05556_SOLPAC2_20212.pdf

Administració i Gestió d’Organitzacions · PAC 2
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Primavera 2022 Pg. 1
Administració i Gestió d’Organitzacions – PAC2/Repte2
Solució de la PAC
Recorda que la capacitat de raonament i de síntesi es tindrà en compte en la valoració de les qüestions
plantejades.
PREGUNTES TEÒRIQUES (5 punts)
Les preguntes teòriques es respondran mitjançant l’enllaç al Moodle anomenat “Qüestionari PAC 2”, el qual
trobareu dins de l’aula.
Per a pal·liar qualsevol incidència tècnica que pugueu tenir durant la realització del qüestionari, disposareu de
2 intents. No existeix limitació de temps per a la seva realització, tot i que es recomana no començar-lo fins
haver fet prèviament almenys una lectura de la documentació d’estudi del Repte 2. La nota final d’aquest
apartat correspondrà a la qualificació més alta d’ambdós intents.
El qüestionari romandrà obert durant tot el període de realització de la PAC (16 de març-8 d’abril),
proporcionant-se el feedback corresponent sobre el mateix un cop acabat el termini d’entrega d’aquesta PAC.
És molt recomanable que comenceu la PAC amb aquest apartat, ja que us ajudarà a entendre els conceptes
necessaris per a poder realitzar les preguntes pràctiques amb èxit.
Repte 2.2 Apartat 1.1.1
Repte 2.2 Taula 1.2

Repte 2.5 Apartat 2.2

Repte 2.5 Apartat 1.4, 1.5 i 1.6
Repte 2.5 Apartat 1.1 Canvis en els preus dels béns relacionats (complementaris i substitutius)
PREGUNTES PRÀCTIQUES (5 punts)
Exercici 1 (2 punts)
L’empresa Cloud&Com S.A. és una empresa que ofereix serveis en el núvol utilitzant el model
d’Infraestructure as a Service(Iaas) per a empreses. L’empresa es va fundar l’any 2020, liderada per 2
enginyers que havien acabat el seu grau a la UOC i que creien que en el futur s’incrementaria la demanda
aquest tipus de servei, ja que permetia a les organitzacions ajustar la seva infraestructura informàtica a les
seves necessitats. Aquestes podrien disposar de la flexibilitat de poder augmentar o disminuir els seus
recursos de hardware, i en conseqüència les seves despeses, sense necessitat de fer grans inversions. A
principis de 2020 van aconseguir convèncer a familiars i amics i van llençar una campanya de crowdfunding,
amb el que varen aconseguir recaptar un total de 80.000€ que, juntament amb els 20.000€ que varen ser
aportats per ells, van utilitzar per a constituir l'empresa.
A 31 de desembre de 2021 disposava del següent patrimoni:
• Local en propietat: 80.000€
• Equips informàtics valorats en 20.000€
• Software informàtic valorat en 5.000€
• Mobiliari d’oficina valorat en 10.000€

• Deute amb la Seguretat Social de 1.000€
• Factures pendents de cobrament de diversos clients per valor de 8.000€
• Factures pendents de pagament a diversos proveïdors per valor de 5.000€
• Mercaderies valorades en 2.000€
• Deutes amb entitats bancàries a llarg termini (més d’un any) de 20.000€ i a curt termini (menys d’un
any) de 6.000€
• Diners a la caixa per valor de 1.000€
• Diners al compte corrent del banc per valor de 10.000€
Es demana:
a) Elabora el balanç (0,8p) de l’empresa tenint en compte que per a completar-lo hauràs de calcular el
“Resultat de l’Exercici”(0,2p) de l’empresa de l’any 2021.(1p)
ACTIU PASSIU
€ €
A) Actiu No Corrent 115.000
A) No exigible
(Patrimoni net) 104.000
Immobilitzat material 110.000 Capital 100.000
Construccions 80.000 Resultat de l’exercici 4.000
Equips processos
informació
20.000
Mobiliari 10.000 B) Passiu No Corrent 20.000
Immobilitzat
intangible 5.000
Aplicacions
informàtiques 5.000
Deute a llarg termini
amb entitats de crèdit 20.000
C) Passiu Corrent 12.000
Immobilitzat financer
Organismes de la
Seguretat Social,
creditors 1.000
B) Actiu Corrent 21.000 Proveïdors 5.000
Existències 2.000
Deute a curt termini
amb entitats de crèdit 6.000
Mercaderies 2.000
Deutors comercials
(Realitzable) 8.000
Clients 8.000
Efectiu i altres líquids
(Disponible) 11.000
Caixa
1.000
Bancs
10.000
TOTAL ACTIU 136.000 TOTAL PASSIU 136.000

b) Un cop tenim totes les dades del balanç, es demana que es faci una anàlisi patrimonial de l’empresa
responent a les següents qüestions (utilitza els instruments d’anàlisi patrimonial que consideris més
adients per justificar les respostes) (1p):
1. Pot l’empresa pagar els seus deutes a curt termini amb els recursos generats per l’actiu
corrent? (0,25p)
FM= AC-PC= 21.000-12.000=9.000
FM=PNC+Net-ANC=20.000+104.000-115.000=9.000
FM>0 implica que l’empresa està equilibrada financerament i té capacitat per tornar els
deutes a curt termini amb els recursos generats per l’actiu corrent.
2. Disposa l’empresa de suficients béns en l’actiu per garantir els deutes? (0,25p)
Ràtio de solvència -> RS= (Actiu) / (PC +PNC)
RS = 136.000 / (12.000+20.000)= 4,25
El valor és molt superior a 1, amb el que els creditors tenen una molt bona garantia de
cobrament.
3. És adient la proporció entre les aportacions dels socis i el deute de l’empresa? (0,25p)
Ràtio d’endeutament->RE= (PC+ PNC) / (PC+PNC+Net)
RE= (12.000+20.000)/(12.000+20.000+104.000)= 32.000/ 136.000 = 0,235
El resultat és molt inferior a 0,6, per tant, l’empresa no té excés de deutes i disposa de
massa fons propis.
4. És adient la proporcionalitat entre els deutes de curt termini i els de llarg termini? (0,25p)
Ràtio d’estructura del deute->RED= passiu corrent / (passiu corrent+ passiu no corrent)
RED= 12.000/(12.000+20.000)= 0,375 – A més petita la ràtio, la qualitat del deute és
millor, ja que el deute a curt termini es considera de poca qualitat. Valors entre 0,2 i 0,5
serien adequats.
Repte 2.3 - apartat 1.2.2, Anàlisi patrimonial
Exercici 2 (1,5 punts)
Durant els últims mesos, alguns dels seus clients, els hi han preguntat si, a més a més de poder disposar de
la infraestructura informàtica, podien incorporar a la mateixa els sistemes operatius, així com eines de
desenvolupament i anàlisi. És a dir, incorporar al seu servei d’Iaas, un servei amb el model de Platform as a
Service(Paas).
Han estat buscant en el mercat diverses opcions i han trobat 2 que consideren que són les que millor
s’adapten al mercat sobre el qual estan enfocats. Cada una d’aquestes opcions té un cost diferent, però el
flux de caixa net que els hi pot aportar cadascuna d’elles també varia. El desemborsament inicial, així com els
diferents fluxos que poden obtenir amb cadascuna de les opcions, es mostren en el següent quadre:
Opció Desemborsament Fluxos nets de
caixa any 1
Fluxos nets de
caixa any 2
Fluxos nets de
caixa any 3
A

20.000 8.000 12.000 15.000
B

30.000 12.000 16.000 24.000

a) Calcula el Pay-back de cadascuna de les opcions i indica amb quina de les opcions es recupera
abans la inversió.(0,5p)
PBA -> -20.000 + 8.000 + 12.000
PBA= 2 anys
PBB -> -30.000 + 12.000 + 16.000 + ( 2.000/24.000)
PBB= 2 anys + (2/24) anys = 2 anys + (1/12) anys = 2 anys i 1 mes
Amb l’opció A es recupera abans la inversió.
b) Calcula el VAN de cadascuna de les opcions utilitzant una taxa d’actualització del 5%, constant per a
tots els períodes. Indica quina opció escolliries i per què. (0,5p)
VAN opció A= -20.000+ 8.000/1,05+12.000/(1,05)2+15.000/(1,05)3=11.460,97 €
VAN opció B= -30.000+ 12.000/1,05+16.000/(1,05)2+24.000/(1,05)3=16.673,15 €
Els 2 projectes tenen un VAN positiu i per tant son viables per a l’empresa. El projecte 2, amb
un VAN més elevat, és més recomanable.
c) Calcula la TIR de les 2 opcions i indica en quin d’ells seria recomanable invertir si seguim aquest
criteri i per què. (0,5p)
La TIR (r) es la taxa d’actualització per a la qual el VAN del projecte seria igual a 0. Mesura la
rendibilitat real del projecte. El fet d’estar expressada en percentatges proporciona una mesura
relativa de la rendibilitat de la inversió.
Per a seleccionar una inversió s’ha de comparar aquesta taxa de rendibilitat amb el tipus
d’actualització o descompte del mercat.
Plantejament de la TIR:
Projecte 1:
-20.000 + 8.000/ (1+r) +12.000/ (1+r)2+15.000/ (1+r)3 = 0
r=30,26%
Projecte 2:
-30.000 + 12.000/ (1+r) +16.000/ (1+r)2+24.000/ (1+r)3 = 0
r=29,20%
La taxa de descompte és del 5% i la r de les 2 opcions és superior al 5%, por tant ambdós
projectes son viables. S’escollirà el projecte 1 perquè disposa d’una major TIR.
Repte 2.4- Apartat 1.6

Exercici 3 (1,5 punts)
L’empresa ha fet el pressupost següent de tresoreria per al segon trimestre de 2022:
PRESSUPOST DE TRESORERIA Abril Maig Juny
Saldo inicial 3.400
Cobraments vendes 8.500 12.300 13.200
Cobraments totals
Pagaments compres 3.000 1.200 1.500
Pagaments sous 6.000 6.000 6.500
Pagaments subministraments 2.250 2.800 2.600
Pagaments impostos 750 600 600
Pagaments totals
Saldo mensual
Saldo acumulat
a) Completa les caselles de la taula que es troben en blanc corresponents al saldo inicial i al saldo
acumulat dels diferents períodes (0,75p)
PRESSUPOST DE
TRESORERIA
Abril Maig Juny
Saldo inicial 3.400 -100 1.600
Cobraments vendes 8.500 12.300 13.200
Cobraments totals 8.500 12.300 13.200
Pagaments compres 3.000 1.200 1.500
Pagaments sous 6.000 6.000 6.500
Pagaments
subministraments
2.250 2.800 2.600
Pagaments impostos 750 600 600
Pagaments totals 12.000 10.600 11.200
Saldo mensual -3.500 1.700 2.000
Saldo acumulat -100 1.600 3.600
Repte 2.3 - Apartat 1.3. Pressupost de tresoreria
b) Analitza i interpreta l’anterior pressupost de tresoreria i, en cas de ser necessària, proposa una font
de finançament adequada per a les necessitats de liquiditat de l’empresa. La resposta ha d’estar
correctament argumentada (0,75p)
L’empresa parteix d’un saldo inicial en el mes d’abril de 3.400 €. Durant aquest mes els
pagaments superen els cobraments amb una quantitat superior al saldo inicial, amb el que
l’empresa no disposa de suficient saldo per fer front a totes les seves obligacions de pagament.
En el mes de maig té una previsió de cobraments superior als pagaments i, per tant, generarà
un saldo mensual de tresoreria positiu, tornant a recuperar un saldo acumulat també positiu. El
mes de juny també té previst obtenir un saldo de tresoreria positiu, amb el que, en el global del
trimestre, disposarà de suficient tresoreria, si es compleixen les seves previsions.

Tot i que en el conjunt del trimestre el saldo de tresoreria serà positiu, hem pogut observar que
durant el mes d’abril la caixa podria quedar en negatiu, amb el que interessaria ajornar
pagaments d’aquest mes. Una bona opció de finançament seria el crèdit de proveïdors, que
permet pagar les compres a 30, 60 o 90 dies.
Repte 2.2: Les Fonts de finançament (pàg. 18)

05556_SOLPAC2_20212.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 05556_SOLPAC2_20212.pdf

Similar to 05556_SOLPAC2_20212.pdf (20)

05556_SOLPAC2_20212.pdf