SlideShare a Scribd company logo
1 of 54
Download to read offline
La geologia com a font
d’inspiració de mites i
llegendes.
Exemples al territori del projecte
Geoparc Conca de Tremp-Montsec
Esther Jiménez i Gonzalo Rivas
Àmbit projecte Geoparc
Conca de Tremp-Montsec
2
 Pallars Jussà: La Torre de Capdella, Sarroca de Bellera,
Senterada, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de
Pallars, Talarn, Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà,
Tremp, Gavet, Llimiana, Castell de Mur, Sant Esteve de la
Sarga.
 Pallars Sobirà: Baix Pallars.
 Alt Urgell: Col de Nargó.
 Noguera: Àger, Camarasa i Vilanova de Meià.
16,400 habitants
2,050 km2
3
Sandro Botticelli
4
L’evolució del
coneixement
5
“En la noche del 15 de Enero último despertó sobresaltada a la población un fuerte estruendo,
acompañado de una violenta sacudida del suelo, que estremeció los edificios, cuarteó muchas
paredes y trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de una acción volcánica,....”
L’element clau en el desenvolupament de les activitats del Centre és la proximitat
6
“En la noche del 13 de Enero último despertó
sobresaltada a la población un fuerte estruendo,
acompañado de una violenta sacudida del suelo, que
estremeció los edificios, cuarteó muchas paredes y
trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de
una acción volcánica...”
Enero de 1881
7
8
La Geganta Adormida
9
La Geganta Adormida
10
 CAma: Cretaci Inferior, fa 115 Ma.
 Estructures (falles, plecs): condicionen les formes del
relleu: disposició peculiar de roques
La Geganta Adormida
11
Tremp
12
“La lectura conscient de les pedres”. Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran de Tremp.
Cretaci superior
Fa 115 milions d’anys
13
14
15
La Geganta es mou!!!!!
16
LLEGENDA
Estany de Montcortès
“Conta la llegenda que sota les aigües, d’una
profunditat insondable, hi ha l’antiga ciutat de
Pallars. Déu va castigar els seus habitants
enfonsant el poble, sota
les aigües, per no haver-lo
acollit quan anava
disfressat de captaire.
Només es va salvar una
dona que pastava i li va
donar una mica de pa.
Conten que algunes nits la
dona s’apareix a l’estany”.
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia
dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars
Sobirà.
17
18
Diagram of sackung formation (Modified from Varnes, et al, 1989)
19
Depth(mm)
Estany de Montcortès
20
 Registre climàtic anual de més de
2000 anys
Notícia agencia sinc 2/12/2016
J.P.Corella, G. Benito, X.Rodriguez-Lloveras, A. Brauer, B.L. Valero-
Garcés. Annually resolved lake record of extreme hydro-meteorological
events since AD 1347 in NE Iberian Peninsula. CSIC, 2014.
21
Collegats
22
Collegats ha estat sempre associat a la figura del diable. Joan Lluís recollí[3] tot un seguit de topònims amb aquest contingut:
lo Barranc de l'Infern, l'Astac del Diable, la Cadira del Banyut, lo Forat de la Bruixa Grossa, lo Balconet de les Bruixes, la
Cova de la Serpent, lo Roc dels Tres Ulls (un roc que sembla una cara amb tres ulls que vigili el congost, segons la tradició
popular), lo Jagant del Vent, lo Prat del Diable, la Cagadora del Dimoni Gros... Antigament, Collegats era accessible només
per als raiers que baixaven la fusta des dels boscos de més al nord del congost; el Congost de Collegats era un lloc temut pel
comportament de l'aigua entre les roques, perillosa per a la circulació de rais.
LLEGENDA
El monstre de Collegats
(Forat del Serpent)
23
“En una cova del congost de Collegats, s’hi encauava un
serpent horrible. Quan el monstre ensumava un monjo,
traginer o un cap de bestiar sortia del forat i se’l
menjava. Un dia un frare va parar-li una trampa: va
posar ganivets dintre de pans per a que la serp se’ls
empassés.
La serp es va morir i
la seua carcanada va
quedar-se gravada al
sostre de la cova”.
Resum de la llegenda de Pep
Coll, Guia dels Indrets mítics i
llegendaris del Pallars Jussà
El monstre de
Collegats (Forat del
Serpent)
24
N
PEcgy: Conglomerats massius i bretxes. Unitats de la Serra del
Cis i Gurp. Eocè mitjà. Paleogen.
25
Ventalls i plana al·luvial: argiles, gresos i
conglomerats de color vermell.
Altres indrets de
Collegats
Barranc de l’Infern
26
Peter Misch, 1931
Esquema de l’aflorament de la imatge de l’esquerra realitzat l’any 1931 per Peter Misch,
de l’escola alemanya de geologia
El monstre de
Collegats (Forat del
Serpent)
27
Altres indrets mítics
de Collegats
28
29
LLEGENDA
La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
30
“Fa 2.000 anys, el rei Herodes va manar al
seu guardià Batzop, perseguir a la Sagrada
Família de Natzaret i matar al futur Rei de
Jueva. Al passar per la Serra dels Nerets, en
Batzop estava a punt d’atrapar-los però se li
enfonsà la sabata i quedà atrapat en el fang.
Així es van quedar marcats per sempre la
potada de Batzop i del bastó que duia i les
petjades del seu ase”
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris
del Pallars Jussà
La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
31
Extret de www.dinoslevante.com
La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
32
 Cap a la fi dels temps cretacis, a causa de l’aproximació
de la placa Ibèrica a la placa Eurasiàtica, la mar que
cobria el solc pirinenc es va anar enretirant. El gres
d’Areny és una platja fòssil que enregistra els darrers
estadis de desenvolupament del mar cretaci en aquesta
àrea.
33
34
La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
35
 Meteorització del substrat física i química
 Factors que condicionen la morfologia:
 Diferencies de litologia
 Diferencia de resistència
 Diferencia cohesió o cementació
 Plans de debilitat
 Topografia
 Context estructural i geomorfològic
 Factor biològics
 Factors climàtics
 ......
 Aporten informació paleoambiental
(indicador cronològic o d'intensitat de
meteorització).
 Temps de formació: recents. Gnammes
amb volum de roca erosionada per sobre
els 10 litres podrien haver-se
desenvolupat en menys de 1000 anys.
Altres exemples de
“Petjades del diable”
36
“Petjades del diable” al jaciment de la Posa (Isona)
Autor: C. Aguilar, EdA de Tremp
Altres exemples de
“Petjades del diable”
37
“Potades del diable” a Santa Engràcia
Altres exemples de
“Petjades del diable”
38
“Potades del diable” a Santa Engràcia
Arbres que caminen
(Castell de Mur)
39
El Castell de Mur es troba en una
muntanya pelada de vegetació. Per
intentar atacar el castell, un dia de
vent, l’exèrcit de cristians es van
revestir amb branques
d’alzina i reboll per
atansar-se d’amagat.
Conten que la filla xica
del capità moro del
Castell va preguntar: “
Com és que els arbres
caminen?” Poc
desprès els cristians
van arribar al peu de la
muralla i es van
apoderar del castell.
Resum de la llegenda de Pep Coll,
Guia dels Indrets mítics i llegendaris
del Pallars Jussà
40
41
42
Arbres que caminen
(Castell de Mur)
43
44
Arbres que caminen
(Conca de Tremp)
Arbres que caminen
45
46
La font de Rivert
47
“Una pastora de Serradell mentre pasturava un ramat de corders va caure a la
cova de Barbuissell. Al cap d’un temps els esclops de la noia van sortir per la
font de Serradell, el caputxó va aparèixer per la font de Gurp i finalment el cos de
la noia va sortir,tot sencer, per la font de Rivert”.
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia deIs indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
La bellesa de Rivert
48
Lluís Marià Vidal i Carreras
49
La font de Rivert
50
Mapa dels aqüífers aflorants
PEOcgg: Conglomerats massius i gresos. Eocè-Oligocè. Paleogen
CIÈNCIA I CONCIÈNCIA
“¡Sorprendente!, ¡¿cómo puedes haber llegado a este descubrimiento sin
conocer el camino de en medio o su escuela filosófica, el madyamika?
“¡Esto es sorprendente!, ¡¿cómo puedes saberlo sin conocer nada de física
cuántica?!”, e invitó al Dalai lama a su laboratorio en Austria. Allí observé algo
muy interesante…
“…La tecnología que tenía Anton, los budistas no la tienen; los experimentos que
ellos llevan a cabo, los budistas no los hacen. Pero los budistas practican
samadhi, que es una alta concentración en un solo punto, un método
contemplativo para investigar la mente y los fenómenos objetivos.”
51
“Ciencia y Consciencia están dándose la mano, no para convertirse ni para conquistarse, sino para aprender
una de otra, y eso no tiene precedentes”
Allan Wallace
52
guionet
53
Moltes gràcies!! Institut Cartogràfic i Geològic
de Catalunya
Parc de Montjuïc,
E-08038 Barcelona
41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89)
www.icgc.cat
icgc@icgc.cat
twitter.com/ICGCat
facebook.com/ICGCat
Tel. (+34) 93 567 15 00
Fax (+34) 93 567 15 67
54
Jornada Mitologia, llegendes i geologia, 7 de juliol de 2017, Tremp

More Related Content

Similar to La geologia com a font d'inspiració de mites i llegendes: exemples al territori del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec

Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Neus Cortiella
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Neus Cortiella
 
Trabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspotTrabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspot
sheilacirach
 
Pràctica art 4 primer cicle eso
Pràctica art   4 primer cicle esoPràctica art   4 primer cicle eso
Pràctica art 4 primer cicle eso
jordimanero
 
Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
IES VIDRERES
 

Similar to La geologia com a font d'inspiració de mites i llegendes: exemples al territori del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec (20)

VIATGE A L\'INFRAMON MAIA
VIATGE A L\'INFRAMON MAIAVIATGE A L\'INFRAMON MAIA
VIATGE A L\'INFRAMON MAIA
 
Cassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climentCassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climent
 
L’art a la prehistòria
L’art a la prehistòriaL’art a la prehistòria
L’art a la prehistòria
 
Descoberta de l’alta garrotxa
Descoberta de l’alta garrotxaDescoberta de l’alta garrotxa
Descoberta de l’alta garrotxa
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
 
Trabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspotTrabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspot
 
Treball del constructor de Sant Llorenç
Treball del constructor de Sant LlorençTreball del constructor de Sant Llorenç
Treball del constructor de Sant Llorenç
 
Resum 2010
Resum 2010Resum 2010
Resum 2010
 
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
 
Riudeparaules
RiudeparaulesRiudeparaules
Riudeparaules
 
Pràctica art 4 primer cicle eso
Pràctica art   4 primer cicle esoPràctica art   4 primer cicle eso
Pràctica art 4 primer cicle eso
 
Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
 
Pors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del marPors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del mar
 
Història
HistòriaHistòria
Història
 
1. PINTURES ALTAMIRA
1. PINTURES ALTAMIRA1. PINTURES ALTAMIRA
1. PINTURES ALTAMIRA
 
El ferreret
El ferreretEl ferreret
El ferreret
 
La ruta dels minairons
La ruta dels minaironsLa ruta dels minairons
La ruta dels minairons
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 

More from ICGCat

More from ICGCat (20)

Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
 Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide... Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
 
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdfIntroducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
 
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONS
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONSEls corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONS
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONS
 
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
 
Auscultació del massís per anticipar els despreniments
Auscultació del massís per anticipar els desprenimentsAuscultació del massís per anticipar els despreniments
Auscultació del massís per anticipar els despreniments
 
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatL’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat
 
Per què parlem de mitigar els riscos?
Per què parlem de mitigar els riscos?Per què parlem de mitigar els riscos?
Per què parlem de mitigar els riscos?
 
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?Quins riscos geològics trobem a Montserrat?
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?
 
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfPresentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
 
Casos d'ús: de la dada a la usabilitat
Casos d'ús: de la dada a la usabilitatCasos d'ús: de la dada a la usabilitat
Casos d'ús: de la dada a la usabilitat
 
Aspectes tècnics de la mesura radar
Aspectes tècnics de la mesura radarAspectes tècnics de la mesura radar
Aspectes tècnics de la mesura radar
 
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitatCom des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
 
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
 
Competències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitatCompetències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitat
 
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsEl Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
 
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriR+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
 
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
 
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
 
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
 

La geologia com a font d'inspiració de mites i llegendes: exemples al territori del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec

  • 1. La geologia com a font d’inspiració de mites i llegendes. Exemples al territori del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec Esther Jiménez i Gonzalo Rivas
  • 2. Àmbit projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec 2  Pallars Jussà: La Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà, Tremp, Gavet, Llimiana, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga.  Pallars Sobirà: Baix Pallars.  Alt Urgell: Col de Nargó.  Noguera: Àger, Camarasa i Vilanova de Meià. 16,400 habitants 2,050 km2
  • 4. 4
  • 5. L’evolució del coneixement 5 “En la noche del 15 de Enero último despertó sobresaltada a la población un fuerte estruendo, acompañado de una violenta sacudida del suelo, que estremeció los edificios, cuarteó muchas paredes y trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de una acción volcánica,....” L’element clau en el desenvolupament de les activitats del Centre és la proximitat
  • 6. 6
  • 7. “En la noche del 13 de Enero último despertó sobresaltada a la población un fuerte estruendo, acompañado de una violenta sacudida del suelo, que estremeció los edificios, cuarteó muchas paredes y trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de una acción volcánica...” Enero de 1881 7
  • 8. 8
  • 10. La Geganta Adormida 10  CAma: Cretaci Inferior, fa 115 Ma.  Estructures (falles, plecs): condicionen les formes del relleu: disposició peculiar de roques
  • 12. 12 “La lectura conscient de les pedres”. Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran de Tremp. Cretaci superior Fa 115 milions d’anys
  • 13. 13
  • 14. 14
  • 15. 15
  • 16. La Geganta es mou!!!!! 16
  • 17. LLEGENDA Estany de Montcortès “Conta la llegenda que sota les aigües, d’una profunditat insondable, hi ha l’antiga ciutat de Pallars. Déu va castigar els seus habitants enfonsant el poble, sota les aigües, per no haver-lo acollit quan anava disfressat de captaire. Només es va salvar una dona que pastava i li va donar una mica de pa. Conten que algunes nits la dona s’apareix a l’estany”. Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà. 17
  • 18. 18 Diagram of sackung formation (Modified from Varnes, et al, 1989)
  • 19. 19
  • 20. Depth(mm) Estany de Montcortès 20  Registre climàtic anual de més de 2000 anys Notícia agencia sinc 2/12/2016 J.P.Corella, G. Benito, X.Rodriguez-Lloveras, A. Brauer, B.L. Valero- Garcés. Annually resolved lake record of extreme hydro-meteorological events since AD 1347 in NE Iberian Peninsula. CSIC, 2014.
  • 21. 21
  • 22. Collegats 22 Collegats ha estat sempre associat a la figura del diable. Joan Lluís recollí[3] tot un seguit de topònims amb aquest contingut: lo Barranc de l'Infern, l'Astac del Diable, la Cadira del Banyut, lo Forat de la Bruixa Grossa, lo Balconet de les Bruixes, la Cova de la Serpent, lo Roc dels Tres Ulls (un roc que sembla una cara amb tres ulls que vigili el congost, segons la tradició popular), lo Jagant del Vent, lo Prat del Diable, la Cagadora del Dimoni Gros... Antigament, Collegats era accessible només per als raiers que baixaven la fusta des dels boscos de més al nord del congost; el Congost de Collegats era un lloc temut pel comportament de l'aigua entre les roques, perillosa per a la circulació de rais.
  • 23. LLEGENDA El monstre de Collegats (Forat del Serpent) 23 “En una cova del congost de Collegats, s’hi encauava un serpent horrible. Quan el monstre ensumava un monjo, traginer o un cap de bestiar sortia del forat i se’l menjava. Un dia un frare va parar-li una trampa: va posar ganivets dintre de pans per a que la serp se’ls empassés. La serp es va morir i la seua carcanada va quedar-se gravada al sostre de la cova”. Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
  • 24. El monstre de Collegats (Forat del Serpent) 24 N PEcgy: Conglomerats massius i bretxes. Unitats de la Serra del Cis i Gurp. Eocè mitjà. Paleogen.
  • 25. 25 Ventalls i plana al·luvial: argiles, gresos i conglomerats de color vermell.
  • 26. Altres indrets de Collegats Barranc de l’Infern 26 Peter Misch, 1931 Esquema de l’aflorament de la imatge de l’esquerra realitzat l’any 1931 per Peter Misch, de l’escola alemanya de geologia
  • 27. El monstre de Collegats (Forat del Serpent) 27
  • 29. 29
  • 30. LLEGENDA La potada de Batzop (Costes de Llabusta) 30 “Fa 2.000 anys, el rei Herodes va manar al seu guardià Batzop, perseguir a la Sagrada Família de Natzaret i matar al futur Rei de Jueva. Al passar per la Serra dels Nerets, en Batzop estava a punt d’atrapar-los però se li enfonsà la sabata i quedà atrapat en el fang. Així es van quedar marcats per sempre la potada de Batzop i del bastó que duia i les petjades del seu ase” Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
  • 31. La potada de Batzop (Costes de Llabusta) 31 Extret de www.dinoslevante.com
  • 32. La potada de Batzop (Costes de Llabusta) 32  Cap a la fi dels temps cretacis, a causa de l’aproximació de la placa Ibèrica a la placa Eurasiàtica, la mar que cobria el solc pirinenc es va anar enretirant. El gres d’Areny és una platja fòssil que enregistra els darrers estadis de desenvolupament del mar cretaci en aquesta àrea.
  • 33. 33
  • 34. 34
  • 35. La potada de Batzop (Costes de Llabusta) 35  Meteorització del substrat física i química  Factors que condicionen la morfologia:  Diferencies de litologia  Diferencia de resistència  Diferencia cohesió o cementació  Plans de debilitat  Topografia  Context estructural i geomorfològic  Factor biològics  Factors climàtics  ......  Aporten informació paleoambiental (indicador cronològic o d'intensitat de meteorització).  Temps de formació: recents. Gnammes amb volum de roca erosionada per sobre els 10 litres podrien haver-se desenvolupat en menys de 1000 anys.
  • 36. Altres exemples de “Petjades del diable” 36 “Petjades del diable” al jaciment de la Posa (Isona) Autor: C. Aguilar, EdA de Tremp
  • 37. Altres exemples de “Petjades del diable” 37 “Potades del diable” a Santa Engràcia
  • 38. Altres exemples de “Petjades del diable” 38 “Potades del diable” a Santa Engràcia
  • 39. Arbres que caminen (Castell de Mur) 39 El Castell de Mur es troba en una muntanya pelada de vegetació. Per intentar atacar el castell, un dia de vent, l’exèrcit de cristians es van revestir amb branques d’alzina i reboll per atansar-se d’amagat. Conten que la filla xica del capità moro del Castell va preguntar: “ Com és que els arbres caminen?” Poc desprès els cristians van arribar al peu de la muralla i es van apoderar del castell. Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
  • 40. 40
  • 41. 41
  • 42. 42
  • 46. 46
  • 47. La font de Rivert 47 “Una pastora de Serradell mentre pasturava un ramat de corders va caure a la cova de Barbuissell. Al cap d’un temps els esclops de la noia van sortir per la font de Serradell, el caputxó va aparèixer per la font de Gurp i finalment el cos de la noia va sortir,tot sencer, per la font de Rivert”. Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia deIs indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
  • 48. La bellesa de Rivert 48 Lluís Marià Vidal i Carreras
  • 49. 49
  • 50. La font de Rivert 50 Mapa dels aqüífers aflorants PEOcgg: Conglomerats massius i gresos. Eocè-Oligocè. Paleogen
  • 51. CIÈNCIA I CONCIÈNCIA “¡Sorprendente!, ¡¿cómo puedes haber llegado a este descubrimiento sin conocer el camino de en medio o su escuela filosófica, el madyamika? “¡Esto es sorprendente!, ¡¿cómo puedes saberlo sin conocer nada de física cuántica?!”, e invitó al Dalai lama a su laboratorio en Austria. Allí observé algo muy interesante… “…La tecnología que tenía Anton, los budistas no la tienen; los experimentos que ellos llevan a cabo, los budistas no los hacen. Pero los budistas practican samadhi, que es una alta concentración en un solo punto, un método contemplativo para investigar la mente y los fenómenos objetivos.” 51 “Ciencia y Consciencia están dándose la mano, no para convertirse ni para conquistarse, sino para aprender una de otra, y eso no tiene precedentes” Allan Wallace
  • 52. 52
  • 54. Moltes gràcies!! Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Parc de Montjuïc, E-08038 Barcelona 41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89) www.icgc.cat icgc@icgc.cat twitter.com/ICGCat facebook.com/ICGCat Tel. (+34) 93 567 15 00 Fax (+34) 93 567 15 67 54 Jornada Mitologia, llegendes i geologia, 7 de juliol de 2017, Tremp