1. somacordmunicipal.blogspot.com som.acordmunicipal@gmail.com
número 5, abril 2015
Al butlletí…
1 Foto de grup
2 SOM poble blanc
3 Les “climenticones”
4 La dada
5 Alícia en el país de les
meravelles
6 Transparència?
7 Ole tu, ooole tu!
8 Dites ben dites
Foto de grup
Les “climenticones”
Bon dimecres de cendra amb la cremada del Rei Carnestoltes i la sardinada
popular. Una festa que tots i totes esperem cada any i que amb el pas del temps
s’ha convertit en una de les cites imprescindibles en l’agenda cultural del nostre
poble. Un aplaudiment per a la gent organitzadora !
SOM poble blanc
Els pobles mediterranis s’han
caracteritzat per la seva llum,
donada pel blanc de les seves
cases. Sant Climent no és ben bé
a primera línia de costa, però
molta gent encara deu recordar
que també ha sigut un poble
blanc. Només fa 40 o 45 anys
passejar per Sant Climent era
com passejar per Sitges, Eivissa o
Cadaqués. Però ja fa anys que
en nom de les tendències del
moment, de qüestions econò-
miques, de gustos personals o
simplement per canviar, es van
començar a construir cases
d’obra vista, o amb acabat de
formigó o qualsevol altre color.
Encara hi som a temps de
conservar, i potser recuperar,
l’aspecte mediterrani del nostre
poble. Algú s’imagina el pont de
Can Pinet d’un color diferent al
blanc, per exemple? Només cal
una mica de reflexió i cons-
cienciació de climentons i
climentones, serveis tècnics i
polítics. Potser no cal ni una nor-
mativa impositiva ( de norma-
tives en sobren). Només cons-
cienciar i recomanar.
761€2.997.474€ és el deute “viu” del nostre municipi a data 31 de desembre de 2014, segons
informa l’Ajuntament en el web municipal. Això vol dir que a cadascun dels habitants de
Sant Climent ens toca pagar 761€. Esperem que aquest deute aviat sigui “mort”.
Font: web ajuntament
La dada
Quina sorpresa al veure que estrenem poliesportiu però també noves goteres! És
evident que tot allò que siguin millores de les instal·lacions municipals és una bona
noticia per al nostre poble, però cal que s’exigeixi que els diners invertits, els diners
de tots, garanteixin una bona execució de les obres.
No puc deixar d’emprenyar-me! Continuen los obres arreu del territori tot just quan
s’apropen les eleccions. Quina casualitat, oi? Potser algun dia els governs seran
capaços d’entendre que, cada vegada més, la ciutadania volem polítiques del
dia a dia, i no la de deixar les “floritures” pel final de les legislatures.
Ens agraden les fotos de grup.
Aquelles fotos que
immortalitzen un moment on
tots i totes sortim en el mateix
pla i per tant amb el mateix
protagonisme. Potser perquè
posa de relleu la nostra manera
de fer política: fent pinya,
consensuant les decisions,
escoltant totes les veus, siguin
les veus més experimentades o
les veus més novelles.
Així treballem nosaltres, oferint
la participació de tothom,
reunint-nos, parlant i
consensuant molt, debatent i
argumentant. Ja fa temps que
treballem perquè això sigui així.
Des de SOM sempre hem apostat per la força del grup, que també és apostar per la força
individual de les persones. El grup ajuda, acompanya i fa que tot sigui més fàcil
Ens importa la forma d'arribar tant com el resultat. És la nostra manera de fer política. A
nosaltres també ens agraden les selfies: són simpàtiques, joves, fresques, en permeten
comunicar als nostres amics on som i amb qui som. Però ... és com tot, abusar-ne pot ser
contraproduent i pot esdevenir un spam a les nostres ja carregades xarxes socials.
Com és una selfie? És una foto on un "JO" en majúscula es posa al davant per sortir en primer
pla, i al darrere hi segueix la resta de la gent que queda més allunyada. Nosaltres preferim la
foto de grup.
I, potser sí, no ens fem gaires selfies ni fotos en general, però SOM aquí, des de sempre,
treballant i molt, per aconseguir fer una política més propera i necessària per al nostre Sant
Climent.

2. somacordmunicipal.blogspot.com som.acordmunicipal@gmail.com
Ole tu, ooolee tu!
Caminant pel carrer Travessia Nova és inevitable
exclamar el títol de la secció gairebé a cada pas. La
vorera no només és estretíssima sinó que també està
ocupada per pals de la llum que obliguen a passar pel
mig del carrer.
“Any d’eleccions, any d’inauguracions”
Reformes a Cal Marí, construcció de la via verda, asfaltats de carrers ...
què més ? Continuem amb les mateixes polítiques de sempre, encabint
totes les cintes i tisores de tallar durant els últims mesos de legislatura. La
campanya electoral fa setmanes que ja ha començat. Vinga, som-hi !
“Amb art i engany, es viu mig any. Amb engany i art, es viu l’altra
meitat”
Les entitats participen activament a les festes i actes del nostre poble i
el govern ho aprofita per posar-se les medalles. Fixeu-vos sinó en les
publicacions. No dona la sensació que sigui tot o quasi tot obra d’ells?
Dites ben dites
Alícia en el país de les meravelles
S’apropa el mes de maig i comencem a córrer darrere dels conills esperant que
ens transportin al País de les Meravelles
Col·laboradors imprescindibles en l’actual crisi, els especuladors
esperen el moment adequat per tornar a clavar les dents al pastís
immobiliari
Tot i que molts moviments socials avisaven que el model del totxo era insostenible i
temible com a model de desenvolupament social, durant molts anys va trobar un
camí abonat en molts ajuntaments: els beneficis a curt termini d’una nova
urbanització ajudaven a disfressar els números de la gestió econòmica.
Ara, quan tothom és conscient de les vergonyes del model, de la barbaritat que ha
suposat en el paisatge urbà de molts municipis, de les terribles conseqüències
econòmiques provocades en moltes famílies, de l’endeutament etern amb
hipoteques insostenibles, de l’enriquiment vergonyós de molts pocs ... ara, la casta
especuladora, roman oculta esperant una nova oportunitat per reenganxar-se al
sucós negoci immobiliari.
Però ... serem capaços de controlar i acabar amb aquestes pràctiques? Al nostre
poble tenim motius per continuar preocupats: els plans urbanístics de construcció de
centenars de vivendes a la zona de l’Angla, el Molí, la VAP o Can Molins, continuen
amenaçadors en l’horitzó i comportaran, si no som capaços d’evitar-ho, un canvi
letal en la paisatge urbà i social del nostre poble.
L’ urbanisme i les seves conseqüències s’ha de poder discutir amb transparència,
amb tota la informació, sense condicionants i amb el compromís dels gestors
municipals d’obrir a la participació ciutadana el debat del model que tots i totes
volem per al nostre poble. Cal que aprofitem l’actual conjuntura de manca de
pressió urbanística, i el compromís de tots els grups municipals a favor de polítiques
de contenció, per trobar solucions que preservin el nostre poble de l’atac insaciable
dels especuladors.
Sembla que el paradís ha vingut a
nosaltres i tots els problemes han
deixat d’existir. Hi ha grans
professionals de vendre fum, tot i que
sigui amb una bona banda sonora.
És cert que aquests anys hem gaudit
de grans festes organitzades per les
entitats, es cert que hi ha grans
equips esportius on participen moltes
criatures gràcies a l’Associació
Esportiva de Sant Climent, és cert
que amb ajuda de la Diputació és
van fent petites obres que estaven
pendents i s’han acumulat en
aquests primers mesos de l’any
(pensàveu que no seria així?)
Hem de donar les gràcies al teixit
associatiu del poble, on hi ha gent
de tots els partits, gent de cap partit i
gent en contra dels partits. Gent del
poble que dedica moltes hores del
seu temps lliure sense cobrar cap
compensació econòmica i que
organitza totes les activitats amb el
seu esforç i moltes vegades amb
l’únic suport per part de l’ajuntament
de cedir espais que són del poble.
Transparència ?
Estem en crisi, ja fa molt de temps i no
només econòmicament. Tenim
també una crisi de valors, i
precisament aquells que en fan
bandera dels seus valors són els que
més la pateixen.
Com a persona m’agrada pensar en
allò que voldria algú com jo de les
persones que governen en un
Ajuntament, i la transparència és una
de les primeres coses que em surten.
Transparència és, en sí, una relació de
confiança entre qui té la informació i
qui ha de rebre-la, quan el que la rep
sap que la té al seu abast sempre
que la necessiti.
Però no només això. Qui té la
informació ha de donar compte de la
seva activitat (com a pública que és)
i fer-ne difusió, tant d’aquella que ja
ha fet com de la que farà. Ara
l’Ajuntament exhibeix com a èxit el
fet que s’hagi reduït el deute
municipal d’un 142% al 75% en 4 anys.
Està bé. Però també estaria bé que
en un exercici de transparència
pogués explicar a la població per
què es va crear aquell deute? quines
factures i sota quins conceptes es van
pagar quan es va produir el canvi de
govern el 2009? o per què la partida
de càrrecs electes ha crescut un 30%
en aquests darrers 4 anys? El fet és
que a hores d’ara encara hi ha
ombres sobre aquesta transparència
a mitges que exerceix l’actual equip
de govern.
També és cert que moltes d’aquestes millores fan aigua, que els grans problemes
estructurals del poble estan sense resoldre, que l’Angla, el Molí, Can Bonet, la Wap,
demandes judicials, el patrimoni municipal, etc, estan com fa quatre anys, havent perdut un
temps important de poca pressió urbanística per resoldre-ho.
És cert que l’herència rebuda, tal com proclama l’actual equip de govern, és la que és,
però que el fum no ens amagui que des de la instauració dels ajuntaments democràtics els
equips de govern del poble han estat presidits per majories de CiU, PSC i ULI. Curiosament els
mateixos partits que es lamenten d’aquesta herència.
També podem parlar de justícia social i de quins partits són els culpables de les retallades
tant a l’Estat com a casa nostra. Els diferent governs han estat presidits per PSOE i PP a
Madrid i PSC i Convergència a casa nostra. Hem d’anar en compte per no tornar a caure
pel gran forat com li va passar a Alicia perseguint un conill blanc.
Segueix-nos a: