2. Separació d'Itàlia p
Napoleó va conquerir la península i va
modificar el mapa completament.
Va annexionar el Piemont, Parma, la
Toscana, els Estats Pontificis i el regne
de Nàpols: va crear el Regne d'Itàlia.
Durant aquest període Itàlia va viure un
seguit de reformes liberals.
3. Les societats secretes A
Giuseppe Mazzini va ser empresonat per
incitar el poble a la revolta.
Va començar a criticar les societats secretes,
els seus ritus i la seva ineficàcia militar.
Reformistes monàrquics, contraris a la
violència de Mazzini, demanaven la
reunificació.
Conservadors , convertir Itàlia en una
federació d'Estats presidits pel papat.
5. Primera guerra per la unificació (1848) M
1848: comença la Primera Guerra per la
unificació, declarada a Àustria.
Els italians van perdre la Batalla de
Verona i van acceptar els pactes
anteriors del Congrés de Viena.
1849: a Roma es va proclamar la
República romana, regida per un
triumvirat.
Roma, defensada per Garibaldi, va ser
atacada per Napoleó III.
Setge austríac: Venècia, es va haver de
rendir, retuda per la gana i per una
epidèmia de còlera.
Garibaldi
6. Segona guerra per la unificació (1859-1861) M
Felice Orsini va intentar assassinar
Napoleó III.
Els franco-piemontesos van vèncer en la
important: Batalla de Solferino.
Els dotze estats firmaven el Primer
Conveni per la unificació.
Garibaldi va passar a la Llombardia. Va
combatre en la batalla de Sant Fermo i
van ocupar Como.
1861: Víctor Manuel II de Saboia es
reuní a Torí amb els diputats de tots els
Estats, assumint el títol de “Rei d’ Itàlia”.
Víctor Manuel II
7. Tercera guerra per la unificació (1866) E
1866: la Guerra Austro-prussiana, oferí
als italians la possibilitat de conquerir el
Vèneto.
1866: el Govern italià, realitzà una
aliança militar amb Otto von Bismarck.
Un cop signat el tractat, el Govern italià
va sol·licitar de tornar a comandar
l'exèrcit.
L'assignació de comandament de les
forces armades: per Cialdini i La
Marmore.
Vèneto
8. Conquesta de Roma (1870) E
Els Estats Pontificis pertanyien al Papa i
incloïen una bona part del centre d'Itàlia.
Si el Regne d'Itàlia hagués atacat els
Estats Pontificis, França hagués
intervingut, pel compromís dels catòlics.
1870: començà la Guerra franco-
prussiana. Napoleó III, crida la guarnició
que defensava els Estats Pontificis.
Manifestacions públiques demanaven que
el Govern italià prengués Roma.
Víctor Manuel II va oferir al Papa, una
indemnització, mantenint-lo com a
Governant del Vaticà.
Estats Pontificis (escut)