30 rutes a peu per la serra d'espadà

  • 1,449 views
Uploaded on

Llibre de rutes per la Serra d'Espadà. …

Llibre de rutes per la Serra d'Espadà.
Es descriuen 25 rutes circulars i 5 lineals amb enllaç al track corresponent per a ser usat amb receptor gps o smartphone.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
  • Enhorabona Xavi!
    Amb una primera rellegida ràpida... ja promet molt!
    Segur que aprofitarem la teua experiència per a disfrutar d'esta serra tan fabulosa i que tenim tan a prop.
    Gracies.
    Marta :)
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,449
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12

Actions

Shares
Downloads
20
Comments
1
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 30 RUTES A PEU PER LA SERRA D'ESPADÀ Xavier Llop Goterris
  • 2. Dedicat a tots aquells que m'han acompanyat i han patit les argelagues i esbarzers; les sendes tapades d'Espadà i els camps a través sempre penosos; els pedregals i les penyes que hem hagut de grimpar; els dies que se'ns ha fet tard, de nit o ens ha plogut; la neu, el vent, el fred i la sed i la calor. A tots ells gràcies. I molt especialment: A Eliseu Arrufat que em va portar a la muntanya. A Pepe el Bono que em va ensenyar a estimar Espadà. A Àlvar que em va fer perdre la por a caminar de nit. A Carles que sempre ha estat ahí quan ha calgut netejar una senda o buscar un camí. A Juanma, Lluís, Ramiro, Joan, Manolo, Jose i Pascual que m'han acompanyat tots els dissabtes. I a Sara que ho ha patit i no se n'ha queixat.
  • 3. ÍNDEX 1. D'Aín a la Penya del Pastor 2. D'Ayodar a Villamalur 3. D'Alcudia de Veo a Suera per Pedralba 4. D'Alcudia a Xinquer 5. D'Algimia a la Lastra 6. De Benitandús als Òrguens 7. D'Almedíjar a Aín 8. De Fuentes de Ayodar a Villamalur per Torralba 9. D'Eslida al castell de Castro 10.D'Eslida al Puntal de l'Aljub 11.D'Espadilla a la Penya Saganta 12.De Torrechiva a Fuentes de Ayodar 13.D'Alfondeguilla al castell de Castro 14.De la Fuente de la Calzada al Pic d'Espadà 15.De la Font de Castro a Quatre Camins 16.De la Fuente de la Calzada a Alcudia pel Pic d'Espadà 17.De Fuentes a Torralba 18.De la Vilavella al Puntal de la font de Cabres 19.Del coll de Marianet a la Balsa de la Dehesa 20.De Matet a Torralba del Pinar per Pavías i el Pinar 21.Volta a la Mosquera 22.De la Nevera a la Ràpita 23.De les Penyes Altes a la Murtera 24.De Suera a Pedralba pel Casalet i la font de Castro 25.De Tales als corrals de la Basseta 26.De Tales al Montí 27.De Torralba al Pinar 28.De Veo a la Cova dels Cocons 29.Volta al puntal d'Artana 30.De Chovar al pic de la Bellota
  • 4. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D’AÍN A LA PENYA EL PASTOR Baixant de la Penya Pastor cap a l’aljub del Tio Carreguí. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Aín per la carretera d’Almedijar i Alcúdia, anem seguint les marques verdes i blanques del SL-27 que ens conduirà al cim de la penya del pastor. Abans d’un quilòmetre arribem a una revolta tancada a l’esquerra on seguirem recte per una pista. Al final de la pista seguirem un sender que s’enfila a la carretera per l’esquerra a la vora d’uns bancals. Poc després en la carretera d’Alcúdia trobem una paleta de fusta que ens informa Gurugú 40’ assenyalant una senda que puja per l’esquerra. Aquesta senda ens durà al cim de la penya del pastor pujant per tota l’ombria del Picaio (mal anomenat Gurugú). Passem primer per un bosc mixt de pins i alcornocs a la part més baixa, i que quan la senda comença a enfilar-se per un fort pendent per a resseguir un rellomet que baixa del cim deixa pas a un bosc d’alcornocs alternant amb carrasques que ocupen els llocs més pedregosos i amb pitjor sòl. A la part final de la pujada, si encara ens queda esma per mirar podrem vore alguns orons i castanyers, que a la tardor pinten de roig aquest paratge. Arribarem per fi a un collet, on a la nostra esquerra, i pocs metres més enllà es troba la Penya del Pastor que ens ofereix unes vistes magnífiques de tota la part oriental de la Serra. Si volem pujar al Picaio haurem de resseguir un senderol perdedor a la dreta, en direcció contrària, durant almenys deu minuts. Hi ha una paleta abans d’arribar al coll que ens indica la direcció. Si seguim la carena des del Picaio cap a ponent farem cap al Pic d’Espadà, excursió poc recomanable per a no iniciats. 1
  • 5. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Ací dalt trobem també el Geocaching RODENO (30 726028 4419916) posat per membres de la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà, on podrem agafar un recordatori i deixar alguna cosa per a qui vinga darrere, així com signar al llibre de visites Des del collet seguirem la senda que baixa per la vessant sud, per l’altra banda d’on hem pujat. En poc més de deu minuts arribarem a l’aljub del Tio Carreguí, on trobarem el camí de la Serra, balisat amb les marques blanques i grogues del PRV-63.6, que ara seguirem a l’esquerra. A la dreta la senda es dirigeix al Pic d’espadà. Ens trobem ara a la vessant de la solana, com demostra la vegetació, molt més seca i menys abundant que de l’altra banda per on hem pujat. Seguirem davallant pel camí de la serra cap al coll de la Ibola, que trobarem a la mitja hora de deixar la Penya del Pastor. La Ibola és la partida que s’estén per tota la solana d’Espadà dins el terme d’Aín, i el nom del coll fa referència a ser aquest el camí normal per anar a eixa partida des d’Aín. El coll de la Ibola és per on passa la carretera d’Aín a Almedijar, abandonarem ara el SL, que travessant el coll baixa cap a Aín per la vora del castell, i seguirem les marques del PR que s’enfilen per l’altra banda de la carretera pujant cap al Tossal Gros a una zona prou castigada pels incendis. A la baixada del Tossal passarem per un coster pronunciat anomenat la Solana de Castellnou, pot ser anomenada així per vore’s des d’ací el poble de Castellnou (Castellnovo). Poc després arribem a un altre collet on hem de seguir recte, no fent cas de la senda que baixa a l’esquerra cap a l’Horteta. El sender ressegueix ara una vella trinxera, deixant a la nostra dreta la Penya Blanca per arribar després de mitja hora de marxa al coll de Penyes Blanques (com diu un rètol indicador mig trencat) o coll de Mosquera com s’anomena a Aín, doncs dóna accés a la vall de Mosquera. Des del coll de mosquera hem d’abandonar el PR i agafar un sender que baixa per l’esquerra en direcció nord, seguint un sender antic que fa voltes per a superar el pendent. Després de passar per una caseta amb teulada d’uralita, i la font de l’Ereta (font sense pica ni bequelló per a beure) arribem a l’Ereta pròpiament dita: un planet de terra entre dos tossals on acaba una pista que ve d’Aín. Tota aquesta zona de l’Ereta està ja coberta per un frondós alcornocal que ens acompanyarà per tot el barranc del Juncaret fins a l’Horteta. Des de l’Ereta agafem una senda que baixa mirant cap a Aín (nord) per la dreta prou marcada. Hi ha una altra senda que per l’altra banda baixa a l’Horteta pel barranc de la Mesquita. Senda avall passem per la font del Joncaret que es troba enmig del barranc a un racó frescal d’alcornocal cobert a l’estiu amb una catifa de falagueres, arribant mitja hora després de deixar el coll de Mosquera a una pista que hem de seguir recte fins a trobar-nos-en una altra on podrem vore les marques roges i blanques del GR-36. Ens trobem ara a l’Horteta, i ja només ens quedarà seguir el GR que discorre paral·lel al barranc, ara anomenat de la Caritat, fins a Aín a poc més de tres quarts de marxa. Després de deixar enrere l’Horteta, xicoteta extensió de terra plana entre montanyes la pista que seguim passa per sota del Benialí, també anomenat pic de la Batalla, arribant novament a un lloc on la vall s’obre un poc i deixa lloc per a uns quants bancals, es tracta del Benialinet, on naix vora camí la font de la Caritat, voltada d’una tanca per a evitar que entren els animals. Poc després trobem el bonic segon molí o molí de Guinsa, reconstruït amb molt de gust, deixant al cap de poc la pista per agafar una senda a l’esquerra. Baixem un poc i travessem el barranc, per un bonic sender que discorre entre bancals, per trobar-nos altra volta el nostre vell conegut SL-27 que per la nostra esquerra baixa del coll de la Ibola, i que tornarem a seguir al seu camí de retorn a Aín. Passem encara pel molí de l’Arc, i per sota de l’arc que li dona nom, per finalment tornar a eixir a la pista a l’altura de les piscines del poble, antigues basses per al reg. 2
  • 6. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Abans d’entrar al poble encara es recomanable fer una visita al bell i cuidat calvari que es troba a la vora del camí. En total haurem fet una volta de quasi 10 quilòmetres en quatre hores, pam dalt o baix. Perfil de l’excursió Barranc del Juncaret 3 400 500 600 700 800 900 1000 1100 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 9.51
  • 7. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D’AYODAR A VILLAMALUR Salt de la rambla de Villamalur. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de la Fuente Larga, que es troba enfront d’Ayodar a l’altra banda del riu i sota les runes del castell. Des de la Fuente Larga remontem el barranc que ve per darrere, que és la Rambla de Villamalur. Anirem pràcticament tot el camí seguint-la fins que creuem la carretera de Villamalur, per tant aquesta part del camí no té pèrdua. Als 10 minuts hi ha una pista per la dreta, en cas que la rambla portara aigua caldria seguir-la per a tornar a agafar-ne una altra a l’esquerra que ens retornaria a la rambla. En aquest darrer tram la rambla sol dur aigua quan ix l’ullal de Reca en èpoques plovedores. La primera part del recorregut transcorre enmig de pinars jòvens que no es van vore afectats pel gran incendi del 94. De totes formes dins la rambla podrem observar la vegetació típica dels barrancs i rambles mediterrànies, amb baladres i salzes, envoltada d’una vegetació més humida amb lligabosc i esbarzers. Als costers més rocosos apareixen les carrasques i en alguns punts, encara que no tant abundants, els alcornocs. Als dos quilòmetres i mig arribem a l’únic punt complicat de tota la ruta. Es tracta d’un salt d’aigua que podrem salvar sense massa complicacions si no ve aigua (o siga quasi sempre) però que es complica en cas d’haver-ne. De totes formes la millor opció és retornar uns metres sobre els nostres passos per trobar una senda a la dreta (amb una fita) que evita la part més complicada.. Pot ser trobar la senda no siga fàcil, però paga la pena passar doncs l’estret que ve a continuació és dels més bonics de la serra, sobretot amb aigua. 4
  • 8. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Després de passat el salt entrem a un estret pas entre altes penyes de rodeno molt espectaculars, i amb un bosc ben conservat. Segurament és el punt més bonic de tota la ruta, recomanable si duu aigua, encara que no cal avisar de no entrar en cas de possibilitat de pluges fortes. A la mitja hora del salt eixim de la rambla per l’esquerra seguint una pista fins arribar als pocs passos a un enforcall de pistes on hem de seguir altra volta recte per tornar al barranc. Seguint sempre a l’esquerra tornaríem a la Fuente Larga. Als 5 km de recorregut (d’hora i quart a hora i mitja) arribem a una pista que ix a l’esquerra i que va seguint el curs de la rambla. Poc després arribem a la carretera de Villamalur, ací trobem les marques blanques i grogues del PRV-136 que va de Sueras a Villamalur. Travessarem la carretera recte i seguirem el PR direcció a Villamalur tornant a baixar a la rambla. En aquest tros la rambla té molt més aspecte de rambla que abans, i deixa bancals abandonats a esquerra i dreta, alguns coberts ja de pinar. Cal estar molt atents per vore la senda que puja per l’esquerra, seguint el PR, seguint una línia de xops que ens conduirà a la font de Cafuentes. Des d’ací agafem una pista formigonada que arriba a la carretera. A meitat camí trobarem un refugi cobert que ens pot servir d’aixopluc en cas de necessitat. ,Tornem a travessar la carretera i seguim per una pista recte per a desviar-nos tot seguit per una senda i retornar a la carretera, estalviant-nos així les revoltes d’aquesta. Seguim per la carretera a la dreta passant per la Fuente Vieja, amb els llavadors del poble, per arribar tot seguit a Villamalur. Des d’Aiodar duem ja dos hores bones, per tant si hem eixit ben de matí pot ser siga el moment d’esmorzar a un dels dos bars del poble. Després de prendre forces cal eixir de Villamalur buscant el camí vell d’Aiodar que mor des de les eres al Nord del poble (més val preguntar). Aquest camí es troba tot senyalitzat com a PR fins a Aiodar. Eixim de Villamalur pel camí d’Aiodar baixant cap a la rambla travessant un bonic pinar de pi blanc per un vell camí de ferradures empedrat en alguns trams fins que arribem a una pista que seguim a l’esquerra travessant la rambla. Als 200 metres de pista l’hem de deixar per agafar una senda que ix a la dreta de pujada. Comparat amb el pinar per on hem baixat pareix que passem per un altre món, i és que aquesta part del terme fou devastada pel gran incendi del 94 i tardarà molts anys en recuperar-se. Encara podem vore d’ací d’allà rodals de pins o pins solts que es varen escapar del foc, així com també els pinets jòvens que creixen a tot arreu formant un pinar expectant. A la mitja hora de pujada transponem el coll d’Aiodar (de Villamalur si venim d’Aiodar) i la senda comença a planejar per la falda d’un tossal fins que arribem un quart d’hora més tard a una pista que hem d’agafar a la dreta. Als cent metre trenquem a l’esquerra per a estalviar-nos una revolta de la pista, i als pocs metres més agafem una senda que ix a la dreta vora una paret de pedra. Aquest darrer tram es va salvar de l’incendi i observant-lo podem imaginar com eren la resta de muntanyes que ens envolten. 15 minuts més tard tornem a eixir a la pista que hem de seguir una altra vegada a la dreta, resseguint el barranc del Vizcaino. Als 10 minuts més baixant per la pista toparem de morros contra el corral de Bautista amb un encreuament de pistes. A dreta i esquerra hi ha marques de PR, seguirem per la dreta per tornar a Ayodar, a l’esquerra aniríem a Villamalur per la fuente la Peña i el GR-36. Ens trobem ara a Reca, estens pla als peus del castell d’Aiodar amb bancals d’oliveres, algunes de considerables dimensions. Trobarem una pista que segueix recte, hem de continuar a l’esquerra per la pista principal. A la mitja hora de camí arribem davant d’Ayodar, i sense deixar la pista principal farem cap a la fuente Larga des d’on havíem començat l’excursió. 5
  • 9. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Si ens queden ganes per dalt de la font i sempre a la dreta hi ha una senda que puja a la Torre (única resta del castell), des d’on hi ha una bonica vista del poble i part del recorregut que hem fet. El recorregut total que haurem fet són 14 km, que ens pot costar de fer entre 4 i 5 hores de temps real, depenent de les forces i si la rambla duu aigua o no. Perfil de l’excursió Estrets a la Rambla 6 14.06 km 478.23 mts 300 350 400 450 500 550 600 650 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 13.95
  • 10. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D'ALCUDIA DE VEO A SUERA PER PEDRALBA DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d'Alcudia de Veo pel vell camí empedrat de Villamalur que remunta la Barrancada travessant un espès bosc mixt de pins i alcornocs. En algun tros el camí té mal peany doncs discorre pel fons del barranc i en temps de pluges podem trobar-nos aigua. Deixem a la nostra dreta el Casalet i las Peñas de Gil i remontem per assolir el collet de Pedralba per a entrar a la partida homònima de Suera. Els cims que ens envolten es troben foradats per velles trinxeres i nius d'ametralladores de l'última guerra civil, sobretot el Altico de Pedro Molina que ens queda a pocs minuts a la dreta des del coll, i que bé mereix una visita. Transponem el coll i canviem ara de vessant i de terreny, deixant enrere el rocam roig del rodeno (gres roig) per a travessar un dels pocs llocs on afloren les pissarres més antigues, es tracta del rocam més vell de tota la serra i dels més vells que podem trobar a les nostres comarques. Fem un tros de baixada i arribem a un bancal d'on mou una pista, continuem resseguint una pista que enllaça els pocs bancals encara treballats del terme de Suera. Passem per les Ombries de Pedralba, on trobem alguns exemplars solts de roures que colonitzen els bancals abandonats per l'home fins a arribar al mas de la Campana, nom popular que li ve donat per la campana que penja a la seua façana, feta amb la carcassa d'un obús de la guerra civil. Deixem la pista que uns metres més avant passa per la font del mas, i agafem una vella senda que baixa cap a les fonts de Pedralba. Les fonts són un conjunt de surgències d'aigua que antigament regaven tots els bancals de la partida, i hui en dia forneixen d'un magre cabal la part alta del barranc de Castro, lloc on naix el riu Sec de Betxí. 7 Castell de Suera des de la font del Porc.
  • 11. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà L'ombria de les fonts és un paratge amerat d'humitat i on trobem una vegetació abundant amb exemplars rars en climes secs, així després de passar la bonica font de l'Avellaner, trobem un raconet on s'amaguen alguns joves grèvols amagats per una vertadera jungla de lligabosc i arítjol. Eixim per fi a la pista de Pedralba, que seguim avall per la vora del barranc fins passar el salt de la Novia arribant a les fonts de Castro. Les fonts són en realitat una mina d'aigua horitzontal que punxa la muntanya i per on brolla l'aigua que rega les hortes de Suera. El lloc, fresc i agradívol, convida a seure en alguna de les taules i fer un mos i un glop d'aigua fresca per reprendre el camí amb noves forces. Des d'ací agafem el camí vell de Suera. Al cap de poc passem pels corrals de Castro, l'únic que queda de l'antic despoblat de Castro, un dels tres pobles de la vall de Suera, emplaçat com els altres dos a la vora de l'horteta que li servia de sustent. Continuem pel camí vell, ara malmés per l'obertura d'una pista sense cap utilitat concreta, resseguint el riu, sempre per la part de dalt de l'horta, deixant a la nostra esquerra el castell i les sèquies que reguen les hortes de Suera a la dreta. Quan ja duem vora mitja hora de recorregut passem per l'alcornocaret on el terreny calar, dominant en tot el trajecte, deixa pas al rodeno. Just en aquest punt trobem enfitada en verd una baixada a la font de la Bocamina, que queda als nostres peus. Després de l'alcornocaret passem per dalt del molí i la bassa de Suera Alta, i un poc més avant arribem al trencall que puja a l'antic despoblat de Suera Alta. De l'antic poble, habitat fins fa poc més de 100 anys només resten algunes parets i el record dels més majors. Un poc més avant passem per sota de les coves de Suera Alta i la cova de Quico Pato i, deixant a l'esquerra la pujada al castell, arribar a les Passeres del riu, on una sèrie de pilons de formigó ens ajuden a travessar el riu en cas que porte molta aigua. Continuem el nostre camí ara formigonat, entre bancals encara treballats, i enllacem amb la moderna pista de Castro, per on continuem ja a les envistes del poble, entrant al poble per les velles Eres, ara en procés d'urbanització. Arribant a la plaça major on s'acaba la ruta. 8 Perfil de l'excursió. 300 350 400 450 500 550 600 650 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 9.46
  • 12. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 9 Mas de la Campana.
  • 13. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D’ALCÚDIA A XINQUER Castell de Xinquer. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Alcúdia per la font de Sant Pere, seguint el GR 36 direcció Villamalur, i continuem per la senda principal durant 900 metres (15 minuts) descartant un parell de senderols que es desvien cap a l’esquerra, fins arribar a una pista. Travessem la pista que s’acaba, i continuem per senda seguint el GR que ara va pel fons d’un barranc (la barrancada) enmig d’un bosc d’alcornocs. En temps plujós sol baixar un filet d’aigua pel barranc. Als 100 metres ens desviem per una senda que puja a l’esquerra de traçat sinuós que remonta per l’ombria del bosc. Passem per un alcornocal molt ben conservat tot seguint una senda oberta per a traure’n el suro. A mitja pujada deixem un entrador a la dreta que va a una antiga font, ara perduda, i quan ja som quasi dalt passem per la vora d’una caseta vora uns bancals perduts. Poc després de passar la caseta arribem a un coll on la senda continua recte mentre que nosaltres hem de girar a la dreta pel canvi d’aigües, muntant sense senda definida, anirem sempre buscant els passos més fàcils, doncs llevat de l’última part el sotabosc ha estat netejat i pujarem doncs per un bosc mixte de pins i alcornocs en solana més esclarissat. Després de 300 metres de pujada arribem a una senda que hem de seguir a l’esquerra. Es tracta de l’antic traçat del GR que ve des de la barrancada. A partir d’ací les sureres deixen pas als pins, tot seguint la carena de la serra. Si ens anem fixant podrem vore les restes de les trinxeres obertes durant la guerra civil que es troben tot al llarg del cim, algunes de molt ben conservades. 10
  • 14. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Anem seguint el traçat vell del GR fins al capoll on encara podem vore d’ací d’allà algunes marques blanques i roges de pintura mig esborrades. Quan per fi arribem al capdamunt de tot hem de seguir recte entremig del pinar per una senda amb forta pendent. Als 100 metres trobem de nou el GR que hem de seguir de baixada. El nou traçat del GR segueix el camí lògic i va a buscar el collet proper per a saltar la muntanya, l’antiga traça pujava per dalt la serra per un camí més costerut i més llarg, però que fou l’únic viable fins que no es va netejar el camí vell. 200 metres més, i arribem al final d’una pista on girem a l’esquerra. Deixem recte un maset nou a mig fer, i a la dreta uns bancals mig cuidats. Seguim ara la pista a la vora de la qual trobem encara alguns bancals treballats. Estem a la partida de Pedralba, terme de Suera, des d’on ve la pista. El bosc està ací recuperant-se dels incendis que l’han assolat. Si ens fixem bé podrem distingir entre els arbres que conformaran el bosc del demà nombrosos roures, és possiblement aquest racó frescal el lloc on més abunden aquestos arbres en tota la serra d’espadà. Als 800 metres (15 minuts) hem de deixar la pista agafant una senda que puja a l’esquerra amb marques blanques, uns metres més enllà es troba el mas de la Campana, anomenat així per la curiosa campana que penja al davant del mas, feta aprofitant un antic obús de la guerra. Antigament aquesta campana es trobava penjant de l’olivera de la vora del mas però va desaparèixer; quan finalment va ser recuperada els propietaris van optar per obrar-la al davant del mas evitant males tentacions, i conservant així el que ja s’ha convertit en un símbol de la Serra. Uns metres més enllà del mas hi ha una font d’aigua fresca on calmar la set. Després de 10 minuts de pujada per la senda, arribem a un coll on trobem un encreuament de senders. Hem de travessar el coll i seguir una senda que passa a la vessant sud. Es tracta del camí vell de Pedralba a Xinquer. La vegetació canvia en tota aquesta zona doncs el rodeno dominant en aquesta part de la Serra deixa pas a la calcària en tota al vall del Xinquer. Trobem doncs restes d’antics pinars de pi blanc amb coscoll, argilaga i romer. Seguim la senda de baixada al llarg de quasi un quilòmetre, tot passant per unes coves utilitzades de refugi, fins que arribem a una bassa i una font, enmig dels antics bancals del Xinquer, ara quasi tots abandonats. Seguim una senda a l’esquerra per baix de la font que pels bancals ens durà a una pista nova que ve del Xinquer. Seguint la pista recte arribem al Xinquer, antic poblat depenent de l’Alcudia, despoblat de resultes de la guerra, doncs quedava enmig del front, i que no va ser tornat a ocupar. Podem pujar a l’antiga església de la qual només resten els murs, i provar d’imaginar-nos el traçat dels carrers i les cases. Fins i tot podem aventurar-nos al proper castell que vigila el poble i els cultius des de dalt. Seguim pista recte i als 200 metres hem de seguir pista esquerra cap avall de retorn a Alcúdia i que hem de seguir ben bé tres quarts d’hora (3,5 km) fins arribar a la carretera d’Alcúdia a Algimia. Aquesta darrera part ens ofereix un pinar incipient que comença a prendre forma després dels incendis dels anys 80, i ja cap al final tota una sèrie de bancals d’oliveres i ametlers treballats que ens indicaran la proximitat d’una població. Des d’ací només ens resta 1 km per carretera fins al poble. Existeix una alternativa per senda però resulta més difícil de trobar. Hauríem de deixar la pista als 2,6 km, just al punt on gira cap al sud, per seguir paral·lels al barranc buscant les traces del camí vell (empedrat però sense netejar), als pocs metres trobem una pista que hem de seguir a l’esquerra per travessar el barranc del Xinquer (o riu de Veo) on trobarem una senda a la dreta que ens conduirà enmig d’una xarxa de bancals i caminets per anar-hi fins el GR a 50 metres de la font de Sant Pere des d’on havíem començat l’excursió. En total haurem fet 10 quilòmetres, que ben bé els podem fer en tres hores, sense contar parades. 11
  • 15. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió. Mas de la Campana. 12 Altura máxima:739.75 mts - Altura mínima:470.31 mts - Desnivel acumulado: 680.31 mts Distancia: 9.94 km 450 500 550 600 650 700 750 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 9.94
  • 16. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D'ALGIMIA A LA LASTRA La Lastra des d’Algimia. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Algimia, on podem deixar el cotxe a les piscines i agafar aigua a la fuente Donace. Des d’ací agafem la carretera direcció a Matet i de seguida trobem una pista formigonada a la dreta, que seguirem. Tota la primera part del recorregut fins arribar al coll de Villamalur anem seguint les traces blanques i grogues del PRV-63.5 que es dirigeix a la Ràpita i Espadà. La pista que seguim va vorejant el barranco del cañar, enfilant-se cap a la part més alta de la serra. Durant dos quilòmetres la pista, malgrat que no deixa de pujar, no presenta grans costeres i discorre entre bancals d’oliveres i algun ametler ben treballats i endreçats. Passarem pel costat d’una bassa de reg, aprofitada ara també per als incendis, on arriba una sequieta que arreplega l’aigua del barranc. A la mitja hora (uns 2 km) el barranc s’estreta i els bancals van deixant pas a bosquets de carrasques als morrets rocosos, i a alcornocs i pinars que entapissen les faldes de la Ràpita, que ens queda a la dreta, i la Lastra, a la nostra esquerra. Arribant quasi al final de la pista ens apareix una caseta a la dreta, a l’altra banda del barranc, i davant per davant a la nostra esquerra ix una senda molt ben marcada i amb la pintura del PR per on hem de continuar. Comencem ara la pujada més dura, seguint el camí de ferradura que enllaçava Algimia amb Villamalur, i travessant un bonic bosc mixt de pins i sureres. Després de mitja hora de dura pujada arribem al coll. Des d’ací el camí continua per l’altra banda cap als quatre camins (els que queden dalt de Xinquer), mentre que el PR gira a la dreta 13
  • 17. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà per a pujar a la Ràpita. Nosaltres no agafarem ni l’un ni l’altre, sinó que agafarem un senderol a l’esquerra per la carena de la serra. Pugem un centenar de metres i el rodeno del sòl deixa pas a un tossalet calar on pugem i des d’on tenim unes bones vistes de la Lastra, davant, i de la Ràpita, darrere nostre. Baixem el tossalet fins a un coll on trobem una trinxera que travessa la senda, a partir d’ací començarem a trobar trinxeres per tot arreu, les més espectaculars de les quals es troben just al nord de la Lastra en la vertent que baixa al barranco del perrudo. La senda que seguim discorre per la ombria de la serra molt a prop del cim, passant per uns bonics bosquets de carrasques fins que als 20 minuts del coll trobem una altra trinxera molt fonda i on el sender baixa seguint la trinxera per la dreta. Des d’ací ix una sendeta poc xafada amb algunes fites que segueix recte amunt i que hem de seguir si volem coronar la Lastra. Després haurem de baixar altra vegada fins aquest punt i continuar per la trinxera. Un centenar de metres llargs i la senda de la Lastra arriba a un pinaret passant per dalt d’una trinxera (aquesta zona n’està plena), i un poc després trobarem unes fites de pedres a l’esquerra i que hem de seguir pràcticament sense sender per entre pins i carrasques per assolir el cim de la Lastra. Malgrat els 1042 metres de la Lastra no veiem res des del cim doncs es troba totalment cobert de carrasquissos. El descens l’hem de fer pel mateix camí de pujada, totes les altres opcions passen per acabar camp través. Quan retornem al coll agafem la senda avall per la trinxera que anirem seguint uns dos-cents metres planejant. Passem ara per un pinar en ombria, amb molts cirerers que han crescut de manera espontània als bancals abandonats. Després de passar uns carrasquissos arribem a un altre coll d’on ix un sender a l’esquerra que hem d’agafar. (si seguirem recte passaríem per la nevera de matet i per pista arribaríem a Matet pel cementeri). Trasponem el collet i per un terreny calar sense arbres comencem a baixar en diagonal per una zona de bancals d’ametlers abandonats seguint un sender un poc esvarós i de mal peany. Anem travessant este terreny disfrutant d’unes magnífiques vistes de la cara oest de la Lastra, fins que al final el sender després de baixar a un bancal i seguir el marge comença a pujar altra vegada passant per darrere d’una carrasca fins a trobar un sender que baixa recte a la nostra esquerra, 10/15 minuts des del coll, depenent de les precaucions amb que agafem la senda. Baixem 100 metres al recte fins arribar a una pista que hem de seguir a la dreta. Seguim aquesta pista més perduda uns 200 metres més fins trobar-ne una altra que hem de seguir també a la dreta que entre bancals d’ametlers treballats i passant per una bassa amb un corral arriba a la carretera d’Algimia a Matet que travessarem per seguir recte. El paisatge canvia totalment, hem deixat arrere la Serra i discorrem ara per un terreny ondulat on abunden els bancals de cultius de secà. Encara que no ho parega açò també és la serra d’espadà. 300 metres després de travessar la carretera trobem una pista formigonada a l’esquerra que seguirem recte, fins que arribem a un dipòsit d’aigua on la pista gira a la dreta, on deixem la pista i agafem una senda que mou per darrere del dipòsit seguint un crestall calcari que separa el barranco del marchante del barranco del granell per on passa la carretera. Seguim aquesta senda uns 15 minuts fins arribar a una altra pista que seguirem. Als 5 minuts curts arribem a una altra pista que hem de seguir a l’esquerra un tros fins a trobar una senda a l’esquerra ben marcada amb fites, just abans d’un bancal d’ametlers. Seguim el sender pel mig d’un coscollar baixant un barranquís fins a un collet, des d’on girem a l’esquerra per unes roques de rodeno tenint ja a la vista el poble on arribem al cap de poc al dipòsit d’aigua de dalt del poble. Només hem de seguir a l’esquerra per a arribar al final del poble a les piscines des d’on hem eixit. 14
  • 18. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà El recorregut total que haurem fet són 13 km, que ens pot costar de fer unes 4 hores de temps real. El track de l’excursió es troba a l’ordinador del centre. Perfil de l’excursió Algimia d’Almonecir. 15 13.25 km 1040.77 mts 706.47 mts 400 500 600 700 800 900 1000 1100 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00
  • 19. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE BENITANDÚS ALS ÒRGUENS Òrguens de Benitandús DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Benitandús, despoblat ara depenent d’Alcudia de Veo. Des de la plaça travessem el riu Veo agafant la carretera d’Onda a Alcudia a la dreta direcció a Onda. Després de mig quilòmetre deixem la carretera i seguim una senda a l’esquerra que comença a pujar. Seguim les marques de pintura blanques i grogues del PRV-161 que en aquest tram segueix el traçat de l’antic camí de Benitandús a Sueras. Al quart d’hora de pujada suau ens ix una senda a l’esquerra que hem de seguir i on gaudirem d’un alcornocal d’umbria. Tenim ben bé mitja hora de dura pujada fins arribar a un aljub trencat des d’on podem observar la millor perspectiva dels òrguens. Cal prendre’s un temps per a gaudir del paisatge. Després de deixar en aquest punt una senda a l’esquerra que passa per dalt dels òrguens i que es correspon a l’antic camí de ferradura de Sueras a Alcudia, seguim pujant vint minuts més fins assolir el cim dels òrguens. Arribats ací cal fer una aturada per observar el paisatge; si el dia és clar podrem fer la volta des de Penyagolosa, al nord, passant per l’Alcora, les serres de Borriol, el desert de les Palmes, la Plana, les sempre fugisseres Columbretes, i tots els cims principals d’espadà que ens queden al sud i l’oest. Ací mateix si ens fixem trobarem un forat a la pedra redó que fou fet per a posar la bandera durant la guerra civil. Després del descans seguirem al SW per tot el llom dels òrguens, on podrem vore velles trinxeres de la guerra civil. El paisatge alterna bosquets d’alcornocs i de pins (pi rodeno o pi ver), mentre anem per terreny silici (rodeno); mentre que més endavant el rocam canvia passant a ser calcari com ens ho demostra la vegetació que passa a ser un pinar (pi blanc) amb romer i coscoll. 16
  • 20. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Després de poc més d’un quilòmetre pel cim arribem a un coll on hi ha un curiós pou redó. Es tracta d’una calera com ho demostren les pedres blanquinoses de la part de dins del pou. Deixem ací una senda a la dreta que es dirigeix cap a Pedralba per agafar-ne una al sud de retorn a Benitandús. Seguim pel llom de la muntanya cent metres més, i deixem una altra senda que baixa a la barrancada, i per allí a Alcudia. Si mirem bé podrem observar alguns castanyers solts per tot l’aiguavertent dret. La sendera que seguim planeja passant per un antic bancal d’ametlers abandonat fa uns anys i que està sent colonitzat pel bosc; ací i allà podem vore xicotetes sureres i algun pi jove que van ocupant allò que l’home ha deixat. Passat el bancal comencem a baixar per un alcornocal en solana, amb un sotabosc prou més pobre que la sureda d’umbria per on hem pujat. Al llarg de la baixada trobarem dos sendes, una a la dreta i l’altra a l’esquerra, que en realitat n’és tot una; és l’antic camí de ferradura (ara molt perdut) que anava d’Alcudia a Sueras i que ja hem travessat pujant als òrguens. Després d’una llarga baixada de quasi mitja hora ens trobem al fons del barranc de l’alcornocal, i a pocs metres d’ací tenim la font de l’alcornocal que deixem a l’esquerra. Seguim una pista de terra que voreja el barranc que ens duu a la carretera de Tales a Alcudia. Quatre-cents metres de carretera ens separem de Benitandús, on hem deixat el cotxe. Si no hem agafat aigua a la font de l’alcornocal sempre podem fer un glop a la font del poble que es troba davant les darreres cases del poble riu avall. Perfil de l’excursió 17 Altura máxima: 737.31 mts - Altura mínima: 302.97 mts - Desnivel acumulado: 600.76 mts Distancia:5.85 km 300 350 400 450 500 550 600 650 700 750 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 5.85
  • 21. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 18 Pantà de Benitandús.
  • 22. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D'ALMEDIJAR A AIN: DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des d'Almedíjar pel camí vell d'Aín que segueix per la vora de la rambla d'Almansor. Al poc de deixar el poble travessem una xicoteta zona de pícnic on hi ha taules i ombra per a descansar, seguim sempre pel camí de la dreta més arrimat a la rambla, per un camí que va per les vores de la vall i travessa de quan en quan la rambla quasi sempre seca. La vegetació que ens envolta és la pròpia de la serra, boscos d'alcornocs o sureres més espessos a l'ombria que a la solana, zones de matollar de bruc i argelaga, i xicotets bancals treballats d'oliveres i ametlers. En tot el barranc podem distingir clarament la diferència entre la solana, que tenim a la nostra esquerra amb una vegetació més seca, i l'ombria amb un sotabosc ric en plantes enfiladisses i vegetació de zones més humides on trobem falagueres, falzies, heura, arítjol, etc. Seguim avançant pel barranc ben bé una hora de camí deixant a l'esquerra un parell de pistes que s'enfilen cap a la pedra cullera, fins que quan ja quasi som a la font d'Almansor1 en un revolt ombrívol del camí trobem una senda que mou a contrapèl assenyalada amb unes fites que puja per sota del bosc entre brucs gegants fins assolir la carretera d'Aín. Una vegada a la carretera hem de seguir a la dreta uns minuts fins agafar l'única pista a l'esquerra que hi ha en tota la carretera i que ens endinsa en la amagada vall de la Mosquera. La casa i vall de la Mosquera representen el racó de bosc millor conservat de tota la Serra d'Espadà, que és com dir de tota la Comunitat Valenciana. 1La font d'Almansor es troba canalitzada per a dur l'aigua al poble d'Almedíjar per tant no podrem beure. 19 El pic de la Batalla des del camí de Xóvar.
  • 23. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà La pista, construïda els anys 30 servia per a baixar el suro fins a la carretera des de la casa de Mosquera, nosaltres ara fem el camí contrari, pugem des de la carretera fins a entrar a la vall per un portell entre muntanyes, accedim així a l'estret barranc de la Falaguera que s'obri un poc cap a la capçalera, lloc on està situada la casa2 . Després d'un merescut descans a l'ombra dels pins del mas, continuem recte pel camí que s'endinsa al bosc seguint el barranc. Anem remuntant tot el barranc de la Falaguera per un camí que va fent-se estret, a l'ombra de grans alcornocs, fins arribar al coll que tanca la vall per l'est. Des d'ací encetem la pujada més dura del dia, una senda un poc pedregosa que, amb forta pendent, ens durà al cim del Bovalar, ja a la ratlla d'Aín. La primera part de la pujada la fem sota el brancam de les sureres, i quan ja ens queda poc per arribar dalt es suavitza la pendent i desapareix el bosc, deixant pas a unes llargues llomes arrodonides i desforestades a causa dels continus incendis. Al cim del bovalar trobem les marques blanques i grogues del PRCV-63.5 que recorre la part més alta de la serra des d'Algímia a Xóvar, i que seguirem cap a l'est fins el Pinar del Retor. Si fa bon dia les vistes que s'estendran als nostres ulls són magnífiques, per una banda la major part dels pics de la serra, la vall de Sogorb, la Serra Calderona, de l'altra Penyagolosa, la Plana, etc. Seguirem passejant per l'alta lloma que separa les dos vessants fins que, després d'una curta pujada, arribem a un lloc més pla on trobarem unes fites que assenyalen el naixement d'una senda a la dreta cap a un pic separat de la línia de cims que seguíem; és el pic de la Bellota. Després de dirigir-nos al pic de la bellota per tal de disfrutar les esplèndides vistes sobre la vall de Sogorb i de l'espectacularitat dels seus cingles, retornarem al camí principal. Un poc més avant trobem una senda a l'esquerra que hem de seguir, ara bé es recomanable fer uns metres més i trobar l'amagada nevera d'Eslida3 , només a uns metres de la senda en la part nord. Seguint la senda abans dita, començarem una baixada per tot un rellomet que ens conduirà cap al coll de Barres, lloc de pas del GR-36, que seguirem per arribar a Aín. Des del coll el sender baixa fent revoltes fins al barranc del Roig, i des d'ací agafarem una pista que va seguint-lo cap a Aín. Un poc més avall passem per uns bancals que formen part de l'horteta, que es regava amb una sèquia que baixa del barranc del mateix nom, i un poc més avall encara trobarem la font de la Caritat, que naix directament d'una cova, ara tancada per a evitar l'entrada de persones i animals, i que duu la seua aigua a la bassa del Molí de dalt que es troba uns metres més avall. Poc després del molí baixem per un sender altra vegada a trobar el fons del barranc, dit ací de la Caritat on es junta el camí del Castell (que és també el vell camí d'Almedijar4 ) i després per sota de l'arc que dona nom al Molí de l'Arc. Arribem finalment a Aín per les piscines, fetes aprofitant unes antigues basses per a regar, i el bonic i cuidat Calvari. 2La casa de Mosquera es troba situada en un penyal rocós dalt de la font de l'esvarosa, principal punt d'aigua de la finca. 3La nevera d'Eslida és una nevera menuda i amb grau de conservació no massa bo. És una de les cinc neveres que es conserven a la serra, i juntament amb la del Carro de Matet, de les més menudes. 4Per a completar una excursió circular podem retornar per ací a Almedijar en 2 hores (8km) passant pel coll de la Ibola i baixant el barranc d'Almansor. Es troba en part balissada com a variant del PR-CV-63.5 que passa pel coll de la Ibola. 20
  • 24. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l'excursió. 21 Casa de la Mosquera. Altura máxima: 961.58 mts - Altura mínima: 409.83 mts - Desnivel acumulado: 1113.16 mts 15.16 km 400 500 600 700 800 900 1000 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 14.89
  • 25. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE FUENTES DE AYODAR A VILLAMALUR PER TORRALBA DEL PINAR: DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des de la plaça de Fuentes per la vora del riu cap a la fuente el cañar i seguim una pista formigonada que travessa el río pequeño enfilant-se de l’altra banda per una vertent coberta d’una atapeïda vegetació que ha crescut després del greu incendi que a l’estiu del 94 va cremar totes les montanyes que ens envolten. El camí pren altura sobre el riu i ens permet disfrutar d’unes boniques vistes sobre les hortetes, els tolls i els salts d’aigua del riu. Al llarg de tota l’excursió podrem vore els efectes de la crema del 94: troncs cremats, zones sense arbres, i també bosquets i rodals que es van salvar de l’incendi, així com també la força de regeneració de la natura en forma d’espessos bosquets de pinatells, joves roures que creixen amb força i argelagues i romer que no deixen un pam de terra nua. Cal reconèixer la funció de les argelagues retenint el sòl i cobrint-lo evitnat l’erosió de la terra; protegint amb les seues punxes els plançons de pins i roures de la boca de cabres i ovelles, creant una catifa d’adob en forma de branques seques i creant un àmbient humit i ombrívol a sota. A la mitja hora de marxa hem d’agafar una pista que baixa a una caseta. Es tracta de la fuente del Suro, on hi ha unes taules i aigua fresca. Des d’ací seguim una senda que remonta el riu per dins i que ens conduirà en uns minuts al Pozo Negro, lloc ideal per a prendre el bany a l’estiu, i molt freqüentat. Des de l’esquerra del pozo la senda remonta un cingle de roca i passa a la part 22 La Poza Negra al barranco del Catalan.
  • 26. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà alta, per travessar després el riu i retornar a la pista que duiem. Si tenim pressa millor continuar per la pista sense desviar-nos al pozo negro, però ens perdrem el lloc més bonic de l’excursió i un dels pocs tolls on es pot prendre el bany a la Serra. Seguint pista amunt, remuntant el barranc, el travessem i uns centenars de metres després passem la fuente del Río: els ullals on naix el riu que brollen de la montanya a la nostra dreta i travessen el camí per a alimentar el riu que ací corre a la nostra esquerra. Seguim pujant i tornem a travessar el riu, ara sec, unes quantes vegades. Quan ja portem una hora de camí arribem a un punt on el riu, ara rambla gira a l’esquerra i la pista continua a la dreta. Hem d’agafar a l’esquerra una senda que puja per la vora del riu amb algunes fites. La senda discorre paral·lela al riu, de vegades per dins, de vegades per fora, i passa per baix de los Morrones de Gil, unes altes penyes de rodeno on encara s’aferren alguns pins que van escapar a la crema. Quan eixim finalment dels estrets ens trobem de morros amb una paret calissa que ens impedeix el pas. La senda continua per l’esquerra (amb algunes fites) però cal arrimar-se a la paret on es troba el Pozo Rac, excavat dins de la dura penya. Per dalt del pozo una senda netejada continua cap al poble de Torralba que veiem enfront. Travessem els bancals, alguns encara treballats, que es troben a la clotada on s’alça Torralba i fem cap a un camí formigonat que a la dreta ens durà al poble. Arribem a Torralba, ja duem hora i mitja de camí per tant no està de més fer un descans, un traguinyol i pot ser un mos a qualsevol dels dos bars del poble. Des de la plaça del poble ens dirigim ara a la carretera, i al travessar-la seguim per un carrer que puja a les eres de la part alta del poble. Quan anem eixint del poble comencem a trobar les marques blanques i roges del GR36, que seguirem cap a Villamalur. A les darreres pallises el camí gira a l'esquerra deixant a la dreta el camí que puja a l'Alto del Pinar, i corre planer cap al fons d'un barranquís. Quan camí i barranc es junten es troba una font, però abans d'ella la senda gira i travessa el barranc començant a pujar fent llaçades fins un camí asfaltat. Este darrer tros ens pot servir per recordar com podia estar tot el camí abans de l'incendi, doncs es va salvar de la crema. Seguim l'asfaltat a la dreta fins arribar a un coll, on mou una senda per l'esquerra que baixa, l'hem de seguir. Comença baixant fent llaçades cap a un barranquet als nostres peus. Enfront podem vore la serra del Pinar, amb el Tajar a un extrem i el Pinar a l'altre. Dalt la serreta encara es troba una clapa de pinar que es va salvar de l'incendi, però els teixos del Tajar no van tindre tanta sort. Quan ja som quasi al barranc desestimem una senda que mou a la dreta per anar a la fuente i al Tajar, i seguim recte fent una pujada suau fins un altre collet. Tot el recorregut es una constant de pujades i baixades poc important. Tornem ara a baixar un poc fins a trobar una antiga pista que seguim un tros, per després tornar a pujar un poc fins a trobar un collet on ix un sender a l'esquerra que descartem i que ens duria a la carretera que uneix Torralba i Villamalur. Tornem a baixar, passant per un racó frescal on un grups de roures i alcornocs s'han salvat de l'incendi per emprendre la darrera pujada fins al coll del Xerri. Arribem ara a un encreuament de camins, on trobem la carretera de Villamalur a Torralba, que travessarem per agafar una bonica senda que baixa per l'altra banda. Al coll deixem a la dreta una pista amb senyals del PR que per la Fuente de la Peña ens duria a Aiodar (la pista també va a Aiodar, juntant-se al pla de Reca). A partir d'ara les marques del GR es veuen complementades per les del PR que seguirem fins arribar a Villamalur. Comencem una entretinguda baixada per un sender ben conservat que ens torna a portar a la carretera, que seguim una trossada, retallant a ma dreta per un sender que passa entre pins i retornant a la carretera que ja no deixem fins arribar al Prao. El Prao, és com el nom indica un ample pradell que s'obri on la rambla de Villamalur es troba amb el barranco Berniches, és un vell encreuament de camins on es trobaven els vells camins que des de Villamalur anaven a Matet i a Torralba, i on hui en dia es troben els nous camins 23
  • 27. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà asfaltats que des de Villamalur ens duen a Torralba i Pavías. A més d'una bassa d'incendis, una font i uns paelleros trobem també jocs per a xiquets i banquets i tauletes per a passar el dia, i un refugi lliure per a retirar-nos en cas de pluja. Des d'ací el GR segueix la Rambla del Catalan cap al Barranco del Quinquillero, però nosaltres l'abandonarem per a pujar, seguint el PR, cap a Villamalur, seguint el camí asfaltat traçat per damunt del camí vell.El darrer tros de pujada, no molt dura, ens duu per entre bancals mig abandonats de cirerers, deixant a mà esquerra el cementeri del poble fins arribar a l'entrada de Villamalur, acabant així la nostra ruta. Perfil de l'excursió. 24 GR-36 a l'eixida de Torralba. Altura máxima: 789.31 mts - Altura mínima: 501.21 mts - Desnivel acumulado: 790.71 mts Distancia: 12.40 km 500 550 600 650 700 750 800 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00
  • 28. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D'ESLIDA AL CASTELL DE CASTRO El castell de Castro des de la Malladeta. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’enfront de les piscines Navarro d’Eslida seguint un camí asfaltat que puja fent revoltes entre els pins d’una urbanització. Als 10 minuts de pujada deixem la pista principal per agafar-ne una altra a l’esquerra que als 100 metres mor a un repetidor. Darrere del repetidor naix una senda que haurem de seguir. La senda comença a pujar per les restes d’un pinar cremat, i després de mitja hora de forta pujada trobem una senda a la dreta que hem de seguir. Continuem pujant i comencem a vore restes de trinxeres i edificacions de la guerra, enmig dels pins i alcornocs supervivents dels incendis, fins que arribem al cim de la Costera. Ací ens podrem prendre un merescut descans després de més d’una hora de pujada i si el dia és clar, observar el paisatge que ens ofereix abans de continuar la ruta. Després de prendre forces seguim per una senda que recorre la carena que enllaça la Costera amb la Lloma Llosti, i que va fent voltes entre els alcornocs i alguns pins jòvens. Als deu minuts arribem al GR-36 que seguirem a la dreta en direcció a Eslida. En 10 minuts haurem baixat una forta costera per un vessant calcari cobert d pins esparsos i matolls per arribar al coll roig on conflueixen cinc senders diferents. Hem de seguir recte pujant per l’altra banda del coll, deixant a la dreta el GR que va a Eslida i a l’esquerra dos senders que baixen cap a la font de Marc. Als 8 minuts de pujada per mig d’un pinar de rodeno sense sotabosc arribem a un forcall de senders, hem de seguir per l’esquerra (per la dreta aniríem recte a la nevera). A l’esquerra dels senders hi ha una superfície nivellada que correspon a una antiga carbonera. 25
  • 29. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Quan per fi coronem la Malladeta hem d’agafar un sender un poc desdibuixat per l’esquerra que continua pel canvi d’aigües i que s’amorra avall a buscar el collet de Castro per mig d’un alcornocal en solana prou maltractat pels incendis. Arribem al collet on seguirem recte per a anar al castell, i a la dreta per a continuar la ruta. El castell de Castro és un dels millors punts d’observació de tota la serra, en dies clars podem vore tot el golf de València des del cap de la Nau fins al cap d’Orpesa. Es troba molt deteriorat per haver-se trobat en primera línia del front durant l’última guerra civil, encara que conserva un aljub i restes de dos recintes emmurallats. Després de la visita al castell i de retornar al coll baixarem travessant un pedregal per arribar a una pista vella que hem de remontar a la dreta. Quan la pista comença a planejar trobem a l’esquerra un cartell i per la seua esquerra puja una senda cap a la nevera que hem de seguir. Una dura pujada ens deixa a la nevera de Castro. Cal prendre’s un temps per a admirar aquesta construcció magníficament conservada que ens parla d’un temps on no existien els congeladors i on el comerç de la neu era prou important com per invertir en una construcció d’aquest tipus. Seguim pujant i arribem a una pista que hem de seguir a la dreta i que recorre tot el cim de la nevera. Als 100 metres cal anar molt espavilat doncs hem de deixar la pista i seguir per la dreta un antic tallafocs que baixarem recte direcció nord. (si seguirem la pista agafant sempre a la dreta arribaríem al mateix lloc però fent molta més volta) Travessem una pista i seguim baixant pel tallafocs ara en direcció NW. Anem seguint el canvi d’aigües pel mig d’un pinar amb alguns alcornocs. Arribem a un coll on hi ha un encreuament de pistes, no n’hem de seguir cap sinó continuar recte per una senda. Als 20 metres hem d’anar amb els ulls ben oberts per vore una senda que ix per la nostra dreta (hi ha alguna fita) i que passa a la vessant nord de la muntanya per començar a baixar tot seguit. Tot baixant podrem observar la diferència entre les zones cremades en l’últim incendi a la nostra esquerra i les zones que es van salvar del foc, doncs la senda fou utilitzada pels bombers per a poder fer front al foc. Així també podrem vore com els alcornocs s’han recuperat molt bé mentre que no podem dir el mateix del pinar. Al cap de 10 minuts travessarem la carretera d’Eslida a Xovar i seguim baixant recte per senda. Aquest tros de senda és més difícil de seguir, per tant cal anar amb els ulls ben oberts. Arribem una altra vegada a la carretera que hem de seguir una vintena de metres a l’esquerra per a tornar a trobar la senda avall pel pinar. Arribem poc després a un rellomet on hi ha un encreuament de senders on cal tirar a l’esquerra per la senda més fressada, passant per sota d’uns grans alcornocs fins arribar a la font de Matilde, font d’aigua molt bona i on sempre hi ha algú omplint. D’ací cal seguir un camí asfaltat a la nostra dreta fins arribar a un encreuament on trobem el GR que ve del coll roig, cal girar a l’esquerra per un camí a voltes formigonat i a vegades asfaltat, travessant hortetes i bancalets treballats fins la carretera. Arribem a la carretera que seguirem a la dreta 400 metres més fins les piscines. En total haurem fet una volta de quasi 11 quilòmetres en quatre hores, pam dalt o baix. 26
  • 30. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió Nevera de Castro 27 300 400 500 600 700 800 900 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 10.91
  • 31. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D’ESLIDA AL PUNTAL DE L’ALJUB Puntal de l’Aljub des del barranc de l’Oret. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Eslida per la carretera de Xovar, i a 400 metres de la paleta d’eixida del poble a una revolta tancada a l’esquerra de la carretera, just on hi ha un pontet sobre un barranc, agafem una senda a la dreta. Es tracta del camí vell d’Eslida a Xovar que remonta el barranc de Xovar. El sender remonta el barranc que sol dur un fil d’aigua que naix a una fonteta del mateix llit, i que en part es troba canalitzada cap a les hortetes del poble. El paisatge que ens trobem és el típic d’Espadà, amb alcornocs i alguns pins negres (pinus pinaster) a les zones amb menys sòl, i una vegetació de ribera al barranc. Després de 6/7 minuts pel barranc el sender bo gira a la dreta enfilant coster amunt, el senderol que continua recte també fa cap al mateix lloc però es troba més tapat per la vegetació. Després d’uns metres de sender costeruts arribem a una pista poc o gens usada que hem de seguir a l’esquerra. Tota aquesta part es troba molt degradada com a conseqüència dels incendis, el més recent dels quals es va produir l’hivern del 2003 i va afectar tota la cara nord del puntal de l’aljub. Als 5 minuts arribem a un encreuament de pistes on hem d’agafar a la dreta. En 5 minuts més tornem a trobar una altra pista, seguirem a l’esquerra per la capçalera del barranc de Xovar. Després d’un tros pla arribem al camí asfaltat que puja des del port d’Eslida als repetidors del puntal de l’Aljub i que hem de seguir a la dreta sense deixar-lo fins arribar dalt de tot. 28
  • 32. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà De pujada passarem per les Tres Creus d’Eslida, on no hi ha cap creu, i pel collao dels Morts, on deixem una ampla pista a l’esquerra, i un sender balisat com a PR que baixa a Xovar. Just en aquest lloc podrem observar tota una línia de trinxeres que s’enfilen muntanya amunt, recordatori d’una guerra especialment cruel en aquestes muntanyes. Tres quilòmetres i tres-cents metres de desnivell més tard arribem al cim del Puntal de l’aljub, coronat d’Antenes de telecomunicacions, i on hi ha també una casa de vigilància forestal guardat tot l’any on ens poden atendre en cas de necessitat. Un poc abans d’arribar si ens hem fixat eixia una senda a la dreta que passa per l’aljub que li dona nom al puntal i s’amorra cap a Eslida en una baixada espectacular (i difícil de trobar). Com ens demostren les antenes ens trobem a un dels punts amb millors vistes de la mar, i en dies clars podrem vore tot el litoral des del cap d’Orpesa fins el cap de la Nau, les Columbretes, i en dies d’excepcional visibilitat l’illa de Mallorca. Després de descansar la vista i el cor contemplant el paisatge (si no hi ha boira, habitual amb vents de llevant), continuarem camí. Eixim per darrere de les últimes antenes cap a l’oest i seguint la cresta de la serra. Tot aquest tros es troba assenyalat amb fites i és un dels trams més de senda més bonics de la serra. Anem baixant enmig d’alts pins rodenos, per un crestall sense dificultat però prou amb vistes molt aèries. Als 20 minuts arribem a un collet on trobem el PRV-63.6 i una paleta que ens indica que estem al Pinar del Retor. Seguirem recte per dalt la serra descartant les sendes que baixen a dreta i esquerra. Als 200 metres poc més o menys i una cinquantena de metres abans d’arribar al capoll de la muntanya a la dreta hi ha un entrador poc xafat que ens duu a la Nevera d’Eslida. Des de la mateixa senda es veu i es troba a uns pocs metres, encara que es molt possible que passem pel seu costat sense donar-nos conter. Als pocs metres de la nevera seguint la senda arribem al capdamunt de la muntanya i des d’ací ix una senda a la dreta que hem de seguir abandonant el PR. Passem per un pinar que més tard deixa pas a una zona de matolls castigada per un incendi l’any 92, sense fer cas de les sendes que ens arriben a esquerra i dreta. Als 15 minuts arribem al coll de Barres on trobem el GR-36 que hem de seguir direcció Eslida. La senda baixa per un pinar de pi blanc (pinus halepensis) sobre terreny calcari, és l’únic lloc del recorregut on trobarem aquest substrat i això és nota a la vegetació on trobarem aladern, la xara blanca, el romer i sobretot la saboritja. En tot el descens tindrem també unes vistes precioses sobre la ombria de l’Oret, dominada pel Puntal. Després de travessar una pista que entra a la font de la figuera continuem pel barranc de l’Oret, cobert per una exhuberant vegetació encara que normalment sec. Als 20 minuts arribem a una pista que hem de seguir a la dreta direcció a la font d’Escaletes, deixant el GR que baixa pel barranc de l’Oret a Eslida. La pista que seguim comença a fer revoltes remuntant l’ombria de l’oret, coberta per un ben conservat alcornocal, fins que als 10 minuts arribem a un encreuament de pistes, on seguim recte. La pista planeja per l’alcornocal seguint les corbes de nivell fins arribar a un barranquet on a la dreta trobarem la font de l’Oret, i un poc després s’acaba a uns bancals d’ametlers. Entre els bancals continua clarament una senda que deixant un morret de roca blanca a l’esquerra baixa per un pinar malmés per l’incendi del 2003. Seguint 600 metres més per aquesta ben traçada senda arribem a la carretera de Xovar, a un parell de desenes de metres de l’entrada del poble d’Eslida. En aquest mateix punt on arribem a la carretera a l’esquerra un caminet ens puja a les restes del castell d’Eslida. 29
  • 33. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà El recorregut total que haurem fet són 11 km, que ens pot costar de fer unes 3 hores de temps real, encara que cal tindre en conte els quasi 800 metres de desnivell (més si venim de la part baixa del poble). Perfil de l’excursió Nevera d’Eslida. 30 11.40 km 925.86 mts 400 500 600 700 800 900 1000 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00
  • 34. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D’ESPADILLA A LA PENYA SAGANTA La Penya Saganta. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Espadilla per una senda que mou de la part de dalt del camp de futbol. Pràcticament tot el recorregut es troba balisat d’alguna o altra manera, bé amb les senyals blanques i grogues del PRV-314, amb fletxes roges o amb grans fites. Als 10 minuts de pujada trobem una senda a la dreta que puja al castell d’Espadilla, hem de seguir per l’esquerra, però es recomanable una visita al castell (uns 20 minuts de pujada) més que per les restes conservades, en procés de consolidació, per la seua ubicació i la vista que ens ofereix sobre el riu de Millars. Seguint la senda que portàvem, sense pujar al castell, anem seguint el camí de ferradura que unia els pobles d’Espadilla i Aiodar, i que segueix el curs del riu d’Aiodar, que a Espadilla anomenen el río Pequeño. Totes aquestes penyes i moles estan cobertes per un matollar de coscoll i argelaga, a causa de la deforestació tradicional i dels incendis recents que han fet desaparèixer els pocs rodals de pinar que hi havia. La senda que seguim no té cap complicació, per tant podem distreure’ns observant els penyals i cingles de la penya Saganta, així com el Turio (a l’altra banda del río Pequeño) i las Picorzas. Passarem per una xicoteta font, normalment seca, i podrem vore les canalitzacions que baixen l’aigua del Millars per dins les montanyes per al salt de Vallat. Després d’una hora de camí arribem a un planet on el camí principal comença a baixar. Hem d’agafar una senda a la dreta que puja pintada amb fletxes roges. Al mateix encreuament hi ha un rètol que ens indica la direcció de la Penya Saganta. 31
  • 35. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Poc després passem per un aljub de pedra seca, i comencem a remontar a la dreta per un coster poc pronunciat. Als 20 minuts de pujada arribem per fi dalt d’un llarg llom on trobem un altre forcall de senders. Hem de seguir recte per a retornar a Espadilla, i hem d’entrar a la dreta per a arribar al cingle de la Penya Saganta. Quasi 500 metres en línia recta ens separen del cim de la penya, que des d’ací és un ample i llarg llom cobert de malea. La senda està enfitada amb grans mollons de pedra que es veuen des de lluny, llevat de la part final on el camí a seguir ja és evident. Des de dalt de la Penya Saganta podrem vore el camí que hem seguit de pujada, el río Pequeño, el Grande, el Turio, i bona part de la geografia de les comarques de Castelló. És un bon lloc per a dur-se uns prismàtics i disfrutar de la vista. Després de refer el camí a la penya, seguirem el sender que havíem deixat de retorn a Espadilla, sender també enfitat amb grans mollons de pedres, alguns pintats de calç seguint el costum tradicional, i que ens durà a travessar el barranc de las Carboneras i començant a baixar pel naixement del barranc de la Piqueta que haurem de baixar fins al poble. Si la pujada l’hem feta per una zona de solana, la baixada la fem per un barranc qaeu discorre per l’ombria on, encara que molt malmesa pels incendis, podem observar una vegetació més humida amb joncs, algun roser, carrasques i pins supervivents dels incendis i la deforestació. La senda no presenta cap dubte fins arribar al final d’una pista, a una zona de bancals sembrats per a les perdius, on hem de seguir la senda recte, sense abandonar el barranc. Poc després passem pel costat de la font de la Piqueta, de pouet i poca aigua, i seguim baixant per la vora del barranc. A l’hora de baixada arribem al final d’una pista que hem de seguir per la dreta que ens durà a la part alta del poble d’Espadilla, completant així la volta. El recorregut total que haurem fet són 12 km, que podem fer en tres hores i mitja a quatre de caminar, descontant les aturades. Perfil de l’excursió 32 12.15 km 696.16 mts 250 300 350 400 450 500 550 600 650 700 750 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 11.94
  • 36. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Río Pequeño des de la Penya Saganta. 33
  • 37. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE TORRECHIVA A FUENTES DE AYODAR DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Torrechiva per la Ronda Mijares, agafant tot seguit el camí de Fuentes tot ell formigonat. Passem el riu de Millars per una passera nova i, just passat el riu, deixem el camí formigonat per agafar un sender a l'esquerra que puja amb forta pendent per la ombria. En un parell de llaçades per sota els pins que es van salvar del gran incendi del 94 arribem a una ampla pista, que travessem per continuar pujant seguint cap a la fuente de Pere i los cuatro caminos, com bé ens informen uns pals indicadors. Seguim pujant per una senda que s'obri entre la selva de pinets que lluiten per créixer, fruit de la repoblació natural de després d'un incendi. Deixem un senderol que puja a la font i tornem a eixir a la pista formigonada de Torrechiva a Fuentes que seguirem cap a l'esquerra un parell de quilòmetres. Passem un collet i comencem a vore les ombries del barranco de la Higuera on els roures clapegen el pinaret jove. Seguim planejant, deixant a l'esquerra una pista que puja a los cuatro caminos, baixant a travessar el barranc just al lloc on es troba un gran bassot, per començar després una llarga pujada fent ziga-zagues per l'ombria. Després de passar per uns bancals d'oliveres ben treballats i cuidats arribem a un coll on partixen termes Torrechiva i Fuentes i on hem de deixar el camí formigonat per agafar una ampla pista de terra que mou a la dreta planejant fins arribar, un centenar de metres més avant a un altre encreuament, des d'on hem de seguir a la dreta baixant per l'ombria a la Erica Blanca. Fent la volta a un tossal coronat per les antenes deixem una pista a la dreta fins que arribem a un encreuament de camins vora uns corrals abandonats. Ens trobem a los Corralicos, i hem de seguir per l'esquerra dels corrals, baixant al barranc per una vella senda. Quan assolim el llit del barranc hem de seguir-lo per la dreta seguint una sèquia que ve de la Bassa de la fuente de los Chorricos. A l'esquerra hem deixat el Molino de Arriba, en procés de restauració. 34 La Poza Negra.
  • 38. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Des de la bassa agafem un sender que puja fins arribar a un encreuament de pistes on hem de seguir recte per la pista que enfila davant la senda i que va vorejant la capçalera d'un barranquet, mentre disfrutem d'unes magnífiques vistes de Fuentes i el río Chico. Passem sota un cingle calcari però al travessar el barranc passem a xafar rodeno, el terreny més típic de la Serra d'Espadà. Podem vore ací i allí algunes sureres i pins que s'han salvat dels incendis, enmig d'un matollar espès que tot ho cobreix. Anem remuntant la marge esquerra del riu, fins que abandonem la pista per agafar un senderol que baixa cap al riu, just al punt on es troba la fuente del Suro amb tauletes i lloc per menjar. Des d'ací agafem un sender que passa vora riu i el travessa, remuntant-lo fins a la Poza Negra o sin Fondo. Si fora estiu aprofitaríem per refrescar-nos, però si no és el cas la passarem per dalt i eixirem a la pista de Torralba molt prop de la fuente del Río, lloc on naix el río Chico. En comptes d'això girarem a mà esquerra per retornar cap a Fuentes per la vora dreta del riu, tot passant per dalt la Poza Negra, la fuente del Suro, la Poza Azul arribant al poble per la Canal i la fuente del Cañar. 35 Perfil de l'excursió. Altura máxima: 681.99 mts - Altura mínima: 305.99mts - Desnivel acumulado:1224.90 mts Velocidad máxima:143.98 km/h- Velocidad media: 94.50km/h Distancia: 11.91km 300 350 400 450 500 550 600 650 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 11.91 Torrechiva des de la Cueva Zanzano.
  • 39. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà D'ALFONDEGUILLA AL CASTELL DE CASTRO Barranc de l’Horteta. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Fontdeguilla per una pista que travessa tot el poble paral·lela al barranc. Haurem de seguir aquesta pista al llarg de més de 2 km fins que trobem un trencall a l’esquerra que hem de seguir. Aquesta pista va vorejant el barranc de Castro, on podrem vore un compendi dels diferents paisatges que presenten els barrancs d’Espadà: a prop del poble tot un intrincat sistema de sèquies per a regar les hortetes; més amunt un barranc fondo que s’obre camí entre penyes de rodeno, i un poc més amunt encara, un paisatge de bancals abandonats. Juntament amb açò uns alcornocals molt ben conservats i sèquies i aqüeductes per a baixar l’aigua de les fonts cap a les hortetes del poble. Pujant per la pista passarem per la senda que passant per la fonteta de la penyeta puja a Castro, travessarem el barranc de la font de la penyeta, podrem admirar les penyes de Carlos i l’estret de l’Arquet. Quan agafem la pista de l’esquerra anirem seguint el traçat del vell camí d’Artana, durant uns 20 minuts, per seguir altra vegada a l’esquerra deixant a la dreta una pista que travessa el barranc i segueix el camí d’Artana; seguint ací el barranc d’Eslida i el camí del mateix nom. Als 10 minuts des del darrer desviament i a l’hora aproximadament des del poble arribem a la font de Marc, fonteta pobreta però sempre amb aigua que aboca a una bassa d’aigua clara. Un centenar de metres més i la pista s’acaba en un forcall de senders, hem de seguir la senda de l’esquerra pujant, abandonant el barranc, i muntant un coster cobert d’alcornocs menuts. Uns 5 minuts més tard arribem hem d’agafar una senda que puja a l’esquerra, per arribar a un coll des d’on vorem ja el castell de Castro a l’altra banda del barranc de la Penyeta. Hem 36
  • 40. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà d’agafar una senda que munta pel canvi d’aigües a la nostra dreta per després girar a l’esquerra mantenint l’altura per la falda de la Mallaeta. Després de 7 o 8 minuts de caminada entre les sureres i amb unes magnífiques vistes del castell de Castro i de tot el barranc als seus peus arribem a una senda més xafada que hem de seguir a la dreta i amunt. Un parell de minuts de dura costera i arribem al coll de Castro on haurem de seguir recte encara que és més que aconsellable desviar-nos 300 metres a l’esquerra per arribar al castell de Castro. El castell de Castro és un dels millors punts d’observació de tota la serra, en dies clars podem vore tot el golf de València des del cap de la Nau fins al cap d’Orpesa. Es troba molt deteriorat per haver-se trobat en primera línia del front durant l’última guerra civil, encara que conserva un aljub i restes de dos recintes emmurallats. Després de la visita al castell i de retornar al coll baixarem travessant un pedregal per arribar a una pista vell que hem de seguir a l’esquerra i avall. Als 3 o 4 minuts pista avall i després de passar uns regalls més que grans, arribem a una senda que baixa per l’esquerra assenyalada amb fites. La senda baixa seguint el barranc de l’Horteta, bonic barranc cobert d’un espés alcornocal i que en alguns trams sol dur aigua, especialment després de les pluges. La senda per on baixem acaba a una pista que entra a uns bancals treballats, haurem ara de seguir la pista sense fer cas d’una senda que puja als pous de Cantallops. La pista que baixa pel barranc de l’Horteta està voltada de bancals treballats més freqüents quant més avall i amb alguns trossos d’alcornocal intercalats, alguns amb exemplars de sureres ben grosses. Després de fer 2 quilòmetres per pista arribem a una senda antiga que puja a l’esquerra per dalt d’un bancal d’oliveres amb una caseta i que hem de seguir. Si no la trobem només hem de seguir la pista fins la carretera d’Assuebar i agafar-la a l’esquerra cara la Fontdeguilla. La senda fa cap a una pista que hem de seguir cap a la dreta passant per la vora d’uns bancals treballats cap a una caseta voltada de filat on hi ha gossos, cabres i un cavall que deixarem a la dreta. Arribarem a una pista que hem de seguir a l’esquerra un centenar de metres fins a trobar una senda que baixa a la dreta quan ja veiem les cases del poble. Des d’ací hem d’anar baixant seguint la senda que baixa més directa cap al poble on arribarem per les escoles i la piscina. El recorregut total que haurem fet són 14 km, que ens pot costar de fer entre 4 i 5 hores de temps real, depenent de les forces i del pas que portem. 37
  • 41. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió Castell de Castro. 38 13.22 km 1048.54 mts 200 300 400 500 600 700 800 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 12.94
  • 42. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LA FUENTE DE LA CALZADA AL PIC D’ESPADÀ. Barranco del Agua Negra. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixirem des de la font de la Calçada, que es troba a vora mateix de la nova carretera que uneix Alcúdia i Algimia. També trobarem ací paelleros i tauletes on es pot fer foc (els dies permesos) i acampar. Eixirem des de la font de la Calçada, travessant un pontet sobre el barranquet que sol dur aigua i pujant a uns corrals, a l’arribar als corrals i després de transpondre un xicotet collet, deixarem la senda principal per desviar-nos a la dreta per una senda que baixa. Des d’ací podrem vore als nostres peus el barranc d’agua negra i el barranc malo, que conflueixen enfront nostre. Ens trobem a un dels racons més interessants de la serra, i no de bades la fundació Bancaixa ha comprat bona part de les terres que ens envolten per a preservar- les. Baixem al barranc, on trobarem una senda que hem de seguir a l’esquerra. En aquest punt el barranc sol dur sempre aigua. Podem entretindre’ns observant la vegetació de ribera que acompanya el barranc: baladres, salzes, canyes i joncs, etc. Tot remuntant el barranc, arribarem a un forcall de senders, just després de passar el lloc on s’uneixen els dos barrancs. Hem de seguir per la senda de l’esquerra. Si l’any ha sigut plovedor o anem després de fortes pluges haurem d’anar travessant el barranc en repetides ocasions, mirant on posem els peus. Sinó senzillament disfrutarem del passeig sentint la remor de l’aigua que corre al nostre costat, encara que a l’estiu també el podem trobar quasi sec. 39
  • 43. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà A la vora del barranc cal prestar atenció als líquens blancs, a les falagueres i als polipodis i les falzies. Per tota l’ombria podem observar cerveres, nogueroles i altres arbustos que perden la fulla i que acoloreixen de roig la tardor. Tot i això la millor època de l’any per a visitar-lo tal volta siga la primavera, si és plovedora. Arribats cap al final del barranc, la senda ix per la dreta, per baix d’uns noguers, i després d’un curt tram d’escales arriba a una pista que hem de seguir a l’esquerra. Als pocs metres es junta amb una altra pista que seguirem recte. Després de passar per un bonic i ombrívol alcornocal, arribarem a la font de la parra, on podrem fer un glop d’aigua fresca i descansar un poc, doncs ja durem ben be una hora de marxa. Seguim pista enllà planejant, i quasi mig quilòmetre després hem d’agafar una altra pista que ens pilla a contrapèl a la dreta, si vullguerem acurtar l’excursió només caldria seguir recte fina la cova de l’estuco a 1 km. La nova pista que seguim s’enfila cap amunt per entre un alcornocal i en poc més d’un quilòmetre arriba a un collet amb una gran replaça des d’on una pista a l’esquerra, en més mal estat s’enfila cap al cim d’espadà. Quan s’acaba la pista continua senda fins al capdamunt de la carena on trobem una senda amb traces de PR que seguirem a la dreta cap al pic. (a l’esquerra per a retornar a la font de la calçada). En poc més de deu minuts de dura pujada i ajudant-nos en la part final amb les mans arribem al pic d’espadà, fita senyera de la serra a qui dona nom. Des del ser cim podem deixar correr la vista per tota la vall de Sogorb, i la serra calderona al fons, fins a penya escàbia i el nevat Javalambre; a la llunyania distinguirem l’Alto de Santa Bárbara, i més a prop els principals cims de la serra; si ens fixem a l’esquerra de Penyagolosa es veuen les muntanyes de Gúdar, millor en hivern quan hi ha neu, i a l’esquerra les serres i planes del maestrat; i darrere la plana les illes columbretes, i en dies de visibilitat realment excepcional l’illa de Mallorca. Després de dos hores de marxa, començarem el descens cap a la font de la calçada, refent el camí anterior, fins l’encreuament de senders, i resseguint la senda que pel canvi d’aigües ressegueix el llom de la serra. Si ens fixem bé ens n’adonarem que en aquesta part més alta, més exposada als vents i als freds i amb més roca que terra, els alcornocs deixen pas a bosquets menuts de carrasques, i a les zones amb més molla trobem pins gegantescos, autèntics supervivents dels incendis de la serra. Després de passar per un piló de pedra que enlaira el vèrtex geodèsic de primer ordre d’espadà, comencem a baixar per arribar enmig d’un pinaret a un collet poc destacat, on la senda principal busca la vessant nord, nosaltres hem d’agafar ací una senda, a vegades poc visible i sempre mal enfitada, que gira a l’esquerra entre els pins. Seguirem baixant prop d’un reguer que fa cap a la pista just uns metres per sota la cova de l’estuco. És aquesta cova de l’estuco una de les més grans de la serra, i malgrat no disposar de cap porta per a evitar l’entrada cal fer cas del cartell d’advertència de la boca i no visitar-la en la temporada de cria de les rates penades, no cal recordar que és una espècie protegida. La pista la seguirem a la dreta per la solana durant 200 metres, on per la vora d’un bancal d’ametlers trobarem un entrador a l’esquerra amb un cartell que ens indica el camí cap a la font de la calçada. En poc menys d’1 km de baixada haurem arribat als corrals per on havíem començat la ruta, completant així el cercle. Es tracta d’uns 9 quilòmetres que podem fer ben bé en 3 hores de marxa, sense contar les aturades per descansar i observar el paisatge que ens envolta. 40
  • 44. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió. Neu a Espadà. 41 Altura máxima:1107.03 mts - Altura mínima: 549.86 mts - Desnivel acumulado:478.84 mts Distancia: 8.71 km 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 8.71
  • 45. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LA VILAVELLA AL PUNTAL DE FONT DE CABRES. Puntal de Nules. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de la Vilavella pel castell on en arribar al final de l’asfalt agafarem un entrador a la dreta que planeja, deixant a la nostra esquerra el GR-36. Passem per on s’acaben els tarongerars de la plana que s’arrapen a les muntanyes, continuant camí per antics bancals abandonats de garroferes i alguna olivera. Al cap de poc i després d’un tram de baixada recte pels vells bancals solsits arribem a un carril que hem de seguir a l’esquerra uns metres abandonant-lo per tornar a pujar cap a la dreta. Passem per dalt d’un antic terrer abandonat, colonitzat per les argelagues i alguns pins. Després d’una curta pujada el camí torna a baixar per un pinaret jove que ocupa el lloc de les garroferes en un racó ombrívol i frescal, i que seguirem fins arribar a una ampla pista. Ja duem mitja hora de camí, el paisatge canvia poc, hem de seguir la pista ampla cap amunt, ço és a l’esquerra; remuntant la vessant on el pinar recupera el terreny perdut a costa de l’home o dels incendis. Després de mitja hora més de pujada fent revoltes arribem a una àmplia explanada on cal fer un descans i fer una vista a la magnífica vista de la plana que se’ns ofereix als nostres peus. En acabat seguirem un carril que puja per un empinat coster, cal agafar-lo en calma, i distreure’ns observant com el pi blanc que trobàvem fins ara ha deixat pas al pi ver o pi rodeno que diferenciarem fàcilment tant per la mida de les pinyes, com de les pinotxes (molt més grans). 42
  • 46. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Després de la primera tirada el carril es converteix en senda que comença a planejar per tota l’ombria de la serra. Passem per incipients bosquets de carrasques que creixen en els llocs més pedregosos i els alcornocs que ocupen els sòls amb més molla. De mitja hora en mitja hora, a la mitja hora de pujada arribarem al coll del Bledar on passa el PRV-164 que mou i torna a la Vall. El seguirem de pujada passant a la banda de solana, i resseguint el peu dels cingles que s’obren a migjorn. El jove bosc de l’ombria deixa pas ací a matolls i fenassos que voregen el corriol obert recentment i que es troba equipat amb cordes per a agafar-nos als llocs amb més pendent. Al quart d’hora trobem un pal indicador que ens avisa que si volem anar al pic de font de cabres, puntal de Nules o del calderer (per tots aquests noms i potser algun més se’l coneix) cal desviar-se a la dreta cap a un pas entre les roques, per resseguir després cap a l’esquerra el crestall. En deu minuts més arribem dalt, això sí se’ns faran molt llargs per la dura pujada. Des d’ací podrem vore un esplèndid panorama, sinó dels més extensos si dels més bonics de la serra: tota la marina des del Montgó fins el desert de les Palmes, i bona part de l’interior des de Penyagolosa fins les muntanyes de Portaceli. Retornem sobre les nostres passes observant les falsies, els polipodis i demés plantes nemorals que s’arreceren a l’ombra de les roques, fins arribar al tall entre les penyes per on hem pujat, agafant ací una senda a l’esquerra que ens duu a forcall de sendes amb una fita ben grossa. Des d’ací només hem de seguir la senda que davalla per la dreta fins al coll del Bledar. Podrem comparar ara la diferència de vegetació entre el solell per on hem pujat i l’obaga per on baixem. A l’arribar al coll i sense transpondre’l hem de seguir a l’esquerra una senda que baixa i que en deu minuts ens duu al GR-36, que hem de seguir a llevant de retorn a la Vilavella. Als pocs minuts la senda s’acaba en una ampla explanada, continuant per una pista que ens permetrà regalar-nos la vista en les vistes de la plana que ens queden al nord. Encara ens quedarà quasi una hora fins el cotxe, passant abans pel replanell que havíem travessat abans, i ja prop del poble per la fonteta d’oliver, quasi sempre eixuta, però que ens ofereix un racó agradable i fresc a l’estiu. En total haurem fer una volta de 9 km en tres horetes bones. Perfil de l’excursió 43 Altura máxima:623.62 mts - Altura mínima: 101.50 mts - Desnivel acumulado: 804.37 mts Distancia: 9.10 km 100 200 300 400 500 600 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00
  • 47. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 44 La Plana a la llum de la lluna des del Puntal.
  • 48. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LA FONT CASTRO A QUATRE CAMINS Font de l’Avellanar. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des de la Font de Castro de Sueras. Per a arribar a la font cal agafar el camí asfaltat que des del poble de Sueras remonta tot el barranc de Castro fins la font. Quan s’acaba l’asfalt deixem el vehícle i seguim a peu. Si volem allargar l’excursió podem eixir des de Sueras pel camí asfaltat i retornar pel camí vell (6 km més). Remuntem la pista de castro amunt seguint el barranc per un pinar ombrívol sobre terreny calcari. De fet tota l’excursió anirem alternant zones de gresos rojos (rodeno) amb calcàries i margues de manera que trobarem una vegetació variada i diferent depenent del substrat: pi blanc sobre calcàries, alcornocs i pi ver (pinus pinaster) sobre el rodeno. Després de poc més d’1 km arribem a un reguer que baixa per la nostra esquerra i on ix una senda per baix d’un bancal que hem d’agafar abandonant la pista. El senderol que seguim era l’antic camí per a pujar al mas de la Campana encara que ara es troba prou desdibuixat, si bé no és massa difícil de seguir. El sender entra dins del barranquet que en aquest punt sol dur aigua que baixa de tota la coma que tenim enfront on hi ha multitud de fonts. De totes formes nosaltres només passarem per la font de l’avellanar, pot ser una de les fonts més boniques de la Serra. Es troba a un racó frescal on creixen pins (blancs i vers), carrasques, sureres, roures i fins i tot grèvols. Després de passar la font el camí segueix un poc per dins del reguer per eixir-ne per l’esquerra un poc camp través. Cal anar atent en aquest tros fins que uns metres més enllà trobem per fi les traces del camí vell que puja enclotat entre pins i alcornocs cada vegada més grans. 45
  • 49. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà El sender enfila un rellomet amb molt poc de sotabosc on es més difícil l’orientació (hi ha alguna fita) per a passar un poc més amunt per una zona afectada per un vell incendi on els matolls d’argilagó ens poden deixar algun mal record, de tota forma de seguida el sender gira a la dreta per arribar al cap de baix d’uns bancals treballats que haurem de travessar de pujada fins arribar a una pista. Quan eixim a la pista cal seguir-la a la dreta. Per aquest tram passa també el GR-36 de l’Alcudia a Villamalur. Quatre-cents metres més avant després de passar un reguer que baixa enclotat i un centenar de metres abans d’arribar al mas de la Campana agafem una senda que puja a l’esquerra amb ratlles blanques, deixant el GR. Pugem fent voltes per un pinaret obert fins a un coll on hem d’agafar a la dreta pel canvi d’aigües, seguint les marques blanques. Després d’una curta pujada travessem un ample llom durant quasi un quilòmetre on abunden els ginebres. A la nostra dreta es queda la partida de Pedralba amb el Mas de la Campana al mig. A tota esta vertent abunden els roures que poc a poc van ocupant el lloc que els pertoca per a formar una gran roureda. Després de mitja hora des de la pista arribem a un punt on la senda gira a l’esquerra i comença a davallar. Recte s’enfila un pas de mal peany a la Talaia, muntanya més alta del terme de Sueras. El nostre camí baixa per un vell assagador en direcció oest, abandonant-lo després per a passar per uns bancals abandonats que ens conduiran a la font del Corral, amb uns xops que li fan de fita. Encara que no li falta l’aigua es troba un poc difícil d’agafar, per tant millor esperar per agafar-ne a la següent font. Poc després de la font travessem un barranquís i seguim a cota per una terreny frescal on abunda la noguerola i el matapoll fins a eixir a uns bancals que passarem per dalt per tal de no molestar els amos que s’han fet una caseta a la banda de baix dels bancals. Per dalt dels bancals fem cap a una pista que hem de seguir a la dreta. Enfront tenim el pic de la ràpita i entremig el barranc de Xinquer. Anem vorejant el barranc de Xinquer per la solana de la Talaia, prou eixuta i amb vegetació baixa. A l’altra banda del barranc a la tardor podrem alegrar-nos la vista amb els rojos i grocs dels castanyers, nogueroles i roures que clapegen la falda de la Ràpita. Als 10 minuts de marxa passem per damunt la font de la solana, cal obrir bé els ulls doncs es possible passar per ella i no vore-la. Una bassa d’aigua clara a l’esquerra del camí és l’únic indici de la font, la font naix a l’altra banda de la pista i passa per baix per a fer cap a la bassa on podrem agafar aigua. Un poc més avant trobem un forcall de pistes, hem d’agafar la dreta, amunt. La pista puja recte amb forta pendent, i més endavant fa un parell de revoltes abans d’arribar a l’ample coll de Quatre camins. A Quatre camins es creuen els camins d’Alcudia a Matet i d’Algimia a Villamalur, des d’ací a l’esquerra anem a Algimia i a la Ràpita i la Lastra, recte baixem al camí asfaltat des de Villamalur a Matet, i a la dreta, per on seguim una pista ens condueix a la Nevera de Villamalur. Al costat mateix del coll hi ha una caseta que ens pot servir d’aixopluc en cas de mal oratge, i des del coll mirant al NW vorem a l’hivern els cims emblanquinats de Javalambre. A la primavera els bancals de cirerers es cobreixen d’un altre blanc, i a l’estiu sempre trobarem un airet fresquet a la sombra dels pins. Per tant qualsevol època de l’any és bona per a pujar ací. Seguint per la pista de la dreta fem uns quants metres de pujada per a passar a l’ombria de la muntanya on hi ha un bonic bosc mixt de pins i roures. Arribem a la nevera de Villamalur, que encara conserva un arc dels que suportaven la teulada. Després d’observar les restes materials del comerç de la neu, tant important entre els segles XVII i XIX agafarem una senda que mou a l’esquerra d’uns bancals, per la vora d’una tanca de fil d’aram. 46
  • 50. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Només són 200 metres de senda que ens separen d’una pista que hem de seguir a la dreta fins al final. La pista planeja seguint a cota la capçalera del barranco del Tajo fins arribar a una replaça on s’acaba, just davant de la porta d’uns bancals de cirerers voltats per una tanca de ferro per a impedir l’entrada dels porcs senglars. Des d’ací hem de seguir una senda que mou cap al Nord seguint el canvi d’aigües per tota la carena de tossals. Es tracta d’un d’eixos trossos de senda tan bonics que encara queden per la serra. La senda passa per sota d’un bosc mixt d’alcornocs i pins vers, en alguns llocs amb molt poc sotabosc de forma que presenta alguna dificultat per a seguir la senda; cal però no deixar en cap moment la carena fins arribar a un coll per on passa el GR. Seguim tota l’estona la ratlla de terme entre Sueras i Villamalur. Des del coll per on passa el GR-36 hem d’agafar-lo a la dreta de baixada en direcció a Alcudia. Baixem per un bosc similar al que duiem fins que ens fiquem dins d’un barranquet que baixem per a fer cap al barranc de Castro, que en este lloc porta una poca aigua i que travessem per a pujar a una cruïlla de pistes. Hem de seguir la pista de l’esquerra, avall, abandonant el GR. Anem baixant per la dreta del barranc, i als pocs metres passem per l’entrador a la font de l’avellanar que havíem agafat a l’anada. Refem el camí avall fins a la font de Castro completant així el recorregut. El recorregut total que haurem fet són 13 km, que a una mitjana de 3 km/hora, el podem fer en 4 hores. Si anem molt de pressa podem fer-lo en poc menys de 3 hores. Perfil de l’excursió 47 12.62 km 916.56 mts 400 450 500 550 600 650 700 750 800 850 900 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00
  • 51. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Caseta de quatre camins. 48
  • 52. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LA FUENTE DE LA CALZADA A ALCUDIA PEL PIC D’ESPADÀ DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixirem des de la Fuente de la Calzada, travessant un pontet sobre el barranquet que sol dur aigua i pujant als Corrales del Agua Negra , a l’arribar als corrals i després de transpondre un xicotet collet, deixarem la senda principal per desviar-nos a la dreta per una senda que baixa. Des d’ací podrem vore als nostres peus el Barranco del Agua Negra i el Barranco Malo, que conflueixen enfront nostre. Ens trobem a un dels racons més interessants de la serra, i no de bades la fundació Bancaixa ha comprat bona part de les terres que ens envolten per a preservar-les. Baixem al barranc, on trobarem una senda que hem de seguir a l’esquerra. En aquest punt el barranc sol dur sempre aigua. Podem entretindre’ns observant la vegetació de ribera que acompanya el barranc: baladres, salzes, canyes i joncs, etc. Tot remuntant el barranc, arribarem a un forcall de senders, just després de passar el lloc on s’uneixen els dos barrancs. Hem de seguir per la senda de l’esquerra. Si l’any ha sigut plovedor o anem després de fortes pluges haurem d’anar travessant el barranc en repetides ocasions, mirant on posem els peus. Sinó senzillament disfrutarem del passeig sentint la remor de l’aigua que corre al nostre costat, encara que a l’estiu també el podem trobar quasi sec. A la vora del barranc cal prestar atenció als líquens blancs, a les falagueres i als polipodis i les falzies. Per tota l’ombria podem observar cerveres, nogueroles i altres arbustos que perden la fulla i que acoloreixen de roig la tardor. Tot i això la millor època de l’any per a visitar-lo 49 El Pic d'Espadà des del baranco del Agua Negra.
  • 53. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà tal volta siga la primavera, si és plovedora. Arribats cap al final del barranc, la senda ix per la dreta, per baix d’uns noguers, i després d’un curt tram d’escales arriba a una pista que hem de seguir a l’esquerra. Als pocs metres es junta amb una altra pista que seguirem recte. Després de passar per un bonic i ombrívol alcornocal, arribarem a la Fuente de la Parra, on podrem fer un glop d’aigua fresca i descansar un poc, doncs ja durem ben bé una hora de marxa. Seguim pista enllà planejant, i quasi mig quilòmetre després hem d’agafar una altra pista que ens pilla a contrapèl a la dreta, si vullguerem acurtar l’excursió només caldria seguir recte fina la cova de l’estuco a 1 km. La nova pista que seguim s’enfila cap amunt per entre un alcornocal i en poc més d’un quilòmetre arriba al coll de la Mina amb una gran replaça des d’on una pista a l’esquerra, en més mal estat s’enfila cap al cim d’espadà. Quan s’acaba la pista continua senda fins al capdamunt de la carena on trobem una senda amb traces de PR que seguirem a la dreta cap al pic (a l’esquerra de retorn). En poc més de deu minuts de dura pujada i ajudant-nos en la part final amb les mans arribem al Pic d’Espadà, fita senyera de la serra a qui dona nom. Des del seu cim podem deixar correr la vista per tota la vall de Sogorb, i la Serra Calderona al fons, fins a Penya Escàbia i el nevat Javalambre; a la llunyania distinguirem l’Alto de Santa Bárbara, i més a prop els principals cims de la serra; si ens fixem a l’esquerra de Penyagolosa es veuen les muntanyes de Gúdar, millor en hivern quan hi ha neu, i a l’esquerra les serres i planes del Maestrat; i darrere la plana les illes Columbretes, i en dies de visibilitat realment excepcional l’illa de Mallorca. Després de dos hores de marxa, començarem el descens desfent el camí anterior, fins l’encreuament de senders, i resseguint la senda que pel canvi d’aigües ressegueix el llom de la serra. Un quart d’hora més tard arribarem a una bifurcació. La senda principal per on continuen les traces de PR segueix recte per l’esquena de l’Espadà fins a la Nevera d’Algimia, però nosaltres continuarem a la dreta, baixant per l’ombria coberta de pins i brugueres. La senda busca un rellomet entre el Barranco del Zurrón i el de la Juliana i passa a sota de la Cantera de Barberan en un dels trossos més bonics de tota la Serra. Ací la senda passa entre un bosquet de castanyers i cirerers que s’arrapa a les roques i passa en balcó per damunt d’un pedregal que s’enfonsa al Barranco del Zurrón. L’alcornocal de la solana deixa pas a un pinar madur, amb un sotabosc abundant de brucs. Als racons més humits podem trobar castanyers i cirerers de pastor i, conforme baixem, anirant apareixent les sureres. La baixada és molt llarga i, quan ja portem més de mitja hora de baixada hem de deixar la senda que segueix pel rellmet (i fa cap a la carretera d’Algimia) per girar a la dreta per una senda que baixa cap al Barranco de la Juliana i el travessa. A l’arribar a la falda del pic les sureres es fan més grans i velles i en trobem algunes caigudes i mortes. La senda aboca a una revolta de la carretera d’Aín a Alcudia, hem de seguir a la dreta uns metres per desviar-nos a l’esquerra per una pista que baixa per dalt del Barranco de la Chelva i passa per dalt de lla fuente de la Balseta. 50
  • 54. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà El paisatge canvia completament i el rodeno deixa pas a la calcària i les sureres desapareixen per deixar pas a les carrasques i roures, però sobretot, pins, acompanyats de romer, coscoll i argilaga. La pista deixa pas a una senda que per entre vells bancals abandonats baixa al Barranco de Báguena i seguint-lo arriba al llit del Barranco de la Chelva, on creixen arreu el baladre, els salzes i les canyes. Arribem així a la Cueva del Toro, d’on ix un bon doll d’aigua que es canalitza fins a una bassa per regar les hortetes que s’estenen des d’ací cap a la part baixa de la vall. Descartem una senda que travessa el barranc i puja a la carretera i seguim per una senda que ressegueix el barranc, passant per alguns rodals de roures i carrasques que alternen amb bancals abandonats i d’altres encara treballats. La senda travessa un parell de vegades el barranquet, amb aigua, i n’ix per a pujar entre les hortes d’Alcudia fins al poble. 51 La fuente del Toro. Perfil de l'excursió. Altura máxima: 1102.77 mts - Altura mínima: 408.22 mts - Desnivel acumulado: 621.99 mts Distancia: 11.95 km12.14 km4.71 km/h 6.87 km4.21 km 4:392:35 m 400 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 0 km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
  • 55. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE FUENTES A TORRALBA La Poza Negra. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des de la plaça de Fuentes per la vora del riu cap a la fuente el cañar i seguim una pista formigonada que travessa el río pequeño enfilant-se de l’altra banda per una vertent coberta d’una atapeïda vegetació que ha crescut després del greu incendi que a l’estiu del 94 va cremar totes les montanyes que ens envolten. El camí pren altura sobre el riu i ens permet disfrutar d’unes boniques vistes sobre les hortetes, els tolls i els salts d’aigua del riu. Al llarg de tota l’excursió podrem vore els efectes de la crema del 94: troncs cremats, zones sense arbres, i també bosquets i rodals que es van salvar de l’incendi, així com també la força de regeneració de la natura en forma d’espessos bosquets de pinatells, joves roures que creixen amb força i argelagues i romer que no deixen un pam de terra nua. Cal reconèixer la funció de les argelagues retenint el sòl i cobrint-lo evitnat l’erosió de la terra; protegint amb les seues punxes els plançons de pins i roures de la boca de cabres i ovelles, creant una catifa d’adob en forma de branques seques i creant un àmbient humit i ombrívol a sota. A la mitja hora de marxa hem d’agafar una pista que baixa a una caseta. Es tracta de la fuente del Suro, on hi ha unes taules i aigua fresca. Des d’ací seguim una senda que remonta el riu per dins i que ens conduirà en uns minuts al pozo negro, lloc ideal per a prendre el bany a l’estiu, i molt freqüentat. Des de l’esquerra del pozo la senda remonta un cingle de roca i passa a la part alta, per travessar després el riu i retornar a la pista que duiem. Si tenim pressa millor continuar per la pista sense 52
  • 56. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà desviar-nos al pozo negro, però ens perdrem el lloc més bonic de l’excursió i un dels pocs tolls on es pot prendre el bany a la Serra. Seguint pista amunt, remuntant el barranc, el travessem i uns centenars de metres després passem pels ullals on naix el riu que brollen de la montanya a la nostra dreta i travessen el camí per a alimentar el riu que ací corre a la nostra esquerra. Seguim pujant i tornem a travessar el riu, ara sec, unes quantes vegades. Quan ja portem una hora de camí arribem a un punt on el riu, ara rambla gira a l’esquerra i la pista continua a la dreta. Hem d’agafar a l’esquerra una senda que puja per la vora del riu amb algunes fites. La senda discorre paral·lela al riu, de vegades per dins, de vegades per fora, i passa per baix de los Morrones de Gil, unes altes penyes de rodeno on encara s’aferren alguns pins que van escapar a la crema. Quan eixim finalment dels estrets ens trobem de morros amb una paret calissa que ens impedeix el pas. La senda continua per l’esquerra (amb algunes fites) però cal arrimar-se a la paret on es troba el pozo rac, excavat dins de la dura penya. Per dalt del pozo una senda netejada continua cap al poble de Torralba que veiem enfront. Travessem els bancals, alguns encara treballats, que es troben a la clotada on s’alça Torralba i fem cap a un camí formigonat que a la dreta ens durà al poble. Arribem a Torralba, ja duem hora i mitja de camí per tant no està de més fer un descans, un traguinyol i pot ser un mos a qualsevol dels dos bars del poble. Recuperades les forces seguim per la carretera direcció a Pavías (seguint el GR-36 cap a Montanejos) i als pocs metres ens desviem a la dreta pel camí de Montan. Després de passar uns xaletets, ja vells, que s’alcen a l’horta de baix del poble, arribem a l’ermita de Santa Bárbara on deixant el GR, agafarem el camí de la dreta. Passem per les piscines del poble i pel cementeri, i uns metres més enllà deixem el camí principal que gira a l’esquerra i seguim una pista recte que baixa cap al barranco de la Balsa, i el remunta per dins. Poc a poc la pista va eixint del barranc per la falda de la dreta, fins que fa una revolta molt tancada a la dreta on hem de seguir recte per senda. Cal estar atents en aquest punt, doncs hi ha dos senders que mouen d’ací. Hem d’agafar el de més amunt que baixa per un regall obert al terreny argilós. Quan pugem el regall i caminem uns metres ens donarem conte que es tracta del vell camí de ferradura que unia les poblacions de Torralba i Cirat passant pel mas de Macasta on ara ens dirigim. Anem pujant en diagonal per la vessant de solana fins que arribem a un collet. Hem de seguir a l’esquerra buscant el capoll del tossal per a passar després per la dreta i faldejant anar a eixir a una pista just davant d’uns corrals assolats. Fem uns quants metres per la pista cap a la dreta per trobar la continuació del camí a l’esquerra, ací no tan marcat. Baixem pel començament d’un barranquet on abunden els joves roures, per a travessar a l’altra part i pujar un poc cap als bancals de Macasta. Antigament el camí passava pràcticament per la porta del mas; ara els nous propietaris l’han desviat per fora de la nova tanca que han construït. Eixim a una pista que seguirem a la dreta passant per la porta del tancat del mas de Macasta, casalici antic reconstruit amb un fort impacte ambiental, i arribem a la font de Macasta on podem agafar aigua per al que ens queda de camí. Portem ja dos hores i mitja de camí a bon pas (10 km), i encara ens queda un bon tros per arribar a Fuentes. Des de la font seguim uns metres més fins que arribem a un encreuament de pistes on hi ha una paleta que ens indica d’on van. Recte a Cirat, i a la dreta a Fuentes. Anem fent la volta al mas, sense eixir del seu terme. A banda i banda de camí hi ha bancals treballats amb cereal sembrat per a les perdius, separats per carrasquissos. Al final baixem al 53
  • 57. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà barranc de Macasta i després de travessar-lo seguim la pista principal a l’esquerra resseguint el barranc per dalt. Anem tota l’estona per la dreta del barranc i el que a Macasta era marga i calissa ací esdeve altra vegada rodeno, amb algunes clapes de pinars salvades de la crema que ens mostren com n’eren d’espessos i formosos els boscos d’esta zona de la Serra. Ara només ens queda esperar a que la natura restituisca allò que l’home, amb el foc, es va emportar. (cal dir però que l’incendi del 94 fou causat per un llamp d’una tormenta seca). Quasi una hora després de deixar la font de Macasta transponem un collet que ens retorna a la conca del río Pequeño. Deixant uns corrals a la dreta enfilem un camí poc definit que baixa recte evitant així una revolta de la pista. Retornem a la pista i quan fa una revolta a la dreta cal seguir a l’esquerra per una senda vella molt mal conservada. Es tracta del vell camí de ferradura que anava de Fuentes a Cirat, i que ha estat netejat de la malea que el cobria, encara que es troba ple de pedres caigudes i amb part de l’antic empedrat desfet. De totes formes és fàcil de seguir doncs va per la banda esquerra d’un barranquís recte cap al poble. Baixem quasi un quilòmetre pel camí vell fins arribar a uns bancals treballats. Travessem una pista i seguim uns metres més per tornar a agafar la pista a l’esquerra. (aquesta pista a l’esquerra fa cap al poble). Un parell de centenars de metres i la pista gira a l’esquerra fent una gran volta per passar a l’altre costat d’un barranc, a la dreta torna a apareixer el vell camí, ara ample i empedrat que baixa i puja recte estalviant-nos tota la volta de la pista. Tornem a pujar a la pista que passa per la vora d’uns corrals, deixem una pista a la dreta que ix a contrapèl i seguim la direcció que duiem ja a les envistes de Fuentes. En un quilòmetre entrem al poble per la banda de dalt. Només ens queda baixar fins a la plaça des d’on hem eixit. El recorregut total que haurem fet són 16 km, tenint en conte que bona part són per pista on s’avança més podem fer el recorregut en poc més de 4 hores de temps real. Perfil de l’excursió 54 Altura máxima:916.29 mts - Altura mínima:490.48 mts - Desnivel acumulado: 970.91 mts Distancia: 15.60 km 450 500 550 600 650 700 750 800 850 900 950 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 15.00 15.60
  • 58. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Mas de Macasta. 55
  • 59. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DEL COLL DEL MARIANET A LA BASSA DE LA DEHESA DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Comencem el nostre recorregut a dalt de tot del coll del Marianet, a la carretera CV-230 entre Alfondeguilla i Assuebar. Al mateix coll ixen dos pistes a banda i banda on podrem aparcar el cotxe. Agafarem la pista que mou cap al sud, i que comença pujant entre uns camps d’ametlers, alguns treballats i altres abandonats. Als dos-cents metres i després de passar vora un aljub, la pista gira a la dreta però nosaltres seguirem un sender que puja recte cap a l’Alt del Senyor que tenim davant. La primera meitat del recorregut anirem seguint tota l’estona la ratlla de terme d’Alfondeguilla per sendes obertes per la volta al terme d’Alfondeguilla, la carrera de montanya més veterana (i potser més dura) del calendari castellonenc. La pujada a l’Alt del Senyor és dura, sense descans, per una zona oberta de matolls i jòvens pins i carrasques, que és el paisatge predominant de tota la zona calar que anem a travessar. Quan ja quasi hem coronat l’alt arribem a un replanell treballat on finalitza un ramal de pista que ve des del Marianet. Seguirem recte el nostre camí cap a la part més alta, passant vora un altre aljub, fins arribar a la cresteta que corona l’alt. La senda gira ací a llevant i segueix uns metres pel crestall rocós fins que torna a fer un gir de 90º per a baixar al recte a un collet cobert per un retall de pinar que distingim al fons. Baixem sense major dificultat i travessem l’ample coll per a tornar a pujar per l’altra banda. A partir d’ací el nostre camí recorre l’ampla esquena de la Lloma. Passem vora alguns bosquets de pins, però el paisatge està dominat pel romer i el coscoll. En aquest tram és freqüent trobar-nos 56 Bassa de la Dehesa.
  • 60. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà aranyes vespa que teixeixen la seua teranyina a la mateixa senda, no ens serà complicat vore-les donat que són de les més grosses de les nostres terres i podrem comprovar la resistència dels seus fils si ens els trobem per davant. Després de fer més de dos quilòmetres per la Lloma comencem la baixada cap a la pista de les Escales on arribem després de travessar el barranc de la Mina. Si vullguerem estalviar-nos la pista pel mateix llit del barranc podem continuar paral·lels a la pista. Seguim la pista cap a la dreta, passant un pont on s’acaba l’asfalt (que ve d’Alfondeguilla) i continuem camí un poc més d’un quilòmetre. El paisatge canvia i entrem en una zona més boscosa on s’han obert bancals d’oliveres i alguns horts de tarongers, també trobarem algunes casetes disperses. Agafarem camí a la dreta que ens apareix entre bancals i que es dirigeix cap a una caseta que es troba a l’altra banda del barranc. Ens desviarem per la dreta pel llit del barranc per a rodejar- la i fer cap al pinar de darrere on, sense camí clar tirarem un poc a l’esquerra buscant un pas per la banda on el pinar és més net, sense pràcticament sotabosc, i farem cap a un altre barranquet que haurem de travessar per a pujar a una pista que passa vora un hort de tarongers5 i que seguirem a la dreta. Quan s’acaba l’hort trobem una pista ampla que segueix recte amunt cap a la montanya per on hem de seguir. Un centenar de metres més amunt aboca a una pista que envolta la montanya i que seguirem a l’esquerra. El paisatge calar ha deixat pas al rodeno, i el pinar s’imposa per tot arreu. Anem pujant per l’agradable pista fins que trobem a la dreta un camí vell, tancat amb una cadena i amb un panell indicador a l’entrada. Es tracta de l’itinerari del PRV-230 que des de Soneja puja a la Balsa de la Dehesa, paratge natural municipal, i que hem de seguir de pujada. Després d’uns 10 o 15 minuts de pujada arribem a un replanell on trobem una pista planera i alguns panells indicadors. El nostre itinerari continua per la dreta, però es recomanable seguir cap a l’esquerra cap a l’Arenal per la senda Ecodidàctica que hi ha balissada, on podrem descobrir la varietat de vegetació d’este racó de la serra. Trobarem una sèrie de cartells identificadors de la vegetació de la zona, així com explicacions de les activitats dutes a terme en ella. Per la dreta continuem per la mateixa senda didàctica fins arribar al mirador de la Balsa, construcció de fusta que ens permet observar de lluny la bassa sense molestar a la fauna que s’hi aplega. Després de la visita continuem recte el nostre camí que comença a baixar i passa un altra cadena, eixint ja de la zona més protegida de la Balsa. i comencem a trobar bancals treballats. Uns minuts més endavant trobem un collet amb una bifurcació de pistes, hem de seguir a la dreta i un centenar de metres més avant trobem un sender clar a l’esquerra que s’endinsa en uns bancals d’ametlers abandonats per on continuem la ruta. Passats els ametlers el camí aboca a un barranquet ombrívol on, envoltats de grans llentiscles, pins i algun ginebre anem pujant cap a l’Alt del Senyor. Arribem a la part més alta passant per la vora d’una caseta enrunada i fem cap a una pista. Hem de seguir-la a l’esquerra i avall, si pujarem a la dreta retornaríem a la part més alta de l’Alt del Senyor per on hem començat la ruta. La pista baixa entre camps d’ametlers treballats, passant vora una caseta i dirigint-se de gaidó cap al coll del Marianet que ja distingim. Només ens queden uns centenars de metres per a retornar al punt de partida i donar per acabada la ruta. 5 Si seguim 200 metres més trobarem una pista a la dreta que entra cap a l’hort de tarongers i que hem de seguir. La orientació per ací és molt més clara però ens perdrem un bonic tros de bosc ben conservat entre els dos barrancs. 57
  • 61. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 58 Cim de la Dehesa. Perfil de l'excursió. Altura máxima: 587.50 mts - Altura mínima: 255.80 mts - Desnivel acumulado: 362.90 mts Distancia: 9.92 km10.12 km4.25 km/h 3.87 km4.98 km 3:562:23 m 250 300 350 400 450 500 550 600 0 km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
  • 62. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE MATET A TORRALBA PER PAVÍAS I EL PINAR DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Matet per l'est del poble agafant el camí asfaltat de Villamalur; uns centenars de metres més avant el deixem per agafar un camí de terra a l'esquerra que passa per una casa i una gran bassa de reg. Anem seguint tota l'estona el PRV63.5 que en aquest tram va des de Matet a Pavías. El camí travessa el barranc per una passera formigonada i comença a pujar entre bancals d'oliveres fent revoltes per a salvar el pendent. Al cap de dalt dels darrers bancals abandonem la pista per continuar per una senda que puja per l'esquerra en diagonal, pel mig d'una vegetació de matollar, que poc a poc esdevé pinar. Els pins jòvens van creixent i guanyant-li terreny a les argelagues, el romer i el coscoll que dominen els tossals. Tornem a eixir a uns bancals treballats on travessem una pista, i continuem pujant entre bancals, deixem ací la terra blanca argilosa i el terreny calar que havíem xafat fins ara i ens endinsem en un terreny roig de rodeno, el més característic de la serra d'Espadà. Passem entre carrasques i tornem a eixir a una pista roja que seguim a la dreta fins a un coll que no arribem a transpondre. Tot este darrer tros es troba més a l'ombria on creixen grans carrasques acompanyades d'altres de més menudes que van conformant un espès carrascal. 59 Boires al cim del Pinar.
  • 63. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà A l'arribar al coll deixem una pista a l'esquerra que baixa i continuem per una altra a la dreta que puja lleugerament, el terreny torna a ser calar i les carrasques deixen pas als pins. Uns minuts més tard deixem la pista principal que ens duria a la cova la Moma i agafem una senda que puja per l'esquerra. En un parell de llaçades la senda arriba al cim i continua per una pista que passa pel més alt, tota voltada de pins. Abandonem en este punt el PR que baixa directament a Pavías per a dirigir-nos recte seguint la divisòria d'aigües, al pilón de la Cueva Santa. Deixem un parell de pistes a la dreta i arribem al Pilón, on hi ha una capelleta de la Mare de Déu de la Cova Santa i un refugi, a més d'una excel·lent vista de tota la vall del Palància. Continuem recte uns minuts més i deixem la pista principal que baixa per l'esquerra cap a Gaibiel, seguint recte pel pinar per a pujar a la Peña la Huesa, uns metres més amunt d'on finalitza la pista. La Peña la Huesa és un mirador perfecte per a la part més occidental de la Serra d'Espadà; des d'ella podem vore des del cim del Pinar, per on passarem més endavant; fins l'Alto de las Palomas. Després d'observar les vistes, retornem a un collet que havíem passat abans i agafem una senda que baixa a l'esquerra. (a la dreta aniríem als Covarchos, i retornaríem a Pavías) Baixem pel pinar fins que la senda es converteix en una pista vella feta per a treure fusta que desemboca en una altra més ampla que hem de seguir a la dreta. Continem ara sempre amb el poble davant nostre, a l'altra banda del barranc, fins que arribem a la carretera vora el frontó, a un centenar de metres de les primeres cases del poble. Girem a l'esquerra entrant així a Pavías. Eixim del poble per les eres de la part alta, per una pista que s'enfila dret cap al nord i que porta a una sèrie de bancals encara treballats. Quan arribem als més amunters la pista s'acaba i per la dreta continua una senda que va per la vora del bancal. Després d’uns minuts de pujada arribem a la Balsa del Lobo, on hi ha una bassa i un aljub ben conservat per la gent de Pavías. Hem de seguir la pista a la dreta. Recte baixa una pista cap al barranco del Brezal i Torralba. Podrem vore des d’ací els estralls causats per l’incendi del 94, doncs la part que acabem de passar se’n va escapar i es veu clarament la diferència entre el pinar del darrere, i el matollar amb un bosc en recuperació que tenim endavant. Pot ser si no es torna a cremar en vint o trenta anys més tornarem a tindre un pinar semblant. Deixant la Balsa del Lobo passem per una pista que discorre per un alt pla entre pins i bancals abandonats per a eixir quasi un quilòmetre després a la carretera de Pavías. A l’arribar a la carretera hem de seguir a l’esquerra durant mig quilòmetre. Al costat d’una paleta que ens indica el començament del terme de Torralba deixem la carretera i agafem una pista ampla que puja per la dreta. Després de vint minuts de pujada disfrutant de la vista (si fa el dia clar) sobre bona part de les muntanyes de l’Alt Millars i l’Alcalatén, i d’un dels paisatges més alpins de la Serra, amb retalls de pinar, arribem a un senda que puja per la dreta on hi ha situada estratègicament una fita. Als pocs metres d’abandonar la pista passem per la balsa del pinar i la senda gira a l’esquerra resseguint el llom de la muntanya fins que arribem a un punt on, entre dos fites, hi ha una senda a la dreta per a pujar al cim del pinar. Des del cim del Pinar, vèrtex geodèsic de segon ordre, també anomenat per alguns a Torralba la Santa doncs hi havia antigament una ermita de Santa Bàrbera ens ofereix la millor panoràmica de tota la Serra d’Espadà, des del Puntal de Nules fins al Santa Bárbara de Pina. Es aconsellable dur un mapa i una brúixola per a poder identificar tots els pics que es veuen des d’este magnífic mirador. Només ens queda retornar a la senda que duiem i continuar, ara de baixada, cap a Torralba. Tot baixant podem vore grévols (de fet és el lloc de la serra on més en trobarem) que han rebrotat després de l’incendi. 60
  • 64. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà La senda baixa amb forta pendent, hem de descartar un sender que mou a la dreta cap al Tajar, i seguir sempre de baixada fins arribar a una pista que seguirem a la dreta cent metres per trobar la continuació de la senda a l’esquerra. Entre un bosquet de pi blanc arribarem a Torralba per unes pallisses enllaçant amb el GR pel camí que ve de Villamalur. Perfil de l'excursió. 61 Altura máxima: 1105.51 mts - Altura mínima: 574.55 mts - Desnivel acumulado: 607.62 mts Distancia: 16.66 km 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 15.00 16.00 Pavías des del camí de la Balsa del Lobo.
  • 65. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà VOLTA A LA MOSQUERA Casa i finca de mosquera. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Deixem el cotxe a l’entrada del camí de la casa de Mosquera i continuem a peu un quilòmetre i mig (aproximadament 20 minuts). La pista, planera i de bon peany, ens permet d’oblidar on posem els peus i fixar-nos en l’entorn. La pista s’endinsa en un alcornocal i va resseguint la solana del barranc de la falaguera. Podem vore com a l’altra vertent la vegetació és més verda i exhuberant i comparar-la amb el solell. Arribats a la casa de Mosquera podem vore les restes de l’antiga construcció, casalici dels propietaris i estatgers de la finca de Mosquera que abraça tota la capçalera del barranc de la falaguera i estava (i està) dedicada a l’explotació del suro. Al voltant de la casa podem vore antics bancals abandonats, corrals i una bassa de reg amb una horteta a la banda del barranc. Per entre aquests bancals abandonats eix una senda a l’esquerra, marcada amb les senyals blanca i groga del PR 63.6 que ve d’Assuebar i que seguirem de pujada cap al coll de penyes blanques o de Mosquera. Després de mitja horeta llarga d’ascensió pel mig del bosc arribem al coll de Mosquera on podrem observar una de les coses que fan únic i diferent el paratge de la Mosquera: només traspondre el coll el paisatge canvia i el bosc deixa pas a una extensió de malea baixa, fruit dels freqüents incendis, i és que el valor de la finca de Mosquera rau en no haver-se cremat mai (que ningú recorde) per això conserva un alcornocal madur i ben desenvolupat. Des del coll de Mosquera agafarem a la dreta una senda que puja seguint el PR, deixant una senda a l’esquerra (també PR cap al coll de la ibola i el pic d’espadà), i una altra recte que baixa cap a Aín per l’ereta i el joncaret. Una curta però dura pujada ens duu, just abans d’assolir el cim del bovalar, a trobar una senda a la dreta que apareix a trossos i es troba marcada amb algunes fites. Si seguim uns metres més amunt trobarem al cim un xicotet muntonet de pedres on algú ha deixat una llibreta per deixar constància del nostre pas. 62
  • 66. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Nosaltres seguirem per la senda de la dreta i que molt prompte comença a baixar en forta i dura baixada (més val no fer-la de pujada). Al cap de mitja horeta llarga arribem a un coll on passa una senda. Ens trobem al final del barranc de la falaguera, si volem fer el recorregut curt només hem de girar per la senda de la dreta resseguint el barranc per a fer cap a la casa de Mosquera. La senda de l’esquerra baixa a la pista de bellota a Assuebar, però nosaltres seguirem recte cap al Carrascal que és la muntanya en forma de moleta o castellet que hem vist davant nostre al baixar. Seguint per la senda arribem a un altet on la senda gira a la dreta, nosaltres seguirem recte baixant a un collet ample que enllaça amb el Carrascal després d’una curta pujada. Arribats al cim del Carrascal deixarem anar la vista per l’ampli panorama que se’ns obre sobre la vall de Sogorb i on trobarem encara trinxeres de la nostra guerra. Retornarem sobre els nostres passos per agafar la senda que havíem descartat i que pel canvi d’aigües ens duu en poc més de deu minuts a una altra senda amb senyals blanques i grogues. Ens trobarem altra vegada davant el PRV-63.6 que ve d’Assuebar i seguirem a la dreta i avall per anar a la casa de Mosquera. Després de vint minuts, minut dalt o baix, de baixada per la part més frondosa del bosc arribarem altra vegada a la casa de Mosquera des d’on només ens restarà tornar al cotxe. Perfil de l’excursió. 63 Altura máxima: 961.95 mts - Altura mínima: 564.79 mts - Desnivel acumulado: 880.87 mts Distancia: 8.21 km 550 600 650 700 750 800 850 900 950 1000 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.008.21 Boires al Carrascal.
  • 67. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LA NEVERA A LA RÀPITA Cim de la Ràpita. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: La nostra ruta mou des del coll de la nevera, situat a la carretera que uneix les poblacions d’Alcudia i Algimia. Dalt de tot del coll trobem una zona recreativa, i a pocs metres la nevera d’Algimia la millor conservada de tota la serra, testimoni d’un comerç de neu ja desaparegut. La nostra ruta mou just per la pista que s’enfila per l’altra banda del coll, seguint bona part del recorregut el PRV-63.6. Als cinc minuts el PR es desvia a l’esquerra per un entrador a un corral. La senda segueix per darrere del corral amunt amb una forta pendent. Aquesta costera es troba desforestada a conseqüència dels repetits incendis patits, i només coberta per argelagues i arçots Assolim per fi el cim d’un tossalet cònic unit a un altre de semblant, es tracta de “las dos tetas”. Al tossal d’enfront podem vore les restes dels nius de metralladores i trinxeres de la guerra. Conten els més vells que el front es trobava enmig dels dos cims. Després de davallar un poc arribem a un colladet on seguirem recte. La senda que baixa a ma esquerra ens duria a la font de la calçada, mentre que la senda que baixa per la nostra dreta fa cap a la pista del puntal del gordo, per on tornarem, encara que més val no haver-la de fer servir. A partir d’ací comença la veritable pujada a la Ràpita; ens queden tres quarts d’hora de dura pujada amb uns pocs descansos. Comença entre pins i carrasques jòvens, passant per pinars madurs i zones cobertes d’un bonic bosc mixte. Quan ja ens trobem prop del cim el bosc deixa pas a una zona de matolls a causa d’un incendi no massa llunyà. La Ràpita, depenent del ritme de marxa ens haurà costat entre una hora i hora i mitja, des d’ací només hem de seguir el sender de baixada, això sí després de gaudir de les vistes (si el dia és 64
  • 68. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà clar). De tota manera igualment estarem satisfets d’haver fet el cim més alt de la serra amb els seus 1005,8 metres sobre el nivell de la mar. A més del cim més alt també ens trobem amb una relíquia botànica, doncs és un dels pocs llocs on podem trobar roures rebolls (quercus pyrenaica), propis de zones humides i fredes amb sòls àcids, i que pels nostres voltants només trobem al cim de Santa Bárbara de Pina i pels voltants de Penyagolosa. Al cim de la Ràpita degueren ocupar més extensió abans que ara, per més que l’abundància d’exemplars jòvens apunta a la reconquesta del lloc que els pertoca, sempre que els incendis no ho impedesquen. Deu minuts a bon pas baixant pels bosquets de carrasques i roures i arribem al coll de Villamalur (dit així a Algimia perquè passa el camí per anar a Villamalur). Des del coll de Villamalur hem d’anar amb els ulls ben oberts per agafar una senda que mou a la dreta, pràcticament 180º de com anàvem. Deixem doncs el PR que continua a l’esquerra i avall cap a Algimia, així com una senda que munta recte cap a la Lastra, i una altra de ben marcada que baixa a la dreta cap a Cuatre Camins. Agafem doncs una senda ampla i un poc de pujada a contrapèl, i poc xafada. Es tracta d’una vella pista oberta per a treure fusta després d’un incendi i abandonada tot seguit, que ha estat netejada no fa massa. Encara que el poc ús fa que la vegetació torne a envair-la es pot seguir bé. Passarem ací per tota l’ombria de la Ràpita, observant al començament grupets de roures que deixen pas a un pinar jove que va fent-se més espès conforme anem baixant cap a la vall del Xinquer. Si anem a la tardor podrem vore al fons de la vall el color daurat dels castanyers i lledoners, i al final de l’hivern el blanc rosat de la flor de l’ametler als pocs bancals encara treballats. Tota aquesta vall està dominada pel castell de Xinquer, que vigila les cases ara deshabitades de l’antic poble de Xinquer, abandonat després de la guerra. Baixem per aquesta antiga pista, sempre avall fins arribar a una pista transitable al cap de tres quarts d’hora, que hem de seguir a la dreta. Aquesta és la pista del puntal del gordo, que no hem de deixar fins que s’acaba per a convertir- se en sender. Abans del final passarem per la vora d’un bancal d’ametlers voltat d’una valla, a l’altra banda del bancal es troba el puntal del gordo, amb un niu de metralladores de vigia. Després d’una curta baixada la pista finalitza i continua senda que travessa el barranc de la horta per tornar a convertir-se en pista just a l’arribar a un collet. Tres quarts d’hora després d’agafar la pista del puntal arribarem altra vegada al coll de la nevera completant així la ruta. En total haurem recorregut 10 km que podem fer en tres hores o tres hores i mitja, descontant les parades. 65
  • 69. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió Nevera d’Algimia amb la Ràpita al fons. 66 650 700 750 800 850 900 950 1000 1050 1100 1150 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 9.86
  • 70. LES PENYES ALTES Situades molt prop del límit del Parc Natural de la Serra d’Espadà no han estat incloses dins dels límits per raons polítiques. Formades per roques quarcítiques amb singles de gran altura i travessades pel barranc que neix a Aín, constitueixen un monument natural de gran bellesa. Al seu voltant, des de fa anys, està instal·lada una pedrera que ha anat deteriorant el entorn paisatgísticament; la fauna que les habitava i criava als seus rocams ha fugit o aguanta les explosions amb resignació. Ha estat declarat Monument Natural per les Cort Valencianes, però la pedrera encara no ha tancat. Quan tanque la restauració serà difícil i cara. www.serra-espada.org Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE LES PENYES ALTES A LA MURTERA Les penyes aragoneses o penyes altes. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Comencem l’excursió al final del camí d’Artana a les penyes, just davant de la cantera que amenaça en fer desaparèixer del tot les penyes, retornant cap a Artana. Als 500 metres hem d’agafar un camí a l’esquerra que travessa la rambla d’Artana i passa pel mig d’una ramaderia de bous braus. En tot aquest tram anem seguint la rambla i l’ampla foia que ha excavat entre les muntanyes. Després de passar el tancat dels bous, al mig quilòmetre trobem una bifurcació, hem de seguir el camí de l’esquerra, resseguint sempre la falda de les muntanyes. Anem travessant antics bancals d’oliveres abandonats i erms, que deixen pas a d’altres de treballats encara, i amb alguns trossos reconvertits al taronger. Seguint sempre el camí principal que va fent revoltes a dreta i esquerra arribem a un punt on aboca a un altre camí que hem de seguir a l’esquerra (a la dreta aniríem al cementiri d’Artana). Girem ara de dret cap a les muntanyes apuntant a un collet poc pronunciat. 67
  • 71. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Seguim camí amunt i les oliveres i tarongers donen pas al pi que ha ocupat els antics bancals. El camí segueix recte com un fil quasi un quilòmetre fins que fa una revolta tancada a l’esquerra abans d’acabar-se, en este punt hem de prendre una senda cap a la dreta que s’enfila cap a un collet evident. El pinar deixa pas al romer i l’argilaga, i el senderol que seguíem es transforma en un antic camí empedrat que fent voltes puja cap a la dreta de la muntanya. Just al punt on acaba la pujada i travessa un rellomet per a baixar l’hem de deixar per a seguir un sender a l’esquerra que s’enfila al cim de la muntanya. Les vistes de la plana són a partir d’ací immillorables. A partir d’ací cal anar atent, doncs la senda baixa per un pinar espès fins un collet on hi ha un aljub, i des d’ací torna a pujar vora una paret de pedra seca, sempre resseguint el canvi d’aigües durant més de mitja hora. Quan per fi arribem a un llom més suau, el sòl ha canviat i ens trobem xafant pedra roja de rodeno, ara estem dalt justet de les penyes. De les moltes sendes que hi ha en aquest punt hem de seguir sempre la més propera al canvi de vessant. Seguint cap a l’esquerra podem trobar un senderol que apareix i desapareix i que baixa directament a la rambla a vista de les penyes, opció poc recomanable als no iniciats. Seguint senda pel llom el paisatge no varia, ni les vistes de la plana, encara que trobem més roca i menys bancals i per això mateix més ginebres i savines. Seguim tot el cordal de muntanyes que al final s’enfonsen cap a la plana i que ens duen a un caminet que baixa per l’esquerra i fa cap a un maset que es troba al punt on acaba la muntanya per deixar pas a la plana. Arribem a un camí asfaltat que ací deixa pas a un camí de terra, que hem de seguir a l’esquerra remontant la rambla d’Artana. Passem un gual de formigó, i avancem amb horts de tarongers a la dreta i un pinar a l’esquerra. Ens trobem a la murtera. El camí s’endinsa entre muntanyes resseguint la rambla i passant per bosquets de pins i alguna surera durant mitja hora fins arribar al cap de mitja hora a sota de les penyes, lloc recomanable per a descansar i gaudir del paisatge. Un quart d’hora més de caminada i serem al cotxe. Perfil de l’excursió 68 Altura máxima:469.70 mts - Altura mínima:142.95 mts - Desnivel acumulado: 445.62 mts Distancia: 10.05 km 100 150 200 250 300 350 400 450 500 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00
  • 72. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 69 La Plana des de les Penyes Altes.
  • 73. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE SUERA A PEDRALBA PEL CASALET I LA FONT DE CASTRO Fonts de Castro DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des del centre cultural de Suera agafant un camí que mou de darrere de l’edifici i que ben prompte trobem pintat amb les marques blanques i grogues del PRV-161, en direcció a Benitandús. Al cap de poc agafem una pista a l’esquerra asfaltada fins que s’acaba i deixa pas a una pista, també a l’esquerra de terra que puja entre bancals abandonats d’oliveres i garroferes, ara ocupats pel pinar. Al quart d’hora de pujada abandonem el PR que gira a l’esquerra per a seguir la senda de Benitandús, i seguim recte per la pista. Després de passar per una casa i una bassa, la pista gira a l’esquerra mentre que recte ix una senda que hem de seguir. Es tracta d’una de les sendes més bóniques de la serra, que ressegueix tota l’ombria dels orguens trobant-nos una vegetació molt humida que en alguns llocs ens recordarà els boscos tropicals donada l’abundància de plantes trepadores i falagueres. Al poc de tros trobem una senda que davalla per la dreta, tant esta com una altra que trobarem més endavant que baixa per un barranquet quasi tapat de vegetació fan cap a la pista que va de Suera a la font de Castro. Després de quilòmetre i mig passem per una caseta mig enrunada i poc després per la font del porc, xicoteta font de pouet que només té aigua a l’hivern, i que no és molt recomanable. La vegetació canvia en aquest lloc, així les sureres i pinastres deixen pas al pi blanc i les esparregueres, adaptant-se al canvi de sòl que ja no és rodeno sinó calcari. 70
  • 74. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Poc més de cent metres després de la font, trobem un encreuament de senders molt clar, hem d’agafar la senda que puja a l’esquerra, l’altra ens duria a la pista de castro. Després d’una respectable pujada enmig del pinar arribem a un collet pla, on trobem una senda que hem de seguir a la dreta. Passem ací a l’altra vessant, i remuntem una costereta per a vorejar l’altico de pedro molina, a la nostra esquerra podem vore el començament de la barrancada i al fons Alcudia. Als deu minuts de marxa arribem de nou a un altre collet, on trobarem una senda més fressada, es tracta del GR-36 que hem de seguir a la dreta. Portem ja dues hores de marxa i ens trobem a la mitad de la ruta. Després d’una curta baixada, el GR continua per una pista. Estem a la part alta de la vall de Suera i si el dia és clar tindrem molt bona vista de tota la vall, dominada pel castell. Aquesta és la partida de Pedralba, on encara podem trobar bancals treballats envoltats d’altres deixats ermar, i clapes de bosquets. És també el lloc de la serra on més roures podem trobar, tot i que no formen boscos pròpiament dits, degut als incendis que han patit. La pista que seguim de baixada passa per la vora d’algunes casetes fins arribar a la mitja hora de camí al Mas de la Campana, que reconeixerem de seguida per la campana que penja de la façana del mas, i que no és més que un antic obús de la guerra. Als pocs metres trobem la font de la Campana, d’aigua fresca que cau a una pica d’obra. Tota aquest lloc és zona de fonts, així podem vore joncs arreu que assenyalen l’aigua. Tot baixant, passarem per la vora d’un maset nou, abans d’arribar a un encreuament de pistes. El GR segueix recte per una senda després de passar una portera, però nosaltres hem d’agarrar la pista a la dreta continuació de la que veníem, i que ja no deixarem fins arribar a la font de Castro. Poc més de mitja hora des de la campana, i un quart llarg des que hem deixat el GR, i seguint el barranc arribem a la font de Castro. La font o fonts de Castro no és tal font, sinó una mina d’aigua practicada a la muntanya i d’on brolla aigua suficient per a regar bona part de les hortes de la vall. A més hi ha una àrea recreativa adjunta. Des d’ací tenim dos opcions per a tornar a Suera, la més llarga és seguir el camí asfaltat que discorre per la dreta del barranc, i que ens durà al poble sense error, l’altra, més bónica i curta és seguir l’antic camí que discorre per la banda esquerra del barranc, i que passa per sota del castell i de les restes de l’antic poble de Suera alta. Sense travessar el barranc agafem doncs el camí que mou a l’esquerra del barranc per dalt d’una bassa. Un centenar de metres més enllà arribem a uns corrals arreglats, on trobem una senda que per l’esquerra puja cap al castell, mentre que hem de seguir recte per la senda que planeja sempre al costat del barranc. La senda que seguim és un antic camí de ferradura, ample i empedrat en molts llocs. El seu traçat domina les hortes de la vora del barranc i ens permet contemplar les hortetes encara curosament treballades i aquelles que després d’abandonades estan sent colonitzades per una vegetació humida on abunden els rosers, espinals i els esbarzers. Ja més a prop del poble passem per dalt d’un molí assolat, del qual podem vore la bassa, i poc després deixarem un altre camí ample a l’esquerra, que puja a l’antic poblat de Suera alta, hui en dia totalment arruïnat. Als quaranta minuts, travessem el barranc per uns pilons de formigó i continuem per un camí formigonat que puja a la pista de castro. Seguim per la pista asfaltada a l’esquerra dos-cents metres i agafem a la dreta un altre camí formigonat que ens durà, sense deixar-lo, al centre de Suera, només hem de seguir-lo a cota per a retornar al punt de partida. 71
  • 75. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà En total haurem fet 14quilòmetres, que ben bé els podem fer en quatre hores, sense contar parades. Perfil de l’excursió. Ombria de la font del Porc. 72 300 350 400 450 500 550 600 650 700 750 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00
  • 76. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE TALES ALS CORRALS DE LA BASSETA Camí d’Artana a Veo DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Tales pel camí del cementeri fins al cementeri, i ací agafarem un camí de terra a la dreta que passa per vells bancals de garroferes, alguns abandonats. Quan s’acaba cal continuar per una senda que va baixant per a travessar el barranc de l’ullastre per a pujar a la vora d’uns bancals treballats. Arribem a una pista que hem de seguir per la dreta durant 3 km que discorre paral·lela al barranc. Ens trobem a l’espadà calcari, només al començament de la ruta prop del cementeri de Tales apareix alguna surera perduda, la resta de vegetació que trobarem és la pròpia de les zones calcàries, dominada pel pi blanc, amb llentiscle, romer i coscoll, amb argilagues a les zones més assolellades o afectades pels incendis en temps passats. Podem vore també com el bosc recupera terreny davant dels bancals d’oliveres i garroferes abandonats que s’enfilen pels tossals. Només a la vora de les pistes trobem bancals treballats, alguns amb molta cura, que ens fan reviure com seria el paisatge d’aquesta part de la serra fa només alguns decennis. Als 3 km més o menys en una revolta a l’esquerra de la pista ix una senda a la dreta per la vora d’una basseta que hem de seguir. La senda travessa un barranquet i s’enfila per l’altra banda per mig d’un pinar. Als pocs minuts trobem una senda a l’esquerra menys marcada que no hem de seguir. En tot moment hem de seguir la senda més marcada que en alguns trams està balisada com a PR, encara que en aquest punt conflueixen dos PR i un Sender Local, i l’abundància de marques provoca confusió. 73
  • 77. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà La senda que seguim presenta trams empedrats molt ben conservats, i va guanyant altura respecte al barranc de la nostra esquerra. A la mitja hora arribem a un dels punts més conflictius del recorregut. Es tracta d’un encreuament de senders de Petit Recorregut, i totes les bifurcacions estan marcades com a camí bo i roin. Hem de seguir recte amunt. Ací s’encreuen els antics camins de ferradura d’Ain a Tales i de Veo a Artana; de fet hi ha escrit en algunes pedres el nom i la direcció a seguir. Nosaltres seguirem cap a Veo. Un centenar de metres més amunt coronem un coll on trobem uns corrals, són els corrals de la Basseta. Just al coll trobem una pista que hem de seguir a la dreta, amunt. Deixant el PR que baixa per la pista cap a Benitandús, i el camí de Veo. Remontem ara un tossal entapissat per un pinar encara prou jove i amb abundant sotabosc, per arribar a un collet on hem de seguir per la pista de l’esquerra. Al cap de poc arribem a l’aljub de la Llosa, encara ben conservat doncs es troba a un lloc on encara trobem molts bancals treballats. No cal dir que no es aconsellable beure de l’aigua de l’aljub a no ser que tinguem absoluta necessitat. A la mitja hora de deixar els corrals de la basseta arribem al capdamunt d’una ampla lloma, on a l’esquerra entre els pins hi ha un colomer, construït pels colombaires d’Onda i de Tales per a evitar que els falcons de la Serra baixen a menjar-se els seus coloms. Just davant mou una senda a la dreta que recorre el capdamunt de la lloma i que hem de seguir. Durant un quilòmetre la senda va seguint un antic assagador que circula pel llom de la muntanya. Podem observar des de dalt el camí que hem fet a l’anada pel fons del barranc de l’Ullastre que tenim a la nostra dreta. Quan arriba a la Penya Negra l’assagador la volta per la dreta per anar a baixar recte al Nord en direcció a Tales. Estem seguint l’assagador o camí ramader de la Penya Negra, en alguns llocs podem trobar restes de ribassos que servien per a evitar que els ramats entraren als bancals, en altres simplement la delimitació es feia per mig de pedres o fites ara desaparegudes. Així mateix també trobarem enmig de l’assagador una fita més grossa que indica la partició del terme de Veo i Tales, just abans d’arribar a la Penya negra. Per mig del camí ramader (més ample i recte) trobarem les restes d’un camí de ferradura, a vegades empedrat, que fa voltes per a evitar les fortes costeres als animals de càrrega que acompanyaven els ramats o, simplement pujaven i baixaven als bancals. Als 2 km trobem una pista que hem de seguir a la dreta (avall) dos cents metres, per tornar a deixar-la agafant una senda a la dreta. Com ve sent habitual en tot aquest trajecte a la vora de la pista trobem bancals encara treballats, i en un tossalet davant nostre un parany. La senda que seguim passa per un estret pas per a començar a baixar a la dreta cap a Tales, deixant a l’esquerra les ruïnes del castell. Entrem a Tales per un carrer que es troba a cent metres d’on hem eixit del poble. En total la volta que hem fet són 10 km que podem fer en menys de tres hores. 74
  • 78. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió Corrals de la Basseta. 75 250 300 350 400 450 500 550 600 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 9.75
  • 79. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE TALES AL MONTÍ El Montí des del cementeri de Tales. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Comencem l’excursió des del camp de futbol de Tales, situat davant del poble i als peus del Montí. Hem de seguir el camí que duiem que passa per mig d’una urbanització, continuant al final d’aquesta cap a la font de Montí. Al deixar enrere les construccions entre en una zona de pinar de pi blanc que ocupa el lloc d’antics bancals on encara apareixen algunes oliveres. Quasi un quilòmetre després arribem a un forcall de pistes, amb un pou tapat enmig. Hem de seguir la pista que puja fent revoltes per la nostra esquerra, a la dreta trobarem unes marques de PR que van cap a Benitandús i que no hem de seguir. Després d’uns revoltes amb forta pujada, la pista passa per un xicotet desmonte i comença a planejar. Hem d’estar ben atents doncs en este mateix lloc ix una senda poc visible per l’esquerra (a l’abril del 2005 hi havia una fita) per un lloc que sembla un abocador abandonat. Aquesta senda que hem d’agafar comença passant per la vora d’un barranquet molt ombrívol, entre alcornocs i pins plens de plantes enfiladisses, per després anar remontant poc a poc la vessant sud del montí durant més de mitja hora entremig d’un agradable sureda. Després d’una forta pujada arribem a un pinar gairebé pla i sense sotabosc on els senders es desdibuixen fins a perdre’s. Obrint bé els ulls trobarem traces de sender que segueixen l’esquena de la muntanya i que hem de seguir a l’esquerra. Després d’un collet pugem un cim on el bosc deixa pas al matoll, i des del qual hi ha una vista magnífica tant de la plana com de l’interior de la Serra. Hem de seguir però recte, descartant 76
  • 80. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà totes les sendes que venen per la dreta i que ens durien a Onda, per a pujar al Montí que tenim just davant nostre. Als vint minuts de seguir la carena arribem al cim del Montí. Ací la senda es divideix en dos, una a la dreta cap a Artesa i Onda, l’altra a l’esquerra cap a Tales que hem de seguir. Ara bé és recomanable seguir cent metres més cap a la dreta pel pinar de pi rodeno que cobreix l’ample cim del Montí fins una xicoteta caseta des d’on podrem gaudir de les millors vistes. Agafant la senda de Tales cal anar atent a seguir les fites estratègicament col·locades, sobretot al començament de baixada. La senda comença resseguint un contrafort de la muntanya per després enfilar recte avall enmig del pinar ben conservat que cobreix quasi tot el cim. Si ens trobem a la tardor i ha plogut podem trobar rovellons que es fan en els indrets més arrecerats fins l’any nou, ara bé, ens haurem d’aventurar entre el abundant sotabosc de brucs i argelagues, esbarzers i algun ginebre que creixen sota els pins. Després de la forta baixada la senda es fa menys inclinada i avança seguint un reguer excavat per les aigües fins que finalment, i travessant un darrer tros pla arriba al dipòsit d’aigua que abasteix la urbanització des d’on hem eixit. En aquest últim trajecte cal mantindre els ulls ben oberts i fixar-nos en les marques de color rosa fluorescent que ens ajudaran a no perdre el bon camí. Des del dipòsit d’aigua no cal més que enfilar carrer avall fins a trobar el camí que ens durà de retorn al camp de futbol on hem deixat el cotxe. En total haurem fet una volta de quasi sis quilòmetres en menys de tres hores. Perfil de l’excursió 77 Altura máxima:619.05 mts - Altura mínima: 228.90 mts - Desnivel acumulado:508.10 mts Distancia: 5.58 km 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 5.58
  • 81. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 78 Pic d'Espadà des del Montí.
  • 82. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE TORRALBA AL PINAR Grévols al cim del Pinar. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Torralba seguint el GR per la carretera de Pavías. Per tot seguit agafar un camí de formigó a la dreta que passa per una font i tauletes en un jardí a l’eixida del poble. En cinc minuts arribem a l’ermita de Santa Bàrbera on un taulell ens indica que anem seguint l’antic camí de Montan (cap on es dirigeix el GR). Seguim per l’esquerra de l’ermita baixant a la Rambla del Catalán. Seguim recte per la Rambla, el GR ix de la rambla per la dreta per a anar a Montanejos. Als 300 metres (3/4 minuts) hem de deixar la Rambla agafant una senda que puja per l’esquerra per un bosquet de sureres i pins, amb alguns roures i aurons. Ens trobem a un dels racons que es van salvar de l’incendi del 94 i que ens mostra l’elevada diversitat de la serra. Cal prendre’s aquest tros en calma per poder disfrutar d’un bosc variat i ben conservat, encara que menut. A l’eixir del bosc la senda esdevé pista travessant uns bancals d’ametlers, alguns treballats, la major part abandonats. Després de passar per la vora d’una caseta arribem a una pista que hem d’agafar a la dreta, i 100 metres més endavant arribem a un altre forcall de pistes on hem d’agafar la pista formigonada de l’esquerra. En aquest punt és interessant observar el bosquet de carrasques que cobreix el barranquís que baixa per la nostra dreta, ben conservat i estructurat, i amb alguns exemplars grans difícils de vore a la serra degut als incendis i al seu ús per a carbó en temps no massa antics. Als tres minuts de pujada s’acaba el formigó i la senda arriba a un collet, cal anar atents doncs en aquest mateix coll hem d’agafar una senda que baixa per la nostra dreta. Al 79
  • 83. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà principi només sembla un regall, però quan fem les primeres passes ens n’adonarem que ens trobem en un vell camí de ferradura desbrossat fa poc. Al nostre voltant podem vore les restes de pins i arbustos cremats per l’incendi, encara que si ens fixem bé observarem el procés de regeneració natural del pinar que cobria tots aquestos paratges. En alguns llocs els pinets estan tant espessos que impedeixen el creixement normal i la formació d’un bosc. També apareixen rodals de sureres que suportaren millor el foc, i d’ací d’allà roures solts que comencen a treure el cap entre l’espessa malea. Al quart d’hora ens trobarem un baixador a mà dreta que va a la rambla del Catalán, que tornem a tindre a la dreta. Seguirem recte la mateixa direcció que duem. En 8 minuts arribarem a un altre trencall on hem d’agafar la senda de l’esquerra abandonant la rambla del Catalán i anant a buscar un barranquet a la nostra esquerra. La senda va seguint el barranco del Brezal, unes vegades per la dreta, altres per l’esquerra i normalment pel mig. Enmig de la desolació de l’incendi trobarem retalls de carrascar i pinar que es van salvar, així com també espinals, rosers borts i altres plantes més amants de l’aigua dins el barranc. Un altre alicient és el trobar roques amb azurita i malaquita (blau i verd) al llit del barranc. Després de mitja hora resseguint el barranc trobem per fi una pista que hem de seguir, i que ens duu per les restes d’un bosc de sureres entapissat d’argilagues. 2 km pista amunt i prou després de passar uns bancals treballats trobem un pista que puja cap a la dreta (recte eixiríem a la carretera de Pavías). Després d’uns minuts de pujada arribem a la Balsa del Lobo, on hi ha una bassa i un aljub ben conservat per la gent de Pavías. Hem de seguir la pista a l’esquerra. Recte baixa una senda cap a Pavías en mitja hora. Podrem vore des d’ací els estralls causats per l’incendi del 94, doncs la part que tenim davant se’n va escapar i es veu clarament la diferència entre el pinar del davant, i el matollar amb un bosc en recuperació que hem deixat enrere. Pot ser si no es torna a cremar en vint o trenta anys més tornarem a tindre un pinar semblant. Deixant la Balsa del Lobo passem per una pista que discorre per un alt pla entre pins i bancals abandonats per a eixir quasi un quilòmetre després a la carretera de Pavías. A l’arribar a la carretera hem de seguir a l’esquerra durant mig quilòmetre. Al costat d’una paleta que ens indica el començament del terme de Torralba deixem la carretera i agafem una pista ampla que puja per la dreta. Després de vint minuts de pujada disfrutant de la vista (si fa el dia clar) sobre bona part de les muntanyes de l’Alt Millars i l’Alcalatén, i d’un dels paisatges més alpins de la Serra, amb retalls de pinar, arribem a un senda que puja per la dreta on hi ha situada estratègicament una fita. Als pocs metres d’abandonar la pista passem per la balsa del pinar i la senda gira a l’esquerra resseguint el llom de la muntanya fins que arribem a un punt on, entre dos fites, hi ha una senda a la dreta per a pujar al cim del pinar. Des del cim del Pinar, vèrtex geodèsic de segon ordre, també anomenat per alguns a Torralba la Santa doncs hi havia antigament una ermita de Santa Bàrbera ens ofereix la millor panoràmica de tota la Serra d’Espadà, des del Puntal de Nules fins al Santa Bárbara de Pina. Es aconsellable dur un mapa i una brúixola per a poder identificar tots els pics que es veuen des d’este magnífic mirador. Només ens queda retornar a la senda que duiem i continuar, ara de baixada, cap a Torralba. Tot baixant podem vore grévols (de fet és el lloc de la serra on més en trobarem) que han rebrotat després de l’incendi. La senda baixa amb forta pendent, hem de descartar un sender que mou a la dreta cap al Tajar, i seguir sempre de baixada fins arribar a una pista que seguirem a la dreta cent metres per trobar la continuació de la senda a l’esquerra. Entre un bosquet de pi blanc arribarem a Torralba per unes pallisses enllaçant amb el GR pel camí que ve de Villamalur. 80
  • 84. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà En total haurem fet 13 km, amb un desnivell de 600 metres. Sense esforçar-nos massa podem fer la volta en poc més de quatre hores de marxa real. Perfil de l’excursió Cim del Pinar. 81 13.19 km 608.99 mts 650 700 750 800 850 900 950 1000 1050 1100 1150 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00
  • 85. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE VEO A LA COVA DELS COCONS Hortetes de Veo. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Veo per la carretera direcció a Onda i a 400 metres, en una revolta ix una senda a la dreta amb marques blanques que segueix la mateixa direcció de la carretera però per baix. Ens trobem a una antiga senda empedrada que baixa cap al riu. Als pocs metres la senda és bifurca. Hem d’agafar a la dreta. Mig esborrat a les pedres es pot llegir encara el rètol indicador a Artana i a Benitandús, hem de seguir cap a Artana. La senda travessa totes les hortetes, la majoria ermes de la vora del riu de Veo, i després travessa el riu (normalment amb molt poca aigua) i puja per l’altre costat, entre bancals d’ametlers i oliveres. Travessem una pista seguint recte, sempre les marques blanques, i entrem a un pinar que ens acompanyarà fins el final de la pujada. Quan per fi arribem a una pista ja estem als Corrals de la Basseta, duem ja prop de 20 minuts de camí. Es tracta d’uns corrals assolats, on a la paret també es troben escrits els noms dels pobles on podem anar. Seguirem ara per la vora dels corrals una senda empedrada que baixa amb senyals de PR. Als 200 metres trobem un encreuament de senders molt mal indicat. Hem de seguir recte direcció Tales – Artana, seguim per un antic camí de ferradura a vegades empedrat que passa per uns pinarets. Als nostres peus podem vore el barranc d’Ain que més endavant travessarem. La Serra d’Espadà no tan sols és rodeno, de fet tota l’excursió que farem circula sobre terreny calcari i com a conseqüència d’açò la vegetació està formada per pinars de pi blanc (pinus halepensis) acompanyats de romer, aladern, arítjol a les zones de barranc, ginebres als llocs més 82
  • 86. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà alts i assolellats, i coscoll i llentiscle. Encara que en tota aquesta volta el que predomina és el pinar, més o menys espés. El camí que seguim baixa i travessa el barranc d’Ain, i el segueix pel costat dret. Als pocs metres trobarem una senda que segueix per la dreta amb marques blanques i que hem d’agafar deixant la senda més xafada. Als 500 metres baixem a un altre barranc on hi ha una xicoteta surgència d’aigua; és la font d’Escrig, i des d’ací un tros de pista ens duu als corrals d’Escrig. Ací hem d’agafar una pista a la dreta deixant definitivament les senyals blanques, i remontant el barranc. La pista acaba a una replaça i des d’ací mou una senda barranc amunt que seguirem. Tota la zona del barranc es troba coberta per una abundant vegetació que sembla un selva en miniatura. Remuntem tot el barranc de les Vinyes fins a fer cap a un collet on hi ha les restes d’uns corrals. Just a l’altra banda tenim la capçalera de la rambla d’Artana que podem seguir amb la vista quasi fins al mateix poble d’Artana. Des dels corrals assolats comença una pista que hem de seguir uns minuts, fins trobar una senda a la dreta amb unes fites, per on continuarem la ruta. Ja portem hora i mitja des de Veo i si trobem que és moment de descansar un poc no estarà de més allargar-nos un centenar de metres més per la pista i trobar uns bancals d’ametlers on hi ha una caseta amb una taula de pedra a la porta. Seguint la senda anem passant per la vessant nord del tossal que a Eslida anomenen Cocons, nom també d’una partida i d’una curiosa cova. Sempre a cota, sense pujades ni baixades importants anem fent la volta a la capçalera del barranc de les Vinyes, passant per un pinar sense sotabosc, i on a la primavera podrem fer espàrrecs. Al cap d’un quart d’hora arribem a una pista que acaba a un collet on hi ha uns bancals d’ametlers, i la seguirem avall entre el pinar. Als 5 minuts arribem a una altra pista que seguirem a l’esquerra i que també segueix a cota uns vint minuts per a buscar el collao de Veo, on trobarem el GR-36 que agafarem a mà dreta i ja no deixarem fins arribar a Veo. Als 200 metres pel GR trobem una senda a la dreta que no hem d’agafar i que baixa als corrals de la Basseta, a l’encreuament de senders tan enrevessat que havíem passat abans. Poc després transponem un collet i ja tenim a vistes Veo. Baixem una ombria coberta de pinar i travessem una pista per continuar entre bancals per un bonic camí empedrat, travessant el riu i pujant per les hortetes fins arribar a Veo. El recorregut total que haurem fet són 11 km, que podem fer ben rebé en tres hores. 83
  • 87. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Perfil de l’excursió Corrals d’Escrig. 84 10.54 km 683.67 mts 350 400 450 500 550 600 650 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.0010.40
  • 88. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà VOLTA AL PUNTAL D’ARTANA Artana des del puntal. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim d’Artana des de darrere de les escoles. Just darrere del pati ix una camí que s’estreta impedint el pas als cotxes i travessa una depressió entre bancals per anar a trobar una pista que ve del poble per la dreta i que seguirem recte. Deixant a la dreta un entrador que va a unes granges seguim pel camí principal que recorre l’ampla foia on es troba el poble d’Artana. Als 700 metres d’eixir del poble i després de ajuntar-se un camí per l’esquerra, agafem un camí a l’esquerra per la vora d’un corral cantoner. Travessem un barranquís i passem per sota d’una granja travessant el pla cap a les muntanyes del sudest. Quan ja duem poc més d’1 km ens trobem al primer encreuament complicat on apareix una pista ampla per l’esquerra, l’agafem a la dreta i als pocs metres, després de passar una ampla replaça, agafem un entrador a l’esquerra. El camí puja per uns bancals d’oliveres, i quan s’acaba per la dreta dels bancals puja una senda, antic camí de ferradura que s’enfila a la muntanya passant per una ombria coberta d’un pinar que ha colonitzat els antics bancals. Al cap de 10 minuts després de passar un aljub arribem a una cruïlla de senders, seguim recte amunt. La senda segueix un antic camí de ferradura empedrat que pujava als bancals. Encara podem vore algunes garroferes i oliveres enmig dels bancals ara coberts de pins i matolls que tornen a ocupar el lloc que els fou furtat pels cultius. Als 20 minuts de pujada arribem a un coll on la senda segueix per la dreta. A partir d’ací cal anar amb els ulls ben oberts per a no perdre la senda doncs és difícil de seguir. A partir del coll la vegetació canvia, passem d’un rocam calcari a rodeno i així ens ho mostra la flora on el 85
  • 89. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà pi blanc és substituït pel pinastre i el romer pel bruc, les argelagues però semblen indiferents al substrat. Des del coll tenim una primera vista de la plana i del camí a seguir, vorejant la falda del puntal d’Artana que s’alça uns centenars de metres a la nostra dreta, de moment el sender que seguim va mantenint l’altura per a travessar un reguer que baixa del puntal, i buscant un grup de carrasques menudes que s’aferren al rodeno, per a després baixar un rellomet fins un collet que separa dos barranquissos. Des d’ací segueix per la dreta per dalt d’un barranc que resseguim a certa altura. En este tros la senda és més fàcil de seguir, i després de planar un poc comença a baixar per un racó frescal on a banda de les carrasques i alguns alcornocs abunden els brucs i alborcers. En 20 minuts més arribem a una replaça on mor una antiga pista que hem de seguir de baixada. La pista es troba en prou bon estat, passa per un antic corral i després d’una revolta acaba al barranc. En este punt la pista discorria pel mig del barranc però les fortes pluges de l’octubre del 2000 la van esborrar completament. Després d’un tros pel barranc arribem a una pista ampla que hem de seguir a la dreta amunt. Este camí antic remonta el barranc del Rodaor, passant per una bassa que servia per a embotellar l’aigua de la font de cabres. Ens trobem a la ratlla del terme d’Artana amb el de Nules, i aquest barranc cobert d’un esplèndid alcornocal és un dels llocs més bonics i ben conservats de la Serra, sobretot tenint en conte la proximitat dels grans nuclis de població de la plana, per això no serà estrany trobar-nos molta gent fent este camí. Als 500 metres de fer voltes i revoltes remontant el barranc trobem el GR-36 que travessa la Serra d’est a oest, el seguirem amunt sense abandonar la pista, a l’esquerra faríem cap a la Vilavella passant per la font de Cabres. Quan duem 3 km remontant el barranc ja hem arribat pràcticament al capdamunt del tot deixem una pista a l’esquerra que va cap al puntal de Nules, seguim pel GR. Anem planejant quasi 1 km passant a l’altra aiguavertent que ens ofereix una vista magnífica sobre el castell de la Vall, arribant finalment a l’ereta de la Vall, lloc on hi ha un masetet blanc just al capdamunt d’un collet. Quan el GR abandona la pista per agafar un sender a la dreta hem d’agafar-ne un altre uns metre abans que puja direcció Nord per la vora d’uns bancals. (hi ha algunes fletxes) Anem pujant una dura costera on en mig quilòmetre pugem un centenar de metres de desnivell, fins que arribem al cim del puntal on hi ha una antena i, a l’estiu, un punt de vigilància contra incendis dels voluntaris de la S.A.S.E. Després d’una hora llarga des que hem començat la pujada bé ens mereixem un descans en esta magnífica talaia, i podem aprofitar per vore les planes i serres que es veuen des d’ací, així com també repassar des de dalt el camí que hem seguit i el que ens resta. Quan ja estiguem descansats cal recular un centenar de metres a un collet on hi ha un senderol que ix a la dreta i hem de seguir i que va resseguint la ratlla de terme entre Artana i la Fondeguilla. Seguim per un pinar recorrent un llomet uns centenars de metres per anar a baixar per un rellomet calcari eixint just al punt on el GR deixa el camí vell i segueix recte per la cresta. Nosaltres girarem a la dreta seguint el camí vell i el vell traçat del GR. Baixant per l’ombria seguint un antic camí de ferradura ben marcat. Uns centenars de metres més endavant deixem a l’esquerra un vell sender que va cap a la Fondeguilla, i als pocs metres trobem el final d’una pista. Es tracta de l’antiga pista de la Mina i el lloc on ens trobem es l’escombrera de la Mina, que es troba un poc més avant. Baixant per esta pista sense deixar-la retornarem a Artana. Mig quilòmetre més avall es troba a l’esquerra l’entrada a la bocamina. Quilòmete i mig més avall apareixen els primers bancals d’oliveres que alternen amb els alcornocs, més grans quan més avall baixem. Un quilòmetre més avant fem cap al corral cantoner per on hem passat unes hores abans a l’eixir d’Artana, i desfem el camí que ens separa del poble. 86
  • 90. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà El recorregut total que haurem fet són 14 km, que ens pot costar de fer entre 4 i 5 hores de temps real, depenent del pas que duguem. Perfil de l’excursió Ombria del Puntal. 87 13.85 km 924.06 mts 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650 700 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 13.62
  • 91. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà DE CHOVAR AL PIC DE LA BELLOTA Pic de la Bellota. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim de Xovar pels vells llavadors, seguint les traces blanques i grogues del PR-65.5. Poc després de passar els llavadors trobem un camí ample que hem de seguir a l’esquerra travessant un pontet sobre el barranco del carbón, i pocs metres després, en un enforcall de pistes hem d’agafar una senda (amb fites) a la dreta que s’enfila per un coster d’alcornocs mascarats pel foc, sense abandonar el PR. Als 10 minuts de pujada arribem a una pista que hem de seguir a l’esquerra un centenar de metres per a de seguida agafar un entrador a la dreta, just enfront d’una pista ampla que puja per l’esquerra. Als pocs metres trobem altra vegada la senda, assenyalada amb fites. Estem seguint el vell camí de ferradura que unia els pobles d’Eslida i Xovar que en alguns trossos conserva part de l’empedrat original. Als 20 minuts arribem per fi al collado dels morts, on trobem el camí asfaltat que puja al puntal de l’aljub. La nostra ruta continua a l’esquerra per una pista de terra ampla i planera. La vegetació que ens envolta mostra les senyals del pas del foc: alcornocs amb la soca negra i recremada, pins cremats, i molts matolls que han rebrotat amb força després de l’incendi. A més mirant enrere des del collet pel camí que hem pujat observarem les restes de les línies de trinxeres fetes a la guerra civil que pugen i envolten el tossalet d’enfront. Seguint el nostre camí per la pista de bellota, sense deixar en cap moment el PR, al cap de 15 minuts l’haurem d’abandonar per a agafar un senderol que puja a la dreta un fort coster entre bancals d’ametlers abandonats. 88
  • 92. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Després de fer 200 metres per un rellomet coserut, el camí gira a l’esquerra amb menys pendent per anar a buscar el pas cap a Ain pel pinar del retor. De 15 a 20 minuts més tard arribem a un collet, on trobarem una senda que discorre pel capdamunt de la serra, i que hem de seguir a l’esquerra. (a la dreta pujaríem al puntal de l’aljub i recte transponent el collet aniríem al coll de barres). Després d’una breu pujada passem per un altet on un cartell ens informa que ens trobem al pinar del retor, de pins però no en queden massa, sobretot a la solana de la serra. Uns metres més avant si obrim bé els ulls trobarem un caminet a la dreta que s’arrima a la nevera d’Ain. La nevera es troba només a uns metres del camí, però es troba tan tapada per la vegetació que és difícil de trobar. Pot ser ens servirà de referència un pi entapissat d’heura que es troba a la vora. Poc després, des del cim un sender mou a la dreta cap al coll de barres i més avant un altre també es junta. Nosaltres seguim pel llom de la serra fins arribar a un xicotet planet, on una fita de terme ens informa del lloc exacte on s’uneixen els termes d’Ain, Xovar i Assuebar. Des d’ací ja veiem el pic de la bellota a l’esquerra, i hem d’agafar unes traces de senda que es dirigeixen a ell abandonant el PR que es dirigeix al coll de Mosquera. La senda baixa per unes roques fins a un collet, des d’on es dirigeix a unes penyes que tenim davant passant per sota d’uns alts pins. Si ens fixem vorem unes fites a la nostra esquerra que ens marquen el camí que seguirem al baixar del pic, per mig d’un pedregal. Ara no fem cas de les fites i seguim uns centenars de metres més fins assolir el capdamunt del pic. A l’arribar al cim cal fer un descans per a observar el paisatge que s’estén als nostres peus: mirador excel·lent sobre la vall de Sogorb i cim prominent venint des del sud, doncs hem pujat per l’únic punt accessible, tota la resta es troba envoltada de penyes que cauen a plom sobre els barrancs que l’envolten. Després del descans merescut, refarem el camí de tornada anant molt en conte de trobar les fites que hem passat a l’anar (ara a mà dreta) per a baixar recte per un pedregal a una pista que veiem als peus del pic. Després de passar les penyes, punt obligat de referència, un corriol poc fressat ens duu seguint muntonets de pedres cap a la dreta per a deixar-nos a la part alta del pedregal. Les fites ens acompanyaran tot el camí de baixada, que hem de fer amb precaució per tal de no caure, ni d’haver d’agafar-nos als esbarzers i argelagues que es presenten pel camí. Ja a la part de baix, quan només uns metres ens separen de la pista, la senda, més tapada, es desvia per la dreta per a trobar el final d’una antiga pista, baixant així els últims metres per a arribar a una ampla replaça on acaba la pista. La baixada pot costar-nos entre 10 i 30 minuts, depenent de la nostra habilitat. Si ens fixem bé vorem com des de la pista mou un sender poc evident que puja a buscar la carena de la serra, prop de la nevera d’Ain, agafant-lo a l’inrevés és una bona opció de baixada, alternativa al pedregal. L’entrada a la senda per dalt està assenyalada amb una fita. Seguim ara pista avall a llevant del pic de bellota, per un alcornocal prou ben conservat malgrat els incendis. Arribem als 10 minuts a una pista més ampla, que seguirem a la dreta, és la pista de bellota que hem deixat abans. 5 minuts després la pista gira a l’esquerra per fer cap a la font de bellota ( a 5 minuts), mentre que nosaltres seguirem recte. Seguim per la pista uns 10 minuts més, per trobar una senda (poc visible però amb una fita) que mou a l’esquerra de gairó, baixant pels alcornocals. Al cap de poc agafem una senda que baixa per l’esquerra fins arribar a un punt on sembla que desapareix; ens fiquem dins dels brucs i fem cap a una altra senda perpendicular que hem de seguir a la dreta, i als pocs metres trobem un vell camí de ferradura molt desfet que baixa a l’esquerra i hem de seguir, fins arribar a una pista al fons del barranc. Arribarem al fons del barranco de la bellota i el travessem seguint una pista que discorre per l’esquerra. Poc després passem per les runes de la casa de bellota, on hem de seguir una pista a l’esquerra que puja en diagonal deixant el barranc cada vegada més avall. 89
  • 93. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà Als 20 minuts poc més o menys arribem a un collet on a l’esquerra tenim un aljub (el aljibe del tollo de la rocha), just a un encreuament de pistes. Hem de seguir per una senda recte avall, marcada amb traces blaves. Baixem ara per un camí antic, un poc perdut que voreja bancals d’oliveres i ametlers, i que en pocs minuts ens duu de tornada als llavadors de Xovar, des d’on desfarem el camí fins al poble. El recorregut total que haurem fet són 12 km, que ens pot costar de fer entre 3 i 4 hores de temps real, depenent de les forces i de l’habilitat en baixar pel pedregal. Perfil de l’excursió 90 12.03 km 961.46 mts 776.90 mts 300 400 500 600 700 800 900 1000 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 11.82
  • 94. Xavier Llop Goterris 30 Rutes a peu per la Serra d'Espadà 91 Dalt del Pic de la Bellota.