SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
1
L’època de la Restauració borbònica (1874-
1902)
10.1. Els fonaments de la Restauració
10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces
d’oposició
10.3. La crisi agrària i el retorn al
proteccionisme
10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
10.5. Les conseqüències del 98
2
10.1. Els fonaments de la Restauració
 Els trets bàsics del sistema canovista
Sistema de la Restauració
configurat per Antonio Cánovas del Castillo
conservador
fonamentat en un sistema parlamentari liberal
Constitució de 1876
moderada
sobirania compartida entre rei i Corts
Corts bicamerals (Congrés i Senat)
àmplia declaració de drets (limitats per lleis)
Estat confessional (es toleren altres religions)
3
10.1. Els fonaments de la Restauració
 Els trets bàsics del sistema canovista
L’estabilitat del règim es fonamenta en
 alternança en el poder de dos partits polítics
els partits renuncien als cops militars per
arribar al poder
 monarquia
Alfonso XII té un paper arbitral en la vida
política: ha d’assegurar el canvi pacífic de
govern
 exèrcit
se l’allunya de la vida política i s’estableix la
supremacia del poder civil sobre el militar
4
10.1. Els fonaments de la Restauració
 La fi dels conflictes bèl·lics
L’estabilitat del règim es veu afavorida per la fi de les guerres
 La guerra carlina
la Restauració treu als carlins la seva hipotètica legitimitat
molts carlins acceptaran Alfons XII com a rei
 La guerra de Cuba
s’acaba tant per la pressió militar com per la negociació
política
Pau de Zanjón (1878)
àmplia amnistia, abolició esclavitud, reformes polítiques
incompliment de les promeses  la Guerra Chiquita (1879)
5
10.1. Els fonaments de la Restauració
 El bipartidisme
Els dos grans partits de la Restauració eren
Partit Liberal Conservador (Partit Conservador)
dirigit per Antonio Cánovas del Castillo
Partit Liberal Fusionista (Partit Liberal)
dirigit per Práxedes Mateo Sagasta
Trets comuns:
- partits de notables
- defensen la monarquia i la Constitució
[acord tàcit: no aprovar una llei que obligués l’altre partit a abolir-la quan arribés
al govern]
- volen consolidar un Estat liberal, unitari i centralista
- formats per les elits econòmiques i les classes mitjanes acomodades
Diferències:
- els conservadors són més immobilistes i defensen la religió i l’ordre social
- els liberals proposen un reformisme més laic i progressista
6
10.1. Els fonaments de la Restauració
 El “torn pacífic”
l’alternança en el poder dels dos partits dinàstics
Funcionament:
quan el partit en el govern patia un procés de desgast polític, el rei
nomenava cap de govern al cap del partit de l’oposició
aquest convocava eleccions que guanyava amb majoria suficient per
poder governar
[és imprescindible el frau electoral]
El torn pacífic va existir entre 1876 i 1917
1876-1881: conservadors
1881-1884: liberals
1884-1885: conservadors
1885-1890: liberals
1890-1892: conservadors
1892-1895: liberals
1895-1897: conservadors
1897-1899: liberals
1899-1901: conservadors
7
10.1. Els fonaments de la Restauració
 El “torn pacífic”
1885  mor Alfonso XII
por a la desestabilització del sistema
Pacte d’El Pardo entre liberals, conservadors i la
reina regent
[Maria Cristina d’Habsburg]
El govern passa als liberals perquè facin reformes i
el sistema sigui més popular
Govern Llarg, dirigit per Sagasta (1885-1890)
abolició de l’esclavitud (1886)
llei d’associacions (1887)
sufragi universal masculí (1890)
8
10.1. Els fonaments de la Restauració
 La manipulació electoral i el caciquisme
L’alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral
manipulat
El control del procés electoral el tenien
el Ministre de la Governació
elabora la llista de candidats que han de ser elegits
(“encasillados”)
nomena als diputats “cuneros” (candidats aliens a la
circumscripció per la qual es presenten)
els governadors civils transmeten les llistes als alcaldes i cacics, i
entre tots garantien l’elecció
els cacics
persona que sense formar part del poder a nivell institucional
domina i controla els principals ressorts de poder en una població
gràcies al seu poder econòmic o a les seves influències polítiques
el seu poder és més evident a les zones rurals
exercien activitats discriminatòries i amb el seu poder premiaven
o castigaven la fidelitat electoral de la gent
9
10.1. Els fonaments de la Restauració
 La manipulació electoral i el caciquisme
Tot un conjunt de fraus ajudaven a aconseguir
l’elecció del candidat ministerial
tupinada (pucherazo)
compra de vots
falsificació del cens
falsificació d’actes
pràctiques coercitives
10
10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició
 Republicans i federals
grans derrotats pel cop militar de 1874
van ser marginats de la política
PERÒ tenien
una base popular important a les ciutats
uns òrgans de premsa influents
dividits en diferents corrents polítics
Partido Posibilista (Emilio Castelar)
accepta el sistema de la Restauració
col·labora en els governs locals
Partido Republicano Progresista
M. Ruiz Zorrilla: adopta la via insurreccional, però fracassa
Partido Republicano Centralista
Nicolás Salmerón: defensa el republicanisme unitari
Partit Republicà Federal
Pi i Margall :influent a Catalunya
La introducció del sufragi universal (1890) creixement del republicanisme
es crea la Unión Republicana (1893), formada per progressistes i federals
aconsegueixen formar una minoria important a les Corts. El republicanisme va
haver de fer front a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.
11
10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició
 El carlisme
A finals del s. XIX, encara alguns carlins van intentar
moviments armats, però van fracassar
Amb la consolidació de la Restauració
perden les esperances d’arribar al poder
Amb el suport del Vaticà i de la jerarquia eclesiàstica a Alfons XII
perden la possibilitat de presentar-se com l’única força catòlica
1888  Ramon Nocedal
es desvincula de la defensa del pretendent carlí
crea el Partido Católico Nacional (partit catòlic integrista)
antiliberal
defensa la tradició i la religió catòlica
12
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
 Repercussions de la crisi agrària
Afecta al blat i a la vinya
BLAT
La crisi arriba al 1884 després d’uns anys de males
collites i preus elevats
Causa  importacions de blat barat provinents dels
Estats Units i de Rússia
Conseqüència  desaparició dels beneficis
pèrdua de la propietat
jornalers
emigren a la ciutat (Madrid)
canviar a conreus més rendibles
13
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
 Repercussions de la crisi agrària
VINYA
La crisi arriba el 1879 després d’uns anys de preus elevats
[exportacions a França]
Causa  la plaga de la fil·loxera que mata la vinya
Conseqüència  desaparició de la vinya
[es va haver de substituir per ceps americans]
Genera un conflicte entre arrendataris i propietaris
Solució provisional  allargar els contractes 30 anys
Defensaven que la mort
de la vinya anul·lava els
contractes i volien establir
nous contractes
Contractes de rabassa
morta  havien fet fortes
inversions i defensaven la
continuïtat dels contractes
14
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
 Retorn al proteccionisme
Les pressions dels propietaris agrícoles
[+ industrials tèxtils, siderúrgics i carboners]
Aprovació d’un aranzel fortament proteccionista (1891)
[“la muralla xinesa”]
1906  nou aranzel encara més proteccionista
Conseqüències del proteccionisme
indústria
consumeix energia a preus elevats
augment dels costos de producció
població
consumeix aliments a preus elevats
disminució de la renda disponible per a
altres productes
redueix el creixement econòmic
15
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
 Retorn al proteccionisme
PERÒ el proteccionisme no millora
nivell de vida  salaris molt baixos
nivell d’ingressos  demanda molt baixa
Industrials  busquen beneficis en el mercat colonial
(Cuba)
es veuen obligats a comprar productes espanyols
impossibilitat d’exportar res a Espanya
16
10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
 La política espanyola a Cuba
Malgrat els conflictes amb els independentistes
cubans, el govern espanyol no feia grans
concessions
[abolició esclavitud]
[representació pròpia a les Corts]
Tensions entre metròpoli i colònia augmenten
aranzel proteccionista (1891)
Cuba  mercat captiu
PERÒ interès dels Estats Units pel mercat cubà
17
10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
 La guerra de Cuba i les Filipines
CUBA  José Martí
Partido Revolucionario Cubano (1892)
Inicia la revolta independentista el 1895
[“Grito de Baire”]
La resposta inicial del govern va ser només la d’enviar l’exèrcit, però
aquest no va poder sufocar la revolta
A partir de 1897 s’inicia l’estratègia de la conciliació
autonomia política per a Cuba
igualtat de drets entre peninsulars i colònies
autonomia aranzelària
PERÒ els independentistes (amb suport dels EUA) no accepten cap
acord
FILIPINES  José Rizal
Partido Katipunan
L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit
18
10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
 La guerra de Cuba i les Filipines
1898
Estats Units declara la guerra a Espanya
intervé a Cuba i Filipines
derrota ràpidament a Espanya
Desembre 1898  Pau de París
Espanya perd
Cuba, Puerto Rico, Filipines
Fou una guerra recolzada per les classes més
adinerades, però molt impopular
19
10.5. Les conseqüències del 98
 Les conseqüències econòmiques i polítiques
a) Econòmiques
no va tenir efectes negatius a curt termini
inici d’un període d’expansió econòmica
repatriació dels capitals invertits a les colònies
retorn de molts “indianos”
augment de les inversions
b) Polítiques
no va haver grans canvis institucionals ni crisi del règim
perquè no hi havia alternatives per canviar el
règim
els dos partits dinàstics van augmentar el seu desprestigi
20
10.5. Les conseqüències del 98
 Les conseqüències econòmiques i polítiques
c) Morals i ideològiques
En general, sensació de frustració en tot el país
pèrdua de l’imperi colonial
convenciment de país endarrerit i subdesenvolupat
En concret,
 Moviments regeneracionistes
defensen modernitzar l’economia i la societat i alfabetitzar la població
pensament de les classes mitjanes (Joaquín Costa)
 Generació del 98
grup d’intel·lectuals caracteritzats per un profund pessimisme i per
criticar l’endarreriment peninsular
Unamuno, Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Pío Baroja
 Moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc
van tenir una forta expansió i van superar els partits dinàstics
volien modernitzar Espanya i reivindiquen l’autonomia per aconseguir-lo
 Mentalitat dels militars
tendeixen a postures més autoritàries i intransigents
convenciment que la derrota colonial és culpa dels polítics
torna una certa ingerència de l’exèrcit en la vida política espanyola
21
10.5. Les conseqüències del 98
 El Tancament de Caixes
1899  el conservador Francisco Silvela és nomenat cap de
govern
i inicia una certa renovació política
PERÒ el ministre d’Hisenda (Villaverde) apuja els impostos
Aquesta reforma genera protestes a Catalunya
els comerciants de Barcelona es neguen a pagar els
impostos[“Tancament de caixes”]
el govern vol embargar els morosos, però l’alcalde de
Barcelona (Bartomeu Robert) es nega
i la protesta degenera en una vaga general de
comerciants
El Tancament de Caixes significa el trencament entre les elits
econòmiques catalanes i els partits dinàstics
el catalanisme apareix com una opció nova
Recurssos
 http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/tem
es/escat/restauracio.htm
 http://www.youtube.com/watch?v=Ed6chTj
7EIY Video sobre la Guerra de Cuba
 http://www.megavideo.com/?v=OKKJL280
 La memòria dels cargols
22

More Related Content

Similar to 05_La_Restauracio_Borbonica1.ppt

55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
rafelsegui
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
rafelsegui
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
ahidalg_04
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
mnavarr8
 
48 Reformisme DinàStic Albert I
48 Reformisme DinàStic Albert I48 Reformisme DinàStic Albert I
48 Reformisme DinàStic Albert I
rafelsegui
 
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonica
scabreri_29
 
U 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xixU 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xix
molives3
 
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració MonàrquicaI. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
guesta419c5
 

Similar to 05_La_Restauracio_Borbonica1.ppt (20)

T6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaT6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonica
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
 
Unitat 7. La Restauració borbònica (1875-1898).ppt
Unitat 7. La Restauració borbònica (1875-1898).pptUnitat 7. La Restauració borbònica (1875-1898).ppt
Unitat 7. La Restauració borbònica (1875-1898).ppt
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
 
T5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaT5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonica
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
 
(La revolució francesa 1)
(La revolució francesa 1)(La revolució francesa 1)
(La revolució francesa 1)
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
48 Reformisme DinàStic Albert I
48 Reformisme DinàStic Albert I48 Reformisme DinàStic Albert I
48 Reformisme DinàStic Albert I
 
Tema 10
Tema 10Tema 10
Tema 10
 
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonica
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
 
U 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xixU 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xix
 
1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració MonàrquicaI. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
I. Aguilera i A.Barrabiño: La Restauració Monàrquica
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

05_La_Restauracio_Borbonica1.ppt

  • 1. 1 L’època de la Restauració borbònica (1874- 1902) 10.1. Els fonaments de la Restauració 10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces d’oposició 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines 10.5. Les conseqüències del 98
  • 2. 2 10.1. Els fonaments de la Restauració  Els trets bàsics del sistema canovista Sistema de la Restauració configurat per Antonio Cánovas del Castillo conservador fonamentat en un sistema parlamentari liberal Constitució de 1876 moderada sobirania compartida entre rei i Corts Corts bicamerals (Congrés i Senat) àmplia declaració de drets (limitats per lleis) Estat confessional (es toleren altres religions)
  • 3. 3 10.1. Els fonaments de la Restauració  Els trets bàsics del sistema canovista L’estabilitat del règim es fonamenta en  alternança en el poder de dos partits polítics els partits renuncien als cops militars per arribar al poder  monarquia Alfonso XII té un paper arbitral en la vida política: ha d’assegurar el canvi pacífic de govern  exèrcit se l’allunya de la vida política i s’estableix la supremacia del poder civil sobre el militar
  • 4. 4 10.1. Els fonaments de la Restauració  La fi dels conflictes bèl·lics L’estabilitat del règim es veu afavorida per la fi de les guerres  La guerra carlina la Restauració treu als carlins la seva hipotètica legitimitat molts carlins acceptaran Alfons XII com a rei  La guerra de Cuba s’acaba tant per la pressió militar com per la negociació política Pau de Zanjón (1878) àmplia amnistia, abolició esclavitud, reformes polítiques incompliment de les promeses  la Guerra Chiquita (1879)
  • 5. 5 10.1. Els fonaments de la Restauració  El bipartidisme Els dos grans partits de la Restauració eren Partit Liberal Conservador (Partit Conservador) dirigit per Antonio Cánovas del Castillo Partit Liberal Fusionista (Partit Liberal) dirigit per Práxedes Mateo Sagasta Trets comuns: - partits de notables - defensen la monarquia i la Constitució [acord tàcit: no aprovar una llei que obligués l’altre partit a abolir-la quan arribés al govern] - volen consolidar un Estat liberal, unitari i centralista - formats per les elits econòmiques i les classes mitjanes acomodades Diferències: - els conservadors són més immobilistes i defensen la religió i l’ordre social - els liberals proposen un reformisme més laic i progressista
  • 6. 6 10.1. Els fonaments de la Restauració  El “torn pacífic” l’alternança en el poder dels dos partits dinàstics Funcionament: quan el partit en el govern patia un procés de desgast polític, el rei nomenava cap de govern al cap del partit de l’oposició aquest convocava eleccions que guanyava amb majoria suficient per poder governar [és imprescindible el frau electoral] El torn pacífic va existir entre 1876 i 1917 1876-1881: conservadors 1881-1884: liberals 1884-1885: conservadors 1885-1890: liberals 1890-1892: conservadors 1892-1895: liberals 1895-1897: conservadors 1897-1899: liberals 1899-1901: conservadors
  • 7. 7 10.1. Els fonaments de la Restauració  El “torn pacífic” 1885  mor Alfonso XII por a la desestabilització del sistema Pacte d’El Pardo entre liberals, conservadors i la reina regent [Maria Cristina d’Habsburg] El govern passa als liberals perquè facin reformes i el sistema sigui més popular Govern Llarg, dirigit per Sagasta (1885-1890) abolició de l’esclavitud (1886) llei d’associacions (1887) sufragi universal masculí (1890)
  • 8. 8 10.1. Els fonaments de la Restauració  La manipulació electoral i el caciquisme L’alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral manipulat El control del procés electoral el tenien el Ministre de la Governació elabora la llista de candidats que han de ser elegits (“encasillados”) nomena als diputats “cuneros” (candidats aliens a la circumscripció per la qual es presenten) els governadors civils transmeten les llistes als alcaldes i cacics, i entre tots garantien l’elecció els cacics persona que sense formar part del poder a nivell institucional domina i controla els principals ressorts de poder en una població gràcies al seu poder econòmic o a les seves influències polítiques el seu poder és més evident a les zones rurals exercien activitats discriminatòries i amb el seu poder premiaven o castigaven la fidelitat electoral de la gent
  • 9. 9 10.1. Els fonaments de la Restauració  La manipulació electoral i el caciquisme Tot un conjunt de fraus ajudaven a aconseguir l’elecció del candidat ministerial tupinada (pucherazo) compra de vots falsificació del cens falsificació d’actes pràctiques coercitives
  • 10. 10 10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició  Republicans i federals grans derrotats pel cop militar de 1874 van ser marginats de la política PERÒ tenien una base popular important a les ciutats uns òrgans de premsa influents dividits en diferents corrents polítics Partido Posibilista (Emilio Castelar) accepta el sistema de la Restauració col·labora en els governs locals Partido Republicano Progresista M. Ruiz Zorrilla: adopta la via insurreccional, però fracassa Partido Republicano Centralista Nicolás Salmerón: defensa el republicanisme unitari Partit Republicà Federal Pi i Margall :influent a Catalunya La introducció del sufragi universal (1890) creixement del republicanisme es crea la Unión Republicana (1893), formada per progressistes i federals aconsegueixen formar una minoria important a les Corts. El republicanisme va haver de fer front a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.
  • 11. 11 10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició  El carlisme A finals del s. XIX, encara alguns carlins van intentar moviments armats, però van fracassar Amb la consolidació de la Restauració perden les esperances d’arribar al poder Amb el suport del Vaticà i de la jerarquia eclesiàstica a Alfons XII perden la possibilitat de presentar-se com l’única força catòlica 1888  Ramon Nocedal es desvincula de la defensa del pretendent carlí crea el Partido Católico Nacional (partit catòlic integrista) antiliberal defensa la tradició i la religió catòlica
  • 12. 12 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme  Repercussions de la crisi agrària Afecta al blat i a la vinya BLAT La crisi arriba al 1884 després d’uns anys de males collites i preus elevats Causa  importacions de blat barat provinents dels Estats Units i de Rússia Conseqüència  desaparició dels beneficis pèrdua de la propietat jornalers emigren a la ciutat (Madrid) canviar a conreus més rendibles
  • 13. 13 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme  Repercussions de la crisi agrària VINYA La crisi arriba el 1879 després d’uns anys de preus elevats [exportacions a França] Causa  la plaga de la fil·loxera que mata la vinya Conseqüència  desaparició de la vinya [es va haver de substituir per ceps americans] Genera un conflicte entre arrendataris i propietaris Solució provisional  allargar els contractes 30 anys Defensaven que la mort de la vinya anul·lava els contractes i volien establir nous contractes Contractes de rabassa morta  havien fet fortes inversions i defensaven la continuïtat dels contractes
  • 14. 14 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme  Retorn al proteccionisme Les pressions dels propietaris agrícoles [+ industrials tèxtils, siderúrgics i carboners] Aprovació d’un aranzel fortament proteccionista (1891) [“la muralla xinesa”] 1906  nou aranzel encara més proteccionista Conseqüències del proteccionisme indústria consumeix energia a preus elevats augment dels costos de producció població consumeix aliments a preus elevats disminució de la renda disponible per a altres productes redueix el creixement econòmic
  • 15. 15 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme  Retorn al proteccionisme PERÒ el proteccionisme no millora nivell de vida  salaris molt baixos nivell d’ingressos  demanda molt baixa Industrials  busquen beneficis en el mercat colonial (Cuba) es veuen obligats a comprar productes espanyols impossibilitat d’exportar res a Espanya
  • 16. 16 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines  La política espanyola a Cuba Malgrat els conflictes amb els independentistes cubans, el govern espanyol no feia grans concessions [abolició esclavitud] [representació pròpia a les Corts] Tensions entre metròpoli i colònia augmenten aranzel proteccionista (1891) Cuba  mercat captiu PERÒ interès dels Estats Units pel mercat cubà
  • 17. 17 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines  La guerra de Cuba i les Filipines CUBA  José Martí Partido Revolucionario Cubano (1892) Inicia la revolta independentista el 1895 [“Grito de Baire”] La resposta inicial del govern va ser només la d’enviar l’exèrcit, però aquest no va poder sufocar la revolta A partir de 1897 s’inicia l’estratègia de la conciliació autonomia política per a Cuba igualtat de drets entre peninsulars i colònies autonomia aranzelària PERÒ els independentistes (amb suport dels EUA) no accepten cap acord FILIPINES  José Rizal Partido Katipunan L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit
  • 18. 18 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines  La guerra de Cuba i les Filipines 1898 Estats Units declara la guerra a Espanya intervé a Cuba i Filipines derrota ràpidament a Espanya Desembre 1898  Pau de París Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines Fou una guerra recolzada per les classes més adinerades, però molt impopular
  • 19. 19 10.5. Les conseqüències del 98  Les conseqüències econòmiques i polítiques a) Econòmiques no va tenir efectes negatius a curt termini inici d’un període d’expansió econòmica repatriació dels capitals invertits a les colònies retorn de molts “indianos” augment de les inversions b) Polítiques no va haver grans canvis institucionals ni crisi del règim perquè no hi havia alternatives per canviar el règim els dos partits dinàstics van augmentar el seu desprestigi
  • 20. 20 10.5. Les conseqüències del 98  Les conseqüències econòmiques i polítiques c) Morals i ideològiques En general, sensació de frustració en tot el país pèrdua de l’imperi colonial convenciment de país endarrerit i subdesenvolupat En concret,  Moviments regeneracionistes defensen modernitzar l’economia i la societat i alfabetitzar la població pensament de les classes mitjanes (Joaquín Costa)  Generació del 98 grup d’intel·lectuals caracteritzats per un profund pessimisme i per criticar l’endarreriment peninsular Unamuno, Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Pío Baroja  Moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc van tenir una forta expansió i van superar els partits dinàstics volien modernitzar Espanya i reivindiquen l’autonomia per aconseguir-lo  Mentalitat dels militars tendeixen a postures més autoritàries i intransigents convenciment que la derrota colonial és culpa dels polítics torna una certa ingerència de l’exèrcit en la vida política espanyola
  • 21. 21 10.5. Les conseqüències del 98  El Tancament de Caixes 1899  el conservador Francisco Silvela és nomenat cap de govern i inicia una certa renovació política PERÒ el ministre d’Hisenda (Villaverde) apuja els impostos Aquesta reforma genera protestes a Catalunya els comerciants de Barcelona es neguen a pagar els impostos[“Tancament de caixes”] el govern vol embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona (Bartomeu Robert) es nega i la protesta degenera en una vaga general de comerciants El Tancament de Caixes significa el trencament entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics el catalanisme apareix com una opció nova
  • 22. Recurssos  http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/tem es/escat/restauracio.htm  http://www.youtube.com/watch?v=Ed6chTj 7EIY Video sobre la Guerra de Cuba  http://www.megavideo.com/?v=OKKJL280  La memòria dels cargols 22