Textos, imatges, gràfics i mapes comentats. Adreçat a 1r Batx.

1. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
INS Molí de la Vila (Capellades)
Febrer-2013

2. 1. Observem set països
neutrals: Espanya, Suïssa,
Països Baixos, Albània i els
tres nòrdics (Suècia,
Noruega i Dinamarca).
2. La Triple Entesa la integren
França, Gran Bretanya i
Rússia –el 1915, Itàlia s’hi
suma-.
3. Els Imperis Centrals són
Alemanya (II Reich) i
l’Imperi Austrohongarès.
Turquia i Bulgària s’hi
afegiran.
4. A destacar que Irlanda no
era independent, ni tampoc
Finlàndia, Polònia, Letònia,
Lituània i Estònia.

3. Comentari de la imatge
1. La guerra la provocarà
aquest atemptat de
l’estudiant serbo-bosnià
Gavrilo Prinzip.
2. Per què ho va fer?
Perquè ell era un serbi
que no volia que el seu
país estigués ocupat
pels austrohongaresos.
3. Pertanyia a un grup
terrorista pro-serbi que
es deia la ‘Mà negra’.
4. Molts serbis no hi
estaven d’acord amb
aquest crim, però també
volien que el seu país
fos lliure.

4. Comentari de text (punts 1 i 2)
1. És un text informatiu, ja que ens
mostra el sentit que té la flota
alemanya.
2. El contingut és clarament polític,
i específicament militar.
3. És una font primària, en haver
estat elaborada en aquella època,
concretament el 1912.
4. L’autoria és col·lectiva, d’un
organisme militar anglès, la
Comissió de Defensa Imperial.
5. No se’ns indica el destinatari,
però aquest tipus de documents
se sol adreçar al govern del país.
6. Al 1912 hi havia la Pau armada,
amb fortes tensions entre els
països europeus.

5. Comentari de la imatge
1. Es tracta d’una caricatura
periodística, que ens mostra
les tensions que hi ha als
Balcans abans de I GM.
2. El contingut és polític.
3. És una font primària.
4. Està publicat al diari francès
‘Le Petit Journal’.
5. El context històric correspon
a la Pau Armada.
6. Hi observem el líder turc, a la
dreta, que veu com el tsar rus
(al centre) i l’emperador
austrohongarès (a l’esquerra)
li prenen territoris,
respectivament, Bulgària i
Bòsnia-Hercegovina.

6. Comentari de les imatges
1. Es tracta de dues fotografies en
blanc i negre, són una font
primària.
2. No en tenim cap informació sobre
l’autor, probablement sigui una
composició realitzada
posteriorment, per tal de veure les
diferències entre tots dos soldats.
3. El soldat alemany està més
preparat, amb un fusell amb
baioneta (ve a ser una mena
d’arma blanca esmolada), un
casc d’acer i una màscara
antigàs.
4. El soldat francès té granades de
mà, per assaltar les trinxeres
enemigues. No en tindrà casc fins
més endavant.

7. Comentari de la imatge
1. Consisteix en un cartell
propagandístic, editat pel govern
britànic, per tal de fer que els
joves anglesos s’hi allistin al seu
exèrcit.
2. És una font primària i de caràcter
públic, adreçada als joves
anglesos en edat militar.
3. Hi apareixen els mapes del
Regne Unit (amb Londres) i de
França (amb París), per tal de
reforçar la solidaritat entre tots
dos aliats.
4. La silueta del soldat, avançant
cap a la dreta, és a dir, cap a
Alemanya, remarca l’optimisme
propagandístic del cartell.

8. Comentari de la làmina I
1. És una imatge consistent
en una font secundària atès
que ha estat feta per
historiadors amb un
propòsit didàctic.
2. Hi observem que la major
part dels soldats són a les
trinxeres.
3. Alguns d’ells són al post de
comunicacions i a
infermeria, espais molt
protegits.
4. Hi havia vigilants que es
jugaven la vida en estar en
la línia de foc.
5. L’artilleria se situava cap a
la rereguarda.
6. Els sacs terrers eren per
protegir-se de les bombes.

9. Comentari de la làmina II
1. La trinxera des de l’aire ens
mostra els filferros, i entre
elles la terra de ningú.
2. Les ciutats prop del front
rebien moltes càrregues
d’artilleria per tal d’impedir
que poguessin abastir els
soldats enemics.
3. Hi havia escales per tal de
poder accedir al filferro o per
observar el camp de batalla.
4. Els soldats que portaven molt
de temps a la trinxera podien
descansar més estona al
refugi subterrani.
5. Els tancs i els avions eren les
úniques armes capaces de
trencar les trinxeres.

10. Comentari de text
1. És una font primària, un text
informatiu i alhora narratiu,
escrit per un periodista, Henri
Barbusse, tal com indica el
peu del document ‘Journal’,
per tant, és de caràcter públic.
El contingut és bèl·lic.
2. El context correspon a la I
Guerra Mundial,
específicament a la fase de
‘guerra de posicions’ o de
‘trinxeres’.
3. La idea que ens mostra és
que, malgrat la propaganda, la
majoria de soldats fan la
guerra per obligació i por, són
abans homes que soldats.

11. Comentari de la imatge
1. És una font primària,
concretament un cartell
propagandístic editat pel
govern alemany.
2. És de caràcter públic i de
contingut econòmic.
3. Ens vincula metafòricament
els diners dels estalvis dels
ciutadans amb l’ajuda a
l’exèrcit, tot fent caure els
bitllets dins del casc.
4. El context històric es
correspon amb la guerra de
desgast a la I Guerra
Mundial, en la qual tots els
recursos eren necessaris.

12. Comentari de la imatge
1. És una font primària, consistent en un
cartell de caràcter propagandístic,
editat pel govern britànic (l’YMCA
n’era una secció) i adreçat al conjunt
de la població i molt especialment a
les dones.
2. És de caràcter públic i de contingut
social, ja que vol promoure un canvi
en el rol de la dona.
3. Vol lligar la dona obrera a l’esforç
bèl·lic dels soldats així com a la
victòria (mireu la V que hi ha darrera
d’ella), a través de les armes que
produeix.
4. ‘Care for her’ és una crida al conjunt
de la societat per tal que defensi el
paper de la dona treballadora.

13. Comentari de la gràfica
1. Tenim una font secundària de
caràcter econòmic. S’hi representa
en un gràfic de barres l’evolució de
la producció industrial a diversos
països participants en la I G.M. entre
el 1913 i el 1920.
2. Es parteix d’un índex 100 el 1913
per cada país, que es marca amb
una columna de color blau clar.
3. La columna de color blau fosc ens
indica el % d’augment o disminució
en el període esmentat.
4. Observem com els EUA surten
beneficiats, mentre que Gran
Bretanya es queda igual. Els països
continentals per contra surten
perdent, sobretot Alemanya.

14. Un diagrama de fluxos
1. Se’ns mostra en aquesta font
secundària un gràfic consistent en
un diagrama de fluxos, és de
caràcter econòmic, ja que ens
indica el deute dels països aliats
entre sí, simbolitzats per les seves
banderes. Els que reben les
fletxes són els creditors, mentre
que d’on surten són els deutors.
Tan poden ser deutors, creditors o
totes dues coses.
2. Veiem que el creditor indiscutible
són els EUA, mentre que el Regne
Unit i França són alhora creditors
d’altres països aliats menys
desenvolupats i deutors dels EUA.
3. Grècia, Itàlia, Romania i Bulgària
són únicament deutors.

15. Comentari d’una imatge
1. Veiem com, sobre una font
primària, una il·lustració
periodística (ja que en aquell
temps la fotografia encara estava
poc desenvolupada), s’ha
identificat cadascú dels líders dels
països vencedors a la I G.M.
2. És de caràcter polític i s’adreça al
conjunt de la població, també té
una dosi propagandística, per tal
d’indicar el domini exercit per
aquestes quatre potències.
3. S’ha de ressenyar la
magnificència del lloc on es va
signar la pau amb Alemanya, el
palau de Versalles.
4. Aquesta pau va ser decidida pels
aliats en benefici seu i fou mal
rebuda pels alemanys, que la
veien com un ‘Diktat’.

16. Comentari de la gràfica
1. Tenim un gràfic de
barres que ens mostra el
nombre de mobilitzats,
morts i ferits (en milers
d’homes) dels diferents
països participants a la I
G.M. És una font
secundària, el contingut
és bèl·lic.
2. Veiem com els països
europeus són els que
més pateixen la guerra,
cosa lògica ja que va
començar aquí.
3. Rússia i Alemanya van
patir el major nombre de
baixes. La 1ª, per una
mala gestió i la 2ª pels
dos fronts de lluita.

17. Un organigrama sobre les causes, etapes, aliances i conseqüències de la Gran Guerra.

18. Comentari de mapes històrics
1. Tenim aquestes fonts secundàries,
elaborades per historiadors, on
se’ns mostren les pèrdues
territorials d’Alemanya a
conseqüència de la seva derrota a
la I G.M. Són mapes històrics.
2. Veiem com perden territoris en
benefici de França (Alsàcia i
Lorena), de Bèlgica (Eupen i
Malmedy), de Dinamarca
(Schleswig), de Polònia (part de
Prússia oriental) i de Lituània (rl
districte de Memel).
3. Per tot plegat, els alemanys tindran
la sensació de ser el boc expiatori
de la I G.M. i els hi farà
desenvolupar un ressentiment
contra d’altres països, en especial
França.

19. Comentari de mapa històric
1. Tenim una font secundària consistent
en un mapa polític europeu del 1920,
que inclou les diverses minories
nacionals així com els conflictes
existents. És de contingut polític.
2. Observem com, en general, els països
descontents són els que han perdut la
guerra, com ara Alemanya, Bulgària o
Turquia. Itàlia, malgrat haver guanyat,
se sent descontenta en no haver
obtingut tot el que volia.
3. En general, no hi ha problemes ètnics
a l’Europa occidental. Per contra, n’hi
ha molts a l’Europa central i oriental.
4. Aquesta conflictivitat fou causada per
la desaparició dels imperis
austrohongarès, alemanys, turc i rus,
la qual cosa obliga a traçar noves
fronteres.

20. Comentari de mapa polític
1. Tenim una font secundària
consistent en un mapa
polític del 1920, que ens
indica el tipus de règims que
hi havia a Europa aleshores.
2. Hi observem que han sorgit
molts nous països, en
especial a l’est d’Europa,
producte de la desintegració
dels antics imperis.
3. Hi ha una majoria d’estats
democràtics a l’Europa
occidental i als estats
bàltics.
4. Els constitucionals però no
democràtics (entre els quals
Espanya), són majoria als
Balcans.
5. L’URSS, Turquia i Hongria eren dictadures.