Didàctica Educació Musical

1. Tema 7
La melodia

2. Estructura del tema
• La melodia, definició i origen
• Escales, origen gèneres i noms dels graus
• Intervals: concepte, to, semitò cromàtic, semitò
diatònic, enharmonia
• Intervals melòdics i harmònics, conjunts i
disjuntos
• Classificació dels intervals segons tons i semitons
• Tonalitats majors i menors: models, armadures i
tons relatius

3. La melodia
• La melodia ha sigut cridada la superficie de la
música.
• La melodia és el que fa presa de la nostra oïda

4. Origen de la melodia
• Inflexions naturals del llenguatge parlat.
• Tot discurs posseïx dos elements constituents de la
melodia: a) variació d'altura o to i b) ritme.
• Tota persona al dir qualsevol frase pronuncia algunes
síl·laes amb una nota més aguda i altres en una nota
més greu (altura o to), unes amb major força i altres
més suavemente (intensitat), algunes més lentament
i altres més ràpid(quantitat). Açò és melodia.

5. L’ escala
• Successió de sons diferents ordenats que es
repetixen a distància d'octava i que es
caracteritza pels intervals que formen entre si
eixos sons.
• El seu ús és per a la pràctica instrumental o
vocal, o per a propòsits teòrics.

6. Origen de les escalas
• S'han suggerit 3 procediments que han donat
origen a les diferents escales:
• Intuïció
• Raonament
• Atzar

7. Pitàgores i el monocordi
• Els sons a partir dels quals es va organitzar el sistema
grec, van ser obtinguts i definits per Pitàgores a partir
dels seus experiments amb el monocordi, per mitjà de
relacions numèriques senzilles.
• Pitàgores va introduir formalment l'octava, al descobrir
l'aspecte matemàtic de la música.
• Al dividir una corda per 1/2 s'elevava l'altura 8a.
• La divisió als 2/3 elevava l'altura 5a .
• La divisió als ¾ elevava l'altura a la 4t
• A partir de la relació entre la 5t'i la 4t es deduïx la
unitat de mesura entre dos sons: el to. S'inicia la
construcció de l'escala diatònica

8. L’ escala occidental
• Els més importants, per la seua simplicitat i la seua importància a l'hora de
construir l'escala musical, són:
• L'octava. Quan la corda mesurava un mitjà del total, el so es repetia, però
més agut. L'octava és el que correspondria a un salt de huit tecles blanques
del piano; o millor dita, una octava és la repetició d'un so amb una corda
amb la mitat de longitud, per tant, una altra nota harmoniosa. La seua
freqüència és doble.
• La quinta és un altre interval entre notes que s'obté amb una corda de
llargària dos terços de la inicial. La seua freqüència és de tres mitjans del
so inicial. Correspon a un salt de cinc tecles blanques en un piano.
• La quarta és, com les anteriors, un altre interval entre notes que s'obté
amb una corda de llargària tres quarts de la inicial. La seua freqüència és
quatre terços de la nota inicial.

9. Els graus de l’escala
• Cada un dels sons que componen l'escala diatònica
s'anomena GRAU. Hi ha un orde jeràrquic entre els
graus de l'escala tonal, segons importància i funció:
• I Tònica.
• II Supertònica.
• III Per mitjà de o Modal.
• IV Subdonimante.
• V Dominant.
• VI Submitjançant (superdominant per alguns teòrics).
• VII Sensible, subtònica.

10. Tipus d’escales
• Gèneres en què es poden agrupar les escales: Diatònic, Cromàtic, Enharmònic.
• Diatònica és l'escala les notes de les quals se succeïxen per tons sencers i semitons diatònics.
L'escala original o model és la que s'obté amb les tecles blanques del piano. Quan no s'especifica el
gènere d'una escala, se sobreentén el diatònic.
• Cromàtica és l'escala les notes del qual se succeïxen per semitons diatònics i Cromàtics. És una
escala artificial que s'obté descomponent els intervals de to d'una escala natural diatònica, en dos
semitons.
• Enharmònica és una escala que té distint nom, però mateix so

11. alteracions
• Modifiquen ½ o 1 to a l'altura de la nota que
l'acompanya. Es col·loquen davant de la nota
• # sostingut: puja ½ l'altura de la nota
• b bemoll: baixa ½ l'altura de la nota
• nbecaire: anul·la la funció de les alteracions
• x doble sostingut: puja 1 to l'altura de la nota
que l'acompanya
• b b doble bemoll: baixa 1 to l'altura de la
nota que l'acompanya.

12. intervals
• Mesura la distància entre dos graus de
l'escala, s'expressa en número comptant el
grau d'eixida i el d'arribada.
• La unitat de mesura de l'interval és el to i la
porció mínima en què es pot dividir és la
mitat: el semitò.
• L'escala està organitzada en graus correlatius
que es troben a distacia de to o semitò

13. Tipus d’intervals
• Melòdics: els seus sons sonen successivament
(uns darrere d'altres)
• Harmònics: els seus sons sonen simultàniament
• Conjunts: els seus sons ocupen graus immediats
• Disjuntos: els seus graus no són correlatius.
• Ascendents: quan el segon grau escrit és més
agut que el primer
• Descendents: quan el segon grau escrit és més
greu que el primer

14. Unísons i semitons
• Quan dos sons tenen el mateix nom i altura de so
es denomina uníson
• Quan dos notes tenen distint nom però mateix
so, enharmonia
• Semitò cromàtic és aquell interval comprés entre
dos tecles consecutives del piano, per tant a
distància de semitò, amb la mateixa arrel del
nom (do i do#)
• Semitò diatònic és aquell interval comprés entre
dos tecles consecutivesdel piano, per tant a
distància de semitò i amb distint nom (do i reb)

15. Classificació dels intervals segons tons
i semitons
• Aspecte numèric: núm. de graus que comprén
l'interval
• Aspecte de contingut: núm. de tons i semitons
que conté l'interval podent ser 2a, 3a, 6a i 7a
disminuïts, menors, majors i augmentats. Així
com 4a, 5a i 8a disminuïts, justos i augmentats.
• Cada un d'ells té 1/2 to més que el seu immediat
anterior i ½ to menys que el seu posterior.

16. Tipus de classificació

17. Tipos de clasificación

18. El sistema tonal
• Mode major i menor: segons el lloc que ocupen els semitons
dins de l'escala diatònica, serà modalitat Major o menor.
• Mode Major: s'obté quan hi ha un semitò 3r- 4t grau i 7º-8º.
• Mode menor: s'obté quan hi ha un semitò del 2º-3º grau.
•
• Tonalitats “model” Major i menor: són les que en la sèrie
diatònica presenten una posició natural quant a tons i semitons
(tecles blanques del piano). Són Do Major i la menor.

19. Formació de diverses escales
• Formació de les diverses escales:
• Prenent com a tònica qualsevol dels 12 sons de l'octava
i seguint l'orde establit (tons i semitons) en els models
Major i menor, s'obtenen amb ajuda de les alteracions
una sèrie d'escales majors i menors de tòniques
distintes.

20. armadura
• Totes les tonalitats (excepte Do Major i la menor)
necessiten recórrer a les alteracions para a partir
de la seua tònica, poder formar els intervals
exigits. Estes alteracions ordenades i col·locades
al principi són l'armadura.

21. Tipus d’armaduras
• Tonalitats majors

22. Tons relatius
• Tons relatius. Són els que tenen la mateixa
armadura.
• El relatiu menor se situa a una 3a menor
descendent (to i mig).