SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
Els Temples Grecs Paestum Temples Grecs Xènia Pradas 4t ESO A 2.12.08
Els tembles grecs tenien principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i d’altres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a l’exterior del temple, entorn de l’altar. Les seves parts eren: ·Naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu.  Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia
·Prónaos: vestíbul que sol precedir el naos.  ·Opistòdomos: cambra posterior al naos.
·Àditon: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos.  ·Basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat.  Vista de Santa Maria de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l'antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d'època medieval i barroca.
·Peristil: columnata exterior, a tot el voltant o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis), octàstils (vuit)... Les columnes són d’ordre dòric o jònic, mentre que l’ordre corinti n’és una derivació posterior.  Planta peristil circular ·Frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada.  ·Entaulament és la part de les façanes entre les teulades o frontons d’una banda i les columnes de l’altra: està compost per l’arquitrau, el fris i la cornisa.  ·El fris pot ser continu en l’estil jònic o alternant mètopes i tríglifs en el dòric.  ·Els frotons i els frisos són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques, sovint relacionades amb el déu al qual es consagra el temple.
Fris del Partenó Materials utilitzats Els materials principals de construcció eren la fusta, la tova i la pedra, El més comú i abundant era la pedra calcària. I com a decoració el marbre amb fines vetes verdoses, la diorita, el gneis...
Com es podien classificar els temples? Pròstil . Són els temples de quatre columnes a l'entrada que sostenen un portic.  Anfipròstil . El pòrtic pròstil davanter es produeix en la façana posterior.
Perípter: Situats en espais oberts per ser comptemplats des de molts punts de vista. La columnata embolica els quatre costats del temple. Sis columnes frontals per setze laterals (epoca arcaica) i 2n al frontal +1 (época clásica). Dípter . Temple amb doble peristil.
DÍSTIL: Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets TETRÀSTIL; Pòrtic amb quatre columnes frontals
HEXÀSTIL: Pòrtic amb sis columnes frontals OCTÀSTIL: Pòrtit amb vuit columnes frontals
Classificació dels temples: Ordre dòric. ·L'entaulament té tres parts: Arquitrau (llistó ample totalment llis), Fris (Sobre l'arquitrau), triglifs (rectangles dividits en llistells verticals) i la cornisa (ràfec ample que protegeix de la pluja). · Frontó: Sostral a dues aigües que tanca un espai triangular interior per a les escultures. Entaulament dòric
ORDRE DORIC. PARTENÓN ·  Columna : Manca de base, el fust descansa directament sobre l'estilobat. El fust estava fet a peces formant tambors que s'acoblen mitjançant clavilles de fustas. En l'extrem superior del fust hi ha el collarí, en contacte amb el capitell.
·  Capitell : El formen l'equí (entre el collarí i l'abac) i l'abac que rep tot el pes de l'entaulament.
Ordre jònic. ·El fust, d'una sola peça, tornejat amb canaletes amb les vores romes per evitar la formació d'arestes.  Fust
· Entaulament: L'arquitrau es divideix en tres faixes.  ·El fris superior forma una banda on s'ubica el relleu narratiu. La cornisa que sol estar decorada amb dentells, remata l'entaulament. Entaulament
4. Fris jònic
·  Columna : Fust d'altura vuit vegades el diàmetre inferior. La base es el plint, un pedestar amb forma de paral·lelepípede. Format per toros i escòcies ·El capitell té un equí amb volutes jóniques que es disposen en diagonal, i es repeteixen al costat perquè resulten visibles. L'equí es decora amb un cordó de perles o una corona d'òvuls. L'àbac és molt estret.
Ordre corinti. Es un ordre jònic amb el capitell modificat. No té quí, l'àbac està motlurat amb els costats còncaus i l'adornen verticils de fulles d'acant i unes volutes minúscules en els angles.
Temples més importants: El partenón, Acropolis de Atenas, es un temple dòric:
Temple d’Apolo a Delfos:
Temple de l’Acrópolis el més famos de Grècia:
 
Temple d’Atenea Niké en Delfos, es un temple jonic:
Temple de Artemisa en Efeso es un temple arcaic:
Bibliografia ·http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/relig/temple.htm ·http://html.rincondelvago.com/temples-en-la-antiguitat.html ·http://html.rincondelvago.com/historia-del-arte_6.html ·http://terraeantiqvae.blogia.com/2008/031001-templo-de-artemisa-en-efeso.php

More Related Content

What's hot (20)

Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 

Similar to Temples Grecs

Similar to Temples Grecs (20)

Porwerpoint Temples Grecs
Porwerpoint Temples GrecsPorwerpoint Temples Grecs
Porwerpoint Temples Grecs
 
temples grecs
temples grecstemples grecs
temples grecs
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Els temples romans
Els temples romansEls temples romans
Els temples romans
 
Power Point2
Power Point2Power Point2
Power Point2
 
Power Point2
Power Point2Power Point2
Power Point2
 
El temple grec
El temple grecEl temple grec
El temple grec
 
Temples Grecs
Temples GrecsTemples Grecs
Temples Grecs
 
PresentacióN2
PresentacióN2PresentacióN2
PresentacióN2
 
Unitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOnUnitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOn
 
El temple grec
El temple grecEl temple grec
El temple grec
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
2 Partenó
2 Partenó 2 Partenó
2 Partenó
 
Partenó Mb
Partenó MbPartenó Mb
Partenó Mb
 
San simeón de estilita
San simeón de estilitaSan simeón de estilita
San simeón de estilita
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 

Temples Grecs

  • 1. Els Temples Grecs Paestum Temples Grecs Xènia Pradas 4t ESO A 2.12.08
  • 2. Els tembles grecs tenien principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i d’altres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a l’exterior del temple, entorn de l’altar. Les seves parts eren: ·Naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu. Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia
  • 3. ·Prónaos: vestíbul que sol precedir el naos. ·Opistòdomos: cambra posterior al naos.
  • 4. ·Àditon: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos. ·Basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat. Vista de Santa Maria de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l'antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d'època medieval i barroca.
  • 5. ·Peristil: columnata exterior, a tot el voltant o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis), octàstils (vuit)... Les columnes són d’ordre dòric o jònic, mentre que l’ordre corinti n’és una derivació posterior. Planta peristil circular ·Frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada. ·Entaulament és la part de les façanes entre les teulades o frontons d’una banda i les columnes de l’altra: està compost per l’arquitrau, el fris i la cornisa. ·El fris pot ser continu en l’estil jònic o alternant mètopes i tríglifs en el dòric. ·Els frotons i els frisos són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques, sovint relacionades amb el déu al qual es consagra el temple.
  • 6. Fris del Partenó Materials utilitzats Els materials principals de construcció eren la fusta, la tova i la pedra, El més comú i abundant era la pedra calcària. I com a decoració el marbre amb fines vetes verdoses, la diorita, el gneis...
  • 7. Com es podien classificar els temples? Pròstil . Són els temples de quatre columnes a l'entrada que sostenen un portic. Anfipròstil . El pòrtic pròstil davanter es produeix en la façana posterior.
  • 8. Perípter: Situats en espais oberts per ser comptemplats des de molts punts de vista. La columnata embolica els quatre costats del temple. Sis columnes frontals per setze laterals (epoca arcaica) i 2n al frontal +1 (época clásica). Dípter . Temple amb doble peristil.
  • 9. DÍSTIL: Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets TETRÀSTIL; Pòrtic amb quatre columnes frontals
  • 10. HEXÀSTIL: Pòrtic amb sis columnes frontals OCTÀSTIL: Pòrtit amb vuit columnes frontals
  • 11. Classificació dels temples: Ordre dòric. ·L'entaulament té tres parts: Arquitrau (llistó ample totalment llis), Fris (Sobre l'arquitrau), triglifs (rectangles dividits en llistells verticals) i la cornisa (ràfec ample que protegeix de la pluja). · Frontó: Sostral a dues aigües que tanca un espai triangular interior per a les escultures. Entaulament dòric
  • 12. ORDRE DORIC. PARTENÓN · Columna : Manca de base, el fust descansa directament sobre l'estilobat. El fust estava fet a peces formant tambors que s'acoblen mitjançant clavilles de fustas. En l'extrem superior del fust hi ha el collarí, en contacte amb el capitell.
  • 13. · Capitell : El formen l'equí (entre el collarí i l'abac) i l'abac que rep tot el pes de l'entaulament.
  • 14. Ordre jònic. ·El fust, d'una sola peça, tornejat amb canaletes amb les vores romes per evitar la formació d'arestes. Fust
  • 15. · Entaulament: L'arquitrau es divideix en tres faixes. ·El fris superior forma una banda on s'ubica el relleu narratiu. La cornisa que sol estar decorada amb dentells, remata l'entaulament. Entaulament
  • 17. · Columna : Fust d'altura vuit vegades el diàmetre inferior. La base es el plint, un pedestar amb forma de paral·lelepípede. Format per toros i escòcies ·El capitell té un equí amb volutes jóniques que es disposen en diagonal, i es repeteixen al costat perquè resulten visibles. L'equí es decora amb un cordó de perles o una corona d'òvuls. L'àbac és molt estret.
  • 18. Ordre corinti. Es un ordre jònic amb el capitell modificat. No té quí, l'àbac està motlurat amb els costats còncaus i l'adornen verticils de fulles d'acant i unes volutes minúscules en els angles.
  • 19. Temples més importants: El partenón, Acropolis de Atenas, es un temple dòric:
  • 21. Temple de l’Acrópolis el més famos de Grècia:
  • 22.  
  • 23. Temple d’Atenea Niké en Delfos, es un temple jonic:
  • 24. Temple de Artemisa en Efeso es un temple arcaic:
  • 25. Bibliografia ·http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/relig/temple.htm ·http://html.rincondelvago.com/temples-en-la-antiguitat.html ·http://html.rincondelvago.com/historia-del-arte_6.html ·http://terraeantiqvae.blogia.com/2008/031001-templo-de-artemisa-en-efeso.php