Celrè. Revista Municipal.108

1
CelrèRevista municipal de Quart
Nº108—Desembre2020
Encarna Ruiz – Bar Málaga

2
Dipòsit legal
GI.943-1987
Amb el suport de
04
16
39
48
10
28
22
06
26
18
42
50
16
32
Carta de l’alcalde
Feina feta
Postals del món
Objectes de terrissa
Entrevista: Encarna Ruiz
Entorn natural
Arxiu històric
Coneix les Gavarres
Arxiu històric
Desembre 2020
Celrè Nº108
Salut
Educació
Entitats
Pinzellades històriques
Viu a Quart

5
4
Carta de
l’alcalde
Continuem en situació de pandèmia. Ens costa encara
fer-nos càrrec del que realment això significa i de les
greus conseqüències que comporta. El virus ens ho
ha capgirat tot, i posa en risc, primer de tot, la nostra
salut i la de les altres, però també importants aspec-
tes de la vida social i econòmica. Per això insistiré
una vegada més en la necessitat de que respectem les
advertències de les autoritats sanitàries i fem cas de les
recomanacions i de les obligacions que se’ns imposen.
Hem d’aconseguir mantenir el municipi el més segur
possible i vetllar per la salut de veïns i veïnes, de les
persones properes. I en això estem, des de l’Ajuntament
extremant les mesures preventives i adoptant aquelles
resolucions que permetin ajuts i suport als més perju-
dicats, i apel·lant a la responsabilitat personal perquè
col·laborem tots plegats en un mateix objectiu. La cosa
va llarga, com diguem col·loquialment, però al final ens
en sortirem.
Aquesta situació excepcional ha afectat també, com és
natural, al funcionament ordinari de l’administració
municipal, i ens hem hagut d’adaptar a noves situa-
cions i maneres de treballar alternatives. Hem procurat
que això no afecti els resultats, però us demanem com-
prensió si ha ocasionat algun retard o algun inconve-
nient, no és la nostra voluntat. També ha fet modificar
i ha alterat les previsions i les prioritats de l’acció de
govern, i les estem adaptant a les noves circumstàncies,
necessitats i urgències. Veureu, per exemple, que tota la
programació d’activitats de la tardor està pendent, cada
vegada i en cada cas concret, de les possibilitats que hi
ha de poder-les realitzar. No trepitgem terreny segur.
Tot i això, des de l’Ajuntament no deixem de tirar
endavant, en la mesura del possible, aquells projectes
i obres que teníem a l’agenda per aquest any. Així per
exemple, veureu que s’estan executant les obres del
mur del camp de futbol i ja s’han adjudicat també les
de reparació de la piscina municipal, el canvi de gresite
i la reparació integra del vas gran. També l’arranjament
de les voreres del c/ Roure de Palol, que estaven afec-
tades per les arrels dels arbres, i les obres d’intersecció
de les aigües plujanes i les de reposició de la canonada
d’aigua potable a la Pujada de l’Església, per citar-ne
algunes. La voluntat de l’equip de govern és poder
executar els projectes previstos, si bé hem de reconèixer
les dificultats afegides que ens anem trobant. Malgrat
tot , seguim treballant i procurant fer el màxim possible,
com és la nostra obligació.
Pel que fa a l’organització municipal, full fer esment al
pacte signat amb el grup municipal d’Esquerra Repu-
blicana. Aquest pacte ha fet possible que l’Equip de
Govern pugui comptar també amb els dos regidors
d’ERC que fins ara estaven a l’oposició. En la sessió
plenària del passat dia 16 de setembre es va modificar
el cartipàs municipal en el sentit de que el Sr. Arnau Be-
nac assumeix la regidoria d’Entitats i el Sr Josep Roura
la de Salut. La seva preparació i les ganes de treballar
pel municipi són molt benvingudes, necessàries pel
moment en que vivim i molts útils per fer de Quart un
municipi millor. Aquestes incorporacions les consi-
derem molt importants, ja que ens permet continuar
amb l’idea que sempre hem defensat de la convenièn-
cia de disposar d’un govern municipal ampli, plural i
participatiu. Des d’aquí els agraïm la generositat, i els
desitgem molts encerts, que seran també els de tos.
Fer previsions pels propers mesos es fa difícil i és una
mica temerari, ja ho hem dit, tot és molt incert, però
procurarem mantenir la normalitat el màxim possi-
ble. Penseu que s’acosten les festes de Nadal, reis i cap
Carles Gutierrez Medina
d’any, amb totes les activitats habituals, tan nostres i
esperades per la mainada. No sabem què es podrà fer
ni què estarà permès o limitat, però sí que us podem as-
segurar que aquest any, passi el que passi, tampoc ens
oblidarem dels més petits, dels nostres nens i nenes, i
alguna solució trobarem perquè aquestes festes puguin
ser celebrades. Prendrem les iniciatives necessàries
perquè així sigui i donarem suport a les entitats mu-
nicipals col·laboradores en tot el que podem, treball,
il·lusió i esforç que sempre aporten i que agraïm per
endavant.
I per ara, res més. Com sempre, a la vostra disposició.
Salut i cuideu-vos!.
Rebeu una salutació ben cordial.
Benvolguts,
Carles Gutiérrez Medina
L’Alcalde

7
6
Feina feta
La funció de la regidoria d’acció social és la d’atendre les
necessitats específiques que les persones puguin tenir
per raons diverses, de forma directa, tan a través de la
pròpia regidoria com dels serveis socials municipals, els
quals estan formats per una educadora social i per una
treballadora social; o de forma indirecta mitjançant la de-
rivació a serveis específics segons el tipus de demanda.
D’entre els serveis específics hi ha el servei de teleas-
sistència, que l’Ajuntament de Quart subvenciona en la
part de quota que correspon satisfer a l’usuari/a.
També destacar les bases que s’apliquen des de l’any
2018 per a la concessió d’ajuts socials d’escolarització
per a infants de 0 a 3 anys a la llar d’infants La Baldufa,
i d’ajuts a infants i joves fins a 18 anys, per assistència
a les activitats esportives i de lleure organitzades per
l’Ajuntament.
El nostre municipi també compta amb un rebost muni-
cipal que té com a finalitat donar cobertura a necessi-
tats bàsiques d’alimentació de persones empadronades
a Quart. El rebost és gestionat per voluntàries de l’asso-
ciació “Amb Ulls de Dona”, que en aquest moment estan
atenent a 43 persones.
Per a més informació us deixo el meu e-mail:
silvia.vidal@quart.cat
Per demanar hora a serveis socials truqueu al
972 20 19 62
Festes, Educació i Esports
Vanesa Larramendy
Acció social,
Cooperació i igualtat
Sílvia Vidal
En primer terme, informar-vos que el Pla Local de Joven-
tut 2020-2023 va ser aprovat pel darrer ple ordinari. Es
tracta d’un document on es fa una acurada diagnosi de la
situació dels i les joves del municipi, s’identifica possibles
necessitats i es proposa les principals vies d’actuació,
juntament amb uns criteris d’avaluació. El podeu trobar a
la seu electrònica de l’Ajuntament.
En l’anterior edició de la revista Celrè vaig fer menció
al projecte de subvenció de cursos de monitoratge, que
aquest any comptava amb 5 cursos de pre-monitor/a, 5 de
monitor/a i 2 de director/a. A conseqüència de la pandè-
mia, els vam haver d’anul·lar. Tot i les dificultats, finalment,
els hem pogut reiniciar i completar tots, excepte els de
pre-monitor. Seguint amb l’àrea de joventut, anunciar-vos
que hem posat en marxa el projecte de subvenció de la
targeta T-10 per joves del municipi. A les pàgines finals de
la revista, a l’apartat de Viu a Quart, trobareu els detalls
concrets i els requisits necessaris per accedir a aquesta
ajuda de mobilitat. Finalment, comentar que el programa
de la brigada jove ha funcionat correctament, com es ve
desenvolupant en els darrers anys.
Pel que fa a l’àrea de comunicació, anunciar que se-
guim treballant en la nova pàgina web de l’Ajuntament.
Esperem que ben aviat es pugui posar en funcionament.
Respecte a la revista municipal, agrair, com sempre, a
tothom qui participa i convidar a totes aquelles persones
que estiguin interessades a fer-ho a través de la següent
adreça de correu electrònic: elcelre@quart.cat.
Joventut i Comunicació
Samuel Lado
Des de l’àrea de promoció econòmica volem posar en re-
lleu l’èxit que ha tingut la campanya del comerç local “Amb
el nostre comerç, ara més”. El nombre de xecs repartits
i bosses promocionals, com a culminació del repte que
suposava el fet d’omplir els vint adhesius de cada butlleta
repartida en tots i cadascun dels domicilis del nostre poble,
han fet visible que la ciutadania estava molt il·lusionada en
participar. De ben segur que entre tots i totes hem col·labo-
rat a fer que els nostres botiguers i botigueres es vegin molt
més recolzats per tots nosaltres. Des d’aquí també volem
agrair-los la gestió que han fet per poder portar a terme la
campanya. Sense ells no hagués estat possible.
Aquest mes de setembre s’ha materialitzat el projecte
“Creixem” destinat a una bateria de cursos de formació
dirigits sobretot a adquirir diferents habilitats digitals en
l’àmbit del comerç i habilitats en els serveis de restauració.
Desdel’àread’identitatculturaldisposaremdelamarca
“Quart,terraqueinspira”,laqualhaestatpresentadaaquest
mesd’octubreatravésdelesxarxessocialsimitjansdeco-
municació.Aquestamarca,creadaperl’equipdegovern,ens
ajudaràaestablirunamarcademunicipiquefaciqueens
sentimorgullososdellloconvivimidelahistòriaqueensha
portatfinsaquí.Elprimerscartellspromocionalsdelamarca
elshaureupogutveureendiversosespais,comsónalare-
cepciópúblicadelnostreAjuntament,alpavellóesportiu,al
localsocialialasalatemporaldelMuseudelaTerrissa.
Enguany tenim en el nostre Museu de la Terrissa, a la sala
temporal, l’exposició de l’artista Eulàlia Oliver Manen sota
el nom “Mirades a través”. Una vegada més l’Associació
de Ceramistes de Catalunya ha tornat a portar-nos a casa
nostra una gran artista de renom amb una exposició, que
el dia de la inauguració, no va deixar indiferent a ningú.
Aneu-la a veure si en teniu ocasió, us agradarà.
L’Ajuntament s’adhereix a Educació 360
En el Ple del passat juliol l’Ajuntament es va adherir a
Educació 360. Aquest projecte és una iniciativa educa-
tiva, social i política que proposa que el model educatiu
promogui i integri els aprenentatges i l’educació que es
produeixen en tots els temps i espais de la vida de les
persones, connectant l’escola, famílies i tots els recur-
sos i actius de la comunitat.
L’Educació 360 està conformada per quatre grans vectors:
• Generar més i millors oportunitats educatives
• Connectar els aprenentatges i l’educació lectiva i
no lectiva.
• Promoure i garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats
• Construir una aliança: desenvolupar la lògica
col·laborativa i comunitària
Durant l’últim trimestre de l’any, amb el suport dels
coordinadors d’Educació 360 i les formacions a pro-
fessionals i polítics, iniciem una diagnosi de la realitat
educativa del poble i establir les línies estratègiques
educatives i les prioritats compartides pel conjunt
d’agents del municipi (Taula d’agents i les diferents
entitats municipals). Us animem a donar un cop d’ull a
la seva pàgina web: www.educacio360.cat
Inici de curs
Reprendre l'activitat escolar és una prioritat després de la
fi de curs passat, marcat pel confinament. L'ajuntament,
per ajudar a que es compleixin totes les mesures d'higie-
ne, ha dotat a tots els centres educatius de productes sani-
taris per a tal fi i ha reforçat la neteja i desinfecció. L'esforç
per minimitzar els efectes de la pandèmia és de tots.
Promoció econòmica,
Transparència i Identitat Cultural
Jordi Batlle

9
8
Després de l'estiu, i mesos sense
poder fer cap activitat, la llar dels
jubilats han tornat a activar tot el
que s’ha pogut. Sempre respectant
tots els aforaments i les mesures
d’higiene necessàries.
Lamentablement, no es pot tornar
a celebrar els balls dels divendres,
ni les excursions de visites que
s'organitzaven.
Esperem que tot aquest malson
passi aviat, perquè tots necessitem
sortir-ne.
Dels més vulnerables i els que mai
es rendiran, perquè tot ha de seguir
vent en popa, sempre plens d'ener-
gia per sempre mirar endavant.
Ànims que ens en sortirem, i tot
seguirà com abans.
Gent Gran,
Gemma Borgoñoz
Des del passat mes de setembre el
GM d'ERC Quart hem passat a estar
al capdavant de les regidories d'En-
titats i Salut. Primer de tot vull agrair
la feina feta per la Gemma Borgo-
ñoz i acceptem el repte que suposa
aquesta nova etapa amb noves res-
ponsabilitats i molta il·lusió i ganes
tot sabent que la situació actual és,
potser, l'escenari més complicat amb
el que ens podem trobar.
Entrant ja en matèria, sabem que les
entitats, en la seva gran majoria, estan
passant per moments molt delicats:
algunes que han vist com la seva
activitat habitual ha estat fortament
sacsejada per la pandèmia obli-
gant-les a modificar dràsticament les
seves activitats, mentre que altres, a
causa de la complicada situació, han
hagut de restar inactives.
Des de la regidoria, estem buscant les
fórmules per poder casar la situació
actual i mantenir el teixit associatiu
del nostre municipi, ja sigui a través
dels pressupostos, o facilitant en la
mesura del possible totes les ajudes
logístiques possibles per ajudar a to-
tes les entitats i persones que vulguin
participar d'aquestes.
El passat mes de setembre es van
produir el relleu al capdavant de la
Regidoria de salut i des d'aquí volem
donar les gràcies a la Gemma Bor-
goñoz per la tasca realitzada ante-
riorment. Ara entomem aquest repte
amb molta il·lusió i conscients de que
és un moment molt complicat per a
tots. L'objectiu de tots plegats ha de
ser trobar l'equilibri entre la màxima
seguretat sanitària, i la màxima nor-
malitat en la nostra vida diària.
Durant el mes de setembre es va dur
a terme la campanya de donació de
sang que un cop més va ser un èxit
de participació dels habitants del
nostre municipi. Voldria donar les
gràcies a tots per la seva solidaritat i
als organitzadors que amb el senyor
Eugeni bou al capdavant, un cop
més han organitzat una jornada que
ha estat tot un èxit.
Durant els mesos d'octubre i novem-
bre s’està duent a terme, organitzat
per al Consultori de Quart i amb
col·laboració amb l'ajuntament, que
cedeix dependències municipals,
la campanya de vacunació contra
la grip que aquest any és, si més no,
més necessària que mai.
Per últim recordar que cal seguir
les instruccions que ens arriben
des del departament de Salut de
la Generalitat, que constantment
s’actualitzen, en benefici de tots
nosaltres. Moltes gràcies per la
vostra paciència i col·laboració.
Salut
Josep Roura
Entitats
Arnau Benac
Al Celrè del mes d'Agost, vaig publicar algunes di-
rectrius dels controls que s'haurien de fer, tant les
Empreses privades com en els Ajuntaments, amb els
seus ingressos i depeses.
Vaig exposar l'evolució del percentatge de morositat
que hi havia en les deixalles en el citat mes, correspo-
nents als anys 2015 - 2019. Suggeria que totes les per-
sones físiques o Empreses que per qualsevol tipus de
circumstància no podien en aquell moment de fer front
a qualsevol impost, es podrien fraccionar amb l’interès
que dictamina el Banc d'Espanya, que és el 4,75%, el
qual és molt menor del que poden pagar si l’impost
entra en executiva a través del Xaloc, l’interès del qual
pot arribar fins al 20%.

Hem vist clarament, que això ha donat els seus
fruits, ja que s'han recaptat d'endarreriments en els
Impostos des dels anys 2015 fins al 2019, 20.293 €, això
demostra clarament que la gran majoria som consci-
ents que els Impostos, tot i les circumstàncies que
per desgracia estem passant, hauríem de pagar-los, ja
sigui voluntàriament el 100% o fraccionats.

Estem aprovant el pressupost de despeses i ingressos
per l'Any 2021, les despeses que hem pressupostat
són fixes, o sigui que si o si, s'han de pagar. Dins de
les despeses s'han pressupostat algunes partides que
són de primera necessitat al Municipi, i per poder
realitzar-les, fa falta que els ingressos pressupostats
es compleixin, ja que no es poden tenir més despeses
que ingressos.

El pressupost per a l'any 2021, puja, de moment, a
3.085,944 €.
Hisenda
Narcís Mas
Gavarres i medi ambient: els gorgs
A la riera del Celrè, al terme municipal de Quart i dins
l’Espai Natural Protegit de les Gavarres, s’han realitzat
actuacions de millora i conservació d’espècies i hàbitats
naturals d’interès comunitari, amb el suport del Depar-
tament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya i la Unió Europea – Fons Europeu Agrícola de
Desenvolupament Rural.
Concretament s’han enfondit tres gorgs al llarg del
Celrè. Aquesta mesura servirà perquè mamífers i aus
disposin de reservori d’aigua a l’estiu, però sobretot
actuaran com a refugis decisius per a la supervivència
dels peixos autòctons com l’espinós (Gasterosteus acu-
leatus) o el barb de muntanya, en un context de canvi
climàtic on cada vegada són més escassos aquests tipus
d’ambients. Es poden visitar el Gorg de Can Tomàs
Vidal i les Gorgues del Sant Pare.
També s’ha realitzat una plantació de verns i freixes al
pas traginer sobre el Celrè per augmentar la superfície
de bosc de ribera, concretament les vernedes. Aquesta
actuació permetrà mantenir la biodiversitat i connecti-
vitat ecològica i garantir la conservació d’altres espècies
faunístiques protegides com els amfibis, presents en
aquest curs d’aigua.
Aquesta actuació també és una de les estratègies del
Projecte Escanyagats per lluitar contra el canvi climàtic,
un projecte de La Sorellona dedicat a la conservació
de l’espinós i les rieres mediterrànies. Podeu consultar
més informació sobre el projecte a la web:
www.projectescanyagats.org
Medi Ambient, Obres i Serveis
i Urbanisme
Miquel Cortès

11
10
Postals
del món
Anna Mundet
Em presento, sóc l’Anna, algú amb
una curiositat que li ve de fàbrica,
amb ganes de conèixer món, impul-
siva i molt alegre, l’alegria que mai
falti. Les característiques perfectes
per sobreviure en un país descone-
gut, tot em ve de cara.
Quan em demanen que posi el meu
granet de sorra a “Postals del món”
no ho accepto de seguida. Quin
respecte, quina responsabilitat però
alhora quina il·lusió i quin honor!
No dubto ni dos segons que el viatge
que explicaré és el de Colòmbia, de
fa un parell d’anys, el primer viatge
sola que va venir amb la descoberta
d’una manera diferent de veure món
de la que havia fet fins llavors.
El primer viatge llarg que vaig fer
fora d’Europa va ser amb un amic.
Van ser 4 setmanes d’un estira i
arronsa continu i dues maneres de
viatjar molt diferent, que no sempre
és fàcil adaptar-se i cedir. És per això
que em vaig dir a mi mateixa que el
següent viatge el faria sola. A on? A
Colòmbia. Segurament, per a molts,
una destinació poc encertada per
anar-hi sola i sense experiència. Allà
hi tinc amics, cosa que com a mínim
el suport moral el tenia.
Medellín
Pereira
Cartagena
de Indias
Bogotà
Pasto
Villa de Leyva
Rincón del Mar
La ciudad
perdida
E Q U A D O R
V E N E Z U E L A
P A N A M À
C O L O M B I A
P E R Ú

13
12
A part de fer-los una visita, la veritat
és que em tranquil·litzava saber que
estaven “a prop”, a uns 1000km. De
fet aquesta és una de les raons prin-
cipals per la que vaig triar Colòmbia
com a destí.
Quan en parlava amb l’entorn, les
paraules “Colòmbia, desembre, 5
setmanes, sola” es convertien en
“drogues, Nadal sense la família (ai,
la família!), delinqüència, perill” que
dins del meu cap es traduïen en un
“estàs boja!”. No n’hi haurà per tant,
pensava jo.
Mai m’ha agradat planejar massa,
no sé si per mandra o per voler ex-
perimentar aquest efecte sorpresa,
per no atabalar-me o per males
experiències, o pot ser per una bar-
reja de tot. Així que poques idees
tenia del que faria o a on aniria, ja
m’ho aniria trobant.
Dia D-1, aparentment tot a punt,
motxilla feta (sempre a l’últim
dia), documents vigents (passaport
renovat a Figueres per falta d’hores
a Girona abans del viatge) i no gaire
res planejat, que sinó m’atabalo. Se
m’acut mirar el mail i resulta que
al fer escala a Estats Units m’he de
treure rollo un visat (ESTA) on em
fan un merder de preguntes absur-
des. Faig la sol·licitud tot i que no
m’apareix com aprovada. De nor-
mal em costa estressar-me doncs
començo a pujar per les parets. Im-
primeixo el comprovant de l’ESTA
i no hi ha tinta, són les quinientes
i ja està tot tancat. Les parets se’m
fan curtes. No hi ha com tenir uns
veïns simpàtics i amb impressora,
tot arreglat.
Arriba el dia D, estic cagadíssima. A
l’aeroport no em demanen l’ESTA,
quina decepció després de tota la
moguda del dia anterior. 20h de
viatge fins a Bogotá després de 2
escales a Nova York i Miami, el preu
de pagar un vol barat. Arribo a les
4 de la matinada i directa a l’hostal
en taxi. Pago el doble del que val,
la novatada del turista. A l’hostal hi
ha 2 nois a l’habitació i un ronca,
comencem amb bon peu!
Els primers dies em poso en el paper
de turista total, fent fotos als busos,
als mercats, a les aglomeracions de
gent, a qualsevol racó de la ciutat, als
plats de cada àpat després de pro-
var-los tots, apuntant-me a free tours
(i no tant free) a tort i a dret, anant a
museus top de la ciutat que resulten
ser poc interessants, fent el canvi a
euros cada dos per tres i col·leccio-
nant bitllets de bus.
Al cap d’una setmana ja em sento
com a casa, sé com moure’m d’un
lloc a l’altre sense que m’estafin,
no em cal ni fer el canvi de divisa
mentalment ja que el tinc interio-
ritzat, cada lloc que visito m’agrada
més, m’ajuden quan ho necessito i
m’acullen com una més.
Estant al Carib conec a un noi de
Bogotá (me’n acabo d’adonar que
Bogotá no té gentilici en català) que
està fent una ruta pel país. Em co-
menta que la seva mare hauria pre-
ferit que hagués anat a Europa abans
de viatjar pel seu propi país. Tinc la
sensació que els mateixos colombi-
ans són els primers en catalogar la
seva nació com a perillosa, insegura
i de risc. Els seus motius tindran,
més coses hauran viscut que jo en
un mes, però he de dir que en cap
moment vaig sentir-me amenaçada
en cap dels indrets on vaig estar, és
més, molts locals es preocupaven
per la meva integritat i seguretat do-
nant-me consells i recomanacions.
Potser sí que és un país insegur, igual
que ho pot ser Barcelona, però trobo
que no ho és tant com la percepció
que mundialment se li dóna. Que el
passat no influeixi en el present.
Sempre agafo l’autobús i és tot un
ritual. Les distàncies són enormes
entre ciutat i ciutat, em passo nits
senceres al bus.
Poques idees
tenia del que
faria o a on
aniria, ja m’ho
aniria trobant.’’

15
14
La veritat és que em seria més còmo-
de agafar l’avió tot i que voldria dir
planificar més i no estic disposada a
deixar d’improvisar. A les estacions
hi sol haver vàries companyies de
bus que ofereixen el mateix trajecte
a diferents preus i a diferents ho-
res. El que coneixem com horari
de transport, aquí en general no
existeix. Quan el bus està ple, se’n
va, aquest és l’horari. Pregunto el
preu a cada companyia i sé que al
veure’m la cara i la motxilla l’apu-
gen el que poden, així que regatejo
el preu d’un bitllet de bus com
si es tractés d’uns pantalons. Hi
acabo trobant el gustillo i ho trobo
divertit. Depenent del trajecte no
és ni un minibus, és una furgoneta
amb un seient al darrere i au. Rutes
de 100km en 4 hores, per ports de
muntanya sense enquitranar, amb
boira i de nit, tota una odissea. He
passat hores i hores per carrete-
res colombianes contemplant els
paisatges espectaculars que el camí
m’ha ofert, descansant després d’un
llarg dia, amb els auriculars posats
i la ment en blanc. Fins i tot algun
viatge en un bus més petit s’hi ha
acabat creant un ambient acolli-
dor on han sortit converses molt
interessants. Tot temps invertit ha
valgut la pena.
Aquesta és la ruta d’estar per casa
que vaig anar fent sobre la marxa.
Alguns dels noms que hi apareixen
els vaig apuntar abans de marxar,
o bé me’n havien parlat o bé els
havia vist en alguna foto per les
xarxes. Els altres noms els vaig anar
apuntant durant el viatge, llocs que
em van recomanar altres turistes
o els mateixos locals. Tinc aquest
mapa en una llibreta després d’una
pàgina que té per títol “què por-
tar?”, una llista sempre obligatòria
perquè sóc la típica que fàcilment
es pot deixar el pijama o el raspall
de dents.
La religió està molt present a
Colòmbia i més en dates tant
assenyalades com és el Nadal. Hi
ha moltíssimes decoracions: llums
i pessebres omplen els carrers de
pobles i ciutats. Recordo un poble
en concret de fet on hi fan el pesse-
bre vivent més gran del món amb
totes i cada una de les cases del
poble decorades imitant els carrers
de Nazaret. En general, es resen les
novenes, una oració resada durant
els 9 dies previs a Nadal. És l’esde-
veniment del dia, es reuneixen els
veïns/família/amics cada vespre
per resar i cantar villancicos tot
compartint aperitius tradicionals de
l’època, fa goig veure amb la inten-
sitat que ho viuen. Arriba l’esperat
25 de desembre, un dia diferent
compartit amb els altres viatgers de
l’hostal. Tot i així trobo a faltar la
família, el dinar i la sobretaula que
s’allarga fins a l’hora de sopar. Cap
d’any al Carib, taules llarguíssimes
omplen els carrers de Cartagena,
amb música, balls i xerinola. Amb
tirants i pantalons curts em recorda
al nostre Sant Joan però ambienta-
ció de Nadal.
Realment pensava que en 5 setmanes visitaria tot
Colòmbia. Amb un milió de quilòmetres quadrats
(Espanya en fa la meitat), ni de bon tros!”
El que per mi és Colòmbia després
d’aquestes setmanes és la varietat
de paisatges, des del desert a la
selva més profunda, passant per
boscos i platges paradisíaques,
la gastronomia, la calidesa de la
gent que et fan sentir com a casa
i la tranquil·litat que s’hi respira
per molt que alguns ho dubtin. La
veritat és que val la pena veure-ho i
viure-ho.
Realment pensava que en 5 set-
manes visitaria tot Colòmbia. Amb
un milió de quilòmetres quadrats
(Espanya en fa la meitat), ni de bon
tros! Vaig fer un primer tastet del
país i sempre em faltarien dies per
veure i viure la Colòmbia més pro-
funda per descobrir lo desconegut.
He d’admetre que el tipus de viatge
que vaig descobrir em va alliberar
en certa manera dels tòpics del
turista. Anar de viatge no vol dir
marxar a les 8h del matí i no tornar
fins les 23h. Per mi anar de viatge és
connectar amb el destí, encara que
sigui des d’un hostal parlant amb
els altres viatgers o en un mercat
amb el botiguer. Pot ser no puc
parlar de certs punts de la cultura
colombiana però puc dir que el
sentiment de llibertat en un país
desconegut et dóna forces per voler
veure i conèixer més. Tornar a casa
amb la satisfacció d’haver superat
un gran repte.

17
16
Objectes
de terrissa
El càntir
Joan Vicens Tarré
Tècnic del Museu de la Terrissa
Càntir; Recipient de terrissa, de
metall o de vidre, més ample de
dalt que de baix, amb una ansa en
la part superior central i dos brocs
de diferent gruix, que serveix per
tenir aigua o vi i per beure a galet
(or., bal.); cast. botijo. Hun quanter
[sic] d'aram pesa XII lliures, doc.
any 1443 (BSCC, vii, 301). Galina
perduda e canter trencat, Libre
tres, n.o 84. Tres cantes e un selló
tot de terra, doc. any 1662 (Est.
Univ. x, 136). Omplia una verge
son cànter d'argila, Atlàntida, x. Un
rentamans de ferro amb un càntir
de llauna, Ruyra Pinya, ii, 20. Una
mica de l'aigua del teu canti, Alco-
ver Poem. Bíbl. 32.
1 Recipient de terrissa, format
d'un cos més ample de dalt que
de baix, que per la part superior cen-
tral acaba amb un coll i té una ansa a
cada costat (occ., val.); cast. cántaro.
2 Mesura de líquids, que conté
poc més d'onze litres i serveix
per mesurar principalment oli i vi
(occ., val.); cast. cántaro. Altra cal-
dera tinent dos canters, doc. segle
XIV (arx. de Montblanc). Una calde-
ra gran nova e bona tinent sis can-
tis, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130).
Loc.—a) Anar a raig de càn-
tir: anar molt bé, sense dificultats
(or.).—b) Deixar-les anar a raig
de càntir: enraonar molt i sense
mirament (Empordà).—c) Anar
com un raig de càntir: tenir diarrea
(Empordà).—d) Parlar per boca
de cànter: parlar molt i desbaratat,
sense saber què es diu (Val.).
Refr.—a) «Tot càntir nou té l'aigua
fresca» (Mora d'Ebre); «El cànter
nou fa l'aigua fresca» (Val., Al-
coi).—b) «Càntir i selló, és senyal
de festejador» (Segarra, Urge-
ll).—c) «Tantes vegades va el cànter
a la font, que arriba que es trenca»
(or., occ., val., bal.)
Fon.: kánte (Pont de S., Boí, Vila-
ller, Tremp, Pobla de S., Organyà,
Oliana, Ponts, Artesa, Balaguer, Ll.,
Tamarit, Àger, Tortosa, Freginals,
Morella, Benassal, Llucena, Alzira,
Vilajoiosa); kánter (Vinaròs, Cast.,
Val., Sueca, Gandia, Pego, Sta.
Pola); kánter (Men.); kánti (pir-or.,
or., La Seu d'U., Sort, Bellpuig, Bala-
guer, Falset); cánti (Palma).
Intens.:—a) Augm.: canteràs, cante-
rarro, canterot.—b) Dim.: canteret,
canteretxo, canterel·lo, cantereu,
canteriu, cantiró, cantironet.
Locucions
• a càntirs loc. adv. A bots i
barrals (loc.). [...] hem hagut de
replegar "veles", ja que l'aigua
queia a cànters i ja no podíem
resistir més.
• càntir barbaresc loc. nom. Quin-
tar El quintá ó cántaro berbe-
risco ab que en Mallorca se
pesan la major part dels géneros,
pesa 100 rótolos. [Nova colec-
ció (1841): 38, p. 86]i.
• càntir de campanar loc.
nom. Càntir usat per servir aigua
en dies de festa. [...] els càntirs em-
prats antany a la ribera de l'Ebre,
produïts a Tivenys, destinats a
servir aigua a la taula en dies de
festa grossa, eren els anome-
nats cànters de campanar; que no
són altra cosa que una derivació
semiartística del cànter de gal
[...]. [Violant (1951): 39, p. 16]i.
• càntir de frare loc. nom. Càn-
tir petit per a dur-hi oli. Per
portar petites quantitats d'oli es
feia amb càntirs de frare que sols
tenien el broc gros (broc tot) i els
faltava el galet.
• càntir mallorquí loc. nom. Quin-
tar mallorquí (loc.). El quintá
ó cántaro mallorquí pesa 104
rótolos.

19
18
Per situar-nos una mica, quan fa
que viu a Palol?
Vaig venir a Palol fa 42 anys, exacta-
ment l’any 1968 quan tenia 12 anys,
juntament amb els meus pares i
germans. Procedíem d’Archidona,
un municipi petit però molt bonic i
familiar de la província de Màlaga.
Per què van decidir venir a Palol?
Nosaltres teníem cosins i altres pa-
rents que ja vivien a la vila i aquest fet
va ser la clau perquè decidíssim venir
fins aquí. D’aquesta manera, tot va
ser molt més fàcil i la integració amb
tots els veïns va ser molt bona. Com
a curiositat, m’agradaria explicar que
no vam arribar tots junts. Primer va
arribar el meu germà gran amb els
meus pares i esglaonadament vàrem
anar arribant la resta de germans. Els
meus tres primers mesos a Palol van
ser molt durs perquè no estàvem tots
de costat i no teníem possibilitats de
veure’ns, però un cop passats, van
començar a arribar més germans i
tot va ser molt més divertit per a tots.
Els primers dos anys els meus pares
van llogar una casa, coneguda com
a Can Pablo, i després ja vam anar a
viure a una nova casa, anomenada
Can Navas.
Entrevista
Encarna Ruíz
Encarna Ruíz
No seria capaç
de marxar de
Palol en cap
moment.
Hi estic molt
a gust”
Quins canvis més significatius ha
vist en el poble?
Palol ha canviat molt, abans tot eren
camps i poca urbanització i bàsi-
cament estava poblat per famílies
d’arreu d’Espanya, que havien de-
cidit venir-hi a viure els anys 60 i 70
per motius principalment de feina.
Ens coneixíem tots i ens relacionà-
vem d’una manera esplèndida. Però
penso que tot ha anat canviant i el
poble ha anat perdent una mica
la seva pròpia identitat. Abans se
celebraven moltes més festivitats i
tota la gent de la vila quedava per
explicar-se les últimes novetats. Les
festes de Nadal, per exemple, eren
impressionants i s’acabaven amb un
boníssim sopar de reis, o també les
revetlles de Sant Joan, quan tota la
gent cantava, tocaven la guitarra, etc.
En fi, Palol era una gran família. Ara,
en canvi, aquests costums s’han anat
perdent tot i que el sentiment de po-
ble encara segueix viu. Un cop entres
a Palol costa molt abandonar-lo. Jo
no seria capaç de marxar-hi en cap
moment. Hi estic molt a gust.
Quants bars hi havia abans?
Quan nosaltres vam obrir hi havia
només un bar. Era el bar típic de
l’època, acollidor i conegut per tots.
Però tot i això, va tancar les portes
en poc temps.
Joan Lidón
I en l’actualitat?
Al llarg del temps sí que han obert
altres bars, però finalment han hagut
d’abaixar la persiana. En l’actualitat,
a part del Bar Màlaga, hi ha el Mesón
Gascón, dins el poble i Cal Ferrer
Vell, situat a la carretera principal.
Sempre ha treballat al Bar
Màlaga? Expliqui’ns la història i
la trajectòria del bar.
El Bar Màlaga el va obrir el meu
pare, que en aquell moment no tre-
ballava i va preveure que era un bon
moment per obrir-lo. Ell se’n va fer
càrrec durant uns cinc anys i des-
prés, me’l vaig quedar jo definitiva-
ment. El bar ha anat canviat d’una
manera espectacular al llarg de la
seva història, sobretot pel que fa a
les infraestructures i a la seva gestió.
Abans era molt més petit, molt di-
ferent del que veiem ara. A més, no
teníem obert tot el dia com ara, sinó
que obríem a les 12:30 h del migdia
i en algunes dates tancàvem a les
4:00 h de la matinada. En conjunt
amb el meu home hem fet possible
que el nostre bar s’hagi pogut adap-
tar a les noves circumstàncies i tot
hagi anat a millor, sense oblidar-nos
i tenint sempre com a referència el
tarannà del meu pare. Crec que les
figures del meu pare i el meu home
són sempre molt significatives quan
es parla del Bar Màlaga.
Per què el nom de Bar Màlaga?
El nom de Bar Màlaga el va escollir
el meu pare, tot pensant en els seus
orígens. Ell va néixer a Màlaga i se
sentia molt identificat amb aquella
terra i els seus valors i d’aquí, per
tant, va venir la idea de posar-li
aquest nom.
Teniu clients de Quart i Girona
ciutat o majoritàriament són del
nucli de Palol?
La major part dels nostres clients
són del nucli de Palol. N’hi ha pocs
que vinguin de Quart o de Girona
ciutat i rodalia. És veritat que els
divendres i caps de setmana ve més
gent de fora i que alguns dies entre
setmana ve clientela del Parc Cien-
tífic de la Creueta, però nosaltres
bàsicament podem subsistir gràcies
als veïns de Palol.

21
20
Com està vivint la pandèmia de
la Covid-19?
L’he viscut de la millor manera pos-
sible, tot i que m’ha afectat com a la
resta de la societat. La restauració
està sent un dels sectors més per-
judicats d’aquesta pandèmia, s’està
dificultant milers de treballadors i
aquest fet no és gens positiu. Altra-
ment, considero que aquesta crisi
ens pot portar més consciència de
comunitat i menys individualisme.
Arran d’aquesta crisi sanitària
i econòmica amb pocs prece-
dents, com percep el futur del
bar i del municipi?
Molt complicat. Em queden sis
mesos per arribar a la jubilació i en
un principi m’hi podria acollir, tot
i que m’agradaria seguir treballant
perquè fa 42 anys que estic laborant
de cara al públic i és la meva passió.
Però sí que reconec que el futur del
bar està difícil. Cap dels meus fills
se’l vol quedar i amb la situació
actual el més fàcil serà llogar-lo, tot
i que som conscients que tal com
estar tot, difícilment quelcom el
voldrà agafar.
Vaig venir a Palol fa 42 anys.
Procedia d’Archidona, un
municipi bonic i familiar
de la província de Màlaga.”
Encarna Ruíz
Per acabar, expliqui’ns algunes
anècdotes que recordi.
En tindria moltes per explicar, però
sempre en destaco dues.
La primera la d’una família asturiana
que va venir per treballar a Telefòni-
ca i es va instal·lar a Palol. Ens vam
fer molt amics i ens venien a veure
dia rere dia i fins i tot quan podien,
ens acompanyaven fins a les tres de
la matinada. Una família excel·lent.
Una segona anècdota és la del fet
que cada 15 d’agost fèiem un sopar
conjunt entre tots els veïns. Primer
vam començar uns quants i amb el
pas dels anys s’hi van anar afegint
més compatriotes. Tot això s’ha
anat perdent i ja són anècdotes per
recordar sempre més.

23
22
Una riera de vital importància
Les rieres són molt més importants
del que ens pensem. No només són
una zona verda per on circula aigua
i s’hi pot passejar, sinó que tenen
una funció clau en els ecosistemes.
Les rieres, com el Celrè, a part de
confeccionar l’hàbitat fluvial com el
bosc de ribera, són un punt calent
de biodiversitat que serveixen de
refugi i avituallament per a molts
animals salvatges. A més, tenen una
dinàmica temporal, és a dir, que
molts estius queden seques i deixen
petits gorgs al llarg del seu recorre-
gut, que afavoreixen altres espècies
com els amfibis. També serveixen
de corredor biològic, en altres pa-
raules, com una carretera comarcal
que utilitza la fauna del nostre
municipi, que enllaça el massís de
les Gavarres amb l’autopista del riu
Onyar i la plana selvatana.
Així, m’agradaria mostrar-vos tota
aquesta riquesa biològica que
presenta el Celrè, ja que per poder
preservar amb una bona qualitat
ambiental aquest entorn natural tan
preuat, l’hem de conèixer.
Salamandra comuna
(Salamandra salamandra)
Adrià Compte
Entorn natural
La biodiversitat
del Celrè
Les rieres
són molt més
importants
del que ens
pensem’’
Ocells i mamífers
Primer de tot, i com a apassionat de
les aus, us voldria parlar dels ocells
que freqüenten més aquest hàbitat
aquàtic o que en fan el seu refugi i
zona d’alimentació. En primer lloc
tenim la polla d’aigua, totalment
lligada als ambients aquàtics i fàcil
d’observar al seu pas pel poble de
Quart si hi prestem atenció, com
també la cuereta torrentera, de què
ja us vaig parlar a articles anteriors.
Altres ocells més ocasionals són
els ànecs de collverd, que busquen
una zona més tranquil•la que el riu
Onyar, el blauet, que de vegades fa
algunes passades per si pot pescar
algun petit peix, o fins i tot algun
martinet blanc i bernat pescaire,
uns ocells de cames llargues.
Els mamífers són animals difícils
de veure en estat salvatge, perquè
per evitar els seus depredadors es
mouen més de nit, i els rius i rieres
són llocs de trobada molt impor-
tants, per l’aliment, l’aigua i per
poder-se desplaçar sense ser detec-
tats. El conegut senglar, la guineu, la
geneta i el conill de bosc són alguns
dels que freqüenten els diferents
trams del Celrè. Però també hi po-
dem observar una espècie invasora
força freqüent a Catalunya, el visó
americà, semblant a la llúdriga, tot i
que de mides inferiors i més fosc.
Adrià Compte

25
24
Amfibis, rèptils i peixos
Els amfibis són el grup de verte-
brats més amenaçat del món per la
pèrdua i degradació dels hàbitats,
la introducció d’espècies exòtiques,
el canvi climàtic, la contaminació i
l’expansió de malalties emergents.
Així i tot, encara en tenim amb una
presència prou significant al nostre
riu. Un dels més coneguts és el
gripau comú, el més robust i de pell
rugosa del nostre territori, que no
hem de confondre amb el gripau
corredor, més menut i amb una
franja dorsal. De mida una mica
més petita, tenim la granota verda,
que no hem de confondre amb la
reineta, més petita i esvelta, amb un
verd brillant i un cant inconfusible
que podem sentir durant les nits de
primavera. Dels amfibis amb cua
tenim la salamandra, amb el cos
allargat de color negre i taques gro-
gues, que a diferència dels tritons,
és més terrestre i la podem observar
passejant al voltant del riu.
Un dels rèptils més present en
aquests ambients aquàtics és la serp
d’aigua, de mida petita i color ma-
rronós o grisenc amb un dibuix més
fosc en ziga-zaga. No n’hem de tenir
por perquè com altres serps, és una
espècie molt tranquil·la. Altres es-
pècies de serp en són la serp verda,
la serp blanca i la serp de collaret.
Com a dada negativa i si passem a
parlar de tortugues d’aigua dolça,
també s’ha observat algun exemplar
de tortuga de Florida. És molt im-
portant saber que aquestes espècies
invasores tenen un impacte negatiu
sobre la biodiversitat autòctona,
per això no s’han d’alliberar al medi
natural, tot i que la millor solució és
no comprar-les.
Si parlem dels peixos, la llista és
curta per diversos motius, com la
sequera cada vegada més freqüent,
les rescloses o barreres al llarg del
riu, la contaminació i les espècies
invasores. Principalment podem
trobar el barb de muntanya, un peix
de mida mitjana, i l’espinós o escan-
yagats, un petit peix que es troba en
perill d’extinció a Catalunya. Una de
les seves característiques més em-
blemàtiques és que el mascle fa un
petit niu al fons del riu on la femella
pondrà els ous. Protegim-los!
Macroinvertebrats aquàtics
Aquests petits animalons són poc
coneguts però molt importants,
perquè com els peixos i amfibis, són
bons bioindicadors de la qualitat
de l’aigua i de l’hàbitat aquàtic.
Per tant, si n’hi ha diversitat i
abundància sabem que tenim un
bon estat de conservació d’aquest
tram fluvial. A més, són una peça
Gorges del Sant Pare a la primaveraCapgròs al Celrè
Adrià Compte
El Celrè és
una petita riera
mediterrània
amb un valor
ecològic
incalculable’’
clau de la xarxa tròfica de les rieres
mediterrànies, com a preses de les
espècies que hem anat explicant.
Alguns d’aquests insectes aquàtics
que podem trobar són el nedador
d’esquena, l’escorpí d’aigua (total-
ment inofensiu), la puça d’aigua, les
larves de libèl·lula i les de mosquit.
Bosc de ribera
Finalment, queda parlar de la flora
del bosc de ribera amb un seguit
d’espècies molt característiques
d’aquests ambients humits, però al-
hora molt fràgils. Alguns arbres que
podem trobar són el freixe, el po-
llancre, el bedoll, el plataner i l’acà-
cia. En un estrat inferior, podem tro-
bar l’aladern, la canya americana, el
raïm de moro i la nyàmera. Pel que
fa a plantes i flors, en destaquen la
falzia negra i el polipodi o foguera
borda (les vulgarment anomenades
falgueres), com a espècies molt
lligades a la humitat, i la violeta, la
calabruixa i l’orquídia gegant, amb
unes flors molt característiques. Si
us hi heu fixat, hem parlat d’algunes
espècies exòtiques i invasores com
el plataner, i l’acàcia, la canya ame-
ricana, el raïm de moro i la nyàmera
amb una presència cada vegada
més elevada i un greu impacte
sobre aquest hàbitat.
El bosc de ribera, a part de gene-
rar un refugi i estructurar l’hàbitat
fluvial, és un mecanisme natural
per a la prevenció d’incendis, ja que
actua com a tallafoc en ser una zona
amb una elevada humitat.
El Celrè és una petita riera me-
diterrània amb un valor ecològic
incalculable per la seva fauna i
flora, però també pels serveis eco-
sistèmics que ens proporciona com
el control d’inundacions, hàbitat
de moltes espècies protegides com
amfibis, peixos i plantes d’ambients
temporanis, connector ecològic,
fertilització del sòl, regulació del cli-
ma, retenció de CO2, ús social d’es-
barjo, educació ambiental i cultural,
i interès científic. Per això, cal que
entre tots i totes tinguem respecte i
admiració per la pluralitat de bene-
ficis i la quantitat d’espècies que hi
són presents. Hem de ser conscients
que si el riu està contaminat i ple
de deixalles és per culpa nostra i cal
emprendre accions de millora, però
sobretot cal fer un canvi en el model
de vida i consum.
Riera del Celrè Calabruixa petita (Muscari neglectum)

27
26
Arxiu
històric
Tren de Girona – Sant Feliu de Guíxols
En el seu pas per Quart

29
28
Coneix
les Gavarres
Les fonts
del Celrè
Primer de tot esperem que al llarg d’aquests mesos
hagueu pogut realitzar l’anterior ruta, descobrir algun
que altre espai que desconeixíeu i si ja els sabíeu, gaudir
dels paisatges únics que ens envolten. Com a apartat
nou, només volem que créixer i millorar: així que ens
podeu deixar els suggeriments oportuns i necessaris a
l’Instagram de la revista (www.instagram.com/elcelre) o al
mateix correu (elcelre@gmail.com).
Un dels punts que volem millorar és el fet de poder
compartir-vos la ruta amb una major eficàcia. L’estil i el
format paper del Celrè actual fa difícil l’exposició clara i
concisa d’una ruta amb una gran quantitat de trencants,
camins i corriols. Aquests, ocasionen que qualsevol
mapa pugui ser poc clar i fidedigne al que realment ens
trobarem al bosc. En el Celrè hi trobem les paraules
que ens ajudaran a entendre el territori, però la millor
manera de no perdre’s és poder tenir la ruta esmentada a
un dispositiu telefònic o GPS. Per poder-ho fer accessible
hem creat un compte Wikiloc – plataforma a Internet
destinada a la descoberta de rutes, espais i territoris - per
tal de poder descarregar i utilitzar la nova ruta d’aquest
Celrè número 108. Podreu trobar-la en aquest enllaç:
www.wikiloc.com/hiking-trails/coneix-les-gavarres-les-
fonts-del-celre-numero-108-59816957
Tornant a la ruta...
Com s’ha esmentat a les primeres línies de l’apartat, la
ruta ha sigut elaborada gràcies a l’Associació Excursio-
nista de Quart (AEQ), una entitat amb més de vint-i-cinc
any d’història i més de quatre-centes sortides a les seves
butxaques. Al llarg de tots aquests anys han recorregut
territoris, comarques, pobles, cims i muntanyes no tant
sols de la província de Girona, sinó també d’altres zones
del domini català i espanyol. Una de les seves activitats
més icòniques (altrament anomenades “matinals”) és la
pujada al Puig de Montigalar, la muntanya més alta del
terme municipal de Quart. Enamorats i defensors de la
natura, en especial, de les Gavarres; actualment consta
d’una cinquantena de socis que lluiten per mantenir una
associació tant icònica i ineludible en unes èpoques on
l’excursionisme folklòric de fa uns anys ha anat deixant
pas a una societat amb noves maneres d’entendre els
cims i les seves valls. Enllaç de la seva pàgina web:
aequart.blogspot.com
En el número 108 de Coneix les Gavarres, i gràcies a
l’Associació Excursionista de Quart (AEQ), us presen-
tem una ruta que repassa un gran nombre de fonts
que neixen a la capçalera del nostre riu, el Celrè.
Bàsicament ens referim a les valls que esdevenen les
capçaleres del riu, ubicades al vell mig de les Gavarres
i a dins el mateix municipi de Quart. La vall Preona i la
vall Fetgera seran les protagonistes d’aquest Coneix les
Gavarres: Les fonts del Celrè.
Abans però voldríem deixar clar que els espais que es
mostraran a continuació són llocs únics, antics i que
tenen un valor patrimonial i personal. Esdevenen zones
moltes vegades privades (com és el cas de cases de pa-
gès) o bé, amb molts anys a les espatlles, on hauríem de
ser els encarregats de salvaguardar-les. Demanem que
es respectin els camins, boscos, les fonts, les cases i que
abundin les actituds cíviques envers aquest patrimoni
natural i cultural que tanta gent s’estima.
La ruta, les fonts del Celrè comença a Can Mascort, un
restaurant ubicat a la pujada dels Àngels (GIV-6703),
aproximadament en el quilòmetre dos i mig. El reco-
rregut consta d’uns 9 quilòmetres que transcorren per
valls, prats i vessants de muntanya del mateix cor de les
Gavarres. Podríem dir que la ruta no és complicada, però
són zones on la vegetació creix amb rapidesa i frondosi-
tat, així que recomanem dur el recorregut en un aparell
electrònic per tal de no desorientar-nos en cap moment.
Un cop s’hagi arribat al pàrquing de Can Mascort toca
agafar els trapaus, la cantimplora plena i alguna cosa per
picar que comencem!
La primera direcció que emprendrem serà la pista que
va en direcció nord-est, anomenada el camí de Can
Morató. La reconeixerem fàcilment perquè no gaire
lluny de l’inici, a un centenar de metres, s’hi troba una
cadena que impedeix el pas. Nosaltres però, abans de
trobar-nos la cadena, ens desviarem per un petit corriol
que apareix a mà esquerra i que es mou entre la pista
de terra i els camps que es troben a prop de Can Mas-
cort. Aquest corriol flanqueja el vessant de la muntanya
seguint la mateixa direcció nord-est comentada ante-
riorment. Amb calma, es pot observar com entre tota
la vegetació que creix per aquesta zona, hi abunden les
Alzines suredes, un dels arbres més característics de
les Gavarres. La gran majoria d’elles han sigut pelades
fa pocs mesos, ja que trobem que al primer metre de
l’arbre no hi ha escorça: hi queda el tronc de l’arbre nu,
amb un color vermellós/ataronjat molt característic. El
corriol que hem agafat a Can Mascort, s’acabarà al cap
de vuit-cents metres de començar-lo, trobant una pista
provinent de Can Lliure.
Arribats al camí de Can Lliure (un camí més fresat i net),
continuarem en la mateixa direcció però aquest cop
perdent metres. Els boscos d’aquesta zona són desbrossats
amb freqüència per tant, caldrà seguir la direcció nord-est
i sempre agafant la pista que vagi en posició descendent.
La pista zigzagueja constantment fins que arriba al fons
de vall, on trobarem un gran prat envoltat per arbres ano-
menats Eucaliptus (espècia introduïda en el passat). En
aquest instant estarem al vell mig de la Vall Preona.
Però arribats als quilòmetre 1’7 de la ruta haurem d’estar
atents i atentes! És justament a l’extrem del camp on surt
un corriol a mà esquerra, que ens portarà al primer punt
d’interès, la Font Graciosa o font de la Mina. Deixarem la
pista tot seguint la direcció del torrent, mai creuant-lo, per
un corriolet que a vegades pot estar brut de vegetació i poc
cuidat. Amb paciència de no esgarrinxar-nos el cul i evi-
tant els esbarzers, al cap de dos cents metres i a la nostra
esquerra hi trobarem la Font Graciosa.
Refarem el corriol de tornada fins arribar a la pista
anterior, provinent de Can Lliure per continuar per la
mateixa (aquest cop direcció est). Oju!! Que no gaire més
lluny trobarem una altra font! Ni cent metres haurem de
fer per observar com a la nostra dreta, just després de
creuar una passera emporlanada quasi imperceptible,
apareix entre esbarzers i males herbes, un tub de ferro.
Aquesta font quasi sempre la trobem seca i ningú en sap
el nom amb exactitud. Representa el segon punt d’interès
i en direm la font de la vall Preona. Però cal continuar
que no tenim ni la meitat de la ruta feta, així que som-hi!
Continuarem per la mateixa pista. Aquesta rodeja el
camp fins a topar amb els boscos d’Eucaliptos i llavors,
tomba a l’esquerra i en direcció nord. Tres-cents metres
després veurem que la pista fa una giravolta de cent vui-
tanta graus tot voltant els boscos d’eucaliptus i nosaltres,
continuarem en aquesta nova direcció sud-oest. Però en
aquest punt, apareixerà un petit corriolet de vint metres
que ens durà a la següent font, la Font de les Núvies,
el tercer punt d’interès. Diferent a les anteriors, la Font
de les Núvies es troba conservada i reconstruïda, així
que serà difícil fallar la seva troballa. Un cop haguem
fet un mos, seguirem la pista anterior. Aquesta en un
primer moment s’eleva uns quants metres però després
continua en la mateixa direcció i alçada: tot zigzaguejant.
Cal no deixar-la tot i trobar altres pistes. L’important
és no desviar-se de rumb ni d’alçada. La pista fresada i
ampla es converteix progressivament en un corriol cada
cop més petit, fins que als 3’6 quilòmetres de la ruta, es
troba amb una altra pista vasta que baixa amb pendent.
Si deixeu enrere un corriol per trobar-vos una pista no us
haureu equivocat.
En aquest punt només cal relaxar les cames i deixar-se
portar pel camí ample de terra que baixa en la mateixa
direcció. Dreta i decidida, al cap de tres-cents metres
arribareu a un camí al fons de vall, haureu arribat a la
Vall Fetgera, just al quilòmetre quatre del recorregut. Ens
tornem a trobar al camí de Can Morató, però ara ja a baix
de tot de la vall. Si el volguéssim continuar en direcció
sud arribaríem altre cop a Can Mascort, cosa que de mo-
ment no és la intenció, així que emprendrem la direcció
nord-est. Sabreu que estem en la direcció correcta ja que
la pista a seguir s’ondula pel costat d’un torrent; ara el
travessa, ara la riera queda a uns metres a l’esquerra o
la vall es tanca a la completa ombra... La pista, amb una
lleugera ascendència, arriba al cap de quasi un quilò-
metre a Can Marcó del Clot, el quart punt d’interès de la
ruta. Can Marcó del Clot és una masia única i ja quasi
insòlita dins les Gavarres. És un mas privat així que toca
observar-lo de lluny, amb el Celrè als seus peus. Però
les fonts del Celrè no s’han acabat, toca continuar la
marxa seguint la pista per on caminàvem. El camí se-
gueix resseguint la riera, aquest cop voleiant els camps
que en altres èpoques eren cultivats al llarg de tot l’any:
a hores d’ara, la vegetació se’ls menja a poc a poc.
Després de deixar Can Marcó, al quilòmetre 5’4,
trobarem la penúltima font, ubicada a un marge dret
de la pista, amagada entre la vegetació frondosa de la
muntanya. Es tracta de la Font de Masmontalt i esdevé
el cinquè punt d’interès. La font s’oculta darrera uns
avellaners, on als seus peus, es pot observar un antic
safareig. Aquest era utilitzat per a regar les hortes.
Continuant la pista arribarem al final, a Cal Soldat, l’úl-
tima casa de la Vall Fetgera i el sisè punt d’interès de la
ruta. La casa i els entorns són freqüentats per persones
arrelades al municipi de Quart, així que toca respectar
l’espai icònic de la vall. Però just davant de Cal Soldat hi
trobem el setè punt d’interès, la Font Fetgera. El tem-
Associació Excursionista
de Quart i Andreu Cufí
Us presentem la següent
ruta que ens durà a
descobrir més llocs del
nostre terme municipal
i aquest cop, realitzada
gràcies a l’Associació
Excursionista de Quart!

31
30
Les fonts
del Celrè
Segueix-nos al compte de l’App
Wikiloc a l’usuari Revistacelre per
poder seguir aquesta ruta
La Font Graciosa o de la mina1
Presa de Cal Soldat8
Font Fetgera7
Font de la vall Preona2
Font de les Núvies3
Can Marcó del Clot4
Font de Masmontalt5
Can Soldat6
8 km 231 m 231 m 248 m 168 m
168 m
0 2 4 6 8 km
248 m
Ruta circular
1. La Font Graciosa o de la mina:
La característica més bonica d’aques-
ta font és el típic color taronja que
deixa al voltant d’allà on cau l’aigua,
característic de l’aigua ferruginosa
(oxidació del ferro dissolt a l’aigua en
entrar en contacte amb l’aire). Si es
tasta l’aigua, aquesta és picant.
2. Font de la vall Preona: Aquesta
petita surgència és poc coneguda
i difícil de trobar. La seva particu-
laritat és que ningú dels habitants
dels masos dels voltants en sap el
nom amb concreció, fet que l’hem
anomenada d’aquesta forma per
poder-nos esplaiar. Però si algú sap
el nom real, ens agradaria saber-lo!
3. Font de les Núvies: La font de
les Núvies antigament no es trobava
ubicat on està actualment. Però
gràcies a la reconstrucció de l’espai,
actualment, gaudim d’un espai
natural i tranquil.
4. Can Marcó del Clot: És la
primera casa que configura el fons
de la Vall Fetgera. Esdevenia un
mas amb una activitat frenètica i
que utilitzava tot l’entorn per poder
sobreviure lluny de la ciutat i del
poble. Camps de vinyes, horta, bos-
cos amb llenya, ruscs d’abelles i el
riu Celrè que oferia aigua quasi els
tres-cents seixanta-cinc dies l’any.
5. Font de Masmontalt: Un dels
molts safareigs que hi havia repar-
tits per la vall d’on els dos masos
extreien aigua per poder regar les
hortes estiu i hivern. El nom prové
del puig de Masmontalt, ubicat a
sobre el vessant de la muntanya.
6. Cal Soldat: L’última casa de
la vall Fetgera que aprofitava les
aigües del Celrè per sobreviure al
llarg de l’any. Cal Soldat és el nexe
d’unió entre altres cases de pagès
de la zona com Can Bancells, Can
Viola o el pla de Llagostera (proper
a Sant Mateu de Montnegre).
poral Glòria (aiguat que va afectar el territori català el
passat mes de gener) va ensorrar les parets de la font i
gràcies a l’esforç dels caçadors de Palol d’Onyar, ara es
torna a trobar oberta i clara. Allà mateix apareix l’últim
punt d’interès, el vuitè. Només cal seguir el curs del riu
Celrè amunt, on en surt un corriol que s’endinsa al cor
d’aquest torrent. Cal fer una cinquantena de metres per a
trobar una petita presa anomenada la presa de Cal Soldat,
un espai on l’aigua sempre hi baixa, sigui estiu o hivern.
A partir d’aquí, només toca desfer la pista en direcció
contrària, és a dir rumb sud-oest. Deixarem Cal Soldat,
Can Marcó del Clot i el trencant de la pista que hem
baixat amb anterioritat per seguir el curs del riu. En
un moment concret, la pista fa un gir de cent vuitanta
graus, nosaltres, l’hem de seguir, ja que aquesta s’eleva
i agafa alçada fins a tornar-nos al mateix pàrquing de
Can Mascort.
7. Font Fetgera: Font que sempre
es troba plena d’aigua. La vegetació
que la rodeja està formada per plan-
tes herbàcies adaptades a ambients
molt humits, com la mateixa font.
Sempre hi podreu trobar un parell
de tasses per fer-hi un glop!
8. Presa de Cal Soldat: L’últim
espai transitable abans de perdre
el Celrè de vista. Podríem dir que
aquells vessants donen les primeres
aigües al riu que porta el nom de la
revista, un lloc que cal preservar i
tenir-li respecte.
Can Mascort
8
7
2
3
4
5
6
1

33
32
Viu a Quart
Pla local de joventut
2020 – 2023
Les persones joves són el futur, sense
oblidar que formen part del present
i per aquest motiu cal conèixer-los
i oferir-los espais, recursos i serveis
que els acompanyin en l’èxit del seu
projecte vital, una tasca gens fàcil a
causa de la gran varietat i realitats
canviants de les persones joves.
L’ajuntament de Quart continua
treballant pel jovent del municipi i
ho fa dins el marc d’un espai de re-
ferència i proximitat i amb recursos
suficients per a assentar les bases
que permeten desenvolupar les
metes que marca el Pla Nacional de
Joventut vigent.
El Pla Local de Joventut 2020-2023
és el cinquè pla que es planteja i
intentant millorar el treball fet fins
ara i potenciar els projectes i ac-
cions que han resultat satisfactoris
pel jovent. Però també introdueix
nous plantejaments a treballar a fi
d’aconseguir que els joves tinguin
un paper d’agent actius, transfor-
madors i de canvi.
Es tracta d’un pla flexible, adapta-
ble i obert al diàleg amb l’objectiu
d’apoderar a les persones joves com
a ciutadans de ple dret, impli-
cant-los activament en la vida local
i convertint-los en protagonistes i
ciutadans actius.
Actualment, en un context d’incer-
tesa causada per la COVID-19, és
més necessari que mai reforçar la
idea de la flexibilitat i adaptabili-
tat d’aquest nou pla, d’acord amb
les necessitats que puguin anar
sorgint en tot el col·lectiu jove arran
d’aquesta situació. És important
escoltar les seves opinions i tenir en
compte les múltiples situacions que
puguin patir, per tal de donar una
resposta justa, acurada i encertada.
En aquest sentit, també estarem
pendent dels estudis, guies, infor-
mes, recursos,... que faciliten la
Direcció General de Joventut.
Amb tot, podem establir que la
missió del Pla Local de Joventut del
municipi de Quart 2020-2023 és la de
seguir treballant per la millora de les
condicions de vida dels i les joves del
municipi de Quart, dotant-los d’eines
perquè puguin triar amb coneixement
i llibertat els seus itineraris de vida,
vetllant pel seu desenvolupament i
apoderament personal i col·lectiu.
Aquesta missió es concreta en unes
prioritats de treball:
• Potenciar l’accés dels i de les
joves als recursos i serveis que
facilitin establir els seus proces-
sos de transició, que configuren
els seus itineraris, molt especial-
ment en relació amb la formació i
a l’ocupació.
• Fomentar la implicació del jovent
en el seu entorn social, creant
teixits comunitari, de relacions i
dinamització.
Resultat del
qüestionari pels i les
joves de 12 a 29 anys
del municipi de Quart
Es considera important comunicar
al jovent el resultat de la seva veu i
què es prioritzarà a partir d’ara.
Amb l’objectiu principal de tenir en
compte als i a les joves per a la pla-
nificació de les actuacions de l’àrea
de Joventut, se’ls ha ofert realitzar
un qüestionari per conèixer les se-
ves necessitats i les seves opinions.
S’ha recollit 81 qüestionaris vàlids
representant el 12,5 % dels i les jo-
ves de 12 a 29 anys del municipi. És
un percentatge relativament baix,
però suficientment representatiu
per recollir algunes informacions.
Els resultats del contingut del
qüestionari es resumeixen de la
següent manera:
Sobre el temps lliure:
Una bona part dels/les joves, el 45
%, s’animen a sortir de casa si es
realitza alguna activitat al poble.
Però alguns/es prefereixen marxar
a altres llocs, 21 % o es dediquen a
estar al carrer 20%.
Els principals mitjans de comuni-
cació que fa que la informació els
arribi són: els cartells, instagram i la
revista municipal El Celrè.
Sobre els seus interessos principals:
Un 62 % dels joves responen que no
tenen interès a proposar accions per
la comunitat, i els que si que volen
participar en la deliberació no saben
com fer-ho.
Es visualitza interès per les activitats
del lleure i en formació en llengües,
tallers artístics i en la recerca de feina.
Dels serveis juvenils que s’ofe-
reixen es pot dir:
Gairebé la meitat dels i les joves (un
48 %) manifesten que han tingut
o tenen una relació amb l’Estació
Jove. I un 33% que no saben que
s’hi fa, però mostren interès.
Entre els i les joves que han donat
resposta al qüestionari es troba
que quasi un 60% coneix el Punt
d’Informació Juvenil.
Sobre la salut:
Un 73% reconeix que les seves
amistats consumeix alguna subs-
tància tòxica, sent l’alcohol i el tabac
les que més destacades, seguida de
la marihuana. El lloc on es consu-
meixen varia, sent un 83 % fora de
les cases particulars.
Violència de gènere:
Quant a la violència de gènere, un
63% coneixen a alguna persona que
ho hagi patit, sent la violència verbal
la forma que més predomina (27%)
seguida de la psicològica (18%).
Pel que fa a la pregunta oberta
sobre les necessitats del jovent, es
troba un gran ventall de propostes
i accions que serveix per valorar el
seu punt de vista i preocupacions.
En aquest punt es plasma que el
jovent està interessat en el món del
lliure, l’oci, la salut emocional i el
treball i proposen millorar determi-
nades infraestructures del municipi
i també de mobilitat.
En definitiva, el propòsit del nou
Pla té en compte el que s’ha extret
del qüestionari; i per això, es donarà
importància al temps lliure i a
les accions vinculades a eixos de
desigualtat: ajuts per a la mobilitat
i el projecte sobre la diversitat de
gènere i afectiu-sexual.
Ajudes per a la
mobilitat juvenil
Ja hem començat a donar ajuts per fa-
cilitar la mobilitat a través de la T-10.
Si tens entre 16 i 18 anys ja pots
demanar la targeta ATM a l’Estació
Jove. L’ajuntament de Quart et
subvenciona el 50% del valor de la
T-10 (10 viatges de la zona 1) cada
30 dies. I si ho demanes abans del
15 de novembre, et subvencionem
el 100% de les dues primeres
recarregues.
Per sol·licitar-la has d’enviar a
zonajove@quart.cat la següent
documentació:
• Formulari de sol·licitud (adjunt)
• Fotocòpia del teu DNI
• Fotografia mida DNI
• Certificat d’empadronament
• Quan tinguem la teva targeta
ens posarem en contacte amb
tu perquè vinguis a activar-la i
recarregar-la.

35
34
Personalització de
joves en l’educació
del lleure
Des de fa quatre anys, des de l’àrea
de joventut estem oferint alternatives
formatives als joves del municipi
totalment subvencionades, com
ara la formació en lleure: cursos de
pre-monitor/a, monitor/a, director/a.
Enguany 12 joves del municipi han
tingut accés a les formacions de
monitoratge, que s’han portat a terme
entre els mesos de juliol i octubre (5
joves de pre-monitors, 5 de monitor i
dos de director del lleure)
Una vegada acabada aquesta forma-
ció i hagin adquirit la titulació, po-
dran participar de la borsa de treball
de professionals del lleure per poder
formar part dels equips de dirigents
dels casals municipals de Quart.
Donació dels Amics
del Col·leccionisme
de Quart al Banc dels
Aliments
El mes de Juliol, l’Associació
d’Amics del Col·leccionisme de
Quart, va fer entrega al Banc dels
Aliments de Quart, el total del seu
fons en efectiu.
Per formalitzar aquesta donació,
es van reunir a l’Ajuntament de
Quart: Xavier Córdoba i Narcís Bou
components de l’Associació d’Amics
del Col·leccionisme de Quart, i Pepi
Crous i Mercè Madruga represen-
tants del Banc dels Aliments a Quart.
Pacte ERC Quart
– Quart Actiu
Com ja us haurà arribat a molts
de vosaltres a través de les Xarxes
Socials o pel boca a boca, el grup
Municipal d'ERC Quart hem entrat
a l'equip de govern a proposta de
l’Alcalde. Els motius d'aquest pacte
són molts però en voldríem des-
tacar els dos que considerem més
importants:
El primer de tots i el que conside-
rem amb més rellevància és que
hem vingut a treballar. Quan ens
vam presentar a les eleccions te-
níem un objectiu molt clar, i aquest
era treballar per un poble millor,
indiferentment dels resultats elec-
torals o dels colors que sortissin i
trobem que des de l'oposició sí que
es pot fer feina, però, si realment
volíem incidir en el dia a dia del
poble per així millorar el municipi
que tant ens estimem i treballar de
veritat, ens trobem amb l'obligació
d'entrar al govern.
El segon és el fet de la situació
d'emergència en la qual ens
trobem immersos actualment. En
un panorama tan complex ERC
Quart va optar per una oposició
constructiva des del moment 0
allargant la mà per ajudar en el
que fes falta, i, lligant això amb
la proposta d'entrar a govern, no
podíem donar l'esquena a aquesta
proposta de poder ajudar al poble
de primera mà.
Pel que fa al pacte, el podreu trobar
publicat en breus a les Xarxes
Socials d'ERC Quart però tot i així
us en volem fer 5 cèntims dels punts
que considerem més importants:
Els dos partits que signem aquest
pacte ens comprometem a complir
tots aquells punts del programa
electoral que tinguem en comú, ja
que hem constatat amplies coinci-
dències programàtiques.
En l'àmbit de responsabilitats Arnau
Benac agafarà la regidoria d'Entitats
i Josep Roura la de Salut i els acords
de govern es prendran, previ debat,
amb llibertat de vot.
Ja en l'últim punt, vam voler que
aquest pacte es pogués explicar en
aquest Celrè perquè tot el municipi
en pogués estar al corrent. Firmem
els dos integrants del GM d'ERC
Quart: Josep Roura i Arnau Benac
Inauguració:
Exposició d’Eulàlia
Oliver Manen
El dissabte 26 de setembre es va
inaugurar la mostra de ceràmica
Mirades a Través. “Tot es mou, tot
canvia, res no és segur, tot penja
d’un fil ” de l’Eulàlia Oliver Manen.
Quan et poses a pensar des de zero
el que acabarà sent un conjunt
d’obres que seran mostrades en
una exposició, van fent-se presents,
conscient o inconscientment, les
experiències que has anat acumu-
lant i ho fan potser amb més força
les del passat pròxim.
Des de fa ja molt temps, la porce-
llana és la meva matèria de treball.
Ara he cercat una mirada diferent
de l’habitual, aprofitant dues de les
seves característiques que sempre
m’han fascinat: el seu color blanc
pur i la seva translucidesa. La llum
travessant la porcellana fa que el
seu blanc pur i fred, esdevingui
menys blanc i es torni càlid. Formes
abans poc visibles prenen ara
protagonisme. La repetició d’ele-
ments que tenen una base comuna,
“sempre el mateix, sempre diferent”,
componen les obres que es presen-
ten en aquesta exposició.
És l’onzena mostra en el marc de
col·laboració entre l’Associació
Ceramistes de Catalunya, iniciada
l’any 2018. La propera serà a finals de
novembre de la mà de Ramon Fort.
Noves peces
d’exposició al Museu
Amb la voluntat d’explicar mi-
llor la bòbila de can Ginesta que
actualment acull el Museu a partir
d’aquest novembre es podrà veure
un nou espai expositiu a la planta
baixa amb les peces originals que es
fabricaven a la bòbila, acompanya-
da amb documents explicatius.
Aquest nou espai serà possible
gràcies a la col·laboració d’en Pere
Ginesta Falgàs, darrer membre de la
nissaga familiar que hi va treballar.
Fotografia: darrera cuita de la bòbila
realitzada el dia 1 de juny de 1995.
Fons Museu de la Terrissa de Quart
procedent de Pere Ginesta Falgàs
El Museu de la Terrissa
de Quart participa en
un projecte de recerca
Greyware
“ Transformaciones en el uso de
cerámica utilitaria de cocción
reductora: una aproximación
diacrónica y social a los modos
de producción y consumo''
L’estudi ha estat subvencionat pel
Ministerio de Ciencia e Innovación
dintre de la convocatòria 2019 de
“Proyectos de I+D+i”, tindrà una du-
rada de tres anys i està dirigit per la
Dra. Esther Travé, professora de la
Universitat de Barcelona i membre
del Grup de Recerca d’Arqueologia
Medieval i Post-Medieval (GRAMP.UB).
En aquest acte de presentació
donarem a conèixer de manera
divulgativa les línies generals de la
recerca que es desenvoluparà en els
propers anys. El projecte es centra
en l’estudi de la ceràmica comuna
d'obra negra. La seva cronologia és
especialment àmplia: apareix en
contextos protohistòrics i prero-
mans i perdura al llarg de l'època
moderna i el període contemporani
fins a l'actualitat. En un context de
consolidació de l'arqueologia me-
dieval i postmedieval, l'estudi
Darrera cuita de la bòbila
Capturada el 1-6-1995. Fons Museu de
la Terrissa de Quart procedent de Pere
Ginesta Falgàs
Entrada del Museu de
La Terrissa de Quart

37
36
d'aquest artefacte constitueix un
element valuós per a l'anàlisi dels
processos de transició entre la
societat medieval i moderna, i de la
permanent correlació canviant en
termes històrics entre camp i ciutat.
En aquest sentit, cal formular múl-
tiples preguntes en relació amb els
processos de transició entre períodes
històrics per tal de comprendre el
procés evolutiu d'uns productes àm-
pliament estesos i que són altament
reveladors de les característiques de
les societats que els han utilitzat, si
s’analitzen de la manera adequada.
Per això, els objectius de recerca del
projecte giren entorn de tres eixos
principals: l’anàlisi de materials
arqueològics, el desenvolupament
metodològic i l’anàlisi històrica.
La presentació serà el dissabte 14
de novembre a les 18h i per raons
de sanitat serà de forma virtual, a
través de la plataforma:
eu.bbcollab.com
i s’emmarca dintre de la programa-
ció de la Setmana de la Ciència de
Catalunya 2020 i de la campanya
SOMCULTURA del Club de Cultura
del Patronat de Turisme Costa
Brava Girona.
setmanaciencia.fundaciorecerca.cat
somcultura.costabrava.org
Quart, terra que
inspira
Ambl’objectiudeferunreconeixe-
mental’entornialarealitatdel
municipi, l’AjuntamentdeQuartha
creatlasevapròpiamarca:“Quart,
terraqueinspira”.Aquestamarcaés
representadaperunaimatgegràfica,
queneixsotalespremissesd’Artesa-
nia,TerritoriiProximitat.
Elscolorscorporatiusdelamarcai
delsdiferentselementsquelacom-
ponen,tenenvinculaciódirectaamb
elmunicipi:elscolorsterrossosiver-
mellososfanreferenciaalavinculació
directaqueteelmunicipideQuart
ambelpassatipresentterrissaire,que
encaraperduraal’actualitat, mentre
queelsverdosos,recordenqueels
nuclismenyspoblats(Montnegrei
St.MateudeMontnegre),estroben
immersosenelmassísdelesGavarres.
Tenirunaidentitatvisualdelmunicipi
ambvalorspropisiqueconnectiamb
elsnostresveïnsiveïneshaestatel
motiuprincipalqueenshaportatala
sevacreació.Elconsistoriestavabus-
cantunamarcadiferenciadora,que
expressésart,naturaihistòria,però
sobretot,unamarcaqueemocionii
queensfacisentirorgullososiorgu-
llosesdeviureaQuart,tenintsempre
dereferènciaquinhaestatelnostre
recorregutatravésdeltemps.
Lamarca“Quart,terraqueinspira”
buscapresidirlesreferènciesdelnos-
tremunicipienelsseusactesienels
seusescrits,jaquevolemqueelnom
delnostrepoble,vinculathistòrica-
mentalaterraialfang,presideixide
formaincontestable,ialhorainspirials
nostresvilatansivilatanes,asentir-s’hi
identificatsid’aquestamanerapoder
tenirunfonamentsòliddeprojecció
capalfutur.
Subvenció Fons de
Cooperació local 2020
Dins de la convocatòria de sub-
vencions corresponent AL Fons de
Cooperació Econòmica i Cultura
d’aquest any 2020, la Diputació de
Girona a atorgat a l’Ajuntament de
Quart una subvenció per un import
total de 96.950,48 €.
Aquestaquantitatesdistribueixen
diferentsapartatsiperconceptes
diferents.Concretamentesdestinen
79.494,55€almantenimentisub-
ministramentd’energiaelèctricade
l’enllumenatpúblicidelsedificis
municipals.Elsaltresconceptesco-
rresponentalfinançamentd’activitats
culturals(14.028,45€),al’arranjament
decaminspúblics(1.400,00€)iano-
vestecnologies(2.027,48€).Aquests
importscontribueixenalfinançament
municipalidesd’aquíagraïmelsuport
ilacol·laboraciódelaDiputació.
Projecte “Creixem” per
a la promoció local:
La petita i mitjana empreses està
vivint moltes crisis alhora i les
conseqüències de la Covid 19 han
suposat situacions molt complica-
des. Tot i així, molts petits comerços
lluiten cada dia per sobreviure al
moment econòmic tan difícil que
ens ha tocat viure, a més de la forta
competència que existeix en el
mercat: compra en línia, centres
comercials, anar a una altra ciutat,
etc. Pel municipi de Quart, el petit
comerç és un testimoni d’alt valor
històric i una part fonamental del
patrimoni del nostre territori.
Ara més que mai, s’ha d’apostar per
un model de comerç de qualitat
tant pel que fa als productes, com
pels serveis que ofereixen, amb la
màxima professionalitat.
En aquest sentit, per tal de contribuir
en la millora de la situació que viuen
les empreses, el comerç de proximitat
i els/les autònoms/es del nostre po-
ble, ha resultat convenient crear unes
accions que repercuteixin en:
• Ús de les noves tecnologies i
comunicació per fer créixer
el negoci.
• Millorar el servei dels hostalers
del municipi a través de produc-
tes de qualitat i exclusius.
• Potenciar l’activitat terrissaire
del municipi com a motor de
promoció local.
La nostra meta és mantenir el vigor
del petit comerç i contribuir a la
garantia de la seva supervivència per
tal de desenvoluparelteixiteconòmic
isocialdelnostremunicipi.
Per això, el compromís com a Ajunta-
ment és acompanyar als comercials,
empresaris/es i autònoms/es a adap-
tar-se als canvis existents i aprofitar
les noves oportunitats per dirigir el
negoci. D’aquí va sorgir:
La selecció de les accions formati-
ves dirigides a autònoms, empre-
saris i propietaris del petit comerç i
d’hostaleria ha sigut:
• Construeix una Estratègia de
Comunicació Efectiva
• Fes-te visible a Internet
• Tot el que has de saber sobre
Instagram
• Monogràfic de la Cervesa
• Monogràfic sobre el mon del Vi
• Curs de Barista de Cafè
• Curs de de Barista Latte Art
Per altra banda, estem treballant
per expandir la identitat terrissaire
per tot del municipi i que aquesta
quedi reflectida en els nostres esta-
bliments de proximitat.
Així doncs, el nostre primer pas és
que els establiments hostaleres del
municipi puguin disposar d’una
sèrie d’estris exclusius de ceràmica
per tal que presentin els seus pro-
ductes als clients. D’aquesta forma,
l’àmbit hostaler del municipi de
Quart adquireix una imatge singu-
lar, diferenciada i atractiva. I a més,
estan exposant la vessant cultural
del nostre territori i promocionant
els estris exclusius de ceràmica que
estan venda a les empreses terris-
sers del municipi.
Des de l’Àrea de Promoció Econò-
mica soms conscients que la con-
secució d’aquests objectius exigeix
una continuïtat d’accions i un
esforç més ampli que el descrit. De
manera que cal apostar per crear
actuacions en aquesta línia, que
contribueixin a preservar un pa-
trimoni que és de tots i a estimular
l’economia i l’emprenedoria local.
Per acabar, cal comentar que per
desenvolupar aquest projecte se’ns
ha concedit una subvenció per part
de la Diputació de Girona.
Quart, ara més que mai:
Terra que inspira.

39
38
Amb el nostre comerç,
ARA MÉS
La Campanya per incentivar la
compra local “Amb el nostre
comerç, ARA MÉS” neix a partir de
les conseqüències que està patint el
comerç municipal a nivell socioe-
conòmic provocat per la COVID-19.
Amb l’objectiu de fidelitzar als
clients i apropar el petit comerç
local a la ciutadania del municipi,
l’Ajuntament de Quart va posar en
funcionament, del 15 de juny al 15
de juliol, la campanya de promoció
i dinamització comercial “Amb el
nostre comerç, ARA MÉS”.
Els principals beneficiaris han estat:
• Els comerços, empreses i mar-
xants del mercat setmanal que
s’han adherit a la campanya. Un
total de 34 establiments. Les
avantatges han estat, per una
banda, l’afluència d’un major
nombre de clients als seus esta-
bliments, i per altra banda, ser
els beneficiaris últims dels 20 €
de vals regal repartits als clients
que van aconseguir omplir la
butlleta de participació.
• La pròpia gent del municipi.
Els qui han participat ha gaudit
d’uns obsequis atractius: la bos-
sa tèxtil XL amb el nou logotip
del municipi i el val de 20 €,
provinents dels vals regal, per
ser utilitzats als establiments
adherits.
L’èxit d’aquesta promoció comercial
resideix en els següents dades:
• El nombre de comerços adherits
supera les expectatives inicials.
• L’existència de diversitat de
sectors empresarials i comercials
adherits a la campanya. S’han
considerat el sector alimentari, el
sector de la restauració, el sector
terrisser, els establiments de
perruqueria i estètica, la farmà-
cia, l’estanc, la benzinera i els
marxants del mercat setmanal.
• Els establiments han lliurat un
total de 2840 adhesius entre
la població del municipi de
Quart. Aquest concepte reper-
cutit indica que s’han realitzat
2840 compres superiors a 20 €,
generant un volum de compra
mínim global de 56.800,00 €,
que els ciutadans del municipi
han aportat a l’economia direc-
te local.
• En relació als obsequis a la
població participant, des de
l’Ajuntament de Quart, s’han
distribuït:
• 133 vals de bescanvi per un valor
de 20 € per gastar als establi-
ments adherits, és a dir, un total
de 2.660,00 € que hauran entrat
directament a l’economia local.
• 151 bosses tèxtils amb el nou
logotip del municipi.
Per això, donem les gràcies a totes
les persones que han fet possible el
bon terme d’aquesta campanya, per
l’ajut que ha representat col·labo-
rar a mantenir el treball local i el
desenvolupament del municipi
en aquests moments tan difícils.
També cal comentar que se’ns ha
concedit una subvenció per part de
la Diputació de Girona destinada a
aquesta campanya.
Des de l’Àrea de Promoció Econò-
mica apostem per dedicar esforços
en aquesta direcció, per tal de crear
vincles que permetin contribuir a la
oferta actual de serveis i així poder
estimular l’economia i l’emprene-
doria local.
Educació
El projecte pati de cicle superior del 9d4t
Aquest curs, per mesures de COVID, ens ha tocat un pati diferent als altres
anys: és la zona del davant de la nostra escola. No tenim tantes coses com l’any
passat però estem fent un projecte perquè ens agradi cada vegada més. Ens
vam reunir en Assemblea els diferents alumnes amb els mentors, per parlar
de quines sensacions tenim i com volem que sigui aquest nou pati. Vam veure
la importància de tallar el carrer i així evitar la circulació de cotxes. Cada dia,
col·loquem unes tanques que no permeten l’accés de vehicles i així estar més
segurs. També, durant els primers dies d’estar en aquest nou pati, alguns cotxes
continuaven aparcant a la zona de sorra com sempre han fet. Vam crear unes
notes que deixàvem amablement a cada cotxe per avisar al conductor que
durant una hora determinada del matí, no es permetia l’aparcament en aquella
zona. Ha funcionat molt bé ja que ara, són poques les vegades que trobem un
cotxe aparcat dins la zona de joc. Així mateix, hem anat decidint entre tots, que
la zona de la vorera del costat de l’escola serà per anar amb els patinets i els
monopatins. La carretera serà per als jocs de pilota, com per exemple: futbol,
mata conills, bote bote,... Hi haurà un espai artístic on poder pintar amb guixos
a terra i també per dibuixar-hi jocs com la xarranca. En un futur, visualitzem
poder tenir una zona de picnic on poder seure per parlar, pintar o llegir un
llibre. Hem comprat uns tendals perquè ens facin ombra i és un bon lloc per
esmorzar i no passar calor. Els podem posar i treure i així depenent del temps
que fa ho decidim i evitem que es facin malbé. Ens agrada poder sortir fora
de l’escola i tenir aquest pati especial per a nosaltres. Poc a poc anirem fent
d’aquest espai, un nou pati ben acollidor per poder jugar-hi cada dia.
Alumnes d’Eureka 5è 9d4t
Escola 9de4t
Contacte
972 46 83 44
C/ Mas Ferriol, 1-3

41
40
Els rodolins de la tornada a l’escola
Cicle inicial de l’Escola Santa Margarida

43
42
Un 2020 ben complicat... per l’ampa i per tots!
Com cada final i principi de curs, l’AMPA s’enfronta a un període de tanca-
ment de curs i preparació del següent. Al maig-juny ens vam trobar que les
informacions sobre el curs 20-21 canviaven cada dia i cada cop ens genera-
ven més dubtes de com seria el curs i com s’havia d’organitzar.
Tota aquesta incertesa ens va portar a fer múltiples reunions poc resolu-
tives, perquè un cop preníem una decisió, llavors hi havia més canvis. Via
Meet i després al pati de l’escola, vam aconseguir poder resoldre temes
importants com:
• Lligar tot el procés de compra de llibres amb Comercial de Llibres Girona.
• Renovació i millora de la cuina del menjador: s’ha renovat el moble
d’utensilis de cuina, que encara era de fusta, per un d’inox. I s’ha canviat
la distribució dels espais per facilitar el servei i separar l’espai fred i calent
i per agilitzar el procés de neteja dels plats, gots i coberts.
• A darrera hora i ben entrat el mes de juliol, vam poder passar algunes
informacions d’extraescolars i d’inici de curs i no va ser fins gairebé a
setembre que no vam aclarir serveis tant importants com menjador i les
acollides, en els dos casos amb coordinació constant amb l’equip directiu
i amb l’empresa Tot Oci.
Finalment, aquest setembre es va poder iniciar el curs amb la major nor-
malitat possible i tot i que els primers dies va costar arrencar, els diversos
serveis que es gestionen des de l’Ampa s’han anat ajustant per aconseguir
un funcionament el màxim d’eficient.
Per tota aquesta situació, el passat 21 de setembre es va fer l’Assamblea
General del l’Ampa del curs 20-21, per primer cop, en format virtual i via
Meet. Agraïm la participació dels pares i mares que es van connectar i
també agraïm la tasca feta per la Junta sortint, encapçalada per l’Elisabeth
Pons, que deixa el càrrec de Presidenta i la Sandra Casañas, el de secretària.
La nova Junta està formada per l’Anna Turón que és la nova Presidenta, la
Lidia Hernando, la secretària i en Marc Serret que es manté en el càrrec de
tresorer. La resta de la junta som més de deu vocals i us animem a venir i
participar a la junta sempre que us vingui de gust. Sempre ens agrada que
recordeu... que l’AMPA som tots!
Ens veiem a la propera junta?
AMPA
Santa Margarida
Contacte
ampaquart@gmail.com
Entitats
Un curs escolar extraordinari
La COVID-19 ha fet que enguany engeguem un nou curs escolar molt
extraordinari, un curs que ha començat entre mascaretes, mesures de
temperatura, gel hidroalcohòlic, rentat de mans, grups bombolla o grups
estables, distàncies de seguretat... Mesures amb les que les famílies, l’escola
i els infants sembla que ja hem après a conviure.
Les noves necessitats davant la pandèmia han fet que des de l’AFA de l’Es-
cola 9d4t reforcem la idea de comunitat educativa. Amb aquesta comunitat
volem que la col·laboració entre les famílies, els alumnes i l’escola formi un
entorn educatiu on la informació i la comunicació siguin fluïdes, que per-
meti seguir construint el projecte educatiu de l’escola. Aquesta idea agafa
força quan les circumstàncies que estem vivint requereixen d’una major
interacció entre tots els actors.
Des de l’AFA de l’Escola 9d4t hem iniciat un seguit d’accions perquè la
comunicació i la coordinació amb les famílies sigui més efectiva. A inici
de curs es van realitzar unes enquestes per consultar a les famílies què els
semblaven les mesures que s’havien pres per encarar la tornada a les aules.
La resposta (a aquestes) va ser molt positiva, gran quantitat de famílies van
aportar la seva opinió, cosa que ens ha permès extreure prou informació
com per elaborar un document estadístic amb les dades que compartirem
amb les famílies pels diferents canals de comunicació.
Una altra iniciativa que s’ha dut a terme ha estat la de crear grups de What-
sApp per a cada grup estable de l’escola, que ha facilitat una via directa i
organitzada per a informar de qualsevol novetat referent a aquell grup i
que requereix comunicació amb les famílies. Aquests grups es gestionen
a través de l’AFA i els anomenats enllaços, que s’encarreguen d’enviar el
missatge a cada grup.
L'organització del menjador amb l’empresa que el gestiona també ha estat
una tasca on hem participat, juntament amb l’escola i la mateixa empresa.
Una reunió amb ambdues entitats va servir per poder establir les diferents
qüestions que afecten el menjador i les mesures de seguretat però, a més,
per ampliar les vies de comunicació amb la persona responsable. S’han
diversificat els canals per avisar quan un infant no farà ús del servei i s’ha
establert un protocol per informar les famílies si hi hagués alguna informa-
ció important a comunicar.
Amb tot, des de l’AFA, creiem que és important mantenir aquests vincles
i una xarxa comunicativa estable per tal de fer més fàcil la dinàmica de la
comunitat educativa, que ens ajudi a portar millor la situació a famílies,
infants, escola i els diferents actors que intervenim al projecte educatiu.
AFA 9de4t
Contacte
info@afanoudequart.cat

45
44
UE Quart
Contacte
www.uequart.cat
info@uequart.cat
972 468 805
No sabeu el que us trobem a faltar
Aquesta secció del Celrè periòdica ens permet expressar el que fa el club,
un feedback entre entitats locals i els quartencs. On expressem: les acti-
vitats, els projectes. Però tristament la normalitat, que teníem s'ha anat
esvaint des del passat mes de març.
Club Bàsquet Quart ha seguit actiu en les xarxes socials. A l'estiu va fer les
presentacions dels equips, jugadors i entrenadors que s'anaven incorpo-
rant als entrenaments. CB Quart seguint el protocol Covid-19, va iniciar la
temporada amb les mesures oportunes per poder gaudir del tan desitjat
inici de la nova temporada, dels primers entrenaments trepitjant el parquet
del pavelló. Els retrobaments entre jugadors i entrenadors, animaven
a pensar que ben aviat podríem jugar. Però els dies anaven passant i la
Covid guanyava terreny. Això va suposar adoptar mesures més rigoroses
de distància social, res de partits amistosos, habituals a la pretemporada
per anar agafant el ritme i estar adaptats per afrontar el calendari esportiu
de la temporada. De mica en mica arribaven tímidament, les dates d'inici
de les competicions i dels partits. El primer que va poder escoltar el xiulet
d'inici de partit, va ser l'equip sènior masculí EBA que va començar a jugar
a porta tancada, tant a casa com a fora, en la Lliga catalana i retransmetre
els partits on-line.
Aquest inici, tan preventiu. Fou el tret de sortida de la temporada 20 – 21.
Ens il·lusionava, perquè així i tot hi hauria competició. Tot i que una setma-
na després, se'n van anul·lar les competicions esportives. Equips, familiars i
seguidors, veien com s'aturava de nou, per tal ser responsables.
Però això no ens atura com a club, seguim amb ganes, entrenaments i amb
noves incorporacions al club. Com la mascota oficial i la imatge referent de
l'escoleta: Càntiquart, un simpàtic càntir de terrissa negre, vestit amb els
nostres colors de club. Desprèn alegria i optimisme, i amb la seva mirada
convida que li demanis la pilota i que comenci el joc.
El mateix que volem expressar en aquest espai: Encara que estiguem sense
competicions oficials, que el pavelló estigui buit i en silenci a l'espera que
la pilota torni a botar. Segurament serà un temps llarg i difícil, però el partit
que de veritat importa està en joc des de fa mesos i només hi ha un final,
La victòria vs Covid. Siguem responsables, juguem com un equip i ben
aviat tornarem a allò que tant enyorem... gaudir de l'espectacle que propor-
ciona l'esport. En el nostre cas, el Basquet.
Molta força, avui i sempre a tots!
Fins ben aviat
CB Quart
Contacte
basquetquart.wixsite.com
coordinaciocbquart@gmail.com
972 46 87 11
Prevenció i responsabilitat
És d'interès comú reactivar l'activitat esportiva amateur i de formació, emu-
lant l'esport d'alta competició però sense els mitjans d'aquest, es pretén
garantir la competició de base lliure de contagis.
Aquesta decisió no està exempta de riscos ni de responsabilitat per con-
tagis d'un virus -Covid 19- que no coneix fronteres i amb un alt potencial
i extensiu efecte de contagi que va propiciar la declaració de pandèmia i
l'activació de mesures excepcionals, com ho ha estat l'estat d'alarma, que es
va alçar sense que s'hagi resolt la malaltia vírica ni encertat en la seguretat
dels mecanismes de protecció i prevenció.
Cal valorar l'eventual acció de responsabilitat per contagis a dos principis
generalment presents en l'acció de responsabilitat i que poden consti-
tuir-se en font i títol d'imputació en la responsabilitat per contagi, aquests
són: el principi de precaució o cautela i el principi de prevenció, sent el
factor que els distingeix el de la concreció del risc.
Serà el principi de prevenció el que fracassa i és continuista enfront de
responsabilitat quan davant d'una situació de risc cert no s'hagin adoptat
les mesures de vigilància i previsió necessària per a evitar el risc.
S'ha optat pel principi de prevenció. Per això s'ha establert un protocol
amb un reglatge de mesures amb què es pretén evitar el risc, sense que hi
hagi certesa que les mesures preventives puguin excloure el risc de contagi,
quan el prudent i recomanable hagués estat aplicar el principi de precaució
i cautela i suspendre l'activitat esportiva fins que pogués garantir-se el seu
exercici de l'activitat lliure de contagi.
Assumint que s'ha optat pel principi de prevenció, la responsabilitat
derivarà de l'incompliment de les mesures preventives establertes en el
protocol que integra un conjunt de mesures conciliades pel Consell Supe-
rior d'Esports i la Generalitat en matèria de sanitat, d'obligada aplicació per
a les competicions organitzades per la Federació Catalana de Futbol, en
totes les categories des de prebenjamins fins a equips aficionats, consi-
derades d'àmbit no professional (juvenil, cadet, infantil, aleví, benjamí
i prebenjamí, amb una sèrie de consignes, la sort de les quals no sols de
compliment, sinó d'efectivitat està per veure.
Si hi ha incompliment de les mesures preventives, hi haurà responsabilitat
jurídic-disciplinària de l'infractor i si malgrat el compliment de les mesures
es produeix el contagi, hi haurà responsabilitat dels que van decidir activar
una competició no professional, sense poder garantir la salut dels partici-
pants en la mateixa ni les conseqüències extensives del contagi?
El temps dirà. Salut i molta sort per a tots.

47
46
Els pastorets de les Gavarres
Estem confitats! Nadal 2020
26.12 a les 19 h 27.12 a les 17 h – Local Social de Quart
Són temps difícils, estranys i incerts. I segurament per això ens cal, més que
mai, no perdre les tradicions que ens arrelen a la nostra cultura, que ens
apropen als nostres éssers estimats i que ens fan sentir l’escalfor d’allò que
és conegut.
Així que, si les condicions sanitàries ens ho permeten, aquest Nadal, per 8é
any consecutiu, l’associació de teatre amateur Q-Art i Acció! vol ser-hi més que
mai. Entre fum i purpurina i amb grans dosis d’alegria i il·lusió volem fer-vos
passar una estona d’allò més entretinguda entre àngels, dimonis i pastors.
Satanàs: Ep, ep, ep... No tant de pressa! Em sembla que abans hau-
ríem de parlar de les condicions de l’intercanvi, no us sembla?
Ramon: Què vol dir?
Satanàs: Bé, crec que jo tinc una cosa que vosaltres voleu i vosaltres
teniu una cosa que jo vull (assenyala el sac amb l’Estel)
Manel: No us el podem pas donar!
Satanàs: Entenc. Bé, doncs la vostra estimada Mercè vindrà d’excursió
amb nosaltres, oi, reina?
Voleu saber com acaba aquesta història? Veniu a veure’ns el dissabte 26
de desembre a les 19h o el diumenge 27 a les 17h al Local Social de Quart.
L’entrada és gratuïta, però si us fem passar una bona estona, deixeu-nos la
voluntat (taquilla inversa).
Per assegurar un correcte control de l’aforament, es podran aconseguir els
tiquets anticipadament a les dependències de l’Ajuntament de Quart. Tam-
bé podràs adquirir la teva entrada a la taquilla del Local Social el mateix dia
de la funció, fins a exhaurir existències.
Q-art i Acció
Contacte
639 86 93 97
ITB
Un any més hem col·laborat amb l’escola Santa Margarida fent una ITB
(inspecció tècnica de bicicletes) prèvia a la sortida que fan els del curs de 5è.
Es tracta de fer una repassada a la bicicleta ensenyant‐los els punts bàsics del
manteniment i el seu bon funcionament, com son la pressió de les rodes, ajust
dels canvis, alçades de seients i bona col·locació de les manetes de fre, així com
fixacions dels elements, i en cas de veure una avaria recomanar de portar‐la a
un taller mecànic especialitzat.
Retrobament i curs atípic
Després de gairebé 6 mesos des de l’inici de la pandèmia, on l’únic contac-
te entre la família ritmiquera va ser només a través de les pantalles, per fi va
arribar el gran moment del retrobament.
A l’estiu, amb la mirada posada en l’inici del curs, els neguits, els nervis, tot
el treball realitzat per part de l’equip tècnic i la Junta directiva pel que fa a
les mesures necessàries, protocols, adequadament dels espais i materials,
gestió dels entrenaments, grups..., van ocupar gran part del nostre dia a dia.
Però per damunt de tot això, un sentiment en comú ens movia: la il·lusió. La
il·lusió del retrobament i de tornar a gaudir amb les nostres nenes i joves del
que ens agrada: La Rítmica!
Ha estat, com per a tots, un inici de curs atípic, marcat per totes les mesu-
res Covid, però no ens deixem enterbolir, i volem posar èmfasi en el gran
exemple que son les nostres nenes, amb el seu gran somriure i les ganes de
reprendre els entremetents, respectant totes i cadascuna de les mesures.
Sou molt grans! Així que a banda de les mesures necessàries, el que desta-
quem d’aquests primers dies son totes les boniques emocions viscudes, i
és això el que volem guardar en el record.
Aprofitem aquestes línies per donar la benvinguda a les noves famílies que,
aquest inici de curs, s’han afegit al club. Entre tots farem dels entrenaments
un entorn esportiu segur perquè les nostres nenes puguin continuar gau-
dint del que els hi agrada: LA RÍTMICA.
Som rítmica, som passió
l’Associació Esportiva
Rítmica Quart
Contacte
ritmicaquart@gmail.com
Quart de Volta
Contacte
quartdevolta4@gmail.com

49
48
Pinzellades
històriques
Després d’haver repassat els inicis
de El Carrilet en el Pinzellades ante-
rior repassarem una mica l’existèn-
cia d’aquesta línia de tren, la qual va
ser molt important pels habitants
del municipi de Quart.
En els seus anys d’existència El
Carrilet va esdevenir un element
essencial en la vida col·lectiva del
poble i va tenir una funció social
notable, tant pels habitants d’aquest
terme municipal com pel comerç i la
indústria dels municipis que unia.
Pels quartencs i quartenques aquest
mitjà de transport els servia per anar
al mercat, tant a Girona com a Cassà,
per anar al cinema o als balls i festes,
fins i tot per fer possible anar a treba-
llar a Girona i viure a Quart, fet molt
habitual en la nostra actualitat.
Tota aquesta vida social que va
deixar un record entranyable entre
els ciutadans que l’utilitzaven. Per
aquest motiu fins i tot li van dedicar
rodolins i corrandes, com aquest
titulat «El tren de Sant Feliu» que en
recorda el recorregut:
«Tant a l’hivern com a l’estiu, surt cofoi de Sant Feliu
i amb cendres de cenicero, ja arriba a l’apeadero.
El mira un pagès que llaura, passant pel pont de Ridaura
Fins que diu: aquí jo em paro, l’estació de Castell d’Aro.
Per un camp de sorra fina, ja n’és a Santa Cristina
i després, pitant, pitant, fa l’entrada a Font Picant.
Enmig d’una gran fumera, ja el tenim a Llagotera
i on veus cantines de llet és la parada d’Aclet.
Ben de pressa ara sí va, que l’esperen a Cassà.
Però no pot córrer en excés, que deu parar-se a Llebrés.
Com qui menja galetilles, s’atura un xic a Llambilles
i amb un segon de retard ara és al poble de Quart.
Guaitant per la finestra, veus que som a la Creueta
i al cap de ben poca estona ja arriba, per fi, a Girona.»
Extret del llibre “Quart. Natura,
Història i Artesania” de Miquel Pairolí
Us ha agradat conèixer quest rodolí que recorre el tra-
jecte del Carrilet? Segur que a molts de vosaltres us du
molts records. Doncs no us perdeu el proper Pinzellades!
De ben segur que hi hauran noves i sorprenents pinzella-
des de l’existència d’aquesta línia ferroviària.
Vols explicar-nos algun fet històric o d’interès d’algun
dels nostres cinc veïnats? T’interessa algun tema en
concret del municipi? Doncs no ho dubtis, fes-nos-ho
arribar a:
pinzellades.quart@gmail.com
Pinzellades 19: Rodolins de “El Carrilet”

Celrè. Revista Municipal.108

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Celrè. Revista Municipal.108

Similar to Celrè. Revista Municipal.108 (20)

Celrè. Revista Municipal.108