Butlletí local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Les Borges del Camp

1. batall
LES BORGES
DEL CAMP
ERC
#editorial
• Les Borges del Camp • desembre de 2013 • número 52 •
U
I
Fem poble
Festa Menor
- Pel que fa a la processó cap a l’ermita,
hi ha una qüestió que tampoc acabem
d’entendre. És necessària tanta proliferació d’altaveus per tot el camí? Voleu
dir que amb menys de la meitat no n’hi
hauria prou?
J
a fa temps que denunciem la dinàmica de decadència en què ha entrat la nostra Festa Major d’estiu.
Tots som sabedors que el fet que
la Festa caigui majoritàriament en dies
feiners no ajuda al lluïment de determinats actes, però el que no esperàvem és la
manca d’imaginació de l’equip de govern,
que de res li serveix tenir una majoria tan
aclaparadora, ja que en comptes de tenir
vuit caps pensants el que té són vuit caps
absents.
Per començar, podríem agafar el programa o potser millor deixeu-lo on és, ja
que a banda del format, mancat en disseny i imaginació, estava ple de faltes
d’ortografia, fet que hauria de fer envermellir tot l’equip de govern. Si més no a les
representants d’ERC sí que ens va avergonyir i així ho vam denunciar al ple de
l´ajuntament .
Però tornem a la Festa i la seva programació, una festa que per a molts va començar i acabar el dia 7 de setembre.
L’Arribada, un any més, va ser un èxit, amb
un nombre molt important de persones
seguint la processó, fet afavorit per coincidir amb dissabte. Però voldríem fer un
parell d’aportacions al respecte:
- És necessària l’afluència de tantes autoritats a l’Arribada? Trobem correcte
que es convidin els alcaldes dels pobles
veïns, però, s’han de convidar tots els
alcaldes del Baix Camp? S’han de convidar tants càrrecs que vénen a fer-se
la foto?
El que va ser un èxit absolut de públic i de
bon rotllo va ser el ball a Cal Dasca i des
d’aquí aprofitem per felicitar els dos conjunts, que compten amb músics locals, i els
joves i diables de les Borges, que van posar-hi tota la il·lusió i esforç perquè així fos.
A partir d’aquí, la resta d’actes va ser
d’un perfil tan baix que fins i tot fa pena
comentar-los.
“queden lluny,
aquells anys en què
l’11 de setembre era
una cita ineludible a
la comarca”
El concert i ball del dia 8, el dia gran de
la Festa, va ser per oblidar. Com es pot
plantejar un concert en un local en què la
sonoritat és zero? Això no ho hem descobert enguany, ja sabem des del primer dia
que la sonoritat no és una de les virtuts
d’aquest espai, però continuem insistinthi i potser caldria buscar en aquest fet i
en la ubicació del lloc el perquè del fracàs
estrepitós.
Finalment, el ball del dia 10, va tenir una
mica més de concurrència i hi va haver
més gent que va patir la sonoritat del local. Que lluny, llunyíssim, queden aquells
anys en què l’11 de setembre era una cita
ineludible a la comarca...
Senyor alcalde, felicitats, anem pel bon
camí, si el que es pretén es convertir la
Festa Major de les Borges en la més mediocre del Baix Camp. •
n cop superat l’equador de la legislatura, és l’hora de fer un primer balanç de la feina feta i evidentment de
tot el que no s’ha fet.
Tots som coneixedors que la situació econòmica
no ha estat, ni és, la més propícia per poder portar a terme aquelles actuacions que tant agraden
a l’equip de govern: tallar cintes i fer inauguracions abans de les eleccions de torn. Però, tal com
hem dit en moltes ocasions, no es tracta d’anar a
cop de talonari per tirar endavant projectes, sinó
posar-hi voluntat i imaginació i precisament
això és el que hem trobat a faltar.
Estem veient com ens van retallant els serveis
amb actuacions com el tancament del CAP a les
nits (per cert, quines actuacions i/o pressions va
fer l’Ajuntament al respecte?), mentre l’increment incessant d’impostos, del preu dels serveis, aigua, brossa, etc, està castigant les nostres
butxaques.
Aquí caldria sumar-hi l’abandó durant molt de
temps de projectes, com el de la depuradora municipal. Ara que per fi el pressupost de la Generalitat hi ha destinat una partida pressupostària,
falta saber en quin estat es trobarà tot plegat el
dia que es vulguin reprendre les obres!
L’únic que manté el pols del municipi són les associacions i les entitats que sempre han jugat
un paper molt important i s’han mostrat actives.
Si no fos per ells, podríem assegurar que no s’ha
fet res de res.
Des d’aquí encoratgem les entitats a seguir treballant, a demostrar que el voluntariat efectiu
pot més que les bones intencions que no passen
de la fase de bones paraules i, sobretot, a lluitar
per aconseguir que no ens prenguin de les mans
o s’acabin privatitzant (com al país veí) les coses
que amb tant de temps i esforç han aconseguit
les associacions i les entitats locals. •
“voluntat i imaginació,
precisament
això és el que hem
trobat a faltar”

2. Les Borges del Camp • desembre de 2013 • número 52
II
Fem balanç
Dèien fa dos anys
«Ara potser seria hora de tornar a treure un altre Des del replà i afegir-hi
l’apartat de pífies o de disculpes per les expectatives que es van transmetre
als votants».
Rosa Abelló Borràs
Taula que mostra l’increment de la tarifa general de consum d’aigua en €/m3
El mínim de consum és de 18 m3
2006
2007
Consum fins a 18 m3
0,275384
Consum de 18 a 60 m3
Consum de més de 60 m3
[…]
2012
2012*
2013
2014
0,3240
0,6262
0,6635
0,6819
0,7051
0,301609
0,3549
0,6984
0,7400
0,7606
0,7865
1,050000
1,2354
1,7462
1,8503
1,9018
1,9665
* L’any 2012 hi va haver dos increments en la tarifa general
#be_water_my_friend
M
’agrada aquell apartat de la
Borja que diu “Dèiem fa 10
anys”. En llegir-lo sembla que
faci molt temps, quan en realitat
fa quatre dies.
Estic d’acord que periòdicament cal mirar
enrere per poder afrontar el futur i això és
precisament el que he fet aquests darrers
dies. Però jo no he anat 10 anys enrere, sinó
només dos. Tal com diem en l’editorial, ja és
hora de fer balanç i això faré des del meu
punt de vista.
Per començar, he recuperat el Des del Replà
de fa 2 anys i mig, el que va sortir just abans
de les últimes eleccions municipals, com
sempre quan hem d’anar a votar, i tot era
“mireu que bé que ho hem fet i que bé que ho
farem”, i la veritat és que és per reflexionar.
En l’entrevista, el senyor alcalde deia que
l’havia sorprès alguna de les votacions en
contra o abstencions del Grup Municipal
d’Esquerra a projectes com la Sala Polivalent
o els miradors, i jo em pregunto: encara
el sorprèn? Encara el sorprèn, avui en dia,
que el Grup Municipal d’Esquerra no donés
suport a una Sala Polivalent?
Segons les seves paraules: “podien complir
amb escreix les seves funcions de donar
sortida a activitats tant esportives com
socials, i on s’hi podrien practicar tota mena
d’esports i d’actes socials, culturals i lúdics”.
Ja va fer bé de dir-ho en condicional… Cal
que els digui més clar per què no hi estàvem
d’acord?
Ara potser seria hora de tornar a treure un
altre Des del replà i afegir-hi l’apartat de pífies
o de disculpes per les expectatives que es van
transmetre als votants. Però com que sabem
que això no serà així, doncs ja ho faré jo.
Es parlava de “la gratuïtat de la Festa Major
per afavorir la participació popular”. De
veritat? I això se suposa que havia d’anar
relacionat amb la Sala Polivalent? No
incidirem en la Festa Major, en parlem en un
altre article.
Crec que puc dir, sense por d’equivocar-me,
que cap de les expectatives s’han acomplert
i que la Sala Polivalent ha fracassat com a
espai destinat a la celebració d’actes socials,
culturals i lúdics.
També m’ha sorprès recuperar les declaracions
sobre la gestió i qualitat de l’aigua, on ens
alliçonaven de com estalviar aigua a casa. I de
què ens serveix mirar d’estalviar-ne el consum
si precisament s’utilitza aquesta pretext per
apujar-ne el rebut?
“una de les causes
que fa que s’apugi
el rebut de l’aigua
és la reducció
del consum”
En el darrer ple, el Grup Municipal d’Esquerra
va votar en contra de les taxes de l’aigua
proposades per l’empresa que gestiona el
servei i acceptades per l’òrgan de govern.
Saben per què? Doncs, perquè una de les
causes que fa que s’apugi el rebut de l’aigua
és la reducció del consum. Sí, com que
gastem menys aigua i no surten els números,
doncs a pagar més per menys.
Així és com es gestionen les coses a casa
nostra. Des del 2009 el rebut de l’aigua ha
pujat un 30%, fet que hem denunciat als plens
reiteradament, i per si fos poc, es penalitza la
moderació del consum. El que s’ha de fer és
defensar més les butxaques dels vilatans ja
que entre impostos, IBI, aigua i crisi això no
hi ha qui ho aguanti!
Ben aviat estarem a la cua de la comarca en
cultura, economia i serveis. Ara, pel que fa a la
recaptació d’impostos serem els primers!!! •

3. número 52 • desembre de 2013 • Les Borges del Camp
LES BORGES
DEL CAMP
III
Fem territori
@consulta
L
es properes setmanes seran decisives
per a que el 2014 els catalans celebrem una consulta sobre la independència que de forma clara i inequívoca doni la veu i el poder al poble de Catalunya
per a que, junts, decidim el nostre futur.
Des de fa mesos la mobilització ciutadana ha
empès amb força el procés per a la celebració
de la consulta i per a assolir la independència
de Catalunya i des d’Esquerra Republicana
treballem colze a colze amb la societat civil
als barris, a les viles, pobles i ciutats dels nostre país per assolir aquests objectius.
En aquests moments decisius tots els qui
defensem que votar és la via per a dirimir el
debat social i nacional al nostre país i que la
celebració d’una consulta sobre la independència és quelcom just i necessari, hem de
fer sentir la nostra veu per a garantir que el
procés avança amb força i de manera clara
i nítida.
La finalitat de la consulta és l´obtenció d´un
mandat democràtic, principal requisit exigit
internacionalment per al reconeixement del
nou estat. I per obtenir aquest mandat democràtic es necessari que la població cridada a
la consulta es pronunciï mitjançant una resposta clara a una pregunta clara.
El principi democràtic preval en la interpretació i en l´aplicació de les normes. En una
societat democràtica no és á llei qui determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és
aquesta voluntat la que crea i modifica quan
cal aquesta legalitat. •
“L’Havana” fa figa
I
mpostos amunt i solars buits, així podríem
definir les Borges del segle XXI. És molt
fàcil dir que tot ho ha portat la crisi, en
part és cert, però aquesta crònica de nefasta gestió també s’ha escrit a l’ajuntament
de la vila. Fem una mica de memòria.
Temps era temps que des de l’ajuntament,
amb l’equip de govern capitanejat pel senyor
Ortiga, però amb l’alcalde actual actuant de
segon, se’ns va dir que hi havia una demanda
molt gran de gent que volia venir a instal·larse al poble i que això no era possible ja que
els plans parcials no es desenvolupaven, que
els seus propietaris especulaven amb el sòl i
aquest fet impedia el creixement del municipi.
És en aquest context que l’ajuntament canvia els sistemes d’actuació dels plans parcials
passant-los de compensació (els propietaris són els encarregats de la urbanització) a
cooperació (és l’administració qui fa la urbanització i passa els costos als propietaris). És
així com s’urbanitza el Clot de la Font.
Paral·lelament i quan els terrenys es revaloritzen sense parar, és quan es fa una actualització cadastral que, com no pot ser d’altra
manera, acaba amb un increment de l’IBI,
increment que encara s’està produint a dia
d’avui.
Per si tot això fos poc, es tramita el POUM
(Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que
s’aprova el 2007 amb l’oposició d’ERC. Un
POUM que tal com vam explicar al seu dia
abocava el municipi a un creixement desmesurat. En el Batall 41, de l’octubre de 2006,
quantificàvem en més de 7.000 habitants el
creixement programat.
Eren, però, temps en els quals tothom frisava
per poder veure requalificats els seus terrenys i, qui més qui menys, somiava els futurs
guanys.
L’ajuntament en comptes de ser rigorós i fer
un planejament basat en les necessitats reals
del municipi es dedicava a incrementar el sòl
urbà i urbanitzable de tal manera que fins i
tot la Comissió Provincial d’Urbanisme va
haver de retallar-los les previsions.
“fem entre tots un
POUM realista, raonat
i raonable”
I…, on som avui? A la urbanització del Clot
de la Font, entre d´altres plans parcials, no
hi ha ni un habitatge construït, els impostos
derivats de l’IBI no paren de pujar i el valor
del sòl no para de baixar. Els solars que amb
el POUM van passar d’agrícoles a urbanitzables han baixat de valor i paral·lelament
les contribucions tiren amunt i el nucli antic
continua enderrocat i sense els habitatges
destinats als joves.
Cal una revisió urgent del POUM i aquesta
s’ha de fer el 2015. Com diu en el seu articulat:
“Seran circumstàncies que justificaran la
seva revisió”
2.2.2 “El creixement previst: Si en 8 anys el
sòl no ocupat no assoleix 1/3 del previst”
Confiem que aquesta revisió es porti a terme
i ajudi a racionalitzar-ho tot i, com ja vam dir,
fem entre tots un POUM realista, raonat i
raonable. •

4. Les Borges del Camp • desembre de 2012 • número 52
II*II
Any Espriu
Captures d’una càmera que plora
@instants_camp
Més enllà del inevitable soroll mediàtic, de les
amenaces prepotents, del indigne xantatgisme,
de la mafiosa extorsió i moltes més actituds
desagradables que ens toca i tocarà patir, el
Parlament ha declarat Catalunya nació sobirana.
Un pas ferm en aquesta transformació. Joia!
però recordem Espriu.
Qui fa de guia
és el més cec. Alçàvem
al sol les nines.
El mirador
Carrer de Magdalena Martorell
Parc del Camí de la Creueta
Carrer de Magdalena Martorell
Camí del Poliesportiu
Parc de Cal Dasca
#ERCmocions #breus
Relació de Mocions presentades pel grup
municipal d’esquerra al ple del 16 de maig:
• Moció en defensa de l´autonomia local i el règim competencial local de la Generalitat de Catalunya (9 vots a favor i abstenció).
• Moció de suport als corresponsals de Catalunya
Ràdio i defensa del servei públic dels mitjans de
comunicació catalans (5 vots a favor i 5 abstencions).
• Moció de suport a la declaració de sobirania i el
dret a decidir del poble de Catalunya (8 vots a
favor i 2 abstencions).
• Moció sobre l’exercici de la sobirania fiscal a
l’Ajuntament de Les Borges del Camp (no passada per ple a decisori de l’equip de govern).
Relació de Mocions presentades pel grup municipal d’esquerra al ple del 11 de juliol:
• Moció d’adhesió al Pacte Nacional pel dret a decidir (aprovada per unanimitat).
• Moció per donar suport a la Via Catalana cap a
la Independència del dia 11 de setembre de 2013
(aprovada per unanimitat). •
Als diferents plens ens hem interessat per:
l’escola, cal Casals, la depuradora, la residència, el Morrut de les palmeres, Sala Polivalent,
joventut,...
El 12 d’octubre de 2013 vam acompanyar
la secció local de l´Aleixar a l´hissada de
l’estelada a la carena del turó a les costes de
Joan Marrill. Aquest acte ja fa tres anys que es
porta a terme a la nostra comarca i l’any 2012
vam tenir el plaer de poder-lo fer al nostre poble. Enguany vam comptar amb la presència
d’Anna Simó, vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya.
El passat dia 18 d’octubre el grup municipal d’esquerra va demanar formalment a
l’ajuntament, que la regidoria de cultura organitzi algunes sessions de cinema en català
al nostre municipi per oferir als nens i nenes
poder gaudir d’unes jornades de cinema adequades a la seva edat i en la nostra llengua. •
Tenim clar que la voluntat del poble de
Catalunya és el veritable catalitzador, i
que l’alliberament no és l’objectiu final. La
independència de Catalunya és des d’ara
mateix el nostre començament i tot allò que
endarrereixi, malmeti, rebutgi, escarneixi,
posposi o relaxi, ens afecta de manera personal.
No alcem les nines al sol per encegar-nos si
el guia és cec. Ell no perdrà res i nosaltres ens
quedarem a les fosques. Valorem els actes que
dignifiquin la gent, el poble, la terra. Mantenimnos drets, a banda i banda del camí, a l’aguait de
cruïlles de ceguera.
El caminant i el mur (Salvador Espriu, 1954).
Tenim el mur davant els ulls, fa tant de temps,
que el veiem quotidià, una presència que
hem suportat ignorant, fent com si no hi fos.
Però hi és, i cada maó que el conforma, porta
escrita la paraula “Estado español” i el morter
que anomenen unitat, barreja la vergonya, la
dominació i la ràbia. Dolor! Salvador, la paraula.
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins el ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
Hens hem despertat, i hem decidit no deixar
de caminar, fins al final, sense escoltar guies
que ens ha portat per camins de fum. Fem el
nostre itinerari, caminem l’alegria, l’esforç, el
respecte, la companyia. Recorrem la llibertat.
Nosaltres volem
només,
amb esperança
humil,
la plenitud eterna
de la rosa,
una suprema eternitat
de flor.