2. El postromanticisme
●
●
●
El postromanticisme és un moviment cultural, estètic i
intel·lectual que va sorgir a les acaballes del Romanticisme
durant la segona meitat del segle XIX a països com França i
Alemanya. Es va expressar sobre tot en les arts literàries i
musicals.
En el món de la música, aquest moviment s'entèn com una
reacció contrària al moviment romàntic.
Dins d'aquesta nova tendència hi trobem dos moviments:
l'Impressionisme Francès i l'Expressionisme Alemany.
3. L'expressionisme alemany
Intenta, a partir de l'experiència romàntica de compositors anteriors com Brahms,
Bruckner i Bruck, continuar amb la idea de gran simfonia que ja s'havia introduït els
últims anys, però canviant a la vegada elements de l'harmonia i sempre buscant coses
diferents a la tradició europea: es fan molts divisis a les cordes (moltes subdivisions de
veus per corda), es busca un nou llenguatge orquestral, incorporació de molts més
intruments de vent metall (trombons, tubes...).
●
●
Màxims exponents: Gustav Mahler i Richard Strauss
Fig.1 Gustav Mahler
Fig.2 Richard Strauss
4. Espais on es desenvolupa
●
Alemanya/Àustria: Lloc de naixement d'aquest moviment. En els últims anys del s.XIX i inicis del XX,
Alemanya va viure una sèrie de canvis renovadors i d'orientació pròpia, degut en gran part a la situació
convulsa que vivia el país per les lluites socials i els greus problemes espirituals i ideològics.
Assistim també a un moment on la burgesia i les classes benestants havien augmentat el seu poder
econòmic i presumien d'aquest anant a qualsevol tipus de reunió o tertulia cultural. En aquest aspecte, la
música va jugar un paper molt important, ja que es va propagar la seva pràctica i sobretot l'assistència a
concerts, on era tant important veure l'espectacle, com ser vist.
Fig. 3 Òpera de Viena “Straadtsoper”
5. ●
Auditoris, sales de concerts, òperes, teatres: Tots aquests espais varen ser el principal espai
de desenvolupament i de tansmissió d'aquesta música cap al seu públic. Des del primer
moment de la seva interpretació pels músics a l'escenari fins la seva expansió cap a tota la
sala on arriba als expectadors.
Aquests canvi de musicalitat requeria especialment grans escenaris com les grans sales
d'Òpera (Òpera Nacional d'Hongria, l'Òpera de Berlín, el Metropolitan Opera House o el
Carnegie Hall de Nova York), o altres escenaris nous, com les Exposicions Universals.
Enrere es deixaven les composicions per a petites orquestres de cambra. Un clar exemple és
la 8a Simfonia de Mahler o la “Simfonia dels 1000”, per la gran quantitat de músics que hi
havia al escenari.
Fig. 4. Estrena als EUA (1906) per
part de la Orquestra de Filadelfia i
cors, de la 8a Simfonia de Mahler
(1068 músics en total).
6. Els escenaris musicals també traspassaven la idea establerta fins al moment
amb la utilització, com a espai musical, llocs fora de l'escenari, a la zona del
públic (platea o llotges) o entre bambalines. Un altre exemple el veiem en la
2a Simfonia de Mahler o de la “Resurrecció”, on des de fora de l'ecenari sona
la trompeta de “l'apocalipsi”.
Fig.6. Caricatura de la 8a Simfonia de Mahler
Fig. 7. Caricatura de la 1a Simfonia de Mahler
7. Altres espais
A part dels espais físics, la música es mou i actua en un altre tipus d'espais que
no es poden tocar ni veure però sí sentir. En el cas de la música del corrent
expressionista podem veure que genera altres escenaris i noves maneres
d'entendre aquesta música:
●
●
Música programàtica → aquí es genera un música descriptiva, que es crea a
partir d'una idea extramusical, com un paisatge, una escena...
Poemes simfònics → també es crea a partir d'una idea extramusical, de caràcter
poètic o literari i on la seva finalitat és moure sentiments i despertar sensacions.
Generalment consta d'un sol moviment o de tants moviments com “capítols” o
temes es vulguin explicar. En aquest espai es perd la forma i l'estructura
coneguda fins aquell moment.
8. Relació amb altres espais i
cultures
●
Relació amb la societat del moment: aquest corrent musical va traspassar
les fronteres alemanyes i es va popularitzar per tota Europa (sobretot
Europa central, bressol de la música clàssica) i fins i tot cap a EUA, on es van
fer grans gires que van tenir un èxit aclaparador. Els grans compositors
d'aquell moment (Mahler i Strauss), van gaudir d'un gran èxit i
reconeixement però també van ser durament criticats per públic i crítics
degut a les seves innovacions musicals. Val a dir que els dos músics
s'admiraven professionalment però mantenien una pèssima relació.
9. ●
Relació amb la “2a escola de Viena” → grup de compositors (Shöenberg, Webern,
Berg) que es consideren els successors d'aquest expressionisme. Tot i emprar noves
tècniques revolucionàries i experimentals com el dodecafonisme o l'atonalitat, va
ser molt influïts pel moviment anterior.
Fig. 9. Alban Berg i Anton Webern (d'esquerra a dreta)
Fig. 8. Arnold Shöenberg
10. ●
●
Relació amb músiques d'altres llocs → l'expressionisme alemany va separar-se de la
tradició clàssica romàntica de fins aquell moment. Es va caracteritzar per
l'experimentació i sobretot per la relació amb d'altres corrents europeus d'aquell
moment, com l'Impressionisme francès. També es va caracteritzar per la utilització de
músiques “no clàssiques” o allunyades de l'eurocentrisme musical dominant d'aquell
moment, un exemple és la utilització de músiques jueves, eslaves...
Relació amb el nazisme → desgraciadament, el III Right va utilitzar en molts casos la
música d'aquest moviment i dels seus compositors per el seu propi interès i per
qüestions propagandístiques d'exaltació de la nació alemanya. En molts casos els
autors havien de cedir i sotmetre's a les directrius del Right i de Hitler, tot i que no
estiguessin a favor del règim. Es van perseguir els compositors jueus i la seva música.
Aquest va ser el cas de Mahler, ja mort en aquells anys, però que per ser jueu es va
prohibir la seva música.
11. La relacio de Strauss amb el règim nazi va
estar plena de tensions. Hitler volia que
el compositor i la seva música servissin
com a reclam propagandístic, però l'autor
no era gaire favorable al règim.
Malauradament es varen donar moltes
situacions on Strauss va haver de cedir a
les ordres del dictador, i va lluitar sense
èxit contra la prohibició de tocar música
d'autors jueus, com Mahler o Debussy.
Fig. 11. Hitler i Strauss
Fig. 10. Strauss en un congrés sobre música.
12. Visió del món, la seva cosmologia
●
●
L'expressionisme intenta expressar la veritat subjectiva dels sentiments, sense fer
cas als antics ideals estètics. Suposa l'actitud de l'home sol al món: observador,
jutge i intèrpret sensoral i mental de l'univers. La natura, l'espai i l'harmonia
musical juguen un paper fonamental.
Tot i que aquesta música no té una cosmologia clara ja que té gran quantitat
d'autors de difernts creences, es pot dir que té molts lligams amb la filosofia de
Nietzsche. Un exemple és l'homenatge que li va fer Strauss al filòsof amb Also
Sprach Zarathustra, Op.30.
Fig.12. Cartell de l'estrena del Poema simfòni de Strauss.
13. Links de les Audicions
●
Simfonia nº1 “Tità”. Fieierlich un gemeissen, ohme zu schleppen → obra en la
que s'observa la utilització de música jueva i populars.
http://www.youtube.com/watch?v=7NHJ2EpCUWg
●
Simfonia nº8 “Simfonia dels 1000” Veni Creator
http://www.youtube.com/watch?v=wuve8eKeqKA
●
Also Sprach Zarathustra, Op.30.
http://www.youtube.com/watch?v=Y9QxaJLt7EA
