El món ha canviat. La religió animalista devora els fonaments de la pau mundial, de la integritat política, de l'existència de les cultures antigues. L'anticrist ha arribat a la Terra i la classe política sucumbeix derretida als seus encants.

1. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
1
Introducció (sense cap ànim d’ús de substància lliscant).
Germans i germanes del Bloc, germans i germanes urbanites d’Iniciativa,
germans i germanes verdes, germans mendicants i altres frares menors,
germans tots:
aquest ambient humit, tancat, florit, enrarit, de poca llum, de gent amb
cares sàvies però deformades com les de la pel·lícula “El nom de la rosa”,
aquesta besllum de mala caverna que són les esquerres
nacionalistes/ecologistes/animalistes/ del País Valencià, sense
transparència, amb ja massa corrupteles, desconnectats per complet de la
realitat del propi poble, monjos golafres (alguns d’ells pervertits i
desequilibrats que envien pel mòbil a les seues víctimes vídeos
masturbant-se -Estellés no era això-) i que, ara s’ha vist, no van a canviar
res ni s’alçaran del cadirot ni dimitiran de cap pessebre (entenem bovalar
de pastura còmoda i fresca) així rebente l’ànima del dimoni; aïllats en el
silenci dels murs, sense autocrítica, allunyats de qualsevol món possible i
real... germans i germanes, tot aquest ambient malsà genera un clam íntim,
una oració amagada per un país més real del que molts creuen, una oració a
fosques, una avulsió de fermentacions ideològiques, per tanta malaltia i
desordre mental polític i humà consentit.
Fins i tot, la ironia de les pròpies paraules i llur significat ens regala mots,
parlant de patologies, com ara la pel·lagra (pell aspra), malaltia deguda a
un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic, per una mala alimentació,
mancança de proteïnes, alcoholisme crònic, que es manifesta per escates i
crostes a la pell, trastorns digestius, nerviosos, etc., i, a més a més, al nostre
cas, en crostes al cervell, cada volta més animalitzat i en guaret.
És a dir, no estem sans tot i que no fumem, permeteu-me la ironia.

2. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
2
La medecina contra tanta pudor a florit ideològic? Caldrà que preguem
per nosaltres, entenent la pregària no només com a introspecció i
autocrítica, sinó com a ventalla perquè córrega l’aire a fi d’assolir llum i
frescor.
Alhora també, caldrà que preguem per nosaltres per si no s’assolira la
llum o aquesta cegara, com sempre, ja que un excés d’il·luminació, i em fa
l’efecte que també és el cas que ens ocupa, comporta una visió no gens
clara del camí, i llavors, un excés de complexos o manies, en definitiva,
mediocritat.
Tot plegat, qui vol mediocres encorats en lectures estranyes, il·luminats
acomodats, frares que tot s’ho amaguen amb un estrany vot de silenci, gent
acomplexada, rara, reprimida, desequilibrats i polítics amb patologies per
mala alimentació... governant?
O es tornen a les arrels del País Valencià i es deixa d’escopir a la cara del
nostre poble o... germanets, a fregar el bassi.

3. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
3
Inici de litúrgia: oració primera
Oh terra,
a tu m’aclame
perquè veus partir
els teus fills i filles
amb un degoteig incessant,
sang que et fuig de les venes
i s’esgola com l’aigua perduda
per un escorredor de séquia,
aigua cap a llera
que romandrà al tarquim
dels camins que s’obliden
sota el quitrà del temps,
terra que veus nàixer
a la teua pell
fruits i més fruits de formigó,
immenses moles amb ferros,
vies, polígons, urbanitzacions...
Ara naixen prohibicions,
ara es torna a la caverna
més florida i empestada
de feixisme.
Oh terra de serfs i vassalls
que amen llurs senyors.
Oh terra, a tu només
em puc aclamar.

4. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
4
Avulsió
Creiximent d'una terra
que podria ser un cos
per l'acció ocasional
d'una avinguda, un amor,
la vida,
la fe de sant Jaume
exclusivament
per continuar existint
com som i érem.
La terra
i els arbres romanents
pertanyen
al seu propietari
mentre els arbres arrancats
i els seus fruits
seran lliures de pertànyer.
Efectivament és així.
Arbres i fruits
arrelen en la pell
d’una altra terra
i uns altres hòmens
i dones
per una força,
un corrent que
brama per les aigües sobtades
que sempre arriben,

5. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
5
la tempesta inesperada
que esclata com un part
ple de líquids i vida,
i finalment la pau
en forma d’un pam
de poca llibertat,
el descans, el xanglot
de l’infant després del plor,
el dubte de quina llavor fruirà
i quin serà el fruit.
Quin misteri pel futur,
quina ràbia
per al qui és viu
i s’aferra a tenallades
al seu pam de terra,
a un senzill somni,
perquè tot comença
amb un no res de terra
i salobre d’humitat,
amb un no res
d’estima.

6. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
6
II
Encara que avui
ens desfacen el cervell
amb cossos perfectes,
venim d’un cos deforme,
quina gran veritat,
tanmateix callem,
tal volta ho sabem tot,
creiem que estem millor
que estaven els nostres pares
i no cal demanar massa,
que tot va bé
i no val la pena aferrar-se
massa a les coses,
comprometre’s massa,
encara que tot estiga
descafeinat,
que tot no siga de veres del
tot,
mitges veritats
mitges mentides,
i d’açò fan molts i moltes
és el seu secret de viure,
oh quin erro de comptes!
Però tothom continua
tenint somnis,
quelcom falla,

7. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
7
la frivolitat,
la imatge a seques
odiar les persones
i estimar els animals
no funciona,
li cal companatge.
Pobres d’aquells que
es creguen una revolució
a base d’imatges,
moda, estètica o
cossos perfectes despullats!
Viure d’il·lusió?
Aquest és el toc de queda,
el toc de no pensar i ser quiets,
albufera estanyada,
aigües pudentes i corruptes
que no corren,
saturació de greix industrial
a les venes de l’aigua,
llac de mantega fosa
on la descomposició
mai no s’afona
ni s’ofega,
perquè és humana.
Però tothom té somnis.

8. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
8
A tu mateix t’ho confesses
Sembla que res et puga fer feliç,
i sembla mentida perquè ara i ací
la vida és tan fàcil
que es pot gaudir a tothora.
No vas a desdir-te:
la vida és molt fàcil,
a tu mateix t’ho confesses.
Tu veus la dansa que mai no s’atura
perquè la danses,
la sénia de bésties fermades
que somriuen ardides.
Seran bésties que somriuen
agraïdes per la poca aigua
que beuran
o seran hòmens
que somriuen com a bésties
per la poca aigua
que beuran
tot i traure-la?
Francament, sense voler,
sempre creus
que acabes desdient-te
del que has dit.
És la teua creu.

9. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
9
L’infant malcregut o l’inici de l’home que pensa
Nomes els infants i els orats diuen veritat.
Si l’home fos
un infant malcregut
li podríem dir:
“fes una torre,
aïlla’t,
pensa que sempre
estareu en perill
tu i els teus”,
i com que
per ser un infant malcregut
no ens creuria,
faria segurament
tot el contrari.
El problema vindria
quan aquest home,
a part de ser malcregut,
fos llest o malfiat, i preguntàs:
per què em dieu això?

10. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
10
Llavors, què li contestaríem:
per amor al proïsme?
No ens creuria.
Pel seu bé?
Encara menys.
Tal volta no li contestaríem
per no saber què dir
o sorpresos
per haver-nos qüestionat,
o, en definitiva,
ens comportaríem
com a hòmens que mentim
en cas de contestar-li.
I llavors,
l’home sabria
que li estem mentint.

11. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
11
El poema que parlava dels hòmens
I
Hi havia qui justificava
que i s’autoperdonava
totes les atrocitats comeses.
Va lluitar un dia i va ser bo
que va dir el mestre Brecht.
Hi havia el psicòpata
que es pensava que la política
era un camp d’extermini,
sobretot dels seus,
orinant dellà i deçà
com un animal salvatge...
no per marcar el seu territori
sinó per termenar la seua mediocritat.
Va lluitar dues vegades
i va ser millor.
Hi havia els pobres manipulats,
els quals van culminar
l’anunciat desastre
tot i les advertències,
Per desgràcia també
eren necessaris.

12. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
12
També hi havia
els fastiguejats que parien
o treballaven,
o que simplement lluitaven
per pagar-se l’autònom,
o simplement estaven fent-se casa
o pagant una hipoteca...
tota la humanitat plena
d’erros i mancances.
I heus ací que tothom, al final,
ha resultat imprescindible.

13. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
13
II
No hi ha la mida perfecta
per a la vida dels hòmens.
Observant
l'ordre de l'aigua
i els canyars,
veiem el seu gest perpetu
i impossible de besar-la,
fins que un ocell
es para a la canya
i la doblega
fent-li besar l'aigua.
La història ha estat
descobrir
que ha estat
tal i com ens l’han contada,
i que fins i tot
l’home més miserable del món
també fou un ingenu
que va creure en algun ideal,
esclau d’uns sentiments
que es contraposaven a una raó.
Finint la labor, l’oració, diré:
aquest vestit de creixença
que es trau un pam
d’any en any i després

14. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
14
un pam se n’entra
de per vida,
si en l’aigua hi ha la vida,
si en la terra
hi ha les cases
i els somnis,
mentre arbres i fruits
arrelen en la pell
d’una altra terra
per la mateixa força
de l’aigua,
jo, ocell de pas,
passerell a l’octubre,
marcenc, pitxoc o panissot,
immigrant i emigrant alhora,
(ara tots migrants)
em pare damunt la canya
i refile el meu brell
de poca llibertat,
mentre la canya es capbussa,
mentre uns pocs m’escolten,
mentre accedisc a l’amor
i a la vida
per aquesta avulsió
que nomene,
com una brossa,
com una cugula
que es sega

15. UNA ORACIÓ PEL PAÍS VALENCIÀ
Oriolet el de Consuelo
15
i torna doblada,
llavor borda d’una terra,
veritat és,
perquè res em fa més goig
que la senzillesa
del cant que us refile,
i perquè mai tampoc
serà una casualitat
el silenci
al qual arriba
a ser una veu,
ni el silenci a crits
de la resta de veus juntes.