3. 1.L´ESPÈCIE
• -Nom cientific: Rosmarinus officinalis
-Noms cumuns: Romer i Romani
-Família:Alliaceae
•
-Origen:el romaní és una planta originària de la regió mediterrània, sobretot de les àrees on el sòl
és especialment sec, sorrenc i rocós.
-Distribució:El Romaní és una espècie característica de la conca mediterrània,
que es distribueix per tota la Península Ibèrica menys abundant al nord.
• També és o ha estat coneguda amb altres nom com: Rosmarino, Aroma de mar o
Herba dels trobadors.
-Característiques:
arbust aromàtic (1 a 2 m d'alçada), amb moltes branques i fulles
oposades, linears, coriàcies, que presenten el marge revolut cap avall.
5. 2.FACTORS A TENIR EN COMPTE PER A LA
CURA I MANTENIMENT DE L´ESPÈCIE
– .Llum: El romaní és una planta que vol el sol, la calor i l'aire per tant són plantes que han de
ser cultivades a l'exterior.
.Temperatura: Temperatures per sota de 10-15 ° C són penosament tolerades,
especialment si la planta té ja un cert nombre d'anys.
.Reg:Prefereix terrenys secs, per tant son poc regats i sovint tenint cura de no amarar el
terreny i de no deixar embassaments, que no toleren.
.Poda:No són necessàries les podes enèrgiques del romaní. Només cal eliminar
regularment les parts seques i despuntarla a la primavera per mantenir un aspecte
Matoso i afavorir el naixement de nous brots laterals.
.Adob:Les plantes són molt rústiques i no demanen abonaments
particulars. I després cada any, a la represa vegetativa es fa un abonat
complet amb nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K)(mes prufasional).
6. 3.CURIOSITATS
• 1- Diu un vell refrany que " De las virtudes del romero se
puede escribir un libro entero ", i és que, efectivament, des de
fa molt temps es coneixen els beneficis d'aquesta espècie. És
planta vulneraria, és a dir, que cura ferides i nafres(llagas)
tambè el famós alcohol de romaní s'ha usat des d'antic per
alleujar les parts adolorides o les fatigues musculars.
2-A Egipte va ser un dels ingredients de les fórmules fetes per embalsamar
els cossos dels morts.
Sobre l’ origen del seu nom..
El termine romaní, Rosmarinus officinallis, prové del llatí Ros-marinus que
significa rosada de mar, per la seva assentament proper a zones
costaneres, i officinal que fa a medicines d'ús habitual.