La narrativa breu, contes, llegendes, faules i contes cultes

2. El conte
Narració breu, de caràcter
fantàstic, llegendari o amb
elements reals, destinada
especialment a l’entreteniment o
l’ensenyament.

3. TIPUS DE CONTES
 Populars (anònim, transmissió oral)
 Rondalles o contes
 Faules
 Llegendes
 Literaris o cultes (escrites per un autor conegut)
 Quim Monzó
 Carme Riera
 Isabel Clara Simó
 Sergi Pàmies
 Pere Calders
 Gabriel Janer Manila

4. Característiques Finalitat
 Argument senzill
 Anònims
 Pocs personatges
 Predomini de la narració
combinada amb
descripcions i diàlegs
 Fórmules d’inici i
tancament
 Entretenir
 Aprendre

5.  Personatges (heroi/ heroïna)
 Espai: real o imaginari
 El temps: època i durada
 Ordre lineal (temps natural o cronològic)
 Ordre alterat o discontinu:
 Retrospecció
 Anticipació
 Simultaneïtat

6. Estructura

7. Recursos lingüístics
 Connectors temporals: hui, demà, ahir...
 Verbs passats o pretèrits:
 Passat imperfet: Contava
 Passat perfet compost: Ha contat
 Passat simple: Contà
 Passat perifràstic: Vaig contar

8.  Una narració en vers o en prosa en què es conta un
episodi o una anècdota breu de què s'extreu una
moralitat.
 En general, els protagonistes de les faules són
animals.

9.  La faula s'encapçala amb un títol.
 La presentació dels personatges i el conflicte que han de
superar (una situació que cal resoldre, un problema que cal
superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
 El desenvolupament de les accions per resoldre o superar el
conflicte.
 Resolució del conflicte i la moralitat o reflexió que
es desprèn de les actuacions dels personatges.

10. La cigala i la formiga
Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu
aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens
ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres …
però l’estiu, no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels
arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li
entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana
i de fred – s’anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
-Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-
me un refugi?

11. La cigala i la formiga
-Què vols? -Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala
davant la seva porta.
El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la
cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva
veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre
cos, va dir llastimosament:
-Tinc gana i … i … estic morta de fred…
I la formiga va contestar :
-I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan
es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible
construir una casa?
-Jo? Cantava i cantava tot el dia -va respondre la cigala tota
orgullosa.
-I què? -va preguntar la formiga
-Doncs … res … -va murmurar la cigala.

12. MÉS VAL SER PREVINGUT,
QUE NO PAS DEIXAR LES
COSES PER FER.

13.  Narració de tradició oral, amb una aparença més o
menys històrica, ja que es basa en un fet que podria
haver estat real o que sembla real.
 Es basen en fets històrics que, amb el temps, es
magnifiquen, s’alteren o es canvien clarament.

14.  Protagonista: heroi popular que va lluitar per
alliberar el país o que va fer grans gestes, que la gent
recordava i explicava als fills.
 Intenció explicativa.
 Concreció geogràfica o de noms.
 Aparició d’essers imaginaris.

15. El drac de na Coca

16. El drac de na Coca

17.  Narracions en prosa d’una extensió molt més
breu que la novel·la.
 Trama senzilla, molt simple i se sol referir a un fet
anecdòtic, i el final, gairebé sempre inesperat,
provoca sorpresa al lector.
 Comença a triomfar en català a mitjan segle XX.
 La majoria d’autor combinen l’escriptura de contes i
novel·les.

18. 14 microcontes de Pere Calders

19. 14 microcontes de Pere Calders
Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig
néixer abans d’ahir i ja som demà passat.
Ara només penso com passaré el cap de
setmana.

20. 14 microcontes de Pere Calders
L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria
el tren. El veien tan carregat de maletes,
que els feia pena explicar-li que allí no hi
havien hagut mai ni vies ni estació.
El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap
ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu
que em va saludar cordialment: ell també
s’havia confós.