2. Ferrerico blau (Cyanistes caeruleus balearicus)
Descripció.
● Panxa groc-verdosa.
● Esquena verd oliva amb ales blaves.
● Cap amb galtes blanques, barbeta
negra, franja ocular negra i capell
blau.
Hàbitat.
És un aucell forestal, el seu hàbitat
són els alzinars i els pinars. Solament
viu a la serra de Tramuntana.
Dieta.
● El ferrerico blau és un petit aucell
insectívor.
3. Qualsevol dels
alzinars o boscos
mixtos (pins i alzines)
d'Esporles són bons
llocs per observar-lo.
Aquí hi troba el seu
aliment a base de
petits invertebrats.
4. Uep...Tenim un problema!
Aquest s'hi sembla, però no
és un ferrerico blau, qui pot
ser?
És el Cap-ferrerico (Parus
major) un espècie de la
mateixa família.
Sabries dir quines són les
diferències?
5.
6.
7. Tant el ferrerico blau com el cap-ferrerico
actuen com a insecticides naturals.
A l'hivern quan les erugues de la
processionària s'amaguen a les bosses
per protegir-se del fred aquests aucells
les foraden i se les mengen després
d'eliminar els pels urticants.
La funció que fan com a controladors de
plagues és molt important.
8. Vius! si trobes bosses
com aquesta o
erugues en filera pel
terra (es preparen per
transformar-se en
papallones) no les
toquis, són urticants i
et poden causar
problemes.
9. Les dues espècies de ferrericos tenen un
problema, saps quin pot ser?
Aquestes espècies són troglodites, és a dir, fan el
niu a forats d'arbres, o parets.
Com a conseqüència del carboneig molts dels
nostres alzinars no són prou vells per trobar
alzines amb forats per poder criar. Per altra banda
els troncs dels pins no presenten forats naturals.
Solució...
Col·locam caixes niu per afavorir un augment
poblacional d'aquestes dues espècies.
I també col·locam caixes niu a llocs propers als
boscos on crien, com les que hem col·locat al
nostre pati.
11. El número de polls volanders ha de ser molt alt,
pocs arribaran a adults. Quan han sortit del niu,
els pares els alimentaran fins que s'independitzin.
12. A la visita que farem
al camí del Correu
podrem seguir el
procés reproductiu de
l'espècie...
13. ...I aprendrem perquè en José Luís i na Cristina
estudien aquestes espècies i quins coneixements en
podem treure.
Aquest mètode d'estudi, vos sona a qualque cosa?
Sabíem que ho endevinaríeu, sou uns cracks!
És el mateix que feim nosaltres amb l'estudi del
cabot. A través del mètode científic, estudiam
l'espècie, feim feina de camp per recollir dades, les
analitzam, treim conclusions i plantejam propostes
de conservació de l'espècie.
Au idò, només ens queda passar un bon dia,
aprendre en directe i en contacte amb el bosc.
Ànim i bona feina!