El dret a l' oblit en google Reformes del codi que han incardinat els delictes informàtics en els tipus penals.

1. UATIC aula 5 Grup 3: ELS QUATRE
Daniel Roldan
Gabriel Ruiz 1er semestre
Miguel Ángel Pérez curs 2015-16
Oriol Cirera

2. INTRODUCCIÓ
El projecte que iniciem amb el focus temàtic de protecció dels ciutadans a la xarxa
i amb el tema principal que dona el títol del projecte i que és el “Dret a l’ oblit en
Google i “Reformes en el codi que han incardinar els delictes informàtics en els
tipus penals”, pretenem analitzar:
► Exposar els motius que han portat a que un particular conjuntament amb
l'Agència espanyola de Protecció de Dades (AEPD), denunciïn a Google, davant
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el que consideren que "es una
situació de desprotecció dels afectats generada per la negativa de la companyia
Google a sotmetre’s a la normativa espanyola i europea reguladora de la
matèria i que es una vulneració dels drets dels ciutadans en quan a la privacitat
de les seves dades personals“.
► Exposar l’ última reforma del codi penal en la que una sèrie de delictes
informàtics han esdevingut en el tipus penals.

3. OBJECTIUS
Els objectius que ens em marcat el grup “quatre” son:
 Conèixer el marc legal regulatori del dret a l’oblit a Google.
 Aprendre a realitzar un projecte grupal en un entorn 2.0.
 Superar l’assignatura d’Ús i Aplicació de les TIC.

4. NORMATIVA
La Normativa utilitzada per el desenvolupament del projecte és la
següent:
 La Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei
Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.
 La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades
de caràcter personal.
 La Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24
d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel
que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació
d’aquestes dades.

5. JURISPRUDÈNCIA
Qüestions prejudicials plantejades per l’Audiència Nacional
 El TJUE declara que el fet d’explorar Internet de manera automatitzada,
constant i sistemàtica per a trobar informació han de qualificar-se com a
tractament, en el sentit que s’expressa a la Directiva 95/46.
 El dret a sol·licitar que les indexacions d’informacions personals siguin
esborrades només procedeix quan les dades personals afectades estan
desfasades o són irrellevants en relació a l’objectiu original per les quals
van ser recopilades.
 S’esborren indexacions del cercador Google, però en cap cas s’elimina el
contingut de la font original on es troba la informació.

6. DOCTRINA
 Debat acadèmic sobre el dret a l’oblit: contra el dret a sol·licitar la
desindexació de les dades personals exactes de domini públic en motors
de cerca vs exigir la desindexació de certes informacions que, essent
vertaderes i públiques, han deixat de tenir rellevància en relació amb la
finalita amb la que van ser publicades.
 Pere Simón recorda la importància del principi del consentiment i del
principi de finalitat a l’hora de determinar el contingut del dret a l’oblit
 Marita Dargallo defensa que rectificació, supressió, bloqueig i oposició
establerts en la Directiva95/46 no equivalen a un dret a l’oblit, ja que el
seu exercici es vincula al caràcter incomplet o inexacte de les dades.

7. DRET A L’OBLIT
 El dret a l'oblit és un dret que va relacionat amb
"l'Habeas Data" i la protecció de dades personals. La
persona que exerceix el dret a l'oblit té dret a borrar la
seva pròpia informació personal que considera obsoleta.
 El dret a l'oblit és desde 2014 una realitat en l'ordre
jurídic europeu. Però, ha sigut i segueix sent una llei amb
bastant polèmica.
 Des de el primer moment, Google sempre ha dit que
aquesta llei feta pel tribunal de justícia europeu
únicament s'havia d'aplicar en els seus llocs webs
europeus corresponents.

8. DRET A L’OBLIT
Si un usuari no s'informa prèviament del dret a l'oblit pot caure en
l'error de pensar que el Dret a l'oblit és un dret sense límits. Però, això
no és així i com qualsevol dret aquest té els seus límits i limitacions:
 L’interés públic preval sobre l’interés individual.
 Ningú pot triar que esborrar.
 Encara que els links s'esborrin d'un determinat motor de
búsqueda, la pàgina web que alberga la informació no està obligada
a eliminar-la.

9. REFORMES DEL CODI QUE HAN INCARDINAT ELS
DELICTES INFORMATICS EN EL TIPUS PENALS
Any 2014. Es poden veure analitzant les dades per Tipologies penals i sexes que:
► Les dones pateixen més casos d' accés i intercepció il·lícita que els homes. art.197
Per contra:
► Els homes pateixen més casos d' interferència en les dades i en el sistema. art.264
Any 2014. Es poden veure analitzant les dades per Tipologies penals que:
► Hi han quatre vegades més de casos d' accés i intercepció il·lícita que casos d’
interferència en les dades i en el sistema.

10. ESTADÍSTIQUES
Després d’aquell primer informe l’any 2014 de transparencia, Google ha seguit actualitzant
les seves dades i d’aquesta manera a complert amb lo exigit pel tribunal europeu.
 1. Número total de sol·licituds de retirada de URLS globals.
 2. Número total de sol·licituds de retirada a Espanya.

11. Mapa Conceptual

12. CONCLUSIONS
 Conèixer i donar a conèixer el marc legal regulatori del dret a l’oblit a
Google i les reformes del Codi que han incardinat els delictes informàtics
en els tipus penals.
 Hem après a realitzar un projecte grupal en un entorn 2.0.
 Ens hem iniciat en el món de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
 Hem après a crear una pàgina Wiki per poder mostrar el nostre projecte.

13. MOLTES GRÀCIES
PER LA VOSTRA
ATENCIÓ