2. Índex
• La vida ------------------------------ pàg 1 i 2
• Formació dominicana ------------- pàg 3
• Exclaustració ----------------------- pàg 4, 5 i 6
• Fundació de l’institut -------------- pàg 7, 8 i 9
• La seva mort ------------------------ pàg 10 i 11
• Beatificació ------------------------- pàg 12 i 13
• Himne al Pare Coll ---------------- pàg 14
• Preguntes sobre el text ------------ pàg 15
• Bibliografia ------------------------- pàg 16
3. La vida
A Catalunya encara amb els exercits de Napoleó,
amb problemes de supervivencia pels
campesins, va néixer el 18 de maig de 1812 a
Gombrèn, un poble del Ripollés, un nen al
qual, li van posar de nom Francesc, Josep i
Miquel Coll i Guitart, a una familia senzilla
de paraires, modesta, però d’un cert nivell
social dins del poble. Era el menor de deu fills.
Va néixer a una habitació al costat de la
cuina. Les dues estances han sigut convertides
en capella.
Els pares de Francesc, Pere Coll i Magdalena
Guitart eren profundament cristians i li van
educar a la sòlida pietat cristiana.
Quan era petit li resultava difícil estar quiet,
obeía molt a la seva mare i germans
( el seu pare va morir quan tenia 4 anys d’edat).
4. Des dels seus primers anys se sentia apóstol. Feia prèdiques
infantils des del balcó de la seva casa, on acudien els seus amics
per escoltar-lo.
En el seu interior es veien claramet sentiments i aptituds religioses
que la seva mare va saber cultivar. Aquesta, li deia amorosa:
“ Fill, tant de bo explotis d’amor de Déu”.
Amb els seus amics i la seva familia anava a missa a l’Ermita de
Montgrony.
Al 1818 Francesc va rebre el sacramet de la Confirmació a
l’Esglèsia de Sant Pere de Ripoll.
Als onze anys va deixar Gombèn , la sava mare i els seus germans I
va anar a estudiar al seminari de Vic, on va ser alumne del
Bisbe Corcuera. Alternava els seus estudis amb l’ensenyança als
nens de la masia de Pugseslloses. Pietat, ensenyança, estudi,
apostolat.
Això sí, abans d’anar al seminari anava a missa cada dia a
l’Esglèsia de Ntra. Senyora del Rosari. L’ambient social i polític
es conflictiu. El trieri constitucional i la implantació del nou
règim polític van portar innumerables perturbacions,
represions, morts, assessinats. L’anticlericalisme creixent no
aconsellava com bona opció el sacerdoci. De 1823 a 1830 va
seguir allà, els seus estudis de llatí i Filosofia.
5. Formació dominicana
La seva vocació dominicana s’alimentava de
continguts que el preparavan per la missió,
pel apostulat amb un estil de vida evangélica.
Oració litúrgica i personal, estudi asidu i
sistemàtic, observancia regular i vida
comunitaria són elements que durant cinc
anys de formació conventual penetra al jove
dominic.
Francesc va destacar per la seva senzillesa,
tenacitat i maduresa a la seva juventut.
Francesc es va posar de camí i va ser admitit en
el convent de l’Anunciata de Girona i va
començar el noviciat a la tardor de 1830.
6. Exclaustració
Al juliol de 1835 el cap polític de Girona
ordena als religiosos a abandonar el
convent, per la barbarie dels fets de
Barcelona i altres ciutats d’Espanya.
Francesc Coll va acabar l’any de teologia al
seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot
el 28 de maig de 1836 a Solsona pel Bisbe
D. Joan Josep Tejada, amb la llicencia del
seu prior provincial dominicà i amb títol
de pobresa com correspon a un religiós de
vots solemnes.
Va col·laborar a la “hermandat apostólica”.
Va predicar amb col.laboració dels Pares
jesuitas, dominics, angustins, sacerdots
diocesans.
Anava de poble en poble sembrant la Paraula
de Déu, en una vida de total entrega a
l’Evangeli.
7. A partir d’aquell moment, es va dedicar a tota
mena se serveis ministrals i apostòlics:
catequesis, confessions, direcció d’ànimes, ...
Francesc Coll continuaria sent dominic tota la
vida. Signaria posant davant del seu nom “Fra” i
després del seu cognom les sigles “OP” que
signifiquen: Ordre dels Predicadors Dominics.
Ell tenia com a model a seguir Domènec de Guzman
Francesc portava molt endins de la seva ànima
d’apòstol la consigna de Crist : “Aneu i
prediqueu”.
Va recórrer tot Catalunya, predicant missions
populars amb tant d’ èxit que el seu company,
Sant Antoni Maria Claret, deia: “ Quan el Pare
Coll ha predicat en una població a nosaltres ja
no ens queda per a espigolar”.
8. Va viure a Moià amb la seva germana.
Allà feia de vicari i va ser molt
propagador del Rosari, predicava :
“ Oh Rosari tu ets un llibre breu si,
però que ensenya lo més sant i el
més sagrat de la nostra religió”.
A Moià hi havia problemes, la
població estava separada en dos
grups, hi havia hagut molts morts.
Gràcies a les prèdiques que va fer
va aconseguir que la Pau tornés al
poble.
A partir del 1850 el P. Coll va ser
nombrat pels seus superiors
dominics, Director de la Tercera
Ordre Dominicana a Catalunya.
9. Fundació de l’Institut
Al 1856 el Pare Coll veia que el món és petit per
a un cor d’apòstol, que les “miesses” eren
moltes. El seu afany immens. Les
possibilitats limitades en el temps i en
l’espai.
Va pensar: Per què no ampliar el seu esperit i la
seva missió?. La resposta va ser l’obra
mestra d’aquest: LA CONGREGACIÓ DE
DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA.
Les seves filles conreant els camps on el Pare
Coll anava sembrant la Paraula ,
especialment entre la joventut femenina. Els
col·legis de l’Anunciata van ser focus
d’irradiació evangélica, llars de formació
humana, amb l’esperit de senzillesa,
d’alegria, de servei, que va caracteritzar el
fundador.
10. El Beat Francesc Coll, home de Déu insert en
la Història, va saber descobrir les
urgències del seu entorn i donar-lis una
resposta des de la fe. En les seves
correries apostòliques anava comprovant
l’abandonament de l’educació de la
població rural i que una de les causes era
la ignorància, especialment de la doctrina
cristiana.
La Congregació de Dominiques de
l’Anunciata va abraçar dos objectius:
obrir un camí de vida religiosa a joves
amb carència de recursos econòmics, que
les impedia entrar a la vida religiosa, i
amb elles construir comunitats dedicades
a l’educació de les nenes amb una clara
finalitat apostòlica als ambients més
necessitats, sense excloir altres serveis
assistencials.
11. A les dominiques se’ls confiava una missió,
que és de tota Ordre:
Anunciar el nom de Jesucrist Salvador;
predicant la veritable doctrina, en els
poblats grans i petits, amb la paraula i
l’exemple.
La Congregació en un principi es va
estableixer en zones rurals. Va
començar a Vic (Barcelona) amb set
postulants, el 15 d’agost de 1856. Al
febrer de 1857 va créixer el grup amb
la incorporació d’unes joves Servitas,
dedicades a l’ensenyament i obres de
caritat.
El Pare Coll al fundar va voler com arrel
de la seva ordre una afiliació
dominicana, considerant a la
Congregació com “ una branca de
l’arbre de la Tercera Ordre de Sant
Doménec.
12. La seva mort
La afiliació va quedar reconeguda una vegada
més el 19 d’agost de 1884 amb la llicencia
del Mestre general de l’Ordre Josep Mª
Larroca.
Feia sis anys que havia quedat cec
sobtadament. Eren freqüents els atacs
apoplègics. La lluita contra les mil dificultats
que trobava la seva Congregació, havien
acabat les seves forces. Finalment el 2
d’abril de 1875 va passar d’aquest món a la
Casa del Pare de la mà de la Verge Maria.
Per a ell, la mort era un obrir de bat a bat a la
porta d’aquesta VIDA que no s’acaba.
El seu cadàver va ser exposat durant dos dies a
la Capella de la Casa - Mare, essent
extraordinària la desfilada de fidels davant
del que ja consideraven com a sant.
13. Darrera seu, després de dinou anys
d’iniciada la seva obra, deixava una
prolongació de la seva vida i de la seva
missió: més de tres - centes Germanes
animades del seu mateix esperit i
cinquanta cases, totes a Catalunya, a
pesar de que el seu desig era estendre el
seu institut pel món. I així va ser. Avui
són més de dues mil les Dominiques de
l’Anunciata que serveixen Crist en els
germans: col·legis, missions , hospitals,
asils, residències, obres socials,
col·laboració amb Parròquies i Obres de
l’Església ... tot un ventall del servei
cristià a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
14. La beatificació
Al 1880 va ser fundada la primera casa fora de
Catalunya ( Albacete), en 1987 el primer
col.legi a Asturies (Sama de Langreo) i al
1908, la primera fora d’Espanya (Argentina), i
més tard a Perú i Xile. Per últim l’expansió
ariba a Orient amb una fundació a Filipinas.
De les congregacions espanyoles de Dominiques,
l’Anunciata és la més nombrosa i la primera
que es va fundar.
El dia 29 d’abril de 1979, el Papa Joan Pau II va
beatificar solemnement aquest apòstol de
Catalunya, glòria a l’Odre Dominicà i de la
Congregació de Germanes Dominiques de
l’Anunciata. I des de 1963 està introduïda a
Roma la Causa de Beatificació de set
Religioses martiritzades per la fe a la guerra
civil espanyola al 1936, perteneixents a la
diòcesis de Vic i Barcelona.
15. Avui dia la Congregació conta
aprox. amb 1370 religioses, 20
novícies i 17 postulants
distribuïdes en 150 cases,
situades a 20 països de quatre
continents: Europa (Espanya,
França, Italia, Portugal, Suïssa).
América (Costa Rica, El
Salvador, Guatemala, Nicaragua,
Mèxic, Brasil, Paraguay, Perú,
Argentina, Xile i Uruguay).
Àfrica (Benín, Costa de Marfil,
Camerún, Ruanda). Asia
(Filipines).
Fa més d’un segle que el Pare Coll
va morir, però el seu esperit resta
viu.
16. Himne al Pare Coll
Pare Coll ets l'apòstol i el profeta
i ets la llum en aquest món ple de foscor,
vares fer el camí per la drecera
amb l'afany de trobar el gran AMOR.
Seguirem Pare Coll, la Tena ruta
perquè és clara com l'estrella del matí,
té petjades de pau, i alguna espurna
que s'escapa de l'ardor del teu esperit.
Té l'anhel de qui camina
cercan llum d'eternitat.
Té un neguit que crema l'aire
de justícia i veritat.
Té la fe i l'esperança,
té la joia i la bondat,
és la dolça font que brolla
pel qui busca santedat.
Pare Coll ets l'apòstol i el profeta
i ets la llum en aquest món ple de foscor,
vares fer el camí per la drecera
tal com tu el seguires Pare Coll.
Fa molts anys que d'aquí t'acomiadaves
per unir-te fortament al gran AMOR,
però el record queda viu entre nosaltres
i el teu crit no ha perdut el seu ressò.
17. Després d’haver llegit el text, digues si les
següents frases són certes o falses
• El Pare Coll va néixer el 18 de maig de 1912.
• Va néixer a Vic.
• Era el més gran de deu germans.
• Als onze anys va anar a estudiar al seminari de Vic.
• Els seus estudis van ser llatí i Filosofia.
• Al 1856 va fundar la Congregació de Dominiques de l’anunciata.
• Els instituts que va fundar eren per a gent rica.
• La afiliació va quedar reconeguda una vegada més el 28 d’octubre
de 1884 amb la llicencia del Mestre general de l’Ordre Josep Mª
Larroca.
• El 2 d’abril de 1875 va morir.
• Va fundar instituts només a fora de Catalunya durant la seva
vida.
• El dia 29 d’abril de 1979, el Papa Joan Pau II va beatificar al Pare
Coll.