2. Tenen una principal missió: ajudar a la
conservació de la fauna i la biodiversitat del
món.
Per aconseguir-ho, cal dur a terme una acció
decidida en el camp de l’educació i
l’entreteniment per la conscienciació en el
respecte de les espècies, els hàbitats i els
ecosistemes en general.
El Zoo contribueix a l’increment del
coneixement científic que és, imprescindible
per a la conservació.
3. El zoo de Barcelona té més de 100 anys.
El zoo de Barcelona té aquests aspectes en la
manera de funcionar:
Educació: per l’importància de l’educació, al zoo
l’any 1975 es va inaugurar: "Escuela Teórico-
práctica de Zoología Animal y Primatología
Aplicada", amb l’objectiu d’aprofitar la gran
oportunitat educativa que representa tenir una
àmplia col·lecció d’animals i convertir-se així en un
recurs pedagògic i cultural al servei de la
comunitat.
Conservació del animals.
4. Investigació sobre com viuen, com s’alimenten,
com es reprodueixen...
Deixar-los amb llibertat al seu hàbitat un cop
recuperats, reproduïts...
Tenen unes instal·lacions adequades a cada
animal.
Prevenció de la extinció dels animals.
Tenen una dieta adequada per a cada animal a les
seves necessitats.
Fan entrenaments perquè un cop deixats en
llibertat pugin sobreviure sense dificultats.
Hi ha un centre molt equipat de veterinària.
Fan reproduir als animals, perquè aquella espècie
no s'extingeixi.
5.
6. És la subespècie de
llop permanent a la
península Ibèrica.
De pelatge marró i
grandària mitjana.
Es determina per
una sèrie de
marques que li han
donat el nom de
“signatus” (segellat)
en llatí.
És carnívor. Viu del
que caça.
7. D’alimentació omnívora i
costums solitaris. Hi ha
mascles de més de 400kg
de pes.
Ha desaparegut de moltes
zones a causa de la caça
de l’home i de la
destrucció del seu
hàbitat.
Ara només és una espècie comuna a
l’antiga URSS (Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques(Rússia i altres
repúbliques)), el Canadà i Alaska.
Aquí, encara sobreviu en petit
nombre a la serralada Cantàbrica i als
Pirineus.
8. Viu a les sabanes seques i les
planes desèrtiques del sud
d’Àfrica. És un actiu
caçador. S’alimenta
especialment d’insectes i
altres invertebrats, encara
que també pot menjar
ocells, ous, petits mamífers
i rèptils tan perillosos com
les cobres.
És d’activitat diürna i formen colònies que viuen en caus
subterranis. És típic veure’ls a l’entrada, vigilant l’entorn, aixecats
sobre les potes posteriors.
9. És un gran antílop. Pot passar
dels 250 kg de pes. Habita a les
sabanes i zones amb molts
arbustos del centre i sud
d’Àfrica.
Es troba en grans grups,
sobretot quan es
desplacen per la migració
estacional que fan cada
any per trobar aigua i
herba fresca. En aquestes
migracions pot recórrer
fins a 1.500 km i formar
ramats de centenars de
milers d’ells.
10. Habita a les selves denses del sud
d’Amèrica i ocupa les parts més
altes dels arbres, per on es
desplaça amb agilitat ajuda’t
per la llarga cua, que utilitza
com una cinquena extremitat.
No tenen dit polze.
Són animals de costums diürns
que es comuniquen a grans
distancies i s'alimenten
majoritàriament de fruits i
llavors.
11. És un parent del mandril però
molt menys conegut a causa
de tenir una coloració no
tant vistosa i, sobretot, per
la seva extrema raresa, ja
que queden molts pocs
exemplars en llibertat.
És propi de les selves
humides de l’Àfrica tropical
occidental, on sovint es
desplaça per terra. És
fonamentalment vegetarià
però complementa la seva
dieta amb insectes i petits
vertebrats.
12. És una au carronyera que ocupa
tota mena de terrenys,
preferentment muntanyencs,
del sud d’Europa i del nord
d’Àfrica fins al centre d’Àsia.
Forma grans colònies de cria
en penya-segats i cada parella
cria un sol poll per
temporada.
La transformació agrària i
ramadera, l’ús de verins i la
caça van fer disminuir -los a
mitjans del segle XX, encara
que avui la seva situació ha
millorat en moltes àrees.
13. És un rosegador terrestre, que
pertany a la família dels esquirols.
Viu a les praderies i altres planes
desertes de l’Amèrica del Nord,
des del sud del Canadà fins al
nord de Mèxic.
Té tendència a associar-se amb
altres de la mateixa espècie i
forma grans colònies subterrànies
que poden estar constituïdes per
centenars de milers d’ells.
L’embaràs d’aquests animals dura
entre 34 i 37 dies i el nombre de
cries que neixen en cada part és
de 3 a 5, tot i que de vegades
arriba a 8.
14. És una nedadora excel·lent. La
podem trobar des dels
torrents d’alta muntanya fins
a la desembocadura dels
rius, sempre amb aigües
netes.
S’alimenta sobretot de
peixos però també caça
crancs de riu, serps d’aigua i
algun petit mamífer, que
localitza gràcies a uns bigotis
llargs i sensibles, fins i tot en
condicions de poca
visibilitat, ja que és d’hàbits
crepusculars i nocturns.
15. És una espècie de cérvol de l’àrea Mediterrània. Només
el mascle té banyes. Són omnívors i diürns. El pes dels
mascles és de 58 kg i 45 kg el de les femelles. Té gran
varietat del color en la capa, que pot ser: blanc fins gris
fosc gairebé negre i marró vermellós amb un patró de
taques blanques que és el més habitual. També es pot
veure que alguns tenen una franja fosca que recorre
tota la columna dividint el llom en dos.
16. És un mamífer que
viu a regions de
baixes
temperatures i
s'alimenta
principalment de
mol·luscs i peixos
com els arengs.
El seu nom deriva del
fet que els mascles
adults tenen un
pelatge diferent del
de les femelles:
tenen una mena de
crinera, com els
lleons. També
emeten un tipus de
rugit greu.
