2. Fitxa tècnica
Títol: Sopa Campbell’s.
Autor: Andy Warhol (Pittsburg, 1928
– Nova York, 1987).
Cronologia : 1965.
Estil: pop art.
Tècnica: acrílic i serigrafia sobre tela.
Dimensions: 92 cm x 61 cm.
Tema: natura morta contemporània.
Localització: producció seriada
present en moltes col·leccions i
museus diversos.
3. Obres del mateix autor:
Retrat de Marilyn (1962)
Triple Elvis (1962)
4. Biografia de l’autor
Andrew Warhola va ser la figura
més influent del moviment pop.
Pintor, artista gràfic i cineasta
underground, va estudiar dibuix
artístic i disseny al Carnegie Institut
of Technology de Pittsburg, entre
1945 i 1949.
Acabats els estudis, Warhola es va traslladar a Nova
York, on va començar la seva producció artística amb el
nom d’ Andy Warhol. Els seus primers treballs foren com a
il·lustrador en revistes de moda com Vogue, anunciant
diferents articles.
5. A
l’inici de la dècada del
1960, Warhol aconseguí una certa
estabilitat econòmica, i començà a
reproduir personatges de les tires
còmiques
i,
posteriorment,
objectes
quotidians i retrats de gent
famosa de l’època.
Aquestes
temàtiques
foren
recurrents en l’obra de Warhol
fins a la seva mort l’any 1987. La
tècnica del gravat serigràfic, que
va utilitzar en la seva producció, li
permetia repetir abastament una
imatge, damunt la qual aplicava
pinzellades de pintura acrílica.
6. Descripció formal
Warhol representa, en primer pla i centrada, una llauna
de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Aquesta
disposició permet destacar amb nitidesa el contorn de
la figura per mitjà d’una prima línia negra, i aconseguir
així una certa profunditat espacial. L’objecte és
presentat en una visió frontal, de manera que destaqui
el nom del producte, si bé, amb una lleugera
perspectiva aèria que permet veure la part superior de
l’envàs.
En aquesta representació Warhol ha modificat a
consciència els colors originals del producte –un tret
comú en la seva pintura a partir de 1965-, utilitzant
colors llampants com l’ataronjat, el verd, el groc
pàl·lid, el blau turquesa i el lila.
7. El color és aplicat a la tela sense cap mena de mescla –és a dir, purs- i totalment
plans, sense clarobscurs; aquests aspectes enllacen amb l’obra de Warhol amb els
paràmetres dels anuncis publicitaris que tan bé coneixia. Amb l’excepció del
cromatisme, en la resta de l’obra, Warhol es mostra extremadament fidel a l’original.
8. Temàtica
L’obra mostra una simple llauna
de sopa Campbell’s, producte
habitual als supermercats nordamericans des del 1962. Es
tracta, per tant, d’un objecte de
consum, completament utilitari
i
aparentment
aliè
als
pressupòsits
estètics
i
conceptuals de l’obra d’art.
Però gràcies a la intervenció
artística de Warhol, la imatge ha
esdevingut una de les icones
principals de l’art del segle XX.
9. Amb
la
reproducció d’aquesta
llauna, Warhol va aproximar
l’expressió artística a la classe
popular, que reconeixia clarament
el
tema
que
estava
contemplant, una cosa que no
havia succeït durant l’època de
l’Expressionisme
abstracte.
Alhora, va demostrar que un
objecte
qualsevol
pot
ser
transformat en obra d’art, un
concepte sobre el qual el crític d’art
nord-americà Arthur Danto va
reflexionar
en
l’obra
La
transfiguració del banal. En un altre
Mark Rothko: Taronja, vermell, groc sector, però, l’obra de Warhol va
provocar escàndol.
10. La reproducció seriada d’una
imatge va trencar el concepte
de
l’obra
única
i
irrepetible, present des del
Romanticisme, i va portar a la
pràctica les teories que Walter
Benjamin havia exposat, l’any
1936, en L’obra d’art en l’era de
la
seva
reproductivitat
tècnica, on considera l’obra
d’art susceptible de ser
reproduïda tècnicament, com
una mercaderia.
11. Temàtica
L’obra mostra una simple llauna
de sopa Campbell’s, producte
habitual als supermercats nordamericans des del 1962. Es
tracta, per tant, d’un objecte de
consum, completament utilitari
i
aparentment
aliè
als
pressupòsits
estètics
i
conceptuals de l’obra d’art.
Però gràcies a la intervenció
artística de Warhol, la imatge ha
esdevingut una de les icones
principals de l’art del segle XX.
12. Models i influències
L’obra de Warhol està molt condicionada pel seu treball com a
il·lustrador publicitari, tant pel que fa a la iconografia, extreta
majoritàriament de revistes i diaris, com pel que fa a l’estil, fred i
deshumanitzat, i a la reproducció de les seves creacions
emprant tècniques comercials com la producció en sèrie.
Il·lustració de Warhol per la revista
Harper’s
Bazaar
(període
d’activitat, 1951-1964)
13. També cal fer esment de la influència del pintor nord-
americà Robert Rauschemberg que incloïa en els seus
collages retalls d’imatges, i dels treballs de Jasper
Johns que reprodueixen objectes banals, com ara la
bandera nord-americana, les lletres de l’alfabet o les
dianes.
R. Rauschemberg: Recolzament (1962)
J. Johns: Tres banderes (1958)
14. La iconografia de Warhol, no solament es va limitar a productes
comercials, va fer també un gran nombre de retrats de personatges famosos
i influents de la seva època. Amb tot això, Warhol va reprendre la figuració
pròpia de la primera meitat del segle XX, i en certa manera la seva obra es
pot veure com un punt de referència de l’obra de Richard Estes i d’altres
representants del moviment hiperrealista que va sorgir al final de la dècada
del 1960.
R. Estes: Supreme Hardware.
(1974)