de alianzas con sociedad civil
• Interiorizar praxis desinstitucionalizadasActivismo cívico
• Dotar de confianza la gestión de la información
• Aportar nuestra pericia al resto de agentes de la
organización
Conocimiento
técnico