Presentación período entreguerras en valenciano para cuarto de la ESO.

1. TEMA 8
PERÍODE D’ENTRGUERRES
Carmen Palanca Ramón
4 ESO A

2. La llei seca als EEUU i els gàngsters

3. La llei seca als EEUU i els gàngsters (1)
 A principis del s. XX: es pensava que l’alcoholisme degradava
a la societat i reduïa la capacitat productiva i, en el intent
d’imposar codis morals als immigrants, es va posar en vigor la
Llei Seca al 1920 fins al 1935.
La LLEI SECA
LLEI SECA prohibeix tot tipus de fabricació, importació i venta
de begudes alcohòliques.
La llei seca va ser una oportunitat d’enriquement a les màfies.
Alguns exemples de gàngster són:

4. La llei seca als EEUU i els gàngsters (2)
Al Capone Charles “Lucky” Luciano
Al Capone s’enriquia
gràcies al tràfic il·legal
de begudes alcohòliques
i a través de les sales
Va ser considerat el pare
del Crim organitzat.
En 1930, va participar
en una de les guerres
i a través de les sales
de joc.
en una de les guerres
més grans mafioses.
Albert Anastasia
Meyer Lansky
Va convocar als homes més
importants del crim
organitzat i va canviar la
destinació del narcotràfic
a Llatinoamèrica.
L’italià va ser conegut
per dirigir durant anys
una organització criminal
al servei de la Casa
Nostra.

5. La llei seca als EEUU i els gàngsters (3)
Els efectes de la Llei varen ser molt diferents
als esperats: va augmentar el consum
d’alcohol.
Els locals clandestins eren els culpables
d'aquestes dades ja que van proliferar per tot
d'aquestes dades ja que van proliferar per tot
el país.
SPEAKEASIES
Locals il·legals on es servia alcohol
que donaven uns beneficis molt alts als
grups mafiosos que els controlaven.

6. Les joventuts hitlerianes

7. Les joventuts hitlerianes (1)
Es van fundar oficialment el 1926 però amb
anterioritat havien sigut la Lliga de la Joventut del
Joventuts Hitlerianes: fundades per a entrenar
militarment i desenvolupar la ideologia nazi als
joves alemanys.
anterioritat havien sigut la Lliga de la Joventut del
NSDAP.
 ORGANITZACIÓ
 ORGANITZACIÓ
XIQUETS
XIQUETES
10-14 anys: organització Joventut Alemanya
14-18 anys: entraven a les Joventut Hitlerianes.
+18 anys: entraven al Servei Laboral i a l’Exèrcit.
10-14 anys: entraven a la Lliga de Nenes, JM.
14-21 anys: entraven a la Lliga de Noies Alemanyes, la Buns
Deutsche Mäden.

8. Les joventuts hitlerianes (2)
 CARACTERÍSTIQUES
 CARACTERÍSTIQUES
Es van organitzar cursos de formació, activitats
artesanals i esportives, i colònies d’estiu.
Hi havia 32 escoles especialitzades
 Durant la guerra: Molts joves varen participar en la defensa antiaèria i
molts nens de 14 i 15 anys varen anar a lluitar al front contra els soldats.
 Després de la guerra: Les Joventuts varen ser dissoltes per les autoritats el
maig de 1945.
El 1939, 7’3 milions de joves alemanys pertanyien a les
Joventuts Hitlerianes.

9. Els GULAGS a la URSS

10. Els GULAGS a la URSS (1)
GULAG ( Direcció General de Campos de Treball )
=
Camps de treballs forçats que van existir dins de la
Unió Soviètica.
El Gulag va ser oficialment creat el 25 d'abril de 1930
El Gulag va ser oficialment creat el 25 d'abril de 1930
i dissolts el 13 de gener de 1960.
Va ser el primer
Gulag on es van posar en
pràctica totes les mesures i
pautes organitzatives amb més
de 6 000 presos.
Solovki:
Solovki:
Lenin es va mostrar dubitatiu respecte a la
condemna dels presos comuns (lladres,
estafadors, assassins) ja que eren víctimes
del model capitalista així que va crear una
nova categoria: “enemic de classe” (aquell
que s'oposava a la revolució proletària).
Lenin es va mostrar dubitatiu respecte a la
condemna dels presos comuns (lladres,
estafadors, assassins) ja que eren víctimes
del model capitalista així que va crear una
nova categoria: “enemic de classe” (aquell
que s'oposava a la revolució proletària).

11. Els GULAGS a la URSS (2)
 Els gulags no eren camps de mort com els que van construir els nazis sinó
que la gran majoria dels presoners van sobreviure i finalment van tornar a
la societat quan van acabar les seues sentències.
STALIN
 Stalin volia desfer-se de la gent enviant-la a aquestes regions hostils.
 La condemna a treballs forçats ja es practicava en temps dels tsars, però
Stalin va ser més enllà: va construir el seu propi estat esclavista.
 Les autoritats soviètiques van condemnar a 3.777.380 persones i a
642.980 a la pena de mort.
STALIN