Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
La geologia com a font d'inspiració de mites i llegendes: exemples al territori del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec
1. La geologia com a font
d’inspiració de mites i
llegendes.
Exemples al territori del projecte
Geoparc Conca de Tremp-Montsec
Esther Jiménez i Gonzalo Rivas
2. Àmbit projecte Geoparc
Conca de Tremp-Montsec
2
Pallars Jussà: La Torre de Capdella, Sarroca de Bellera,
Senterada, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de
Pallars, Talarn, Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà,
Tremp, Gavet, Llimiana, Castell de Mur, Sant Esteve de la
Sarga.
Pallars Sobirà: Baix Pallars.
Alt Urgell: Col de Nargó.
Noguera: Àger, Camarasa i Vilanova de Meià.
16,400 habitants
2,050 km2
5. L’evolució del
coneixement
5
“En la noche del 15 de Enero último despertó sobresaltada a la población un fuerte estruendo,
acompañado de una violenta sacudida del suelo, que estremeció los edificios, cuarteó muchas
paredes y trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de una acción volcánica,....”
L’element clau en el desenvolupament de les activitats del Centre és la proximitat
7. “En la noche del 13 de Enero último despertó
sobresaltada a la población un fuerte estruendo,
acompañado de una violenta sacudida del suelo, que
estremeció los edificios, cuarteó muchas paredes y
trajo a la mente de los atribulados vecinos la idea de
una acción volcánica...”
Enero de 1881
7
10. La Geganta Adormida
10
CAma: Cretaci Inferior, fa 115 Ma.
Estructures (falles, plecs): condicionen les formes del
relleu: disposició peculiar de roques
17. LLEGENDA
Estany de Montcortès
“Conta la llegenda que sota les aigües, d’una
profunditat insondable, hi ha l’antiga ciutat de
Pallars. Déu va castigar els seus habitants
enfonsant el poble, sota
les aigües, per no haver-lo
acollit quan anava
disfressat de captaire.
Només es va salvar una
dona que pastava i li va
donar una mica de pa.
Conten que algunes nits la
dona s’apareix a l’estany”.
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia
dels Indrets mítics i llegendaris del Pallars
Sobirà.
17
20. Depth(mm)
Estany de Montcortès
20
Registre climàtic anual de més de
2000 anys
Notícia agencia sinc 2/12/2016
J.P.Corella, G. Benito, X.Rodriguez-Lloveras, A. Brauer, B.L. Valero-
Garcés. Annually resolved lake record of extreme hydro-meteorological
events since AD 1347 in NE Iberian Peninsula. CSIC, 2014.
22. Collegats
22
Collegats ha estat sempre associat a la figura del diable. Joan Lluís recollí[3] tot un seguit de topònims amb aquest contingut:
lo Barranc de l'Infern, l'Astac del Diable, la Cadira del Banyut, lo Forat de la Bruixa Grossa, lo Balconet de les Bruixes, la
Cova de la Serpent, lo Roc dels Tres Ulls (un roc que sembla una cara amb tres ulls que vigili el congost, segons la tradició
popular), lo Jagant del Vent, lo Prat del Diable, la Cagadora del Dimoni Gros... Antigament, Collegats era accessible només
per als raiers que baixaven la fusta des dels boscos de més al nord del congost; el Congost de Collegats era un lloc temut pel
comportament de l'aigua entre les roques, perillosa per a la circulació de rais.
23. LLEGENDA
El monstre de Collegats
(Forat del Serpent)
23
“En una cova del congost de Collegats, s’hi encauava un
serpent horrible. Quan el monstre ensumava un monjo,
traginer o un cap de bestiar sortia del forat i se’l
menjava. Un dia un frare va parar-li una trampa: va
posar ganivets dintre de pans per a que la serp se’ls
empassés.
La serp es va morir i
la seua carcanada va
quedar-se gravada al
sostre de la cova”.
Resum de la llegenda de Pep
Coll, Guia dels Indrets mítics i
llegendaris del Pallars Jussà
24. El monstre de
Collegats (Forat del
Serpent)
24
N
PEcgy: Conglomerats massius i bretxes. Unitats de la Serra del
Cis i Gurp. Eocè mitjà. Paleogen.
25. 25
Ventalls i plana al·luvial: argiles, gresos i
conglomerats de color vermell.
26. Altres indrets de
Collegats
Barranc de l’Infern
26
Peter Misch, 1931
Esquema de l’aflorament de la imatge de l’esquerra realitzat l’any 1931 per Peter Misch,
de l’escola alemanya de geologia
30. LLEGENDA
La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
30
“Fa 2.000 anys, el rei Herodes va manar al
seu guardià Batzop, perseguir a la Sagrada
Família de Natzaret i matar al futur Rei de
Jueva. Al passar per la Serra dels Nerets, en
Batzop estava a punt d’atrapar-los però se li
enfonsà la sabata i quedà atrapat en el fang.
Així es van quedar marcats per sempre la
potada de Batzop i del bastó que duia i les
petjades del seu ase”
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia dels Indrets mítics i llegendaris
del Pallars Jussà
31. La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
31
Extret de www.dinoslevante.com
32. La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
32
Cap a la fi dels temps cretacis, a causa de l’aproximació
de la placa Ibèrica a la placa Eurasiàtica, la mar que
cobria el solc pirinenc es va anar enretirant. El gres
d’Areny és una platja fòssil que enregistra els darrers
estadis de desenvolupament del mar cretaci en aquesta
àrea.
35. La potada de Batzop
(Costes de Llabusta)
35
Meteorització del substrat física i química
Factors que condicionen la morfologia:
Diferencies de litologia
Diferencia de resistència
Diferencia cohesió o cementació
Plans de debilitat
Topografia
Context estructural i geomorfològic
Factor biològics
Factors climàtics
......
Aporten informació paleoambiental
(indicador cronològic o d'intensitat de
meteorització).
Temps de formació: recents. Gnammes
amb volum de roca erosionada per sobre
els 10 litres podrien haver-se
desenvolupat en menys de 1000 anys.
36. Altres exemples de
“Petjades del diable”
36
“Petjades del diable” al jaciment de la Posa (Isona)
Autor: C. Aguilar, EdA de Tremp
39. Arbres que caminen
(Castell de Mur)
39
El Castell de Mur es troba en una
muntanya pelada de vegetació. Per
intentar atacar el castell, un dia de
vent, l’exèrcit de cristians es van
revestir amb branques
d’alzina i reboll per
atansar-se d’amagat.
Conten que la filla xica
del capità moro del
Castell va preguntar: “
Com és que els arbres
caminen?” Poc
desprès els cristians
van arribar al peu de la
muralla i es van
apoderar del castell.
Resum de la llegenda de Pep Coll,
Guia dels Indrets mítics i llegendaris
del Pallars Jussà
47. La font de Rivert
47
“Una pastora de Serradell mentre pasturava un ramat de corders va caure a la
cova de Barbuissell. Al cap d’un temps els esclops de la noia van sortir per la
font de Serradell, el caputxó va aparèixer per la font de Gurp i finalment el cos de
la noia va sortir,tot sencer, per la font de Rivert”.
Resum de la llegenda de Pep Coll, Guia deIs indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà
48. La bellesa de Rivert
48
Lluís Marià Vidal i Carreras
50. La font de Rivert
50
Mapa dels aqüífers aflorants
PEOcgg: Conglomerats massius i gresos. Eocè-Oligocè. Paleogen
51. CIÈNCIA I CONCIÈNCIA
“¡Sorprendente!, ¡¿cómo puedes haber llegado a este descubrimiento sin
conocer el camino de en medio o su escuela filosófica, el madyamika?
“¡Esto es sorprendente!, ¡¿cómo puedes saberlo sin conocer nada de física
cuántica?!”, e invitó al Dalai lama a su laboratorio en Austria. Allí observé algo
muy interesante…
“…La tecnología que tenía Anton, los budistas no la tienen; los experimentos que
ellos llevan a cabo, los budistas no los hacen. Pero los budistas practican
samadhi, que es una alta concentración en un solo punto, un método
contemplativo para investigar la mente y los fenómenos objetivos.”
51
“Ciencia y Consciencia están dándose la mano, no para convertirse ni para conquistarse, sino para aprender
una de otra, y eso no tiene precedentes”
Allan Wallace
54. Moltes gràcies!! Institut Cartogràfic i Geològic
de Catalunya
Parc de Montjuïc,
E-08038 Barcelona
41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89)
www.icgc.cat
icgc@icgc.cat
twitter.com/ICGCat
facebook.com/ICGCat
Tel. (+34) 93 567 15 00
Fax (+34) 93 567 15 67
54
Jornada Mitologia, llegendes i geologia, 7 de juliol de 2017, Tremp