dictats per al mitjà

1. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2016 / juny / matí
L'entrevistadora, // un pèl punxeta, // féu una pregunta compromesa //
al polític municipal // poc abans que començaren // els jocs olímpics. //
De ben segur // que l'audiència televisiva // aguantava la respiració // tot
esperant-ne la resposta, // perquè la qüestió // girava al voltant // dels
problemes d'última hora // i les expectatives d'uns jocs exemplars // es
podien veure frustrades. // Però l'entrevistat // es rebel lava a parlar de
problemes. // La vida ja és massa complicada // i els espectadors no
necessiten // que els la compliquen més encara. // El noticiari // és un
reguitzell de notícies tristes // i imatges punyents, // i no convé afegir //
més incertesa al malestar quotidià. // El polític va deixar la gent
tranquil·la // al contestar que l'assumpte estava controlat.//
2. 2016 / juny / vesprada
Arribaren a una estança acollidora. // La llum era esplèndida // i el llit tenia
uns llençols de seda verda // i un cobrellit de vellut. // Al centre de l'habitació, //
una minúscula font // llançava un raig d'aigua perfumada. // En un prestatge //
hi havia una filera de llibres // que contenien estranys dibuixos verds. // En una
lleixa // trobà un vestit de setí amb un llacet. // La donzella l'ajudà a posar-
se'l. // L'endemà fou rebuda // en la sala del tron. // Era una sala espaiosa //
amb les parets cobertes de maragdes // i un llum al mig // que brillava com el
sol // i que feia que les maragdes // espurnejaren esplèndidament. // La
xiqueta quedà esbalaïda // per tanta opulència.//
C1 Dictats.Pdf

2. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2015 / juny / matí
El mur exterior de la casa feia més de dos pams de grossària i, per tant,
l’espai interior de la finestra enreixada de la saleta formava un buit on
quedava una mena de banc elevat. Allí seia jo, fullejava un tebeo o llegia un
llibre il·lustrat, i sovint m’hi quedava mitja vesprada immergit en la lectura i a
estones contemplant com passaven els núvols, mirant com les arruixades
omplien ràpidament d’aigua els intersticis de les llambordes del carrer, que
quan estaven mullades brillaven amb reflexos blavosos dins de la llum grisa,
observant com s’estenien bassals d’aigua bruta i de fang líquid entre els
carrils del tramvia.
2. 2015 / juny / vesprada
Quan plovia tant, no anàvem a escola. Hi passava a prop un sequiol que els
dies de grans pluges rebentava infal·liblement. Tot el carreró venia llavors
amb dos pams d'aigua rogenca i fangosa. A mitjan desembre ja havíem tingut
temps sobrat d'avorrir les classes, i els dies d'aiguat arribaven com un
alliberament. Quan el vell ens veia arribar se li enfosquia la cara, sabia que
per molt que ens volguera vigilar, el seu nét i jo havíem d'acabar enfilant-nos
per l'escala del colomer prohibit. En entrar a l'andana ens envaïa aquella olor
de palla i de garrofes, de cebes i d'alfals sec.
3. 2015 / novembre / torn únic
L'església és plena de flors. // Pel passadís que conduïx a I'altar major // hi
ha margarides i lliris primerencs. // I desenes de ciris escampats per tot
arreu // que hi espurnegen com irregulars cuquets de llum. // L'organista prova
I'harmònium // i unes notes agudes es desplacen // cap al sostre d'aquell
edifici d'estil neoclàssic. // Als carrers lluïx el sol i la gent s'amuntona // per a
veure el seguici. // D'una berlina conduïda per un criat // baixa la jove futura
nora. // Alguns fan unes passes endavant // amb el desig de contemplar de
més prop la forastera. // Però a penes poden satisfer la curiositat, // perquè la
xica duu una espessa mantellina.
C1 Dictats.Pdf

3. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2014 / juny / matí
Es tractava d’una jove prima, amb molt de món, que lluïa uns cabells rojos
greixosos i enviscats. S’havia depilat les celles i se les havia pintades accentuant
una corba més suggeridora, però els esforços de la naturalesa per restaurar l’antiga
alineació donaven al seu rostre un aire borrós. Quan es movia, els innombrables
braçalets de quincalla que portava dringaven constantment. Però la mirada que
llançà cap als mobles contenia una expressió de senyora, com si en fóra la
propietària. El senyor, en canvi, era un home pàl·lid. S’acabava d’afaitar, com podia
deduir-se del fet que encara portava sabó en un pòmul.
2. 2014 / juny / vesprada
Si algú em qüestionava sobre les raons que m’espentaven cap a altres paratges,
podria assegurar-li que només em movia el guany. Alguns anys abans havia
començat una pertinaç recerca del producte de moda, el conreu que s’estenia amb
fúria pels camps d’Amèrica, i que es coneixia amb el nom de café. Aquell gra movia
fortunes, precipitava enveges i contribuïa a muntar conspiracions, perquè el seu
consum al Vell Món s’havia disparat més enllà del deliri. Hi havia qui profetitzava que
el seu mercadeig, ben prompte, passaria per davant dels interessos i esforços que
nodrien l’esplendorós negoci de l’esclavitud.
3. 2014 / novembre / torn únic
Em dominà la tafaneria d’esbrinar el contingut del secreter. Era fàcil; tenia la clau.
Vaig descobrir l’inevitable diari, i el vaig fullejar. La llibreta tenia tapes de pell
repussada a mà, labor d’ella, i closa amb una cinta la llaçada de la qual duia
l’empremta que la mateixa mà havia deixat en tots els llaços de la casa. No era un
diari en el sentit cronològicament ampli que esta denominació obliga a suggerir, sinó
la descripció d’una època determinada de la vida de la meua parenta, les incidències
d’una història d’amor. Però mai havia suposat que una relació ingènua i adotzenada
com aquella em poguera interessar.
C1 Dictats.Pdf

4. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2013 / juny / matí
Teníem un cotxe minúscul i un dels eixugavidres estava trencat, de manera
que jo havia d’anar traient el braç per la finestra per a fer-lo funcionar. A ta
mare, li agradaven amb bogeria els camps de roselles, i els dies assolellats
volia que anàrem a travessar els que s’estenien al voltant de la ciutat. I ací
començava la lliçó. Al principi, el món era un camp immens i la terra, plana.
Llavors l’home es va contemplar a si mateix i, com que tots érem tan lletjos i
pelats, es dispersà i començà a matar feres i a posar-se’n les pells.
2. 2013 / juny / vesprada
L’endemà es va alçar prompte i, amb el sac de viatge a l’esquena, va eixir
de la fonda en direcció a l’embarcador. El sol començava a picar, i els carrers
tornaven a omplir-se de comerciants que cantaven lloances dels productes
que venien: pells siberianes, teixits de seda, catifes perses, rellotges suïssos,
fruita, perfums... Tot el que es compra i es ven semblava que es podia trobar
en aquella immensa plaça. Hi havia músics ambulants, còmics que actuaven
en escenaris improvisats, actors que cantaven i ballaven davant d’una multitud
de curiosos, domadors d’óssos... L’espectacle despertava l’admiració de
qualsevol.
3. 2013 / novembre / torn únic
Però un dia, quan jo posava drets uns tubs de coure perquè no m’ocuparen
massa espai al magatzem, aparegué un africà per la porta que ni un tràiler
hauria sigut capaç de transportar els objectes que duia damunt: del muscle
esquerre li penjaven quatre catifes, els avantbraços plens de rellotges, els dits
amb anells de bijuteria barata, a les mans transistors de diferents grandàries i
llanternes potents amb la bateria incorporada, i del coll, amb una corretja que
li feia la volta, li penjava un maletí a l’alçada del melic amb polseres, collars
per a dones i més anells.
C1 Dictats.Pdf

5. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2012 / juny / matí
No es va esperar ni un segon. // Quan el barracó va quedar buit i la gent es
va congregar a l'exterior, // corregué cap a la cistella, // va alçar-ne la tapa // i
es trobà amb al gos encara adormit. // Va tindre un arravatament de
tendresa // com no havia sentit mai abans. // Li va oaréixer la cosa més bella i
dolça del món. // Però va ser només una vacil·lació momentània. // L'agafà
amb les dos mans i va arrancar a córrer cap a la porta. // El carrer s'havia
convertit en una marea humana, // els crits continuaven i un cor de veus els
embolcallava.
2. 2012 / juny / vesprada
La mirà amb expectació, i anà obrint els ulls més i més a mesura que els
fixava en els de la dona i esperava un parpelleig que no va arribar. El rostre
de l’anciana, impertorbable, pareixia un camp llaurat per una mà infinita. Era
impossible posar més solcs en tan poc espai i reconduir-los en milers de
diminuts encreuaments de cap a cap del laberint facial. La boca era
horitzontal, afonada, i sobre els llavis cavalcava el xicotet nas aguilenc. Però,
sens dubte, era la profunditat de les conques dels ulls i la seua estàtica
mirada el que més impressionava.
3. 2012 / novembre / torn únic
El genet sovint es distreia amb pensaments que l’allunyaven del tema que
volia imposar-se: una dona, una nova sella o alguna cosa relacionada amb la
seua vida de soldat. Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de la seua
abstracció: es veia cavalcant per un poblat, seguit per un estol d’ombres. En
passar per davant d’una església es descobria sense minvar el galop. De
sobte, quan una iguana travessava el camí, el cavall feia un moviment fals i
queia espernegant amb una pota trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bèstia.
C1 Dictats.Pdf

6. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2011 / juny / matí
En els muntons de runa també van trobar pedres que servien de segells i
tauletes d’argila amb inscripcions. No estaven escrites en jeroglífics, sinó en
una escriptura diferent que encara va costar més de desxifrar, perquè
s’utilitzaven uns signes punxeguts que semblen tascons, que ja no són
dibuixos precisament. A Mesopotàmia no coneixien els llibres de papir.
Escrivien sobre tauletes d’argila tova, que després coïen al foc fins que
s’endurien. Se n’han trobat moltíssimes amb llegendes i contes preciosos que
parlen d’un heroi que lluita contra dracs. I moltes amb inscripcions en què els
reis es vanaglorien dels temples construïts.
2. 2011 / juny / vesprada
El xop més vell es morí, feia temps que malaltejava. Ara queia una fulla, ara
una altra; s’anava quedant despullat a poc a poc sota el sol. Els ocells
abandonaven el recer, abans verd i poderós de les seues branques. El vell ja
no els protegia amb eficàcia contra les llevantades, i el moribund es trobà un
dia en solitud. La gralla era l’única a visitar-lo de tard en tard. Arribava de nit i
l’espantava amb l’aleteig del plomatge negre. Li contava disbauxes de la lluna,
bogeries dels núvols, mesquineses de l’amor. Bressolat per la xarradissa
malèvola, encetava una becada.
3. 2011 / novembre / matí
El doctor arribà a l’orfenat acompanyat del metge argentí. La informació que
rebien les monges era que el doctor estranger intentava curar la tuberculosi
d’aquells malalts, encara que ell mateix els l’havia inoculada. Els
guardaespatles se n’anaren fins a la una, l’hora en què tornarien a recollir-los.
Ell havia sabut la notícia de la mort d’un xiquet, el cadàver del qual va ordenar
que fóra traslladat a l’hospital per practicar-li l’autòpsia. Abans comprovà que
era el pacient a qui havia injectat clorur càlcic i gelatina, maldant per
subministrar-li proteïnes que el cos metabolitzaria amb el calci per augmentar
així l’eficàcia del tractament.
4. 2011 / novembre / vesprada
¿Com era possible que una anciana d’una seixantena d’anys, una dama de
nissaga i posat aristocràtics, s’atrevira a travessar en tren un continent
devastat per guerres i epidèmies; que s’enrolara anònimament entre el
passatge malfiat d’un paquebot greixós per a arribar a l’illa mediterrània més
desconeguda, sense entendre’n la llengua, i lliurar-se a continuació als braços
d’un cotxer suspicaç que l’havia de transportar a un punt geogràfic que ni tan
sols figurava en els mapes, per a entropessar amb un fill esgarriat, el qual
tenia autèntiques dificultats per a reconéixer com a propi, i acabar recriminant-
lo d’aquella manera tan immerescuda?
C1 Dictats.Pdf

7. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2010 / juny / matí
Els diumenges, la mare descansava. // Amb freqüència no venia a dinar a
cal iaio. // Ningú deia res, però tots sabíem que, sola a casa, // plorava
l'absència de l'home. // N'estava molt enamorada, deien. // Algunes nits la
sentíem plorar des de la nostra habitació, // que compartia paret mitgera amb
la seua. // El meu germà i jo ens miràvem afligits sense dir-nos res. // No
havíem conegut el pare i no el trobàvem a faltar, // però la mare no va poder
superar mai la solitud a què va ser reclosa. // Cap de nosaltres constituïa la
seua felicitat, // potser perquè cap dels dos s'assemblava a I’home que
estimava.
2. 2010/juny / vesprada
La casa tenia una porta tradicional molt ornada, amb revestiments de
talla, // i estava situada en un carrer estret de la part vella // d’un poble del sud
de la comarca a uns quants quilòmetres del nostre. // Vaig tocar al timbre
mentres repassava mentalment // les primeres paraules que li diria, // que eren
amb seguretat les més difícils, // ja que confiava que, sense la inhibició dels
primers moments, // tot rodaria amb més fluïdesa. // A través d'una de les
finestres de la porta // vaig observar que venia del fons de la casa, potser del
pati, // perquè a les mans duia una regadora i un poal.
3. 2010 / novembre / matí
En aquells temps en què la vall es trobava en el llindar del domini musulmà,
// o siga, quan les escaramusses, raptes i guerrilles // entre moros i cristians
eren cosa freqüent, // vivia a la vila un jove matrimoni, // que habitaven una
caseta assolellada al capdamunt de la població.//
Feia molt poc de temps que s’havien casat, // i, amb penes i treballs,
començaven a disposar d’una propietat modesta. // Tenien una cinquantena
d’animals de bestiar, // i s’havien construït un bon corral d’ovelles i cabres al
peu de la muntanya. // També tenien una horta de curta però molt bona terra //
en la qual conreaven tota classe de tendres hortalisses.
4. 2010 / novembre / vesprada
Diuen que fa moltíssims anys, hi havia un majestuós castell en el cor d'una
bella plana. La fortalesa estava habitada per un rei i la seua refinada cort. El
sobirà era un jove de grata presència i tenia bon cor en el fons, per bé que
algunes vegades es mostrava bastant capritxós i impacient. I és que s'havia
criat orfe, i el seu benèvol institutor l'havia consentit massa.
D'adolescent s'aficionà molt al noble exercici de la caça. Però quan va
complir-ne vint-i-tants la inclinació ja passava de la ratlla. Tant que
malauradament no respectava ni la veda ni cap classe d'animal.
C1 Dictats.Pdf

8. Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
1. 2009 / novembre / matí
Va llançar una mirada de ràbia als presents, // girà l’esquena i s’allunyà
jueria amunt, // deixant ben custodiada la casa que pretenia usurpar. // Dos
hòmens armats amb espases // s’apostaren davant de la porta principal //
impedint el pas a qui volguera eixir-ne; // i encara hi vingué un tercer sentinella
// a vigilar la porteta per la qual s’accedia al jardí interior. // Els guàrdies no
permetien que ningú es comunicara amb els de dins, // i així havien de
continuar // fins que els cònsols del govern dictaren sentència // i atorgaren al
privat l’herència del jueu mort.
2. 2009 / novembre / vesprada
No ho acabava d’entendre. // Aquells hòmens s’havien deixat encadenar
sense oposar resistència // i jeien apàtics com un ramat de bestiar boví. //
Quina idea va travessar la seua ment? // No sabem què pensà, només què
va fer. // En aquella clariana hi havia un arbre // que regnava com un
emperador solitari // que manté la classe baixa a distància. // Comparat amb
aquell arbre, // el roure de la seua mansió semblava el bastó d’un cec. // La
base tenia la forma d’una monstruosa mà de granota oberta. // Del cos del
tronc es projectaven unes planxes de fusta laterals // que es clavaven a terra
com un tobogan.
3. 2009 / juny / matí
La travessa és un vell camí romà // que puja des del poble fins a la
coronació del coll; // és aquell un pintoresc indret, // però resulta un poc trist i
solitari. // Per aquell camí de ferradura és per on pujava, // una vesprada de
tardor, un homenet animós, esvelt, // amb una bufanda al coll perquè feia fred.
// Tenia una quarantena d’anys i devia el malnom al seu nas prominent, // que
li donava molta personalitat. // Bon home també ho era, de veritat; // però tenia
molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passió per la cacera; //
l’altre, que bevia vi immoderadament, sobretot els dissabtes...
4. 2009 / juny / vesprada
Un any que no plovia massa, // el camperol tenia les seues hortes plantades
de tota classe d’hortalisses i de llegums: // fesols, cigrons, bajoques,
encisams, // i no podia dir-se que li anaven malament; // però era tanta la seca
i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, // que les fulles d’aquelles plantes
sempre apareixien polsoses i pansides. //
El llaurador era molt curós; // així que, algunes nits, anava a la font // i, a
poals, en duia aigua i arruixava tot el fullam de la seua horteta. // Les plantes,
l’endemà, tenien les fulles teses, // ben llises, netes, verdíssimes, // com si les
tibaren a posta.
C1 Dictats.Pdf