Homenatge a Queneau i els seus exercicis estilosos. A partir d'una anècdota absurda (dues parelles que comparteixen sopar i avorriment) es generen variacions patètiques, histriòniques, histèriques i més. Escrit conjuntament amb l'amic Joan Casanovas: d'aquí el pseudònim Cabús-Buscà.

1. nitdecapdany.com
(maneres i maneres)
JOAN CABÚS-BUSCÀ

2. 2
“A” D’ANOTACIONS
Sopar de cap d'any en un restaurant que ha conegut temps millors. Dues parelles comparteixen
menú especial, propòsits i avorriment. Una de les noies (pigada, pentinat purpurini) espera el
brindis per anunciar a tothom el seu embaràs. L'altra (escot inversemblant i muntura d'ulleres
pseudointel·lectual) s'insinua al cambrer. Aquest aguanta estoicament mentre pren nota dels
cafès.
Dues hores més tard em trobo els dos nois fumant al vàter. El qui ha de ser pare aconsegueix
trucar per fi a la seva amant. L'altre, sensiblement més alt i assenyat, malgrat l'embriaguesa,
l'aconsella:
-Hauries de deixar la Roser.--I li indica com fer-ho i per què.

3. 3
A LA RECERCA
Una crua tarda hivernal, en tornar a casa, la meva filla, veient que, malgrat l'abric, la bufanda
cargolada al coll i el gorro amb pompó, jo seguia tremolant de fred davant la llar de foc, em va
oferir, tot i les meves reticències, una copeta d'orujo.
De primer m'hi vaig negar emfàticament, ja que sol ser ella qui desgrana, en una lletania
inacabable, totes les meves infermeses, producte de l'edat, el sedentarisme i sobretot, de la mala
vida. Sense saber per què, però, la idea d'escalfar-me les entranyes amb un destil·lat tèrbol de
garrafa em va acabar seduint, malgrat les més que probables contraindicacions.
I tot seguit, sense pensar-m'ho gaire, amb l'ànim sobrepassat per una jornada d'allò més
ensopida a la llar de dia i per la perspectiva d'un endemà encara més deslluït de tai txi, revisió
prostàtica i bingo, vaig acostar als meus llavis el gotet que a principis de segle anomenàvem de
xupito.
Aleshores, en l'instant precís en què l'aiguardent va tocar el meu paladar, em vaig estremir,
parant atenció a un canvi extraordinari que s'estava operant en mi. Un plaer deliciós em seduïa i
m'aïllava de la resta del món, sense que jo tingués noció, fins a aquell moment, de la seva
causa.

4. 4
La brevetat i la intensitat d'aquella revelació de plenitud inesperada em va dur, fruit de
l'escassedat de tasques a escometre, a voler prolongar-la de l'única manera possible. Caldria,
doncs, repetir el tast, apurar la copa i omplir-ne una altra. Per fi tenia a l'abast deixar de sentir-
me un vell inútil, mediocre, contingent per tant. Amb l'ànim embargat per una alegria poderosa i
alhora serena, vinculada per sempre més a l'elevada graduació del beuratge, vaig voler repetir
l'èxtasi fins buidar l'ampolla, que la meva filla havia abandonat inexplicablement i
irresponsablement al costat de les pastilletes vàries que m'ajuden a mesurar els meus dies i les
meves nits.
Sóc feliç, sóc feliç fora mida, oé, oé, oé, em deia a mi mateix, cantant i potser desafinant, i en
aquesta revelació estrident hi vaig reconèixer l'eco esmorteït d'un record. Se'm manifestava com
una ombra xinesa primer, o més aviat com una imatge cinematogràfica que, havent impressionat
la meva retina, romania en els meus ulls atordits per més que serrés les parpelles.
Aquella cremor oblidada era la dels destil·lats amb què finíem els àpats de joves, quan sortíem a
sopar. Aquell sabor evocava divisions i discussions maldestres a l'hora de pagar el compte,
preàmbul necessari al que aleshores anomenàvem anar de marxa, que no tenia res de militar.
Un ritu que implicava allitar-se quan el sol estava ben alt, exhaustos i estupiditzats per músiques
i digestions impossibles.
I les imatges convergien envers unes sines que desafiaven la gravetat, una olor de marihuana i
de suor febrosa damunt llençols d'ossets, i una cara que tot just ara adquiria un nom propi.

5. 5
Roser.
Mai no me'n penediré prou d'haver seguit el consell de qui creia el meu millor amic. Estava
encegat, atordit, aclaparat per la paternitat imminent que acabava d'assimilar en un nefast sopar
de cap d'any.
-Roser, filla, m'acobpanyes ald lavdabbo? Sembdla que no se m'ha pdosatd bdé el beddenar...

6. 6
ABANS DEL MESTRE
Sopar de fi d’añ en un Restaurant que há conegut temps millors. Dos matrimonis compartexan
menú especial, propósits y aburriment. Una de las noyas (pigada, tocat purpurini) espera el
brindis pera anunciar á tot hom que está preñs. La altra (escot inverosímil y montura de ulleras
intelectualoide) se insinúa al camarer. Aquet aguanta com pot, estóich, mentres pren nota dels
cafés.
Dugues horas més tard me trobo als dos joves fumant al excusado. El futur pare escriu un billet
pera la seva amant. L’altre, sensiblement més alt y asseñat, l’aconsella:
-Haurías de dexar a la Roser.—Y li indica com ferho y perqué.

7. 7
ACTA DE LA COMISSIÓ ASSESSORA DE FIDELITAT CONJUGAL
Sessió núm. 2
Dia : 31 de desembre de 2007 a les 20 h
Lloc : Restaurant Que ha conegut temps millors
Assistents a la reunió:
Una de les noies
L’altra noia
Un noi
L’altre noi
El cambrer
L’embrió
El/la narrador /a, que actua com a secretari/a
Ha excusat la seva absència: l’amant
Ordre del dia
1. Compartir menú especial, propòsits i avorriment
2. Brindar per anunciar quelcom especial
3. Embriagar-se
4. Assumptes de tràmit
Desenvolupament de la sessió
1. Es consumeix el menú especial i es fan pròposits vagues i avorrits.
2. La noia embarassada fa partíceps de la bona nova a la concurrència.

8. 8
3. S’embriaguen.
4. Es flirteja amb el cambrer.
5. Es manté una reunió sectorial de gènere al lavabo de senyors. Tot i que ens consta que hi ha
hagut propostes de millora no transcendeix que hi hagi cap posicionament ferm al respecte.
S'aixeca la sessió, de la qual com a secretari, estenc aquesta acta.

9. 9
AGAVATXAT
Oh, là là, quina nit de réveillon en un petit bistrot ja no gaire à la page! Dues parelles, bons
vivants, comparteixen propòsits i un cert enuig. L’una de les dames espera un brindis per
difondre la seva grossesa. L'ocasió, ai las, no es presenta pas. L'altra, per contra, bust
exuberant, muntura extremadament chic, s'insinua procaçment al maître. Aquest pren nota dels
cafès: a la crema, a la llet, negre. Thé a la llimona, finalment. En el seu gest hi ha alguna cosa de
grandeur, malgrat ell.
Dues hores més tard jo em retrobo els dos homes joves a fumar a les toilettes. L'un d'ells parla
pel portable amb la seva petita amiga. L'altre, més gran, bon sentit, li aconsella d'abandonar la
senyoreta Roser.
-Mon vell, aquesta dama no et convé pas, jo ja t'ho vaig prevenir.

10. 10
CONTRAST
Dinar d’any nou en un bar rabiosament de moda. Dues parelles comparteixen el menú del dia (no
cal res d’especial per fer que un dia ho sigui) i il·lusions. Una de les noies (morenor saludable,
pentinat clàssic) acaba d’anunciar amb un brindis el seu embaràs. L’altra (tapada púdicament i
muntura d’ulleres decididament vulgar) està farta de les insinuacions del cambrer. Aquest
aguanta estoicament les mirades de retret dels comensals mentre pren nota dels primers.
Dues hores més tard em trobo els dos nois rentant-se les dents al vàter. El qui ha de ser pare
acaba de tallar per fi amb la seva amant. L’altre, sensiblement més baix i esbojarrat (sembla que
li ha pujat el vi de la casa), l’aconsella:
-Hauries de tornar amb la Roser.—I li indica com fer-ho i per què.

11. 11
CRÒNICA
E dempús s’esdevenc que .ii. marits e mullers soparen ensems en .i. hosteria la nit de Sant
Silvestre. La .i. de les femnes1 volc anunciar que era prenys, mes demorà la nova fins que no
haguessen del bon vi a taula, ja que hom creu que dir-ho ab .i. pitxer de vi a la mà sia de bona
estrugança. E l’altra, ab la turgència de les sues carns e ab lo seu esguard impúdic, féu evident
la sua intenció de jaure e tenir deport2 ab lo macip que los servia. E lo criat no volc oïr la crida de
la carn, mes en dugué, de ben cuita, per afartar e atipar tots quatre.
E poc abans de l’alba Nós veérem los dos jóvens rotar, petar e pixar3 contra lo mur.
-Amic, no hauríeu de veure pus ma dona Roser e permetre que jo jaga ab ella, car vós heu de
ser pare e jo, jatsia la bagassa que he maridada, no hi ha manera que esdevinga pare.
E açò fou el que lo pus alt digué al seu companyó, lo qual respongué ab .i. vent que despertà les
gents en llurs jaços.
-Amic, veent la menudesa de lo vostre pardal4 dubt e descrec que hagueu complert ab lo dèbit
conjugal. Ma dona Roser no té ni per on escomençar, ab vós.
1
femnes: domnes (manuscrit B).
2
tenir deport: fotre (manuscrits B i D); follgar (manuscrit C). Al marge del manuscrit Y hi apareix
dibuixat un membre viril petitíssim.
3
rotar, petar e pixar: cagar (manuscrit C).
4
pardal: piu (manuscrit B), caral (llegiu-hi carall) (manuscrit E), la vostra vergua (llegiu-hi verga)
(manuscrit Y). Al marge torna a aparèixer el dibuixet d’abans.

12. 12
CULEBROT
ESPERANÇA: (dóna un cop de puny a la taula i s'escridassa) Que estic embarassada!
(L'altra noia se la mira amb enveja i busca la mirada de la seva parella, que la defuig).
XAVIER: (amb llàgrimes als ulls) Carinyo, amb la il·lusió que teníem!
ESPERANÇA: No t'enganyis, estimat (irònica). El fill no és teu!
XAVIER: (mirant-se en Toni amb odi) Has estat capaç?
TONI: (nerviós) Jo...
VERO: (rabiosa) Ets un...
ESPERANÇA: Em voleu deixar parlar? El pare és...
VLADIMIR: (irromp) Entonses, los señores tomarán café, ¿no es sierto?
(L'Esperança l'assenyala i comença a sanglotar. Els altres dos homes s'alcen indignats.)
VLADIMIR: Mehol vuelvo más talde...o me quedo en la cosina (se'n va atabaladíssim).
TONI: Però, Espe, creia que tu i jo...(li agafa les mans i ella se'n desempallega).

13. 13
ESPERANÇA: Tu creies, tu creies...(burleta). Ja n'estic farta, de la vostra hipocresia. Sí, estimo
en Vladimir, què passa?
XAVIER: (a l'Esperança) És per la Roser, oi? És superior a les meves forces...t'ho juro. Cada cop
em dic que serà l'última vegada, però...no puc!
TONI: Anem, carinyo...
VERO: Vés passant, reiet. Jo ja he quedat (li llença el tovalló). Ah, i si el teu amiguet de l'ànima
aconsegueix deixar la porca de la Roser, vés-hi tu, que quedaràs ben servit. (s'aixeca i amb ella
l'Esperança).
XAVIER: (bocabadat) On aneu?
VERO: A prendre cafè...a la cuina.

14. 14
ELECTORAL
Doncs jo m’imagino un país de qualitat en què els nostres visitants i la nostra ciutadania puguin
gaudir d’una hoteleria i d’una restauració al dia, on els nostres treballadors i treballadores
estiguin estalvis de l’assetjament laboral i on no s’assenyali ningú amb el dit per la seva forma de
vestir i pentinar-se. Per això hem treballat i continuarem treballant.
Un país -lluny d’aquell que la dreta més reaccionària ens vol vendre- on un home i una dona
poden posar fi a la seva relació, perquè nosaltres vam votar la llei del divorci. Un país on dos
homes, en definitiva, no hagin d’amagar el seu amor en un trist lavabo d’un restaurant que ha
conegut millors temps.

15. 15
ELLES EREN TRES
Celebres les Festes entre gent de peles, bevent perquè les detestes. Tens el ble rebel empès pel
vent, mentre Fe, el de sempre : l’etern esquer de les tetes. Després de tres cerveses et sents bé
per fer entendre que esperes bebè. Els ensenyes el ventre ; ell, encès, el negre espectre dels
retrets.
Fent temps –gest de celles- pretexten el de sempre. Sense elles presents, en Pep, esvelt, mes
ferm ensems, té seny :
-Pere, cerques en heteres el que presentment tens en l’excel·lent Tere ! Què penses fer ?

16. 16
EN LA LLENGUA DE L’IMPERI
PRIDIE KALENDAS IANVARIAS IN TABERNA QVAE OLIM SINE DVBIO MELIOR FVIT. DVO
MATRIMONIA CVNCTA PROPOSITA TAEDIVMQVE TENENT. VNA EX DVABVS VXORIBVS
OCCASIONEM IVSTAM VT SVAM PREGNANTIEM NVNCIERET EXSPECTAT. ALTERA
PAPILLAS SIVE TITTAS SVAS, QVAE VVLGARITER MAMELIAS APPELLANTVR,
INDECENTER SAEPEQVE SERVVUM OSTENDIT. ISTE NON SOLVM TREMET, SED ETIAM
DVBITAT SI EAM IN SVVM LECTVM SOLITARISSIMVM INVITANDVS SIT.
DVAS HORAS POSTEA DVOS VIROS IN LATRINIS INVENIO. EX EIS VNVS TELEPHONO
MOVIBILE CVM AMICA SVA LOQVITVR. ALTERVS, QVI ALTIOR EBRIVSQVE EST,
CONSILIVUM EO DAT.
AMICVS SEMPER OPTIMISSIMA ATQVE NECESSARIA CONSILIA DAT, QVIA AMICVS
SEMPER AMICVS ERIT, SED AMICA SAEPE INIMICA FIT, VT PHILOSOPHI RHETORESQVE
DICERE SOLVNT.
-O AMICE, AMICAM TVAM VITARE NECESSE EST.
-CVR ISTVD DICESNE, STVLTISSIME INTER HOMINES? QVOMODO FACENDVS SVM?
ADIVTA ME, SI VIS!
-VOLO. PRIMVM BIBERE, DEINDE PHILOSOPHARE.
-BIBAMVS, BIBAMVS, QVIA IN VINO VERITAS.
-VERITAS.
La nit de cap d’any, en un bareto que ja no és el que era. Dues parelles comparteixen propòsits i
avorriment. Una de les dues noies espera el moment adequat per anunciar que està prenyada.
L’altra, que marrana, ensenya sense parar el bust o els pits, allò que se sol dir tetes, al cambrer.
Aquest no sols tremola, sinó que dubta si l’ha de convidar al seu llit, que té fins i tot teranyines.
Dues hores més tard em trobo els homes al lavabo. Un d’ells xerra pel mòbil amb una amigueta.
L’altre, que és més alt i va encara més borratxo, li dóna un consell.

17. 17
L’amic sempre dóna els millors consells, els més necessaris, ja que els amics són els amics,
mentre que les nòvies acostumen a jugar-te-la. Així solen parlar els filòsofs i els savis.
-Tio, passa ja d’aquesta pava!
-De què vas, gilipolles? Com ho he de fotre? Enrotlla’t, tio!
-Vale, però primer fem un santhilari. Després ja veurem.
-Santhilari, santhilari, etcètera.
-Etcètera.

18. 18
EUROPANTO
Neues Jahr Eve in uno restaurant que ha conegut melhores tempi. Due parelles comparten menú
spécial, propòsits und boredom. Uma des filles (pecosa, coiffure cheia di purpurina) spera un
brindis per announce a sua grossesse. The altra (escot invraisemblable, com pseudo
intellettualoide Brillen) està clairement flirting mit el cameriere, who aguanta o tipo come pot,
mentre toma nota dels caffè.
Zwei horas later, yo rencontre os dois hommes a fumer nella Toiletten. Uno d'ells speak con la
sua amant on el telefonino. L'otro, più tall e un pouco getrunken, is aconsejándole:
-Du should deixar Maria do Rosârio.--And li dice com et warum.
-I tu hauries de deixar la beguda, cabronàs, que des que treballes a Brusel·les no hi ha qui
t'entengui!

19. 19
FILOSÒFICA
Va passar a cap d’any, la nit de Sant Silvestre. La fi d’un cicle, l’inici d’un altre. Quatre persones,
dues parelles, celebraven l’ocasió sopant plegades. El local, sense arribar a ser tètric, era un pèl
deslluït i no convidava gens a la despreocupació inherent a una nit com aquella. I és que no
sempre es pot mirar enrere sense ira, ni sense pena, perquè de vegades el vell tòpic amable que
agermana envelliment i bon vi contradiu la veritat o és obertament fals.
Una de les dones traspuava inseguretat i indecisió en els seus gestos. Tan aviat tossia
breument, volent intervenir en la conversa (insulsa alhora que intranscendent) com feia que no
amb el cap, ajornant així el que la captenia.
¿La seva maternitat havia de ser un secret íntim o una alegria palesa?
El futur pare, aliè de les tasques a hores intempestives per venir, refugiat en la beguda i en una
alegria buida, superficial, ni tan sols imaginava el que s’esdevindria després. Encara més: cap
dels quatre no ho albirava.
Sovint les dimensions objectives d’alguna cosa no són proporcionals a la seva transcèndencia.
Aventurem ara que el que va passar (uns amics, uns amants que descobreixen que no ho són),
explicat reiteradament, retòricament, assolirà una magnitud que no li correspon en absolut.
D’això se’n diu art.
Per contra, l’esclat i la dissipació necessària d’una bombolla de gas carbònic del cava vessat
damunt les estovalles (forçosament bon auguri?) no mereixerà la més mínima atenció.

20. 20
És just, per habitual, que així sigui?
No, mil cops no! Els instants, per reduïdes que en siguin les coordenades, estan farcits de detalls
immensos i immesurables, petits alhora. L’agonia d’un bacteri, una reacció química en la digestió
del primer plat, el dringar involuntari i negligible d’una cullereta oblidada sota el
tovalló…Menudeses que sols adquireixen la grandesa que els pertoca amb una abstracció sols
possible en la fantasia.
Aturem el temps. La mosca que veu interrompuda la seva trajectòria empipadora, el rot encara
no reprimit (i que potser no ho necessiti, no estem en família?), la guspira prèvia a l’encesa del
llumí que cremarà l’enèsim cigarret.
Un embrió que acaba d’adquirir, com un hàbit molest, l’autoconsciència.
Ep, mare, que sóc aquí. Deixa de pensar en intoleràncies alimentàries sobrevingudes,
oblida els retards menstruals producte de la teva desastrosa relació de parella. El teu fill.
O la teva filla, sents? Necessito sortir de l’armari. Dóna’m veu, que jo no en tinc!
-Què et passa, xurri?
-No res…Bé, sí. Pensava en com seria la nostra vida si ens donguéssim compte de les coses
petites…
-Òstia, que filosófica. Semblava que diries que estàs prenyada, he he he…

21. 21
-Doncs no li veig la gràcia, guapa. I millor tapa´t la pitrera, no fos cas que el cambrer t’acabi fent
un mulatet…
-M’estàs dient guarra? El que passa és que ets una estreta i vas de guais…

22. 22
HOMENATGE
I va venir el sopar de cap d’any. En Quimet havia dit que aniríem a un restaurant de vint-i-un botó
i a veure sortir el sol al cap de Creus… Al final, amb en Cintet i la Julieta, vam passar el sopar
tancats en un restaurant que havia conegut temps millors tot compartint, menú especial, bons
propòsits i avorriment. La Julieta, amb el vestit de color canari, brodada de verd i amb un parell
de botons descordats a la pitrera es mirava el cambrer amb intenció i li va dir que estava molt bo.
Com si fos un plat de popets.
A l’hora del brindis els vaig anunciar que estava embarassada i en Quimet de cop s’havia trobat
malament i se n’havia anat al lavabo enduent-se el tabac i en Cintet, que patia que no li passés
res. I jo amb l’ungla anava traient molles de pa antigues que hi havia en una escletxa molt grossa
de taula i pensava què dirien en Quimet i en Cintet i si, en tornar, m’abocaria que ja no
m’estimava. I la meva mare morta i jo aturada com una bleda mentre segurament ell trucaria a la
Maria Roser, pobra Maria…

23. 23
HAIKU
I.
Sopar deslluït
en la pitjor companyia.
Prò després et truco.
II.
Les menges vulgars
barrejades al meu plat.
Dotze campanades!
III.
Fumant un cigarro.
Els propòsits de cap d'any
que no van enlloc.

24. 24
HO SABEM TOT, XAVAL
-Quan va passar?
-Ja li he dit, comissari. Devien ser quarts d'onze...
-Les deu i mitja, vale...I qui hi havia?
-Molta gent.
-Joer con el tío...M'has entès perfectament. Vull dir en aquella taula.
-Dues parelles...
-I...?
-Doncs res, sopaven...
-Mu bien...I ja està?
-Sopaven, xerraven...jo què sé...
-Mira, xaval, jo també estic molt cansat...Hace dos días que no passo per casa i ja no em ve
d'aquí. O sigui que...tú mismo...

25. 25
-Ja l'entenc, senyor comissari, però no cal que m'estiri de la corbata, que m'escanya...
-Huy, lo que m'ha dicho! Mira, xaval, si em ve de gust, et poso música i balles, m'has sentit?
-Sí, senyor comissari.
-Com eren?
-Un paio baix, un altre de més alt. Una de les noies era pèl-roja, i l'altra...
-La de les tetes?
-Bé, sí...
-La que duia una muntura d'ulleres fashion?
-Esclar...
-La que li tirava els trastos al cambrer?
-Exacte...
-Però si no m'estàs dient res, xaval! Tu vols menjar-te els torrons aquí?
-Doncs res, jo anava a la meva, senyor comissari...

26. 26
-Y dale...Que no m'expliquis la teva vida, xaval, o te volteo la cara, que te tengo ganas ya!
-El cas és que dues hores més tard jo era als lavabos...
-Aviam...
-I els dos tios xerraven. Un d'ells deia no sé què de deixar de veure's amb la Roser...
-Mmm...Esto se pone interesante...Roser què més?
-No ho sé, senyor comissari, ja li he dit...Puc anar-me'n ja?
-Vamos a ver...Dius que era a mig sopar?
-Un altre cop?
-Mira, xaval, ho sabem tot. Alguien lo ha piao todo, no sé si m'entens, i ara mateix el comissari
Vallecillos, o sigui, servidor de vostè, no sap si vols col·laborar. Y eso me pone de mu mala
leche...
-Ho entenc perfectament, senyor comissari.
-I no bufis, perquè tens sort que avui en Morales no estigui de guàrdia.
-En Morales?

27. 27
-Sí, xaval. Saps com li diuen? Hostiafàcil. ¿Quieres que t'explique por qué, chaval?
-No, si no cal...I per la corbata no s'amoïni...
-Pues no quieras saberlo.
-Ho recordo perfectament. Devien ser quarts d'onze...
-¿Hace un cigarrito? A ver si revientan los pulmones d'una vez...

28. 28
INFORME D’ASSISTÈNCIA MÈDICA
Servei de Medicina Interna / Servei de Psiquiatria
Data d’ingrés: 01/01/08
Motiu d’ingrés
Pacient, dona de 30 anys ingressa a Urgències per intoxicació del tracte gastrointestinal en un
intent d’autòlisi.
Tractament: es procedeix al rentatge gàstric –es descarta el xarop d’ipecacuana per provocar
l’emesi per la ingesta prèvia d’agents convulsius barrejats amb menú especial de restaurant
barat, cafè i alcohol en abundància.
Malaltia actual
Un cop estabilitzada, refereix un hipotètic embaràs –dona negatiu- i fabula de manera delirant
sobre un hipotètic nòvio que en una mateixa nit, durant el sopar de cap d’any, abandona muller i
amant per quedar-se amb el marit de la seva millor amiga.
Queda ingressada a l’espera d’exploració psicopatològica.

29. 29
INSTRUCCIONS DEL JOC
Nit de cap d’any, joc de rol per a parelles i espectadors, és ideal per amenitzar les llargues nits
de reunions familiars amb sobretaules inacabables.
En la seva versió bàsica, requereix tants ordinadors portàtils com parelles, connexió ADSL i
webcam. S’entra a http://www.nitdecapdany.com/ i després d’un ràpid procés de registre es
demana hora per assegurar audiència i arbitratge en la divisió teritorial corresponent. Recordem
que, per accedir a la World Wide Conference, és impresicindible un nivell mínim d’anglès: vegeu
www.nitdecapdany.com/languages.
El joc disposa d’un tauler o una pantalla que mostra 10 caselles dobles numerades,
representades per 10 taules de restaurant per a dues persones, que segueixen un recorregut
espiral, des del centre ocupat per una taula que pot encabir de 2 parelles a 4 parelles. Hi ha
també dues caselles de reflexió (anomenades “serveis”), una per equip.
Per torns, cada parella va a parar a la següent casella o taula, i allà adopten el rol dels
personatges que la carta en qüestió els indiqui, (1 minut per preparar-ho i tres minuts per
executar-ho).
Mentrestant l’altra (o les altres parelles participants) prenen nota de l’escenificació que s’ha dut a
terme i descriuen el que s’ha esdevingut: a) triant entre una sèrie de possibilitats b) generant-ne
una de nova.
La parella guanyadora serà la que obtingui major puntuació total en totes dues disciplines. El

30. 30
jurat, anònim, valorarà per internet:
- L’adequació al context (espectacle coral)
- L’originalitat (tant de les actuacions com de les descripcions)
- Capacitat comunicativa
Les decisions del jurat seran inapel·lables.
Cartes i caselles especials. Particularitats
Cartes de rol d’espectador: En què s’indica la personalitat de cadascun dels membres de la
parella espectadora, extracció social, nivell de llenguatge, etc.
Cartes de rol d’actor: Indiquen la microescena que es desenvoluparà; “Comunicar una bona
notícia (per exemple, un embaràs)”; “Felicitar a algú (per exemple, per un embaràs)”; “Flirtejar
amb la parella de l’altre”, etc.
Cartes especials:
El cambrer: La carta del cambrer està tant en el grup de cartes “espectador”, com en el grup de
cartes “actor” i, quan apareix, qui l’ha tret canvia obligatòriament de rol (si era espectador, passa
a actor ia l’inrevés). Això farà necessàriament que canviï el rol de l’altre equip.
Casella de reflexió (serveis):
Sempre connectats a la webcam, els jugadors poden intercanviar punts de vista i, fins i tot,
establir o trencar aliances. Igualment, els està permès de fer una trucada.
És una àrea sense puntuació oficial, tot i que, darrerament, ha obtingut gran difusió i popularitat

31. 31
gràcies a YouTube.
Versió avançada del joc
Hi ha una modalitat de joc especial en què tots els jugadors són alhora actors i espectadors i on
les parelles es poden intercanviar i, fins i tot arribar, disoldre’s per acabar jugant sols. A banda de
la informació al web oficial de www.nitdecapdany.com/advanced, us recomanem especialment la
bibliografia existent al respecte diponible ja a les llibreries i a Internet. Especialment recomanable
és l’edició catalana Nit de cap d’any de Joan Cabús.

32. 32
INTERFERÈNCIES
Al 6, en una hora punta. Un noi d’uns vint anys, gorra de beisbol de costat, coll massa llarg com
si l’hi haguessin estirat. La gent va pujant. El noi s’enrabia amb un veí. Es queixa que li faci
empentes cada cop que passa algú. Fa veure que està molt afectat, però és mentida. Quan veu
un seient lliure, s’hi tira de cap.
Al cap de dues hores el trobo a la Riera, davant del frànkfurt. És amb un amic que li diu:
-T’hauries de fer un altre pírcing.

33. 33
L’AMIGA DEL NARRADOR
Què li passa pel cap quan s’embaladeix mirant la taula del costat. No estic prou bona? Carinyo,
què apuntes en aquesta llibreta? Com sempre no contesta. Que si llibreta Moleskine, idees,
contes… Mandangues. Ni m’ha tocat. Si m’hagués fet les tetes no m’hauria d’estar amb aquest
friqui, però el cambrer bé que em mira. “Menú especial”, ja em diràs què té d’especial que et
timin en un restaurant per cap d’any. Sí que em faria il·lusió anar a les Cotxeres. Ospa, em noto
les galtes enceses! Merda de vi de garrafa. S’ho passen bé a la taula del costat… Prenyada! És
clar que ho celebren. Em tocarà mai a mi? Cambrer, cambrer!! Sí, ja m’espero. No carinyo, no ho
veia que prenia nota a la taula del costat… I ja que treus el tema, potser que no te la miris tant!
Ah! És clar, la peculiar muntura de les ulleres. Pe – cu – li – ar… Em vénen basques de sentir-lo
parlar.
Un altre cop al lavabo?! Què m’ha dit que s’ha deixat. Diu que vol ser escriptor i és una
xafardera. Ni m’ha tocat! Segur que se’n va al darrere d’aquests dos al lavabo a sentir-los parlar,
per escriure-ho tot en aquesta llibreteta. Llibreteta: se la deixada. Li donaré un argument: li deixo
escrit que se’n vagi a la merda i foto el camp. Llàstima que “merda i camp” no rimin.

34. 34
LA TRANSFORMACIÓ
En despertar Gregori S. un matí, després d’un son intranquil, es va trobar al llit convertit en un
monstre. Estava estirat sobre l’esquena i quan va alçar una mica el cap, va veure la superfície
convexa del seu ventre, recobert d’un pèl que no tenia en anar-se’n a dormir i rematat per un
membre arbori, la prominència del qual feia tibar la vànova.
-Què m’ha passat?
No somiava. La cambra, una cambra real, tot i que més aviat petita, semblava la de sempre, amb
les mateixes quatre parets de la nit anterior. Presidint la taula, damunt de la qual hi havia un
mostrari de roba interior de senyora --en Gregori n’era representant—hi penjava un pòster que
havia desenganxat feia poc d’una revista que havia comprat en un dels seus habituals viatges,
concretament a la ciutat de Z. El pòster representava una model escultòrica, com se sol dir en
aquests casos, evidentment despullada, envoltada de pells i que, estirada per terra en una
postura inversemblant, interrogava el destinatari de la seva nuesa amb desimboltura.
Gregori va mirar cap a la finestra. El temps nuvolat --se sentia de quina manera les gotes de
pluja colpejaven rítmicament el vidre-- li va provocar una gran malenconia.
-Bé doncs –va pensar.- Què passaria si continués dormint una estona i deixés estar totes
aquestes idees?.—Però això era impossible de totes totes, perquè Gregori tenia el costum de
dormir de bocaterrosa, i el seu estat actual li impedia adoptar aquesta postura. Tot i que
s’escarrassava buscant la comoditat, acabava forçosament jaient d’esquena. Cent vegades va
intentar sense èxit aquesta operació, tot tancant els ulls per no haver de veure aquell apèndix

35. 35
excessiu entre les cames, que, lluny de perdre duresa, semblava guanyar-ne amb el pas dels
minuts. En constatar això va sentir una sensació de poder que mai no havia experimentat.
-Marededéusenyor!—es va dir aleshores.—Que n’és de cansada, la professió que he triat! Un dia
sí i l’altre també de viatge. Els maldecaps dels negocis són molt més greus quan es treballa fora
que quan es treballa a la mateixa oficina. Per no parlar del malson dels viatges: agafar el cotxe -
-quan no és l’avió--; les trucades al mòbil; anar atabalat a tot arreu; menjar malament; avui
coneixes algú en alguna empresa i quan hi tornes, ja l’han fet fora. I que no et passi a tu,
desgraciat! Així no hi ha manera d’arribar enlloc. Tinc trenta-tres anys i no he fet més que
estudiar i treballar. A fer punyetes tot plegat!
Va sentir un batec inèdit al membre. Lentament es va mig incorporar i va alçar la vànova per
veure què l’hi passava. La seva virilitat estava solcada per unes venes que semblaven animar-la
en contra de la voluntat d’ell mateix. Va voler satisfer la seva curiositat amb unes manipulacions
terapèutiques, ràpides, però va desistir de seguida, ja que qualsevol fregament l’hi produïa
esgarrifances.
-Matinar d’aquesta manera – es va dir—el deixa a un estabornit. Les persones necessiten dormir
el que els pertoca. I també somiar. Quin és el meu somni? Les dones. Més d’una. Com la del
pòster, però de debò. Hi ha representants que viuen com reietons. Quan a mig matí anoto les
comandes mentre prenc un cafè a correcuita, me’ls trobo entaulats, un cigarro en una mà i el
mòbil a l’altra. I què fan, sempre a compte de l’empresa? Parlen amb la dona, amb la nòvia, amb
l’amant, jo què sé! Si jo, amb el director que tinc, volgués fer el mateix, em fotrien de pet al
carrer. Potser no m’aniria malament: un canvi d’aires, un temps de cobrar l’atur, dedicar-me
temps. Si no fos pels meus pares, ja hauria plegat. M’hauria plantat davant del director i n’hi

36. 36
hauria deixat anar tres o quatre de fresques. Primer me les hauria d’escriure, per això, perquè no
sóc gaire ocurrent. Segur que queia d’esquena de veure com les gasta en Gregori S., el
milhomes! Encara no he perdut l’esperança, però. Quan la hipoteca estigui una mica més
avançada, potser, cinc o sis anyets a tot estirar, m’apunto a un màster i deixo l’empresa. Amb
l’experiència i la desimboltura que tindré aleshores podré triar on anar! I abans de marxar, li
penso dir al penques aquell on es pot ficar els mostraris, el cotxe d’empresa i els tiquets del
dinar, el molt garrepa! Però mentre això no arribi, el que em toca és llevar-me, que he de ser a Z
abans de les 9.
Va consultar el seu rellotge de polsera.
-Marededéusenyor!—va exclamar per a ell mateix.
Eren quarts de set ben tocats. Que no havia sonat el despertador?
-Gregori?
La mare l’interrogava des de l’altra banda de la porta. La vella senyora va interpretar el silenci
com un permís per deixar anar a crits:
-Acaba de trucar la teva nòvia. Estava un pèl rara. M’ha demanat si coneixia una tal Roser…Se
m’ha posat a plorar i m’ha dit que havia anat a veure una bruixa d’aquelles que fumen puros.
Que segurament ja tindries el que et mereixes…Gregori, fill, no em diguis que us heu discutit!

37. 37
LA VELLA ALIANÇA
En aquells dies s'esdevingué la festa de cap d'any. Dos homes pietosos, en companyia de llurs
mullers, feren adobar un àpat que fos plaent i agradós.
I feren sacrificar deu vedells sense màcula, vint bens, trenta galls i el mateix nombre de gallines.
També feren coure cent cinquanta pans rodons i setanta-cinc de plans, sense llevat.
I sota la supervisió del majordom, que era estranger, disposaren una gran sala per celebrar
l'ocasió com s'esqueia.
I una munió de fusters i d'ebenistes treballaren sense treva durant set dies i set nits per construir
una gran taula que feia dos-cents colzes de llarg per deu colzes d'ample.
I després del ritual d'acció de gràcies i de la pertinent benedicció, s'hi assegueren cent convidats
de nacions amigues: sibarites, gamberreus, hedonites i sobretot crapulites.
I començat l'àpat, la muller d'un dels homes pietosos esperà debades que li omplissin la copa per
anunciar, amb modèstia però tanmateix júbil, que per fi havia concebut. Però l'hora de fer-ho no
arribava, ja que, enmig de la festa, ningú no atinava a omplir-la-hi.

38. 38
I el majordom se n'adonà, de la turbació de la mestressa, així com de la lascívia de l'altra muller.
Però ell, prudent com era, no en féu cabal, ja que si omplia la copa o es mirava l'altra dona,
contravindria la Llei, ofendria el seu amo i seria desproveït dels seus atributs varonils.
I acabat el sopar, mentre homes i dones de totes les nacions es lliuraven a la dansa i a la
impudícia, un dels homes pietosos revelà a l'altre que havia dormit amb una esclava gomorrita
d'ulls de color cel i cabell com la palla.
-Vull un hereu, i la meva esposa no me'l dóna.--afegí.
-Home de passions tempestuoses, --respongué l'altre.-- hauries de deixar la teva llavor en un
únic jardí.

39. 39
L’AUTOR ES CONFESSA
P- Hi ha qui parla d’una doble autoria, en el cas de Maneres i maneres, la darrera novel·la , per
anomenar-la d'alguna manera, publicada amb el nom de Joan Cabús. Com si correspongués en
realitat a dues persones, dues personalitats ben marcades, de formació i interessos similars,
però prou contrastades. Què ens pot aclarir a propòsit d’aquesta qüestió?
R- Flaubert deia “Madame Bovary, c’est moi”. I jo, parafrasejant el mestre, només puc aclarir que
Cabús sóc jo mateix. I no hi ha res més a dir.
(L’autor s’acaba de creuar de braços i adopta una postura que evidencia una irritació manifesta.)
P- Es considera deutor d’alguna tradició? Quins són els referents de Maneres i maneres?
R- Estic convençut que tot s’ha dit, en un moment o altre. Amb més o menys gràcia, o més o
menys retòrica. Aleshores, l’únic que queda és l’estil. Perquè hi ha maneres i maneres de dir les
coses. I com en el cas dels regals, la intenció és el que compta. Evidentment pouem del mestre
Queneau, però el sotmetem a un prisma absolutament postmodern en què tot, absolutament tot,
és susceptible d’accedir a la categoria d’obra d’art, encara que sigui de manera efímera.
P- Perdoni, però aquest plural el delata. Qui parla ara: en Cabús o en Buscà?
(L'autor agafa el petjapapers amb força, però afortunadament el desa en un calaix, amb un gest
enèrgic, això sí).

40. 40
R- La seva apreciació és absurda, amb el degut respecte. Joan Cabús Buscà, cacofonia a part,
és una única voluntat d’estil. Qualsevol elucubració al marge és teleescombraries, àmbit que
mereix el meu respecte però no la menor admiració. Tant se val! Li sona potser el plural de
modèstia?
P- Per què aquest joc metaliterari, en ple segle xxi?
R- La pregunta està manifestament mal formulada: per què no aquest joc metaliterari? La
televisió parla de la televisió en forma de programes que repertorien els mateixos instants clau
en totes les cadenes. Són els famosos zàpings varis. Què té d’estrany fer el mateix amb la
paraula escrita? El món no pot ser el mateix des de Matrix, dels germans Wachowsky. La realitat
és allà fora, però també a dins, i a sota…i entremig.
P- Què volia dir amb “la literatura és morta, visca la literatura!”?
(Per primer cop el veiem somriure. Apreciem restes d'espinacs en les incisives.)
R- Jo no he dit mai això, però m’agrada que m’ho atribueixi. Com que no és el primer cop que
m’ho encolomen, m’ho acabaré creient. Com a reclam, és més que excel·lent, de veres!
P- Projectes immediats?
R- El temps ho dirà. És aviat per parlar-ne, però la seva anterior pregunta ha encès una
llumeta…

41. 41
P- Pot ser més explícit?
R- Postmodernitat, literatura i puntes de coixí…
P-Murakami, Mankell i Mortadel·lo?
R-I Club Súper 3! Escolti, sap què? Qualsevol dia començaran a perseguir els qui llegeixen…
P-Ho ha vist, ho ha llegit enlloc? Que potser té un do?
R- Hi ha maneres i maneres de dir les coses. Està tot dit. Abans d’en Bradbury, Voltaire hi va
fabular. Cal encomanar-se a altres sants, a part de sant Gúguel, amic meu.
(Buida la seva tercera goldam, es treu les sabates i diposita ambdós peus damunt de l'escriptori.
Els peus no li canten, per sort, però constatem que duu mitjons esportius de diferent color.
L'autor es comença a sentir a gust.Malauradament no ens vénen més preguntes al cap).

42. 42
MENÚ ESPECIAL
Entrants.
La llet quallada i curada, al punt de sal, tallada en cubs.
Les làmines de tubercle americà hiperfregides i hipercondimentades.
Els fruits de l'olivera desproveïts de pinyol.
La carn picada de porc, curada en sal i grans de pebre, embolicada en el seu propi budell i
tallada en rodanxes.
Primer.
Les varetes de tubercle americà fregides al moment en oli de llavors.
L'ou de gallina estrellat, amb el rovell al punt de cocció per sucar, amb un polsim de sal gruixuda.
Segon.
La làmina de carn de vaca jove a la planxa, amb reducció de tomàquet, vinagre i xarop de
glucosa.
Postres.
Les meitats de préssec en salsa suau d'aigua amb sucre.
Bodega.
El vi negre inidentificable, amb un toc d'aigua carbonatada i edulcorada.
Aigua corrent, cafè o infusions, cotilló i raïm de la sort. Festa fins a altes hores de la matinada.
Ambient selecte.

43. 43
NETEJA
Siéntate, Ikram, hija… Si por aquí no va aparecer nadie hasta las 11. Buenu dona, que sí, que ya
te parlu en català. Me sembla molt bé que lo practiques i lo aprenguis bé. Què me dius? Que la
teva parella d’aprendre català te va dir que vindria a sopar aquí a la nit? Pues, ya veus tu el
menú especial que les dieron! Di que sí, hija, que como en casa en ninguna parte. Un aperitivo
de ná: llangonissa de payés, xips, olives i quesu. Mu bien, hija, has estat atenta, se diu fromatge.
No, si tu vales muxo… Se té que aprendre pa prosperar: tu acabaràs netexant a la Generalitat, si
no, ya m’ho diràs.
Que no te dic que te sientes, hija? Només nos queden els lavabos… Ja faré jo el dels homes. Ets
un argent viu! Però, què me portes ahora? Un Predictor?. Sí, de tu amiga va a ser… Que dius
que sí, que et va dir que segurament estava prenyá… Cómo que segurament!, se tindrá que
saber segur, digo yo? Haver començat por ahí… que tú se lo comprastes y que el envoltorio de
la farmacia coincide…
Así que el padre va ser el marío de la Rosarito! Válgame el cielo! Sí, en català. El món és un
mocador: la Rosser és amiga de ma filla, que em diu que, la mala púa, sempre li està fent el salt
al seu marit i jo li dic que com ho aguanta i va i em diu que ara s’estant donant un temps, lo que
es diu separats. No, hija no, fer el salt es ponerle los cuernos, ser-li infidel. Pues sí: tal faràs, tal
trobaràs, que Rosarito sa encontrao con la horma de su zapato.
A que tot això a Marruecus no passa? Però aquí sus desmelenais una mica, oi? Fijate tu que la
meva veïna, la Fàtima, salió ahir de Reveillon con un escot que Déu n’hi do? Sí, Fátima esa que
porta unes ulleres molt gruixudes i festetxa con… Ho tinc a la punta de la lengua. Es un
muchacho alt… ben plantat, se diu en català, pa que aprenguis una mica.

44. 44
Reloj no marques las horas, porque… Voy a sentarme, este reúma me está matando. Ikram vine
aquí, hija, verás lo que he trobat jo ara: un mòbil, pa mi Jessica!

45. 45
NOVOPARLA
La nit d'acabalany era, en un menjalloc exbonic. Dues compartien parelles pre-judicis, festiva
dieta, antidiversió també. De les noies una, carapigada, pèlvermella, esperejava un alçacopes
per anunciejar la seva flagrant fecundació. La segona, d'interstici mamellari prepatent, prepotent
també --quirúrgica manera obtingut-- reexcitejava el forani servitaules sovint. Notaprenia aquest
dels cafès, mentre pensejava, plenostàlgic, en l'illa originària, en les mulates extrafecundables
també que s'hi havien quedejat.
-Mi amooool, ven con mamá, haz gozar a tu guajira con esos bongos revolucionarios.
El missatge clientelal diferentíssim era: cafè ultrafosc, ultrafort també; cafè esquitxat de destil·lat
indiscriminat; dietètic cafè i herbes indiscriminades infoses.
El servitaules forani els acabalanys illanis recordejava. Fins i tot teniamenys els rotlleterns
discursos del patriapare: sota el tròpicsol, hores set de proclames buides, sense consol més que
disbauxa certíssima postpolitiquera, amanida amb música transmesa intergeneracional i
destil·lats indiscriminats menjafetges. Vetaquí els seus set plançons, les fecundades tres, que
mantenia amb el seu explota-sou exmetropolità.
-Hauries de passarejar de la Roser.--va escoltejar que algú deia mentre bufetabuidava al
pixòdrom dues hores posteriors.
També una llum revolucionària va il·luminejar el pensament del forani. Comencejaria a actuejar
com un peninsular.

46. 46
NO WAY, TIO
Dinner de cap d’any en un restaurant que ha conegut better temps. Dues couples comparteixen
special menu, New Year resolutions i avorriment. Una de les girls (pigada, purpurini pentinat) is
waiting per al brindis to tell everyone que està pregnant. The other one (escot inversemblant i
muntura de glasses pseudointellectual) s’insinua al waiter. The latter aguanta in a stoic way
mentre pren nota dels different kinds of coffee they’re about to prendre.
Dues hores later em trobo the two young men smoking on the vàter, a fire in the sky (guitar riff).
El father-to-be aconsegueix trucar per fi his amant. L’altre, sensiblement taller and sensible,
despite l’embriaguesa, l’aconsella:
-You should deixar la Roser.—And he tells com fer-ho i why.
-No way, tio.—respon el més short.—Tu just no understand, d’acord?

47. 47
PARTIT AMISTÓS
Quarts de deu de la nit al camp vell de l’Amistat. Ple de gom a gom en aquesta freda nit de Sant
Silvestre. L’equip masculí, com és habitual en aquests partits de costellada, no es canvia
d’indumentària. El femení duu, a la porteria, un vestit folgat i, la davantera, s’ha habillat amb una
samarreta ben ajustada i ulleres d’última generació.
Com tots vostès saben , tot i la manca d’emoció per un resultat que no tindrà transcendencia a la
classificació, en encontres d’aquest tipus els jugadors fan gala dels bons pròposits per a la
segona volta del campionat i… Qui sap? Sempre en surt alguna sorpresa…
Passat l’equador de la mitja part, és prou evident que els equips es tenen molt de respecte…
Però, atenció senyores i senyors…! Com sempre aquí tenim la davantera, que fa una incursió a
l’àrea rival, regateja el seu marcador, deixa plantada la seva parella de ball… Quin descaro! Amb
quina decisió va de cara a barraca!! Però li surt al pas el porter rival que la talla sense
contemplacions. El públic aplaudeix l’ocasió.
Falten escassos minuts perquè l’àrbitre xiuli el final de la mitja part… Aquest cop l’equip de casa
ataca de valent. Hi ha un embolic dins l’àrea petita… L’àrbitre atura el joc i indica el punt de
penalti. Gooooool, Gooooooooool, Goooooooooool!
El més sorprenent és que la portera reconeix l’acció punible i que no hi ha hagut grans mostres
de celebració per part de l’equip que s’ha avançat en el marcador.

48. 48
Mitja part i els equips es retiren als vestidors. El nostre company Josep-Arcadi Pilotes, que ha
seguit el golejador, li demanarà les seves impressions sobre el desenvolupament del matx.
Hem vist com acaba d’atendre una trucada. No és cap secret que se l’estant festejant els clubs
més importants del món, entre ells l’equip a qui avui s’està enfrontant. Estaria vostè disposat a
abandonar el Rosario F.C? I per què?

49. 49
OIDÀ!
I allavòrens vem entrar en aquell bart o fonda o com collons es digui. I sats què hi 'via, a n'allà?
Pues una nau amb tot de taules gornides, mecagonlou, amb globus, vetes i mandangues. I la
Tresa que’m diu: apa, Manel, a Barcelona no s'estan de res. I jo que li dic: prou que ho sé, ara
domés falta que la teca s'ho valgui, que això val més de mil duros. I la Tresa no parava de
senyar-se i de bufar i de renegar entre dents, que si m'havia tornat boig o què.
I allavonses quan ella es va cansar de remugar ens vem asseure en una taula amb tot de coberts
i de copes difrentes que poc sabíem què fer-ne. I jo que agafo el mosso i li demano el porró. I
sats què? Aquell manso, que devia ser cubano o algo aixins, em diu que no s'hi podia fumar. I jo
que em quedo amb uns ulls com tronges, goita quins pebrots, què té que veure una cosa amb
l'atra?
I allavontes em vai fixar que a la taula del costat hi'via dos matrimonis, o dugues parelles, com es
diu ara, d'arreplegats, pots comptar. I domés feien que omplir el pap, sense xerrar ni re, que
també són ganes, de gastar-se els quartos i no disfrutar, com jo amb la Tresa. I és lo que jo dic,
que aquest jovent que puja, que no sap ni lo que vol, oi que m'entens?
I allavòrens la Tresa i jo 'nàvem endrapant, i bevent, i rient, i bueno, pues va passar lo que tenia
que passar, saps què vull dir? I aixins, sense dir ni ase ni bèstia, ens vem tancar al quarto de
bany, pots comptar, per un cop que se'm posa l'assunto a puesto...

50. 50
I encabat, suant com una mala cosa, vai encendre un caliquenyo i a la Tresa li va agafar molta
vergonya. Ai, Manel, vols dir? Lo que hem fet i a sobre, tu aquí fumant. Mira que a Barcelona són
molt mirats amb aquestes coses.
I allavòrens li vai dir que muts i a la gàbia, que la gent fumava als vàters. Com ara els dos que
hi'via a fora. Sats qui eren? Els dos vailets de la taula del costat. Un d'ells xerrava pel mòbil amb
la querida, quines penques!
I allavontes vai tornar a mirar-me l'assunto, perquè el tornava a tenir a puesto. Un atre cop, goita.
I lo últim que recordo és la cara de felicitat de la Tresa.
Perdona que et parli de tu, perquè passa que podries ser la meva néta, oi que m'entens?
Però dingú m'ha explicat què estic fotent aquí, estirat, en camisa de dormir, i perquè collons tinc
aquest tubo enxufat al piu, mecagoenjudes!

51. 51
PER PARAULES
CANSAT de sopar amb els mateixos amics? Parella glamurosa s'ofereix per acompanyar-vos en
les vostres sortides. Experts en conversa superficial i en posar a caldo els vostres amics. Preus
raonables. Ref. 215.
EMBARASSADA recent busca pare que no sigui un impresentable per a la seva criatura. Total
discreció. Ref. 561.
NOI estranger amb contracte precari s'ofereix per acabar de desequilibrar parelles en crisi. 100
% encerts. Ref. 712.
NOIA de molt bon veure busca admiradors descarats. Ref. 515.
QUERIDA desatesa cerca amiga de l'ànima per poder-se despatxar a gust amb el porc d'en X.
Poso el whisky, els bombons i les plantofes d'ossets. Ref. 222.
NARRADOR prometedor necessita trames innovadores per a novel·la que no acaba d'engegar-
se. Es gratificarà. Ref. 115.
IRRESPONSABLE i immadur s'ofereix per a relació desastrosa. Maldecaps garantits. Tu poses
l'estimació i la il·lusió i els problemes van a càrrec meu. Ref. 209.

52. 52
PER SANT SILVESTRE CAL ‘NAR DE GRESCA
Quan arriba Sant Silvestre
sempre cal anar de gresca.
Cadascú on li escau:
burguer, bistro o simple cau.
A taula dues parelles
buiden plats i botelles.
Se’ls escapen els badalls,
prò no en fan escarafalls.
Una noia, la pigada,
vol dir que està embarassada.
L’altra, amb un gran escot,
ni ha tocat l’entrecot,
ja que ensenya la pitrera
al cambrer, que es desespera.
Passa el temps, i no és estrany
que em trobi els nois al bany.

53. 53
Pel mòbil està parlant
un d’ells amb la seva amant.
-Amic, deixa la Roser,
que la vull per mi, potser.

54. 54
PETITA OBRA MESTRA DEL SETÈ ART
Les imatges són en blanc i negre. La banda sonora són acords de piano minimalistes, carregats
de malenconia. Pla general d'una habitació buida. Primer pla d'una finestra de l'habitació que, en
estar oberta, deixa passar l'aire, de manera que es veu com la cortina es belluga a càmera lenta.
L'home baix, en samarreta imperi i calçotets, la tanca de cop. Duu un cigarret damunt de l'orella.
La noia és al lavabo. Ja s'ha vestit i pintat per sortir i es contempla al mirall mentre es col·loca
una arracada. La noia tanca els ulls i abaixa el cap. La càmera segueix aquest moviment, que
continua quan la mà acaricia el ventre. Se senten les notes d'una caixa de música.
L'home ja s'ha posat els pantalons i mentre fica un braç dins la màniga de la camisa, apura una
copa. És al menjador. La noia hi entra lentament, d'esma. Sembla marejada.
KAROL: Jestescie ty W porzadku, ukochany?
Estàs bé, reina?
ANNA: Tak, ukochawa istota.
Sí, estimat.
Es reprèn la música de piano del principi. Primer pla de tots dos, cara a cara. Es miren als ulls.
Durant uns instants que semblen eterns, alternen la melodia del piano i la de la caixa de música.
La noia torna a tancar els ulls i a abaixar el cap. Quan està a punt de repetir el gest de la mà
damunt del ventre, l'home posa l'índex amb suavitat sota la barbeta de la noia, i la hi fa alçar. Ella
esbossa per primer cop un somriure.

55. 55
KAROL: Miec ty dostal pewien swiatlo?
Tens foc?
ANNA: Tak, ukochawa istota.
Sí, estimat.
Ella acciona l'encenedor, la flama del qual s'apaga: la finestra s'ha tornat a obrir. L'home renega.
Fos en negre. Veu en off.
KAROL: Chodzmy do restauracja.
Anem al restaurant.

56. 56
PROBLEMES
1. Siguin dues parelles (X i Y) que comparteixen taula per cap d’any, però no conversa ni
objectius vitals. Calculeu:
a. Quant de temps trigaran a trencar…
* Per donar-se un respir ?
* Per obrir la seva relació?
* Per sempre?
Nota: cal tenir en compte la infidelitat palesa d’un dels homes i la tendència inherent a copiar el
comportament dels altres.
b. Quants propòsits formularan entre tots i quin percentatge se’n mantindrà la primera setmana
de gener ?
2. En el problema anterior, calculeu el cost total del sopar, tenint en compte que el restaurant
està situat en una zona que s’acaba de posar de moda i que el xef elabora racions minimalistes.
3. Deduïu, mitjançant el càlcul de probabilitats, qui pagarà el compte, sabent que dos comensals
de sexe diferent (i que no són parella, ara per ara) marxen abans d’hora.

57. 57
QUE DIU QUE…
Bé, doncs no sé què et volia dir...Ah, sí, d'allò, ara mateix no tinc gaire clar si va ser per cap
d'any o què...Els cas és que va passar en una pizzeria o en un restaurant xinès, ara no m'ho
facis dir...El que sí que diria és que un pèl deslluït, o carrincló. Que qui hi havia? Evidentment
molta gent, com pots imaginar...I en una taula hi havia una colla...Que dius que què? Ah, bé,
dues parelles. Francament, no ve d'aquí. El cas és que una de les noies, ara no et sabria dir si
era morena o rossa, feia un posat com de marejada o d'enfadada. No m'estranya, perquè el
maromo menjava amb les mans...o potser feia anar l'escuradents, tant se val. I cada cop que la
pobra rossa panotxa a volia parlar, vés a saber per què, els altres la tallaven. I la noia s'anava
encenent, i vinga tocar-se el pentinat, que hi duia un bany de color o alguna cosa semblant. Que
de què parlaven? I què n'he de fer, jo, ni que fos espia!? Ara bé, no t'ho perdis, l'altra noia, que
estava com per sucar-hi pa, vinga tirar-li els trastos al cambrer, que no era ni xinès ni italià, però
tampoc d'aquí. Per què em demanes si duia ulleres? A què treu cap? Que què feien els nois?
Com vols que ho sàpiga? Jo hi era per sopar, no per fer-ne una crònica, què t'has pensat?
Uns minuts més tard (o potser mitja horeta, a tot estirar), em vaig trobar els dos paios. Com que
on? Bona pregunta! Jo ja anava una mica...no sé si m'entens...Au, tant se val... Posem per cas
que eren al passadís, buscant cobertura, perquè un xerrava pel mòbil. Tot i que podria ser que
fossin al lavabo, perquè ara que hi penso, fumaven...No, no, tabac, i ara! O això em va semblar a
mi, tot i que no en facis cas...I un que li etziba a l'altre que havia de deixar la Rosalia, pots
comptar! Això va dir...Rosalia, quin nom! Qui pot enganyar la nòvia amb algú que es digui així?
Se n'han de tenir ganes, tu! Perquè tu imagina't, la teva xicota es diu Dolors, i pam! li dius
Rosalia...És com per quedar-se de pasta de moniato, oi que sí? Jo penso que, ja posats, buscar

58. 58
alguna amiga que es digui com la nòvia. 100 % d'encerts...O potser és millor deixar anar sempre
allò de carinyo, reina, rateta...?
Que perquè t'ho explico? Però si ets tu, el tafaner, que no pares de preguntar! Després diràs que
si la premsa rosa i les marujes no perden detall dels famosos. Que t'has vist al mirall?

59. 59
REDACCIÓ
Puig, cal posar nom i cognoms. No hem d’endevinar qui ets per la lletra.
I llavonses (llavors) van seure (qui?) a taula i el restaurant no era un restaurant (?) bo, que
estab(v)a passat de moda. També hi havia menú espacial (eren astronautes?), que era bo(,)
però una mica car(,) perquè van anar al restaurant per Cap d’Any. (Cal evitar tantes repeticions:
utilitza pronoms febles “perquè hi van anar” o busca algun sinònim)
I la noia (quina?) va dir que estab(v)a embaras(ss)ada i van celebrar això (van celebrar-ho) i tots
estaven contents (I les subordinades?). L’altra noia tenia ulleres i un vestit molt sexy. Però no
parava de mirar al cambrer i havia portat el cafè. (?)
I els nois van anar al lavabo i un va fumar i l’altra(e) parlab(v)a pel mòv(b)il. El noi li va dir a l’altre
noi que tenia que (que havia de) deixar la Roser. Perquè? (Per què?)
Progressa adequadament.

60. 60
SABEU AQUELL QUE DIU…
A: Això són dues parelles que estan sopant per cap d'any i allavontes una de les dones, que
estava prenyada, diu...
B: No, així no anava la cosa. Resulta que els dos homes, mentre fumaven al lavabo, es van
trobar el cambrer, que era cubà, i allavòrens...
C: Jo me'l sé d'una altra manera. Això és un cambrer que quan està prenent nota dels cafès, es
dóna compte que té la bragueta oberta. I allavonses una clienta, que estava molt bona, va i li
diu...
D: Jo només me'n recordo del final...Un dels homes treu el mòbil i diu: Què, fem un altre cubata?
A: Cony, ja me l'has aixafat!
E: Pues no li veig la gràcia...

61. 61
SANT SILVESTRE: UNA NIT PER OBLIDAR
1. Taula per a quatre. (2:04)
2. Guardo un secret a dins meu. (3:11)
3. Esperant l'ocasió. (4:49)
4. Menú especial. (1:45)
5. He de deixar de fumar. (5:02)
6. La teva mirada em perd. (2:29)
7. *Sexy hot mambo. (6: 45)
8. Catorze missatges de veu. (0:59)
9. Excuses, mentides. (2:31)
10. Per això estem els amics. (4:12)
11. Avui dormiré sola. (6:03)
12. Una nit per oblidar. (5:00)
Bonus tracks:
13. Taula per a quatre special remix (4:08)
14. Una nit per oblidar (live version) (10:59)
Sant Silvestre són: Roser Lamant, veu solista i teclats; Xavier Dolcet, baix i programació; Pere
Aiguadé, guitarres elèctriques i acústiques i percussió a "Sexy hot mambo"; Laura Melcior,
bateria acústica i electrònica, sintetitzadors i cors.
Osvaldo Cienfuegos y los Machacas del Ritmo Santiaguero apareixen per cortesia de Música
Sabrosssona!
Enregistrat als estudis Filthy Fingers (Londres) durant el mes de març de 2008.
Produït per Jean Bouscan.
Totes les cançons escrites i interpretades per Sant Silvestre, excepte *, escrita per Sant
Silvestre i interpretada pel grup i per Osvaldo Cienfuegos y los Machacas del Ritmo
Santiaguero.

62. 62
SANT SILVESTRE
Sant Silvestre: Una nit per oblidar. Discnous. Barcelona, 2008. 
Ens trobem davant l'opera prima de Sant Silvestre, una formació de pop barcelonina. Dotze
temes que oscil·len entre els tocs jazzístics d’He de deixar de fumar i el soul avellutat d’Avui
dormiré sola, on llueix la veu crua de Roser Lamant, excomponent i pal de paller de Karbassons
Kriminals. Melodies treballades a foc lent, lletres suggeridores i tocs avanguardistes en un còctel
més que agradós per als sentits. A escoltar amb atenció Sexy hot mambo, amb Osvaldo
Cienfuegos y los Machacas del Ritmo Santiaguero. Mereixen menció a part els intimistes Taula
per a quatre i Un secret dins meu, on la producció de Jean Bouscan, exlíder de Gamins Morveux,
ratlla la perfecció. El flamant cedé es completa amb una pista de vídeo on podem veure els Sant
Silvestre dalt de l'escenari, desgranant amb ofici i contundència el tema que dóna títol a la seva
primera petita obra mestra. Una pinzellada de frescor enmig del panorama cofoista i repetitiu de
la música a casa nostra. Escolteu-lo. John K.Boos.

63. 63
SITCOM
Home baixet: Molt bo, el filet. Llàstima que estigués amagat sota una patata fregida. (rialles
enllaunades).
Home alt: Crec que aquest restaurant va tenir una estrella Miguelín el 1977...I el Geni hi va
comprar tabac fa 15 anys. (més rialles enllaunades).
(La noia embarassada es mira els altres comensals, amb la intenció de dir-los alguna cosa.
Arriba a obrir la boca, però es mareja lleument: la fortor de l'allioli li fa venir basques. Per acabar-
ho d'adobar, la seva parella suca pa amb modos d'Australopithecus.)
Home alt: Ei, ei, ei...Crec que, pel que hem pagat, no cal netejar els plats! (En una breu
llambregada, la porta de la cuina roman oberta i s'hi veu un empleat rentant una pila de plats a
tota màquina, amb posat de felicitat. Primer pla del sabó rentavaixelles, que patrocina la sèrie.)
(La noia amb ulleres pistatxo deixa caure a posta el seu tovalló i el recull quan el cambrer arriba,
amb la qual cosa exhibeix una pitrera esplendorosa, siliconada en la seva justa mesura. El
cambrer empassa saliva abans de parlar).
Cambrer: Entonses, los señores tomarán café. (L'accent és marcadament caribeny).
Noia amb ulleres: (sensual) Sólo si lo traes tú, Juan Valdés. (Sona de fons Burbujas de amor de
Juan Luis Guerra).
(El públic del plató deixa anar un "uau" ple d'intenció).

64. 64
[L'espectador fa zàpping davant de la brusca i estentòria irrupció d'anuncis. Després del pipí
preceptiu, torna a la sitcom].
Home baix: (parlant pel mòbil. Amb un dit es tapa l'altra orella. Es belluga amunt i avall del
lavabo per captar cobertura. L'amic el segueix amb la vista). Però si només t'estimo a tu,
rateta...Sí, sí, quedem demà a les sis per prendre cafè...bueno...per allò altre també...mmm...Au,
penja tu...no, penja tu...(somriure beatífic)
(L'home baix guarda el mòbil i treu dos cigarrets alhora. Està tan nerviós que els encén i
comença a xuclar-los àvidament).
Home alt: (irònic) Doncs sí que t'ha durat el propòsit...
Home baix: No em toquis els ...(xiulet excessiu per amagar l'exabrupte), vale, tio? Tu no saps el
que és nedar i guardar la roba...
Home alt: Veus? Jo no n'he fet cap. (fa una calada i un glop del cubata). Almenys sóc fidel a mi
mateix...i a la meva parella. Això és co-he-rèn-ci-a, sents? Et sona la paraula?
Home baix: Calla, que suques menos que l'estàtua d'en Colom! (rialla enllaunada i
aplaudiments).
Home alt: (es pentina, lluita per mantenir la verticalitat i finalment s'exclama) Crec que hauries de
deixar la Roser! (El públic del plató, sàviament aconsellat pel regidor, aplaudeix i xiula a parts
iguals).[ Pausa publicitària tan brusca com l'anterior].

65. 65
TAL COM VA SER, CREC JO
Nit de cap d'any, en un bar trist i fosc, per'xò. Pot ser? Oi tant que sí. Quin greu, tu, tots tres, més
un (amb un més, a dins). Prò no se sap. No hi ha crits de joi. Sols un mos, de tant en tant, un rot
o dos (ecs!). I el grum no treu els ulls dels pits. Tant és: la carn, l'os, la pell, tot cau. Res en ferm:
és la llei. Dos glops. I un rot nou. Que bo! diu ell. Prò qui dels dos nois? Tant se val. Au, res, txin-
txin, tot va com va. I què?
Un poc més tard, els dos jans, tot sols. Fa fred. Els surt fum pel nas. Glops i més glops: no és
pas te, és gin. O rom, qui ho sap del cert?
Riiing!
-Sí, sóc jo. Qui, si no?...Jo bé, i tu?...Quan? És clar que sí, si tu vols, ja em va bé...I jo a tu, i jo a
tu...Muac!
-De què vas, tu? No fas ben fet!
-I tu què saps, tros de mè?
-Ho sé. I és prou!
-Sí, que tot té fi. Prò em va bé. És 'nar fent, què hi vols fer?
-Que bé! I el nen?

66. 66
-Quin nen, cony? El teu?
-Que no ho saps? El teu, ruc, el teu!
-El meu? Qui t'ho ha dit?
-Doncs ja ho saps!
-Que fort, que fort, que fort! Do'm gin. O rom. O tot junt, de cop. Cap dins! Vull fer un pet!
-Com un gla?
-No. Més!

67. 67
TESTAMENT OBERT
A Vilassar de Mar, a vint-i-tres de juliol de dos-mil vuit.
Davant meu Domènec Borràs i Castellà, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb
residència en aquesta vila, districte de Mataró, essent les onze hores i cinquanta minuts.
COMPAREIX
Marge Roviralta Puig, major d’edat, soltera, veïna de Mataró, carrer Conrad Blai, núm. 324
DECLARA
Que és natural de Mataró, on va néixer el 30 d’octubre de 1964; filla d’Andreu i Eugènia, ambdós
difunts; i amb una filla anomenada Elisabet Roviralta Puig.
Per raó de naixement i residència té la condició de catalana.
La identifico pel seu document nacional d’identitat, que m’entrega i li torno, i al meu judici té la
capacitat legal necessària per atorgar testament, i ho fa d’acord amb les següents
CLÀUSULES
PRIMERA.- Llega a aquell que acrediti tenir drets legitimaris a la seva herència, exclusivament el
que per Llei li correspongui.
SEGONA.- Dels béns i accions restants n’institueix hereva la seva filla Elisabet i substituïda
vulgarment aquesta pels seus respectius descendents per esirps.

68. 68
Aquesta clàusula queda condicionada a tenir cura de la publicació i distribució de 1.000
exemplars del llibre nitdecapdany.com, el fitxer informàtic del qual està dipositat a la caixa 024
del Banc Sabadell Atlántico de la Riera de Mataró.
Jo, el notari, en DONO FE.
- Està bé senyora Roviralta?
- Elisabet, Domènec. Perfectament… Només que no vaig creure mai en aquesta història
truculenta que el meu pare fos un escriptor… un personatge famós. Perquè, qui ha escrit el
llibre?

69. 69
UN PUTO BORRATXO
Havíem acabat. Per sempre. Ho vaig saber per la seva manera de mirar-me, per com arrufava el
nas i anava fent que no amb el cap. No va voler dir res aleshores, però en el seu silenci hi havia
un retret contingut, ple de desencís, que la feia encara més atractiva.
Vam fregar-nos per un instant, per error, esclar, quan jo entrava i ella sortia del lavabo, ajudat per
l'amic. Potser va ser al revés, i jo en sortia i ella hi entrava.
(Després de tot plegat, havent-hi pensat força, vaig arribar a la conclusió que ningú no hi entrava
ni en sortia, sinó que el que ella buscava de totes totes era no veure’m, no tornar a acostar-se a
un puto borratxo com jo. Em vaig sentir ferit pel pes de les paraules i per la constatació, fidel a la
realitat, per altra banda. Però encara em va fer més mal la solució, gens genuïna. M’hauria
estimat més un refotut embriac, per exemple).
Era com si estiguéssim sols, malgrat tot, però amb la certesa que no ens tornaríem a veure mai
més. Érem sols com tantes altres vegades, abans, perquè dir mentida, com ara mateix si ella no
hagués obert la boca, finalment. Em va deixar tornar a seure al seu costat. Des de luegu, Txevi,
tindríem que haver parlat abans. Oh, i tant, estimada. Només tinc coses bones per a tu. Tu
deixa’t fer. Però, quan li vaig voler agafar la mà, la va enretirar. Res no podia canviar i mica en
mica jo m’anava encenent. Potser per això se'm va escapar un rot. O qui sap si no el vaig deixar
anar, com una bafarada de pensament lúcid. Erupio, ergo sum.
Ara em tocava a mi. Vaig començar a enraonar sense ganes, sense fonament ni fil conductor,
però de manera tan fluïda, tan lúcida, que vaig llegir desorientació en els seus ulls. Perquè allò

70. 70
meu era pura pirotècnia verbal producte d’una formació impagable i de moltes copes solitàries.
En aquell moment em vaig adonar de dues coses. Primera: no necessitava ningú al meu costat
per continuar bevent. Segona: ella envejava des de sempre la sintaxi acurada dels períodes,
l’elecció lèxica i la prosòdia amb què m’expresso. Tan maca, tan agradable i tan sensual, i amb
prou feines havia freqüentat la Secundària (pública, per descomptat). I m’odiava per això i per
algunes altres cosetes sense importància. Ella m’havia retret sovint aquesta distància
intel·lectual, però per no tornar a sentir aquella cançó de l'enfadós, intentí d'escanyir-la amb un
tovalló brut, si se’m permet la forma verbal i la falta de decòrum, i ho tornaria a fer si no fos
perquè estic emmanillat, camí de comissaria, i no hi ha ni tovallons ni amics en qui recolzar-se.

71. 71
VET AQUÍ QUE
Doncs això era i no era fa molts i molts anys, en un palau esplendorós, dos prínceps i les seves
princeses celebraven un gran banquet. Una de les princeses volia anunciar que per fi donaria un
hereu a la corona. Però amb l'enrenou del ball i dels servidors duent tot de plats exquisits a taula,
no trobava ni el moment ni les paraules per fer-ho...
-Aquest conte no m'agrada!
-Com que no t'agrada? Si és el mateix que t'explico cada nit!
-Sí, però així no era...
-Molt bé. Doncs torno a començar, d'acord?
-Vale, però vull que m'agradi!

72. 72
LA SÉVER
Em vaig trobar dos individus que fumaven i discutien al lavabo. Un de baix, sensiblement
embriac. Ara i adés bescanviava monosíl·labs críptics pel mòbil. Penjava, renegava i tornava a
trucar, sembla que a la mateixa persona. Un pèl histriònic, val a dir. Desmesurat verbalment i
gestualment: beguda i sentiments arravatats són un còctel poc recomanable. Amb la mateixa
freqüència dels seus rampells, l’altre, sortosament més assenyat, el comminava a deposar
l’actitud.
-Hauries de deixar la Roser.—va concloure.
I tot seguit va argumentar tal afirmació amb energia, des de la seva alçada i serenor imponents.
Dues hores abans compartien taula amb les respectives parelles. Una de les dones, neguitosa,
semblava no trobar el moment per intervenir en la conversa, que, d’altra banda, discorria pels
llocs més comuns. No hi insistiré, doncs.
L’altra, amb una muntura d’ulleres obertament extravagant, no feia més que cridar l’atenció del
cambrer, un sofert immigrant aclaparat per la feina que se li girava a tallar les insinuacions
paleses d’aquesta comensal.
Són coses que passen quan se sopa fora de casa, per cap d’any.