Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bernini. apol·lo i dafne.

954 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Bernini. apol·lo i dafne.

  1. 1. GIAN LORENZO BERNINI “Apol·lo i Dafne” Sílvia Guitart Perramon 2n Batxillerat B
  2. 2. BIOGRAFIA DE BERNINI.- Gian Lorenzo Bernini, arquitecte,escultor i pintor, fou un dels gransgenis del Barroc.- Aprengué lofici gràcies al seu pare,Pietro, qui el va posar en contacteamb alguns dels mecenes mésimportants de lèpoca. Al 1629 va sernomenat arquitecte i artista principalde la cort pontifícia de Roma. Durantaquest temps realitza nombrososencàrrecs.- Al 1644, satura la seva trajectòria,que no es reprèn fins al nomenamentdAlexandre VII com a Papa.- Continuà treballant per a la cortpontifícia fins que mor al 1680 aRoma.
  3. 3. ARQUITECTURA.Les característiques de les seves obres arquitectòniques són:- Donar molta importància als elements decoratius, tantinteriors com exteriors.- Multiplicació delements de suport (columnes, pilastres,...)per a fer una funció decorativa.- Es trenca amb la línia recta i es busca la corba per donar aledifici un cert “moviment”.
  4. 4. La seva millor aportació arquitectònica a la basílica de SantPere va ser la columnata que envolta la plaça.Aquesta és una de les obres que defineix millor el nouurbanisme del Barroc, degut a la simbologia i moviment quetransmet: els braços de la columnata, de forma el·lípticaabracen als fidels convidant-los a linterior de la basílica.
  5. 5. Una de les altres construccions més valorades de Bernini ésla petita església de San Andrea al Quirinale, en la quelarquitectura i lescultura suneixen en una busca per crear unambient adequat per despertar la fe i els sentimentsreligiosos, degut a que just a entrant a ledifici, lespectador esqueda sorprès al trobar-se de cares a un altar il·luminat per laclaror que rep de la cúpula i les columnates interiors.
  6. 6. PINTURA.Tot i que només es va dedicar a la pintura com a una afició,les seves obres es troben en els museus més reputats, com elNational Gallery (Londres), degut a la seva gran qualitat, igualque els seus dibuixos.Les pintures més destacades de Bernini són els seus dosautoretrats, un de quan és jove i un altre de quan és vell, elDavid amb el cap de Goliat i Sant Andreu i Sant Tomàs.
  7. 7. ESCULTURA.En les seves primeres escultures, Bernini respecta els cànonsclàssics, a més que també shi troba una influència delmanierista del seu pare.En les composicions plasma el moment culminant de lacció,mostrant la gràcia i expressió dels personatges. En lesescultures, però, hi destaca la naturalitat dels personatges ilefecte del clarobscur.Les seves obres estan fetes per ser observades des dun puntdeterminat, que no pas per ser vistes des de qualsevol angle.
  8. 8. Les seves escultures tracten temesdiversos:- Des de bustos, com el del cardenalScipione Borghese, en el que captaperfectament la psicologia delpersonatge.
  9. 9. - temes bíblics, com el David, en el que capta la tensió i esforçdel cos, a més de la concentració del rostre del personatge enel precís moment de llançar la pedra contra Goliat.
  10. 10. - temes religiosos, comlèxtasi de Santa Teresa,en el que plasmalexperiència mística de lasanta. Bernini amb lacomposició en forma d X,provoca una gransensació dinestabilitat,degut a la suspensió delspersonatges en laire.
  11. 11. - temes mitològics, com Enees,Anquises i Ascani, representant elpassatge de lEneida de Virgili, enquè els tres personatges fugen deTroia, la qual havia esclatat enflames.El grup escultòric presenta Eneescarregant al seu pare cec, Anquises,a lespatlla, el qual subjecta unafigura dels deus de la llar, i al seu fillAscani, el qual porta el foc sagrat dela llar.Bernini tenia sols 21 anys quan vafer aquesta escultura, la qual té partdinfluència del seu pare, qui solia fercomposicions en forma de torre.
  12. 12. També com a tema mitològic, trobem les escultures del raptede Proserpina, i Apol·lo i Dafne.
  13. 13. APOL·LO I DAFNE.Construida entre el 1622-1625, quan lautor sols tenia 24anys, està feta de marbre, mesura 243 metres i es troba ala Galleria Borghese (Roma).
  14. 14. Pel que fa a la forma, es tracta duna escultura exempta,damunt duna base rocallosa on es troben dos cossos:Apol·lo i Dafne.El conjunt pren una composició dinàmica, que es destacasobretot per la curvatura que agafa el cos de la nimfa en elmoment de la transformació.El valor de la peça és la capacitat que té lartista pertransformar un bloc de marbre en una imatge de gran tensió imoviment.Bernini aconsegueix que lespectador intueixi la història.El treball escultòric està construït per ser vist des dun únicpunt, tot i això, lautor treballa amb gran precisió, utilitzant latècnica del buidatge, els detalls de lescultura.
  15. 15. Gran expressivitat en els rostres: Dafne llançant un critdhorror i pànic, i Apol·lo sorprès davant la reacció delestimada en el moment en què la toca.Sensació de moviment gràcies a la direcció dels cabells delspersonatges, i els plecs i voltes de la roba dApol·lo.
  16. 16. Bernini juga amb dues textures: aspres per representar lesroques i lescorça i el llorer que creix, i suaus i polides perrepresentar la pell dels cossos dels personatges.La pressió que exerceixen els dits dApol·lo sobre la pell de lanimfa fa oblidar la duresa del marbre, dotant a lescultura demés realisme.Bernini treballa amb el potencial de la llum, creant un nombre dezones amb clarobscurs a través dincisions molt cuidadoses,com per exemple al clot dels ulls.
  17. 17. El luxe de detalls també eltrobem en lobra del rapte deProserpina, en la que la jovetambé és atrapada, i ens ésmostrada amb una expressióde terror, en el moment en quèel déu Hades, representat pelca Cèrber (gos de tres caps),rapta la noia, la qual sapartaamb moviments enèrgics, delseu segrestador.Els dos cossos presenten unagran tensió, tal com ensmostra la pressió que exerceixel déu sobre el cos de la noia.
  18. 18. Lescultura dApol·lo i Dafne, representa la temàtica dun delsmites que Ovidi va escriure al seu llibre Les Metamorfosis. Elmite explica que Eros, per venjar-se dApol·lo, li llança unafletxa dor que fa que senamori de la nimfa Dafne, mentre quea ella nhi llança una de plom, que fa que odii al déu. Apol·lopersegueix a Dafne pels boscos i quan es a punt de seratrapada, la nimfa suplica ajuda al seu pare, el riu Peneu.Aquest la transforma en llorer, en grec daphne (escena querepresenta lescultura). Apol·lo, obligat a renúnciar a la jove,decideix teixir una corona amb les fulles de larbre i portar-laamb ell en record a la jove.Com que Apol·lo és també el déu de la victòria, als poetes imilitars victoriosos també sels coronava amb una corona dellorer.
  19. 19. El cardenal Borghese va encarregarlescultura com a símbol de castedat, tot iaixò, a causa de les crítiques que va rebre,va fer afegir a la base de lescultura unescrit que aconsella sobre les desgràcies delímpetu amorós:“Lamant que cerca el plaer de la bellesafugissera, somple les mans de fullaraca ocull fruits damarguesa”.Bernini segueix els models del Renaixementamb la recuperació de temes mitològics, jaque ho combina, tal com ho havia fetGiambologna amb el rapte de els sabines,per dotar a les figures dun gran dinamisme.Lobra de Bernini supera a la de qualsevolaltre escultor del Barroc. Bernini assenyalala ruta que seguirà lescultura occidentalfins al Neoclacissime.

×