11. La prevalença per un germen concret no es pot saber perquè molts pacients no consulten, i molts metges tracten sense necessitar estudis etiològics.
13. La gran majoria són infeccioses, però no totes; bolets, fàrmacs, toxines del peix i marisc.DIARREA AGUDA
14. Definició: Definició diarrea: tres o més deposicions toves o aquoses per dia o un clar augment en freqüència i descens de consistència respecte al basa. Definició de D.aguda: duració <14 dies Sinònims: GEA (gastroenteritis aguda), Disenteria DIARREA AGUDA
26. Situació més greu: hipovolèmia i hipopotassèmia.DIARREA AGUDA-Mec. Fisiopatològics
27.
28. S.aureus i B.cereus: ingesta de toxina preformada. Inici de la clínica en 2-6h. Toxina emètica i/o entèrica: predomini de vòmits i/o diarrees. S.aureus: àpats familiars. B.cereus: arròs fregit (restaurant xinès)DIARREA AGUDA-Mec. Fisiopatològics
75. En quins pacients cal buscar paràsits? Diarrea persistent Excursionistes o viatges a països muntanyosos Exposició a infants en escoles bressol HSH/SIDA Brot comunitari degut a aigua Diarrea sanguinolent sense leucòcits Cal recollir 3 mostres separades per 24h. DIARREA AGUDA-Diagnòstic
89. Hidratació oral: Composició de la solució de rehidratació (OMS): . 3.5g de Clorursòdic . 2.5g de Bicarbonatsòdic . 1.5g de Clorurpotàssic . 20g de glucosa . 1 litre d’aigua Les begudesesportives (isostar, gatorade,...)no sónequivalents a la solució de rehidratació, però poden ser suficients en pacientsambafectaciólleu. DIARREA AGUDA- Tractament Recepta casolana: ½ culleradeta de sal ½ culleradeta de “sal de frutas”, “ENO”, “baking soda”, “Royal” 4 culleradessoperes de sucre 1 litre d’aigua
90. Dieta Fècula bullida i cereals: patates, pasta i arròs bullits i blat (pa, crackers) , amb sal. Caldos Plàtan / poma DIARREA AGUDA- Tractament
91. Probiòtics: Són bactèries no patògenes usades per a recolonitzar l’intestí: lactobacillus, bifidobactèries, etc... Benefici modest. També útils en diarrea per antibiòtics. El iogurt no s’ha demostrat útil en adults: conté lactosa => mal en intolerància a lactosa post-infecciosa. no tots els bacteris que conté són hàbils per a sobreviure en medi àcid ni colonitzen la flora de forma eficient. Si són pasteuritzats (amb bactèries mortes) no serveixen de res. DIARREA AGUDA- Tractament
94. Utilització dels antibiòtics a la clínica Bacteroides ANAEROBIS Metronidazol Amoxicil·lina Amoxi-clavulànic Carbapenems: -Imipenem -Meropenem -Doripenem -Ertapenem Tigeciclina Clindamicina Piperacil·lina-tazobactam E. coli S. aureus MS Cocs Gram + Bacils Gram - Cefazolina_Cefuroxima_Ceftriaxona_Cefepime *PA 1ª, 2ª, 3ª i 4ª generació Cloxacil·lina (Meticil·lina) Vancomicina Teicoplanina Linezolid Daptomicina Aztreonam Aminoglicòsids Quinolones: Ciprofloxacina, Levofloxacina i Moxifloxacina Macròlids: Eritromicina, Claritromicina, Azitromicina Josep-MariaSirvent 2010
95. Antibiòtic: Empíric: quinolones x 3-5 dies Específic: depèn del germen Bactèries en general: ciprofloxací 750mg/d x 3d Excepcions: V.cholerae: doxiciclina Clostridiumdifficile: metronidazol Giardialambliai amebes: metronidazol DIARREA AGUDA- Tractament
101. Bactèries els més freqüents: E.colienterotoxigènic, Shigella, Campylobacter, etc...
102. Paràsits: Giardia i cryptosporidium només són un 2-3% dels casos.DIARREA DEL VIATGER
103. DIARREA POST-INFECCIOSA Període de malabsorció de la lactosa que apareix després d’un episodi de enteritis infecciosa per la lesió de la mucosa intestinal. Per això és raonable evitar aliments amb lactosa. El tractament del trastorn causal sol restaurar l’activitat de la lactasa, tot i que la intolerància pot persistir durant mesos després de la curació.
104.
105. Mecanisme: Penetració de la mucosa intestinal a nivell de les plaques de Peyer, pas al teixit limfoide i afectació sistèmica. Un cop passa al torrent sanguini es localitza a fetge, melsa, moll d’òs, plaques de Peyer, bufeta fel (on els organismes excretats amb la bilis poden reinfectar la paret intestinal o excretar-se en femta= portador).
119. Evolució clínica: A la 1a setmana: febre establerta + aspecte tòxic A la 3a setmana: febre baixa però complicacions: perforació intestinal, hemorràgia, encefalopatia... A la 4a setmana: pctafebril a no ser que hi hagi focus metastàsics: colecistitis, osteomielitis, abscessos de teixits tous. FEBRE TIFOIDEA
124. Tractament: En zones endèmiques: ttt ambulatori. En zones importades: Cefalosporina de 3ª Vacuna: eficàcia 60-70%. Vacuna oral: atenuada. Protecció 2-3 anys. Vacuna im: Ag de virulència. Protecció 2-3 anys. FEBRE TIFOIDEA
125. PERITONITIS SECUNDÀRIA Secundària a què? A la perforació intestinal en el contextd’unaaltrapatologia: apendicitis, diverticulitis, oclusió intestinal, colitis isquèmica, úlcera gàstrica,... En un primer temps es produeix la peritonitis, i si l’hostepotcontenirl’infeccióaquestaesdevé una col.lecció purulenta: abscés.
126. Gèrmenscausals: la flora del tubdigestiu: BGN facultatius i Anaerobis (pe: E.colii Bacteroidesfragilis) Antibioticoteràpiad’elecció: Amoxicil.lina-clavulànic Piperacil.lina-tazobactam Cefalosporines de 3ª generació Cefalosporines de 4ª generació + metronidazol Aztreonam + Metronidazol PERITONITIS SECUNDÀRIA QUIRÒFAN URGENT!!!
127. ABSCESSOS INTRAABDOMINALS Localització: peri-problema Els més importants: Peri problema intestinal Hepàtic Esplènic Perirenal M.psoas Tractament: DRENATGE + antibiòtic Recordar estudi imatge abdomen en estudi de FOD.
128. ABSCÉS HEPÀTIC Etiologia: Bacterià: Origen hematògen(S.aureus) Per contigüitat: infeccióarbre biliar (BGN) Amebià: E.histolytica(zones en desenvolupament o viatgers) Clínica: febre +/- símptomesfocalitzadors (50%): Dolor hipocondridret Hepatomegàlia Icterícia
129. Diagnòstic: Clínica Troballesanalítiques: Elevació FA, bili, transas. Provad’imatge Tractament: Drenatgepercutani vs cirurgiaoberta Antibiòtic: igual que peritonitis ABSCÉS HEPÀTIC
130. BIBLIOGRAFIA Microbiología Clínica. G.Prats. Ed. Panamericana Enfermedadesinfecciosastropicales. Guerrant. Ed.Harcourt. Harrison’sPrinciples of InternalMedicine. 15th ed. UpToDate 2011: Approach to the adult withacutediarrhea in developed countries. Travelers’ diarrhea. Lactoseintolerance Probiotics for gastrointestinal diseases