Programa festa major Juneda 1980

217 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
217
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa festa major Juneda 1980

  1. 1. 11f,ÍJtf¡DIES 29, 3o i 31 DAGOSTi i 2 DE SETEMBRE
  2. 2. Quan el mes dagost apareix a les fulles del calendan, una excla-mado barrejada de sorpresa i dalegria, es fa comuna entre tots els june-dencs:| ¡ SI JA SOM A LA FESTA MAJOR!!Aquesta expressió no és altra cosa que una mena de toe dalertaque fa tot el veinatge, la qual cosa no vol dir mes que ja ha arribat lhora¿iniciar els preparatius per la gran diada ja no massa Uunyana.Com cada any, cal tenir-ho tot a punt peí moment esperat.Les millors robes peí bon vestir, les viandes mes exquisites, elsfruits mes selectes i deleitosos, i que no hi manquin "les orelletes".Totes les coses de les llars serán també objecte daíencions, pertal dordenar-les i possar-les al seu lloc amb ordre i pulcritud.No cal dir que sorganitzaran tota mena dactes tant dordre cíviccom religios.Esports, Uuits espectacles, drics de campanes, cercaviles i totaquest reguitzall de coses que van encaminades en donar a la festa lamáxima esplendorositat.Lengarlandament de carrers i places, serán els signes que mes ex-terioritzin aquesta festa gran o major.Es per aixó que fan uns anys, la Comissió de festes havia creatmena de concurs de cara al veinatge, per tal de premiar a aquells que mi-llor havien guarnit les seves facanes.Degut a que aquesta idea no va arrelar amb la mesura que es pre-tenia, enguany no sha cregut convenient el celebrar-la.Aixó no vol dir que cal deixar de guarnir els nostres balcons i fi-nestrals, amb tot aquell bé de Déu de vistoses plantes que son cultívadesamb molta delicadesa a totes les nostres llars, ja que aixó ajuda com sa-bem a fer mes Huida i acollidora la nostra Festa Major, de la qué tots ensgaudirn i també aquells que hi venen de fora.Voldríem que enguany, com sempre, poguer-la celebrar dins da-quest caire dalegria i joia que és el que desitja per a tothom la Comissióde Festes.Juneda, agost de 1980P. B.B.
  3. 3. Entrevistaiiinli elSr. Itatlle de la VilnEncara que les sessions plenáries que porta a terme el Consistori Municipalsiguin publiques, estimem com una mena de deure, de tots els anys per aqüestes da-des de la nostra Festa Major, el fer arribar al veinatge, els projectes i les tasques queel nostre Ajuntament té entre mans. Per aixó ens adrecem al Sr. BatUe, En AntoniPeguera per fer-li unes quantes preguntes, per tal dassabentar al veinatge daquellescoses que considerem una mica de tothom. Eli molt gentilment ho ha vist amb bonsulls i ens complau en el nostre deisg.
  4. 4. — Sr. Batlle, segons el seu punt de vista, qué és el que considera mes dinterés per lapoblació, de tot el que ha realitzat PAjuntament entre aquest any que va de Tunafesta major a laltra?— Bé, cal reconeixer que sempre hi ha coses que revesteixen mes interés queunes altres. Encara que no siguin moltes ni importants les coses que hemanat realitzant, potser caldria fer destacar la formalització del traspásdaquells terrenys que shavien adquirit per al Centre de Subnormals i Fente-sa entre tots els que hi havien contribuit.En segon Uoc, el traspás a lAjuntament de FAdministració deis camins vei-nals i fonalment, encara que no sigui una obra acabada, el puguer suprimirel pas a nivell de lestació, amb la solució dun camí per davall del pont dela via, sempre amb una bona entresa entre lAjuntament i la RENFE.— Ens podria dir les dificultáis mes serioses a les quals ha calgut fer front?— Si em permeteu diré que "Fempenyer el carro" dun ajuntament com eldel nostre poblé, no és una tasca massa lleugera. Sempre sorgeixen greus difi-cultáis no gens fácils de donar-les-hi solució rápida i encertada. Els proble-mes sorgeixen de tot tipus: huma, moral, material, económic i especialment,aquells relacionáis amb Fadministració oficial o extraoficial, els quals sem-pre esdevenen lents i laboriosos.Sembla que hi ha molts projectes, alguns ja iniciáis; daitres amb perspectiva de rea-litzar-se dontre de poc, particularment; quins voldria es realitzessin per amunt detots?— No cal dir que la meva satisfacció i la de tots els companys de Consistorifora de que es poguessin dur tots a bon terme i com mes aviat millor. Encaraque, com hem dit abans4 son moltes les dificultáis de tota mena que calafrontar. Malgrat aixó, cree que el mes important per Juneda avui, fora quefunciones ben aviat la doradora i depuradora de Faigua potable, lo qualsuposaria una bona millora a la salut pública. Després que es realitzés Fobradel nou coljegi Nacional per tal dafavorir el camp de Fensenyament i final-ment, donar continuitat a la pavimentació de carrers i pleces que encara noho están.— Aprofitem aixó que acaba de dir, per preguntar-li: de quina forma va dur-se a ter-me la pavimentació del carrer Roger de Lluria, realitzada darrerament?— Aquesta obra va fer-se amb el sistema que sen diu Obra Comunitaria, talcom ja van fer-ho a la Costa. Son els veins els que la realitzen, com ells fos-sin els empresaris, i lAjuntament hi col.labora amb un percentatge del costde lobra, i amb el seu assessorament.— Per finalitzar, voldria afegir quelcom per la seva part que cregui convenient?— Si, voldria dir que, com a batlle de Juneda, vaig sentir molta satisfaccióel dia de Pincendi del "Porvenir" per la solidaritat i la prova dhumanismeque va saber donar el poblé, és a dir, els seus veins. Es veu ben ciar que elsjunedenes saben ajudar-se dins les seves contrarietats i ho saben fer tambéquan hi ha motius de joia i alegría, com aquella segona diada de la Cassola deTros, en la qual la gran familia junedenca va saber sentar-se plegada per dis-frutar de Palegria que es desboradava per tot arreu.No voldria finalitzar sense desitjar per a tothom una molt felic i bona FestaMajor.
  5. 5. Honorable Presiden!:SOAt-HI!Sha parlat sobre la capacitat de racció deis catalans després de cada una deles ensopegades que sovintegen en el nostre passat; sha insistit, com déia Vicenc, enque a lendemá de cada una de ¡es derrotes históriques, que podrien haver deixat bal-dat el poblé mes encimbellat, els catalans ens llancem amb ardor a leina i la feina, pertal de recuperar la situació material i la base espiritual que facin possible la tan anhe-lada renaixenca política. Sóm capacos, ben aviat, de produir riquesa per a tots, reno-var els conreus, crear noves industries, obrir rutes comerciáis; som capacos, també, demantenir dret i costums autóctons, desenrrotllar art i cultura origináis, normalitzarlús de la nostra llengua. . .; pero quan anem a assolir cotes de poder, quan pensemautogovernar-nos, unes forces estranyes de lexterior semblen impedir-ho i un core dedesunió interior sembla paralitzar-ho.Fins ara no hem sabut com superar aquesta situació; no hem sabut, símple-ment, gaudir de la nostra sobirania; i la plenitud de la renaixenca ha quedat estronca-da perqué la manca de centres de decissio suposa un retroces en tots els camps. Eshora ja, creiem, de trencar aquest malefici i de que la Generalitat assoleixi plenamentel que sha reconegut en el nostre Estatuí: perqué ara, amics, ens trobem exactamenten la tercera fasse del desenvolupament de la nostra Comunitat diferenciada.Fa uns anys, els quaranta famosos, Catalunya, vencuda i humiliada, retornaa la seva hora zero i, una vegada mes, el treball febrós i continu, fou capa? de guarir
  6. 6. les seves ferides. I vosaltres, amics junedencs, heu vist aflorir noves fonts de riquesa,—la mecanització agrícola, la fruita, les granges,. . .— en tant que a les zones urbaneses renovava lempenta industrial i mercantil característica: és el que alguns assenyatsen deien aleshores: "fer país". Al mateix temps, uns aquí i els altres allá, procuravenmantenir encesa la flama de la nostra personalitat, promovent estudis extraoficialsseriosos, esbrinant el nostre passat per tal dassolir una base cultural que faria possiblela nostra recuperació histórica.Es conegut, per citar un exemple, com a Barcelona, en el nostre raconetdambient Ueidatá, les figures mes prestigioses del país destilJaven els seus coneixe-ments mes diversos, amb lesperanca dun ressorgir no massa llunyá. I recordó, ara,la conferencia col.loqui que fa mes de vint anys sostinguerem amb un jove intel.li-gent que venia a propugnar alió de "fer país" i ens halagava afirmant que les comar-ques de ponent eren la reserva espiritual que Catalunya necessitava peí seu redreca-ment. I avui, aquell xicot daleshores, és el President de la Generalitat de Catalunya.Eli, lHonorable, coneix mes que ningú les fases daquesta renaixenca nostrapero ell sap també, mes que ningú, les dificultáis ; i també, suposo, els camins per aesbandir-les. Ens ha promés aixecar Catalunya; pero senten que cal lesforc de tots,deis que el votaren i deis que no, perqué tots som catalans i en aquesta hora supremade restablir les nostres institucions cal fer pinya entorn de qui les encarna. Cada úamb el seu punt de vista; cada partit amb la seva opinió; cada comarca amb la seva il-lusió, pero tots amb la mirada fita a Pobjectiu comú que és Catalunya.Sabem que les coses es retrassen perqué no és fácil montar un Estat dunaestructura autonómica nova i mes quan alguns safanyen en posar través a les rodesper a mantenir llurs privilegis. Pero cree que cal teñir confianca en els nostres repre-sentants, tots ells dun historial repte i sincer; cal renovar el caliu de les nostres cosesper allunyar la fredor amb que alguns shan escudat.Certs companys de professió, mestres i professors, decebuts peí reirás quesuposa el traspás a la Generalitat de les competéncies densenyament insinúen ja unreticent: ens en sortirem? Lany 77, diuen, haguerem de retrobar la Generalitat; el78, calgué redactar la Constitució; el 79, aprovar lEstatut i el 80 elegir un Parlamenti un Consell Executiu. Bé, tot aixó ja ho tenim. . . i ara, qué?. . . Una vegada mes, esparla de linfadigable mosqueter del front madrileny que és el Sr. Roca i Junyent haaconseguit un acord polític amb el Sr. Ministre per tal de descongelar aquell traspástan esperat i transcendent; el proper curs, dones, tindrem, jo ho espero, novetats deles bones. Perqué, entenguem-nos, si tenim lensenyament, podrem, de veritat, ajudaral desenvolupament de la personalitat de les noves generacions, dacord amb el nostretaranná; que aixó és educar: forjar homes capacos de conviure amb pau, justicia i lli-bertat, decidits a resoldre els greus problemes de tots els ordres que flegelJen la hu-manitat, al menys en el triángle étnic deis nostres amors.I després, si fem les coses bé, recuperarem altres competéncies, que faranpossible la plenitud del nostre viure de cada dia. Confiem: un deis trets mes caracte-rístics deis catalans és lesperanca; amb recel si voleu, pero sempre treballem amb vi-sió de futur; esperem, dones, com sempre hem fet, amb la il.lusió que a tots ens ager-mana, amb lesforcs que tots hem dofrenar; amb la voluntat de que tot és superable,si sabem dir com aquell que hem perdut: entre tots ho farem tot! I amb tots els res-pectes, al nostre Honorable President: Som-hi!J.VallsiBori
  7. 7. Actos KcliyiososDia 29 dagost de 1980. VIGILIA DE FESTA MAJORA les 7 de la tarda:Confessions.A 2/4 de 9 de la tarda:Sant Rosari i Cant de la Salve.A les 9 de la tarda:Missa vespertina.Dissabte, 30 dagost lA les 12 del migdia:Missa concelebrada. Sermó panegíric a carree del P. Miquel Colom iRosinach, caputxí junedenc.A 2/4 de 9 de la tarda:Pregada comunitaria.A les 9 de la tarda:Santa Missa amb la liturgia dominical.Diumenge, 31 dagost. Festa de SANT RAMÓN.A les 8 i 12 del matí i 8 de la tarda:Misses.Dies 1 i 2 de setembre, dilluns i dimarts.A les 12 del migdia i a les 9 de la vetlla:Celebració de lEucaristia.La MISSA - FUNERAL pels nostres difunts, traspassats des de la dar-rera Festa Major, es celebrará dimarts a les 12 hores.NOTA-No cal dir com el vostre sacerdot es complau en invitar-vos a tots i de totcor ais esmentats i tradicionals actes religiosos, pregant-vos la vostra partici-pado i desitjant-vos una felic, unida i pacífica FESTA MAJOR!
  8. 8. Kessfess Historiqucs lie Jiineikiufe M ,-&,^ ^ ^ * ¡SÉTal #Aquesí mot de La Canonada, potser sonará per a molts junedencs, especial-ment ais mes joves; com lespetec que fa un tret dun cañó dartilleria, Com moltsprou bé saben, no es tracta de res daixó. La Canonada no és altra cosa que una con-ducció daigua subterrania, la qual durant molí temps va ser la que servia per abastiren part a la nostra vila, daquest element de primeríssima necessitat.On és? Qui va construir-la? Com está feta? De quin temps data la seva cons-trucció?Evidentment que aquesta serie de preguntes, no podem donar-les-hi les res-postes prou satisfactóries que voldriem avui pero, si que confiem poguer-ho fer enaltres ocasions si aixó es fes factible.Aquesta obra, permeteu-me dir arquitectónica; mes o menys conservada,existeix encara avui.El passat mes dagost de 1979, un grupet damics junedencs, potser una micatafaners en volguer escorcollar entre aquelles coses ja mig perdudes pero, que conside-ren! patrimoni del comú de tot el poblé, vam entrar-hi, no mes amb lintent de volerposar a la llum de tothom certs aspectes daquesta magna obra.Aquesta Canonada, com he dit abans, és una conducció subterrania daigua,la qual es troba actualment inutilitzada.Molts recordaran tenia la seva sortida ais antics rentador públics, junt a ladesapareguda fábrica de sulfur del Chauvet. El lloc del seu neixement avui ja és unaincógnita.Passa per devall de lantiga carretera i de la via del ferrocarril, i segueix perdevall daqueU caminet que va fins al Molí de Baix. Continua peí mateix indret dunaltre caminet veinal, fins que aquest es creua amb un altre que baixa per lendrecáriade lera del Sepriá (Camí de les Borges), junt a la torre del Sr. Amado Santandreu(Cistellera). A partir daquest caminet, ja es fa intransitable. Es veu que seguía mesamunt, sempre amb direcció Est Sur-Oest. Unes obres de nivellació deurien destruir-la en part.Aquesta obra está construida de la següent manera:— La base está feta dunes grans pedrés dun metre i 20 cms. aproximada-ment, col.locades planes unes junt amb les altres.Al centre daqüestes pedrés, hi ha tallat un canaló duns 18 o 20 cms. de
  9. 9. Ampiaríaprofunditat i duns 12 o 14 cms. dampiaría, a mena de teula.— Unes parets laterals, també de pedra, no tota duna peca, amb una alturadun metre i 30 cms. daltitud, les quals están sentades damunt de la filera de les es-mentades que formen el solament. Lamplária entre paret i paret és duns 60 cms.— Sentades damunt daquestes parets laterals, com a coberta; hí ha unespedrés molt mes groses que les de la base. Son desiguals i aqüestes no están polides.Algunes son de mesures impressionants.Tota lobra com ja hem dit, va per davall de térra. No sabem tampoc si jaeslava així quan va construir-se o bé si aquest enterrament sha fet després.De les preguntes de qui i quan va construir-se; tampoc avui podem donarcap resposta que sigui digna de crédit.La gent, com a portantveu de la tradició, diu que van fer-la "els moros".Segons el meu criteri, no cree que fos realitzada aquesta obra durant la dominacióárab per dues raons: Primera, perqué lobra no porta cap mena de segell el qualpugui identificar lestructura propia daquesta cultura, encara que, com sabem, te-nien certa déria en la construcció de cañáis, céquies i conduccions daigua. Segona,perqué durant el llarg periode que va durar la seva dominació, la poblacio de TactualJuneda deuria teñir escassos habitants i, per tant, és probable que laigua la cerquessina daltres fonts com la del Renyé, la del Pó i daltres que hi havia a la rodalia.Liencant com una hipótesi, potser caldria mes aviat cercar les dades de la
  10. 10. •••*•• w¿?.Altura: 130 ctms.construccio daquesta obra vers les rodalies de la segona meitat del segle XV, épocaen que Juneda coneix una fase de certa prosperitat, la qual cosa podía moure a cercarun cabal mes abundós daigües, per tal de puguer abastir les necessitats que les esmen-tades fonts potser esdevenien insificients.Per certs documents que, afortunadament, encara es conserven a Parxiu mu-nicipal, sha pogut comprobar de que, les corporacions municipals havien tingut sem-pre molta cura de la seva conservado i neteja, per quines despeses tots els anys hi ha-via destinat un pressupost.Evidentment que la seva importancia va decaure quan Tambada de les aigüesdel Canal dUrgell, sempre millors i mes a Pabasjt del veinatge.Malgrat aixó, fins no fa massa anys; aquesta conducció encara hi circulavaIaigua i 1Ajuntament procurava mantenir-la mes peí servei que donava per la sevaconservado.No voldria cloure aquest escrit sense fer una crida a tots els junedencs per re-cordals-hi que tenim una obra de molta magnitud i no menys important i que havemheretat d"una época i duna cultura que ha estat el passat de la nostra vila. Aquestpassat daltres junedencs que ens van presidir, va esforcar-se perqué el nostre pobléesdevingués acollidor, gran i noble. Cal, dones, que respectem la seva memoria i totalió que ells ens han deixat.Pere Bellmunt
  11. 11. DIA24 DIUMENGEP E T A N C AIV TORNEIG INTERPROVINCIAL "VILA DE JUNEDA"la. EDICIO TROFEU PUJOL - SOLÉA CELEBRAR EN LES PISTES DE LA PLACA CATALUNYAEL DÍA 24 DAGOST DURANT TOT EL DÍALA PARTICIPACIÓ SERÁ DE 300 JUGADORSENTRE FEMINES I SENIORS
  12. 12. DIA27,DIMECRESAL CINEMA FOMENTPROJECCIO DE LA PEL.LICULA2a. DIADA CASSOLA DE TROS
  13. 13. DÍA 29 DIVENDRESa les 8 del vespre:Animada CERCAVILA, acompanyada duna gran carava-na, anunciant linici de la Festa Major.ales 10 del vespre:A la pista Pare Alegria, interessant PARTIT dHOQUEIentre el Sícoris Club de Lleida i el C. Hoquei Juneda.Acte seguit gran FESTIVAL DE PATINATGE artístic pernens i nenes del C. H. Juneda.La vetllada será clausurada per lorquestra PALACE, queamenitzará un gran BALL.
  14. 14. DÍA 30 DISSABTEales 10 del matí:DESFILE de les Majorettes "GERMANOR" de Reus.ales 11 del matí:Gran MARATHÓN junedenca, a la qual podrá participar-hi tothom sense mesura dedats.a les 5 de la tarda:Al Pare dEsports Municipal, PARTIT DE FÚTBOL, en-tre els equips: C. F. Juneda i C. F. Tárrega, disputant-seun trofeu que ofereix lAjuntament de la Vila.a les 6 de la tarda:El molt Honorable Sr. Jordi Pujol, President de la Genera-litat de Catalunya inaugurará la Secció Arqueológica de laCasa de Cultura de Juneda.Tot seguit, a la placa de lesglésia, actuacio del Grup Musi-cal YURAS que interpretará música andina.a les 7 de la tarda:Cosos i Cucanyes.
  15. 15. DÍA 31 DIUMENGEa les lOdelmatí:Ais perxes de la Vila, interessant torneig dESCACS.a les 10 del matí:A les instal.lacions del C. Tennis Juneda, interessant CAM-PIONAT TRIANGULAR, disputant-se un trofeu cedit perlAjuntament de la Vila.ales 11,30 del matí:Segon MOTO-CROSS Junedenc.ales 12,30del matí:A la Pista Pare Alegría, actuació de lEsbart ALBADA deTárrega.a les 5 de la tarda:Al Pare dEsports Municipal, gran PARTIT DE FÚTBOLentre el C. F. Juneda i el C. F. Bellcairense, que disputaranun trofeu que ofereix la Cambra Agraria Local.a les 7 de la tarda:Vetllada INFANTIL, a carree del Club dEsplai, a la piafade lEsglésia.
  16. 16. DÍA 1 DILLUNSa les 11 del matí:A la piscina del Pare Municipal dEsports, CONCURS DENATACIO, disputant-se magnífics trofeus entre les cate-gories dinfantil i dalevins.ales 5 de la tarda:Al Pare Municipal dEsports, emocionant PARTIT DEFÚTBOL entre els equips: Agrupació de Veterans de Ju-neda i els Veterans de la Banca Catalana.En aquest partit la recaptació anirá a benefici dAPROMI.a les 7 de la tarda:Vetllada INFANTIL, a carree del Grup de Joves, amb unagran funció de CIRC. Actuará el Mag REIVAJ.
  17. 17. DÍA 2 DIMARTSa les 4,30 de la tarda:Gran CURSA CICLISTA peí tradicional circuit urbá.Hi haurá carrera per a cadets, infantils i de fémines.
  18. 18. AQUEST PROGRAMA HA ESTATEDITA T PER L AJUNTAMENTAMB LA COL.LABORACIO DE LACOMISSIÓDE FESTES.Imprés Servei - Dr. Combelles, 35 - Lleida

×