El pagès de l'Arc de Sant Marti

Relat Curt de Inma Aparici Sancho
@InmaAparici
EL PAGÈS DE L’ARC DE SANT MARTÍ
El pagès de l’Arc de Sant Martí @InmaAparici Pàgina 1
(Amb llistat de preguntes per treballar el medi ambient i la importància de
protegir-lo)
҉҉҉
Empezamos:
─“Jo també sóc pagès i a l’Arc de Sant Martí pregui que no es contamini
més”. ─ Estimats lectors i oients, encara que aquesta és l’oració màgica que
aquell dia va dir repetidament el pagès en Bernat, també és el motiu pel qual
escric aquest conte. Però prèviament vos aclariré: Hi ha dos raons més per a re
escriure ara aquesta història. La primera raó; perquè amb el món tinc un deure
inalienable i la tasca de ser un transmissor més d’aquest missatge del relat. I la
segona raó; és que dec aconseguir, que qui llisca o escolti aquestes pàgines,
en tot moment respecten el missatge que les mateixes contenen, al temps que
anheli, como ara jo ho faig, que l’importantíssim desig de que el mateix no sigui
mai més vulnerat es materialitzi per sempre.
I heus aquí que tot li va passar a un camperol que s’anomenava en
Bernat, a un temps no molt llunyà i a unes terres paregudes a aquests paratges
que estem xafant, on en Bernat sempre havia escoltat dir a la seua gent gran,

@InmaAparici
que “el set” havia sigut el número màgic per a les cultures de l’antiguitat. I allò
era veritat, doncs set van ser els savis de Grècia i les meravelles del món antic.
Però també set van ser: els turons de Roma, els pecats capitals, els
sagraments, els dies de la setmana, les notes musicals, i per a d’ell més
concretament, també sempre set van ser i seran, aquelles màgiques fanecades
de fruitals que acabava de rebre com a herència de son pare.
Es trobàvem a principis de juny del primer any que va després de la
primera quinzena del segle XXI i, que ell recordi, al darrer hivern havia fet més
calor que mai. Sense fred, els arbres fruitals quasi no havien dormit. I aquests,
amb el cansament del son patit i l’escalonada floració que havien tingut, ara els
fruits devien madurar a tota pressa i amb molta inestabilitat.
La climatologia de la zona havia canviat. I per als futurs i inestables temporals
que ens devien acompanyar, igual es venia adobar als nostres camps de fred i
molt de vent, com de repent canviar tot plegat i, en qüestió de segons, anar de
la gota freda a una tempesta de ploure una barbaritat. O per què no? també
cabia la possibilitat de que ens visités d’imprevist una onada de calor
aponentada. Mai se sabia res en antelació. I aleshores, per coses de la vida, o
millor dit, i aleshores, per coses de la naturalesa i la climatologia,
malauradament l’en Bernat va veure amb impotència com perillava la seua
primera recollida de fruit del bancal acabat d’heretar.
─ I per què la gent no deixa ja de contaminar? ─ Es preguntava
incansablement al repassar els arbres i corroborar que tots ells havien sofrí
perjudici per culpa del temps.

@InmaAparici
Dissortadament era clar que ens havia envaït la pol·lució. I que aquesta havia
pres força en totes les pensades direccions: als terrenys, als rius, als oceans, a
l’ambient que més a prop ens envoltava i a l’atmosfera que un poc més
llunyana ens protegia el planeta. I res eixia de bades. Els efectes eren
cumulatius i irreversibles. Tots vivíem malament, amb un immerescut efecte
hivernacle i escalfament global de la Terra. Amb una immerescuda pluja àcida.
Amb una constant i progressiva eliminació dels casquets polars de la Terra. I
amb un, sense parar, canvi i destrucció de la nostra flora i fauna que, per tanta
adversitat suportada des de feia uns anys, a més, també estava fotent-se la
voluntat i les ganes de treballar dels arbres i dels seus camperols. Dels nostres
camperols. També la del nostre camperol en Bernat.
Mostrant-se així les coses, l’oratge semblava que s’havia descerebrat. I
les quatre formes conegudes de la matèria de l’antiguitat clàssica; l’aigua, la
terra, el foc i l’aire, sense adonar-se´n que ja feia temps que la humanitat les
havia destronat per la taula periòdica d’elements que exitosament regnava a les
aules d’educació secundaria, agarraven una inesperada bogeria, que lluny
d’ajudar-les a consensuar entre elles qualsevol mesura per a suavitzar els
efectes de tanta contaminació, mantenia als quatre en una constant ofensiva
entre ells.
Respecte al primer element; l’aigua, el cel d’ella en plorava com i quan volia i
ens mullava damunt nostre de molt diverses formes: com aigua en gotes o
gotetes, com pedra glaçada o com volves de neu. I amb la quantia i
periodicitat que li venia de gust.

@InmaAparici
Per altra banda la terra, com a segon element que era, capritxosament
grunyia provocant terratrèmols que reiteradament la badava en zones puntuals,
al temps que canviava la seua composició i fertilitat per la sequera o per les
inundacions patides en molts llocs. O aquesta era contaminada per l’espècie
humana que sistemàticament la sucava amb exagerats ruixats tòxics. Arribant
finalment, en alguns casos in extremis, a amagar parts dels terrenys més
costaners per inundar-se aquests, baix les grans ones aparegudes a les
platges per culpa dels maretrèmols.
Pel que fa al nostre tercer element, el foc, aquest en realitat ens
acompanyava més del que el necessitàvem, doncs sofrint l’augment de
temperatures per culpa de l’efecte hivernacle que ens escalfava de manera
global la Terra, sempre el teníem al nostre habitat, i a més, augmentant
calamitosament els seus efectes perjudicials de manera exponencial al cremar
també en estiu els nostres boscos.
I finalment, sempre pel mig dels tres abans esmentats tancant el tetraedre,
estava el quart element; el nostre aire. I aquest cada vegada de pitjor qualitat:
doncs sent més inestable, també estava més envalentit en determinades
situacions, i en general, més contaminat en totes les seues possibles vessants.
I com tot era un no parar i anava descontrolant-se amb tanta rapidesa,
s’arribava fins al punt de què, a les altures del cel, la pol·lució ja feia anys que
estava fotent-se la nostra, valuosa i insubstituïble, capa d’ozó que ens devia
protegir de la majoria dels raigs solars.

@InmaAparici
Tanta ferocitat hi havia, que l’ecosistema on diàriament vivia el nostre camperol
en Bernat, tenia tan agitat comportament i estava tan desbaratat, que a més
d’estopejar-li la collita del fruit, eixe mal oratge anava expandint-se
imparablement tant a nivell micro com macro. Inclòs la flora i la fauna de la
Terra estaven canviant. I per a adaptar-se a tots els canvis, els seus distints
col·lectius devien re eixir d’aquesta increïble escenificació que els estava
imperativament acorralant. I tot valia. Constantment cridaven l’atenció amb un
exagerat comportament. El que fora. Igual donava fer el bé que el mal. Ja fora
des de la Terra, des de l’aire o des del mar.
Al bancal de fruitals Bernat estava empal·lidint a l’observar el desastre
que tenia. I mentre rondinava entre dents tot el que estava passant, va seure a
la riba del seu heretat terreny, on curiosament..., una altra vegada la màgia del
número set el va tornar a visitar.
─ Bon dia en Bernat. Per què el diuen així? No?
─ I tu com saps el meu nom?
─Per que m’he interessat per tu. Et veig preocupat i crec que els dos busquem
el mateix.
─I tu què saps què busqui jo?
─Ho llisc al teu pensament ─ Li va dir la violada papallona que el re voletejava
adornada amb suaus matisos morats clars. Ella ho havia lligat tot
instintivament. I de sobra sabia que l’en Bernat també buscava la suficient
sensibilitat de la humanitat per a aconseguir la conservació permanent de la

@InmaAparici
bellesa de la natura, i que ningú contaminés el lloc on els hi havia tocat viure. I
va seguir parlant: ─ I cóm aconseguir la no contaminació? Em pots preguntar.
Bé que sàpigues que a tot el globus terrestre ja hem iniciat gestions. Saps per a
què?
─ Jo que tinc que saber. I això a què ve ara? ... ─ Contestava enutjat en Bernat
─ Mira, no tinc ganes de calfar-me el cap... que l’oratge està tancant-se. Va.
Va. Tu em diràs!
─ Saps el que es parla de l’Arc de Sant Martí? Mira, la gent ja ha oblidat que
l’Arc de Sant Martí és tot un símbol d’unió del cel amb la terra, i tot un signe
d’aliança i alegria que la humanitat fa temps ha vulnerat al no tindre cura de la
naturalesa. Però estigues tranquil. Jo, avui, vaig a convocar en el temps als set
màgics colors del seu espectre lluminós, per a que alineant-se formen eixe
pont a molts llocs del món. I això encara que tingui que fer coincidir per a tal fi a
la llum del sol i la pluja a molts impensables indrets. Ja me les arreglaré per a
que tots els arcs iris es formin sense dilacions allí on es pugui, i així que la gent
recordi de nou el seu significat. De manera que quan veien l’arc a l’horitzó
diguin allò de “Jo també sóc pagès i a l’Arc de Sant Martí pregui que no es
contamini més” ─ Es queixava cada vegada més emocionada la violada
papallona.─ I si pot ser repetint l’oració per emfatitzar-la, encara que sols fora
xiuxiuejant!
─ I cóm vas a fer tot això? ─ Preguntava el pagès tot glaçat pel que estava
escoltant.
─ Espera i veuràs! Et sorprendràs del que és capaç de moure la necessitat.

@InmaAparici
─ Oi no sé, no sé senyoreta papallona! Jo pensi que encara que ho
aconsegueixes les persones sols veuran amb l’arc el fenomen natural que és. I
amb un poc de sort soles les més assabentades el consideraran com un pont
espectacular format per una elegantíssima cortina de pluja acolorida, i ben
vista, quan el sol llueix a l’horitzó des de la banda oposada de la precipitació. I
com a molt entendran que s’ha format per haver actuat les aiguoses gotes com
a prismes. I per rés més. Fes-me cas i no et facis falses il·lusions. No veuran
res més!
─ Senyor pagès, senyor pagès...estigui vostè ben tranquil doncs no té ni idea
en qui està parlant ni qui sóc jo. Sap? Nosaltres tenim tot un gran equip de
treball d’essers vius a nivell mundial, que a la nostra història una altra vegada
són missatgers de la pregaria per a no contaminar res. Petició aquesta que ja
fa anys fou feta per tothom, i ara sense dubte està totalment oblidada. De
missatgers en tenim ensinistrats un fum per tot arreu i en set concretes
varietats diferenciades. I a més, distribuïts a tots els llocs per a treballar amb
una organització, sinergia i sincronització encomiable. Li conte. Els primers i
últims de l’equip en actuar som nosaltres; les violades papallones. On totes
nosaltres, en aquest moment, estem parlant als pagesos de tot el món amb
exacte cronometratge. I com jo ara estic fent amb vostè, també les meues
companyes papallones estan explicant a tots els camperols, quina és aquesta
missió que nosaltres tenim assignada a la terra. En realitat som les escollides
per la mare Naturalesa, i les continues portadores d’una gràcia i màgia sense
parangó a cap altre lloc. Comptant la meua, de varietats hi ha assenyalades
fins a set varietats de distints colors. On siguin nosaltres les que iniciem i

@InmaAparici
finalitzem la cadena, darrere ens segueixen; els peixos vermells, els ocells de
color taronja, els ocells que vesteixen plomes grogues, els verds insectes del
nostre voltant, els blaus rèptils que s’arrastren per terra, i finalment les lentes
formigues anyils que caminen seguint llargues fileres en la seua marxa. I ja
havent actuat nosaltres com a fidels representants del color violat i com a
portadores de la necessària sensibilitat i bellesa per al món, donem pas al
segon color, on els peixos vermells dels oceans, rius, afluents, llacs, pantans i
demés aqüífers, presumint del seu poder, força i valor, es comunicaran amb els
enèrgics ocells de color taronja, i els procàvids i llestos ocells que vesteixen
plomes de color groc, per a que siguin els encarregats de difondre la
informació de formar els Arcs de Sant Martí de manera estratègica a molts
punts determinats del nostre planeta, i tot amb eficient coordinació. I després
seran els insectes de color verd, que representant el cinquè color i a fi de
trobar l’equilibri tradicional en tot, es camuflaran de manera camaleònica per
l’aire, i contagiaran al vent, per a que inicií tota els preparatius per a moure els
necessaris núvols carregats d’aigua on calgui. Al temps que els blaus rèptils,
mostrant tota la veritat i sinceritat que poden arreplegar amb els seus ondulats
moviments arrastrats per terra, clamaran l’atenció del cel per a que provoqui
una curta tempesta, que seguida pels corresponents raigs de sol a la seua
finalització, originaran a l’horitzó el nostre desitjat Arc de Sant Martí.
─ Croc! ─ S’escolta un soroll i l’en Bernat a les palpentes i obrint al màxim els
ulls explora al seu voltant i a terra, per trobar què passava. De sobte veu al
costat dels seus peus, una filera de lentes i intuïtives formigues anyils, que
com a eficients estimuladores que són de la imaginació, s’arrastraven cap al

@InmaAparici
seu formiguer, a la volta que mirant a l’en Bernat compassivament li deien totes
a una veu: ─Afanyes senyor pagès que nosaltres som les penúltimes de
l’espectre de llum de l’Arc de Sant Martí, i en un santament allà davant va a
eixir l’arc. Aixeques ja! Poses de peu i dones presa per veure’l bé i no oblidi
cridar allí l’oració màgica que ha aprés de; “Jo també sóc pagès i a l’Arc de
Sant Martí pregui que no es contamini més” ; “Jo també sóc pagès i ...no
es contamini més” ─ Insistia de nou tota la filera d’anyils formiguetes al
mateix temps.
I el cantar d’un ocell del voltant provocà un bot a l’embadalit en Bernat
que mirava les formigues de terra. Amb el sobresalt li semblà que s’acabava
de despertar d’un somni, i es sentia atordit i mullat. Mirà el cel i de sobte
detectà com ràpidament amainaven els núvols, i el sol tornava a lluir amb força.
Descobrí una elegantíssima i violada papallona que revoltava des de les altures
direcció a l’est, concretament allí on lentament estava sorgint el més bonic, fins
a eixe dia vist per ell, Arc de Sant Martí. El pagès tancà els ulls per
immortalitzar eixe espectre lluminós que li recordava la unió de tots els essers
vius vists feia no res (des de les papallones fins a les formigues), al temps que
obria el cor, i amb una veu d’energia renovada i alta tonalitat, començà a dir,
repetidament al vent, l’anhelada oració màgica; “Jo també sóc pagès i a l’Arc
de Sant Martí pregui que no es contamini més”. Pensant que possiblement
res havia segut un somni, i que presumiblement en eixe moment sols era un
dels molts camperols del món que estaven fent eixa pregaria davant del mateix
tipus de fenomen meteorològic. Davant l’arc. I ja no sols per a conservar llavors

@InmaAparici
els fruits dels bancals, sinó per a conservar tot quant els envoltava, al desitjar
que la humanitat deixés per sempre de contaminar i destruir res.
I ara ja ho sabeu el perquè he re escrit aquest conte: perquè tal i com
li ho va contar la violada papallona al meu iaio matern, ell m’ho va contar a mi i
jo vos ho conte també, per a que de semblant manera ho narreu als vostres
descendents, familiars i coneguts. I per a dues coses més. En primer lloc; per
què tots tenim el deure inalienable de conservar el nostre univers i la tasca de
ser u més dels transmissors d’aquest missatge. I en segon lloc; per a
aconseguir que qui escolti aquesta narració, es sensibilitzi amb ella i la
respecte en tot moment, per a que aleshores, sense trencar la cadena de
relatar aquesta història, anheli, com jo ara ho faig, que al nostre voltant mai
més es contamini. I per tant, a cada vegada que en la nostra vida trobem un
nou Arc de Sant Martí, deurem repetir sempre la mateixa pregaria, i més diguin-
vos jo que tot açò és tant cert, com que tot el que és madur no és verd, i tot açò
es tan segur, com que el que és verd no és madur, sense oblidar que al remat
tots som cultivadors dels nostres propis somnis i camperols d’aquest món.
I ja sabeu la oració? A veure, repetiu amb mi ; “Jo sóc... “ A 27 de Juny de
l’any 2066.
FI

@InmaAparici
Qüestionari sobre el Relat “El pagès de l’Arc de Sant Martí”.
1.- ¿Amb què es relaciona el nombre set?
2.-¿Quan dormen els arbres fruitals? ¿Què vol dir que els arbres dormen?
3.-¿Cóm era la climatologia de la zona?
4.-¿Què és l’efecte hivernacle?
5.- ¿Què és la pluja àcida?
6.- ¿Cóm es forma l’Arc de Sant Martí?
7.-¿Quins són els colors de l’Arc de Sant Martí?
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

El pagès de l'Arc de Sant Marti

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to El pagès de l'Arc de Sant Marti

Similar to El pagès de l'Arc de Sant Marti (20)

More from Inma Aparici Sancho

More from Inma Aparici Sancho (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

El pagès de l'Arc de Sant Marti