Treball de Sílvia Cabré, Maria Matutano i Laia Porta

1. Pintura Flamenca
s. XV
Sílvia Cabré
Maria Matutano
Laia Porta

2. Index
- Context Històric i Cultural
- Pintors Destacats
- Característiques Principals
- Obres

3. Context Històric i Cultural
Gòtic gothicus (Gots, poble germànic que va envair l’imperi romà)
França s.XII: època de grans canvis socials i econòmics
final s.XIV-XV: greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra”
Primitius Flamencs Baixa Edat Mitjana a Burgues, Gant i Yprés (Flandes)
Escola dels Primitius Flamencs (Van Eyck, El Bosch…)
tècnica de l’oli i pintura de cavallet
s.XV època de decadència (cau industria tèxtil, competència
d’Anglaterra

4. Pintors Destacats
Jan Van Eyck i germà Hubert (1390-1441):
- Funden l’Escola de Pintura Flamenca i la Pintura a l’Oli
- Deixen marca en el món d’Occident
- Obres importants: el Judici Final, el Díptic de Crucifixió
Hieronymus Bosch i El Bosch:
- Hieronymus van Aken
- Pintor neerlandès

5. Característiques Principals de l’Estil
- Realisme i Naturalisme
- Gran importància als colors
- Tridimensionalitat amb perspectiva de punt de vista alt
- Tècnica: pintura a l’oli
- Temes religiosos, paisatges i retrats
- Tipus de quadres: Tríptics (3 taules) i Políptics ( més de 3)

6. Tècnica: Pintura a l’Oli
Procediment: S’aplica l’oli sobre la taula i es cobreix amb una mescla d’estuc i cola
animal creant un suport d’un blanc esmaltat
Avantatges: facilita transparències, reflexes, efectes de llum-ombra; colors més vius
i brillants

7. Matrimoni Arnolfini
Jan Van Eyck, 1434
Galeria Nacional, Londres
oli sobre fusta
Gotic Flamenc

8. Representació d’un matrimoni situat en una petita habitació
Giovanni Arnolfini Giovanna Cenami
- ric mercader Italià
- tratge marrró de
l’època, llarg i
ample, molt elegant.
- barret d’estiu
- peus descalços
- agafant ma d’ella, i
amb l’altre fent
senyal d’acceptació
- mirada arrogant
- vestit llarg i luxos, i
verd per representar
fertilitat
- tela blanca al cap
representa virginitat
- una ma agafat d’ell,
l’altre descansant al
ventre
- actitud de submiso i
respecte amb el cap
mirant cap avall

9. predomini colors torrats,
verds i vermells
atmosfera lluminosa: llum
entre per finestra

10. detallisme extrem:
fidelitat a la realitat

11. perspectiva fabrorum o empírica: línies
no conflueixen en un únic punt de fuga
perspectiva lineal

12. mirall convex: aporta profunditat i
augmenta tridimensionalitat,
representa alló fora de camp

13. firma de l’autor: representa
estatus del pintor
“Johannes d’Eyck fuic hic 1434”
“Jan Van Eyck va ser aquí al 1434”

14. gos=fidelitat
mans=unió

15. peus descalços i
esclops= caràcter
sagrat de cerimónia

16. única espelma enceesa=
presència de Dèu
taronges= fruita prohibida,
passió i pecats/ fruita luxosa

17. vestit verd+forma arrodonida d’ella=
objectiu matrimoni, la maternitat
Santa Margarida i
el drac= fecunditat
rosari= puresa
de la dona

18. El Jardí de les Delícies
Hieronymus Bosch (el Bosch),
1510-1515
Museu del Prado, Madrid
Oli sobre fusta
Gòtic Flamenc

19. El Jardí de Les Delícies: Tríptic tancat. La creació

20. La terra en el tercer dia de la seva creació,
segons el Gènesi.
Només s’hi troba vegetació

21. El Jardí de Les Delícies: Taula esquerre. El Paradís
La Font de la Vida

22. Déu presenta Eva a Adam

23. Toll d’aigua obscura

24. El Jardí de Les Delícies: Taula central

25. El bany de Venus i Carrusel de genets

26. Luxúria
a. Llacuna
b. Bosc dels pomers
c. Prat de la luxúria

27. Llacuna

28. Bosc del pomers

29. Prat de la luxúria

30. Símbols relacionats amb la luxúria
Fruites que es mosseguen → metàfora òrgans sexuals
Animals, fruits i minerals → símbols eròtics
Peixos → al·legories fàl·liques

31. Recollir fruites → acte sexual Jardí amb flors i aus → escenari
ideal per fer l’amor
Disputes i festeig → símbol del joc plaent amorós

32. El Jardí de Les Delícies: Taula dreta. L’infern

33. Infern del foc

34. Calderes de l’infern

35. Infern fred

36. Infern dels artistes i els músics

37. Dimoni devorador

38. Infern del jugadors

39. Càstigs als abusos públics

40. El Jardí de les Delícies
Significat:
Tríptic tancat → La Creació
Taula esquerre → El Paradís
Part central → La Luxúria
Taula dreta → L’Infern
Tema:
Temàtica religiosa. Representació
del món a través de tres escenaris
Funció:
Decorativa o religiosa

41. Mare de Déu dels Consellers
LLuís Dalmau 1443-1445
Museu Nacionald’Art de
Catalunya (MNAC)
Tècnica d’Oli i Tremp
Gòtic Flamenc

42. - Combina línies verticals
(aquitectura i personatges) i
diagonals que van a parar a la
Verge
- Composició triangular, tancada i
simètrica
- Perspectiva imperfecte
Mare de Déu dels Consellers

43. - Molts detalls i colors brillants amb
predomini de tons càlids
- Veladures transparents permeten
veure l’anatomia del nen
- Llum natural
Mare de Déu dels Consellers
Maria i Jesús
ConsellersConsellers
Angels Cantors Angels Cantors

44. Mare de Déu dels Consellers
Signaificat:
Representació de la Mare de Déu amb els 5 consellers més importants del Consell
de Cent de Barcelona.
Funció:
Commemorativa
Propagandística
Decorativa
Religiosa
devoció dels consellers a la Verge i Sants Patrons
demostrar el seu propi poder
acompanyava l’altar la la Capella de la Casa de la Ciutat
adoració de la Verge i els Sants Patrons