1. ESTUDI DE PROCESSOS
INDUSTRIALS
Fet per : Ismail Amjad
Daniela Campaña
Aldwin Galvan
Muna Halhoul

2. ÍNDEX
1. Introducció
2. El Procés d’ obtenció de teixits: la indústria tèxtil
3. Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments
4. De la fibra al fil:la filatura
5. Del fil a la roba: el tissatge
6. La tintura, l’ estampació i l’ aprest: el ram de l’ aigua
7. El procés d’ obtenció d’ aliments: la indústria
alimentària
8. Tècniques de conservació dels aliments
9. L’ envasament dels aliments
10. Fabricació de les piles

3. INTRODUCCIÓ
Si mirem al nostre voltant ens adonem que hi ha molts
tipus de teixits, de roba, d’aliments etc... A continuació us
explicarem els diferents processos industrials dels teixits i
dels aliment. També concretarem una mica més i us
explicarem el procés de fabricació de les piles.

4. 1. El procés d’ obtenció de teixits: la
indústria tèxtil

5. 2. Primeres matèries tèxtils: fibres i
filaments
CLASSIFICACIÓ DE LES FIBRES TÈXTILS
del fruit Cotó
Vegetals de la tija Lli, cànem, jute
de les fulles Espart, pita
del pèl Llana
Animals del capoll Seda
Naturals de les roques Amiant
Minerals del vidre Fibra de vidre
Viscosa
Artificials Raió Acetant
Fibrana (viscosa tallada)
Poliamides Niló, Perlon...
Polièsters Tergal, Trevira, Dracon, Enkalene...
Sintètiques
Acríliques Orló, draló...
Poliuretà Licra, elastà...

6. 2. Primeres matèries tèxtils: fibres i
filaments
FIBRES NATURALS
Són les que venen de vegetals o d’ animals. Les més importants són el cotó,
el lli, la llana i la seda. Les d’origen mineral en canvi s’utilitzen per teixits
especials per la indústria .
El cotó és el més important ja que és suau i absorbeix bé la humitat, són
fàcils de tenyir i resisteixen a temperatures altes.

7. 2. Primeres matèries tèxtils: fibres i
filaments
FIBRES ARTIFICIALS
Són les provenen d’un procés de transformació de la cel·lulosa que tenen els
vegetals. La fibra més utilitzada en aquest cas és el raió. Amb les fibres
artificials es fan tota mena de peces de vestir: vestits, corbates, mitges etc..

8. 2. Primeres matèries tèxtils: fibres i
filaments
FIBRES SINTÈTIQUES
Són les que obtenim a partir de productes químics. Les més utilitzades són
les poliamides, ja què són molt resistents i impermeables. A part, tenim els
polièsters què s’arruguen poc, els acrílics què són molt semblants a la llana i
els poliuretans que són molt elàstics.
Amb les fibres sintètiques es fan roba esportiva, anoracs, motxilles, cortines
etc..

9. 3. De la fibra al fil: la filatura
EL PROCÉS DE FILATURA
Hi ha moltes fibres particulars que necessiten un procés de filatura específic. :
primer necessitem netejar i eliminar les restes de brutícia i vegetals, els següent
pas és pentinar-les per aconseguir que quedin paral·leles, després hem d’estirar
la massa fibrosa i per acabar hem de torçar la fibra per que li doni resistència.

10. 3. De la fibra al fil: la filatura
LA NETEJA
Moltes fibres d’animals per exemple o vegetal. Venen en formes de bales, on a
dins hi ha fibres premudes. Amb la batà obridor s’obren les bales i es treuen la
pols, les fulles, la sorra etc. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i
esponjosa.

11. 3. De la fibra al fil: la filatura
EL PENTINAT
Després de netejar-les i que estiguin en forma esponjosa cal pentinar-les per
tal de que quedin correctament paral·leles les unes a les altres. Aquest
procés es realitza gràcies a la Carda , una màquina que té una sèrie de
corrons amb tot de pues als laterals, que en girar fan l’efecte que actuen como
pintes.

12. 3. De la fibra al fil: la filatura
L’ESTIRAT
Aquest procés es fa al manuar. Dins del manuar s’ajunten i
s’estiren les cintes per formar la veta. L’estiratge
s’aconsegueix fent-lo passar pel tren d’estiratge. En alguns
casos s’ajunten en una màquina anomenada la metxera, on
se les torna a estirar, el producte obtingut s’anomena metxa.

13. 3. De la fibra al fil: la filatura
EL TORÇAT
Per acabar les metxes es porten a la filadora on s’acaben d’estirar i torçar fins
acabar i formar els fils. Les filadores més comuns són la filadora d’anells i
l’open end.

14. 4. Del fil a la roba: el tissatge
EL TEIXIT PLA
És teixit més antic de tots. Consta en posar el fils (ordit i trama) alternant-los
l’un damunt de l’altre, formant un angle de 90 graus. L’ordi és el conjunt de
fils posats paral·lelament i la trama és un sol fil que es va lligant. Per dur a
terme aquest procés cal la preparació de l’ordit i el teixit amb teler.

15. 4. Del fil a la roba: el tissatge
L’ORDIT
Per preparar l’ordit es fa servir l’ordidor. Aquí es recullen tots els fils ordenats
i per colors. Els fils provinents de la fileta són estirats per l’ordidor per
col·locar-los al plegador.

16. 4. Del fil a la roba: el tissatge
EL TEIXIT AMB TELERS
Els telers lliguen els fils i
formen el teixits. Per teixir amb
un teler cal tenir en compte les
seves part.
Per teixir un teixit, es passen
els fils del plegador de l’ordidor
pel mig de les malles dels
lliçons i per la pua i finalment
s’enrotllen al plegador de teixit,
què és on estarà el teixit
acabat.

17. 4. Del fil a la roba: el tissatge
EL TEIXIT DE PUNT
Aquest tipus de teixir consisteix en utilitzar un fil, fent-lo formar malles que
s’enllacin entre si. Aquest procés és pot fer artesanalment, amb una troca de
llana i un parell d’agulles rectes i llargues.

18. 4. Del fil a la roba: el tissatge
PROPIETATS DEL TEIXITS
Els teixits plans són els més resistents, però no són elàstics(camises,
llençols, cortines) Els de punt en canvi són molt elàstics i són els més
còmodes de dur (jerseis, mitjons, roba interior)

19. 5. La tintura, l’ estampació i l’ aprest:
el ram de l’ aigua
LA TINTURA
De teixits n’hi ha de molts tipus: d’un sol color, de diferents colors que
segueixen línies geomètriques i també hi ha amb dibuixos.
La tintura es tracta de submergir els fils dins un líquid que conté substàncies
colorants. Si hem tintat teixits, seran d’un color, però si són fibres o fils
obtenim teixits de diferents colors.

20. 5. La tintura, l’ estampació i l’ aprest:
el ram de l’ aigua
L’ESTAMPACIÓ
Per fer teixits amb dibuixos hem d’estampar. L’estampació consisteix en
impregnar una motlle amb un dibuix gravat, perquè aquest amb el líquid
colorant quedi sobre el teixit.
La diferència entre un dibuix estampat o fet amb un teler es què amb
l’estampat, el dibuix només està a un costat del teixit mentre que a l’altra
costat no hi és o es nota poc.

21. 5. La tintura, l’ estampació i l’ aprest:
el ram de l’ aigua
L’APREST
Els aprest són els tractaments que fan als teixits per millorar el resultat final:
millorar la suavitat, protegir-lo d’arrugues o bactèries, l’electricitat l’estàtica
etc...

22. 5. La tintura, l’ estampació i l’ aprest:
el ram de l’ aigua
LA CONFECCIÓ
Quan un teixit està acabat cal fer-ne la confecció: tallar-ne peces i cosir-les per fer-
ne una peça de vestir. Abans, la confecció la feien els sastres o modistes, però
gràcies a l’avanç industrial, ara ho fa l'industria. És per això que actualment a les
botigues hi ha talles: XS-S-M-L-XL.
Per dur a terme la confecció cal fer 3 passos:
-Tallar: tallar el teixit sobre el contorn marcat
per una plantilla. Per fer això utilitzen fulles
circulars, rajos làsers o un raig d’aigua a pressió .
- Costura: unir les peces
- Acabat: planxar, etiquetar i embalar les peces.

23. 6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la
indústria alimentària
L’alimentació és molt important pels ésser vius, per tant, s’ha de obtenir els
aliments, transformar-los i consumir-los. Aquest procés s’anomena cadena
alimentària.

24. 6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la
indústria alimentària
LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA
A la prehistòria els aliments es menjaven crus. Però amb el descobriment del
foc, alguns aliments es començaven a menjar cuinats. Amb l’evolució les
persones hem tingut la necessitat d’alimentar-nos més i això es fa avui dia
gràcies a la indústria alimentària.
Dins de la indústria dels aliments hi trobem 3 classes: les manipuladores, les
de conserves i les transformadores.

25. 6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la
indústria alimentària
INDÚSTRIES MANIPULADORES
Són les que s’encarreguen de canviar la forma de presentació del producte.
Seleccionen aliments frescos i els envasen. Les envasadores i els escorxadors
(sacrificació d’un animal) són indústries manipuladores.

26. 6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la
indústria alimentària
INDÚSTRIES CONSERVERES
Són les que fan que els aliment durin més. Són les que elaboren productes
congelats o enllaunats.

27. 6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la
indústria alimentària
INDÚSTRIES TRANSFORMADORES
Són les que elaboren aliments que són molt diferents a les seves primeres
matèries. El producte ha passat per diversos processos de transformació.

28. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
Procediments químics de Procediments físics de conservació
conservació dels aliments dels aliments
La dessecació Bacallà, figues
La salaó Anxoves, pernil
seques
L’ensucrat o Fruita La deshidratació Verdures
almívar El fumatge Salmó, fruita
La fermentació Iogurts, formatges
L’envasament al Embotits
Conserves en Peix buit
vinagre o oli La liofilització Llet en pols, cafè
L’aplicació de la Llet pasteuritzada
Addició de Embotits, calor
conservants enllaunats en L’aplicació del fred Peix congelat
químics general
La irradiació Carn, peix

29. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
PROCEDIMENTS QUÍMICS
EL SALAÓ: és una tècnica què consisteix en cobrir
l’aliment de sal, per reduir la seva humitat i perquè els
microorganismes no es desenvolupin.
L’ALMÍVAR: és una tècnica què consisteix en posar els
aliments en una barreja saturada de sucre
.
LA FERMENTACIÓ: és una tècnica què consisteix en
fer créixer alguns microorganismes que impedeixin el
creixement dels microorganismes dolents.

30. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
PROCEDIMENTS QUÍMICS
CONSERVES EN OLI/ VINAGRE: consisteix en
posar l’aliment en una substància àcida, perquè l’àcid
pugui eliminar els gèrmens.
ADDICCIÓ DE CONSERVANTS: és una tècnica que
consisteix en afegir substàncies químiques al
aliments. Tenen codis i és obligatori que estiguin a
l’envàs amb el seu nom o amb el seu codi.

31. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
ADDITIUS:
Antioxidants Colorants Gasificants
Àcid làctic (E-270) Vermell de cotxinilla (E-124) Diòxid de carboni (E-290)
Àcid L-ascòrbic (E-300) Clorofil·les (E-140) Àcid carbònic (H-8030)
Àcid cítric (E-330) Caramel (E-150) Carbonat de calci (H-11181)
Citrat de sodi (E-331) Plata (E-174) Bicarbonat de calci(H-11182)
Citrat de potassi (E-332) Or (E-175) Bicarbonat de potassi (H-11185)

32. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
PROCEDIMENTS FÍSICS
La dessecació
Es una tècnica de conservació molt antiga. Consisteix a
reduir el contingut d’aigua dels aliments usant les
condicions ambientals naturals i exposant-los a l’aire.
La deshidratació
El contingut d’aigua dels aliments es redueix per l’acció de
la calor artificial.
La liofilització
Es una tècnica de l’eliminació de l’aigua per sublimació en
aliments prèviament congelats. La sublimació es el pas de
l’estat sòlid a gasos sense passar pel líquid.

33. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
Fumatge
Consisteix en deshidratar l’aliment, aprofitar les
propietats antisèptiques i antibacterianes del fum, i
millora les característiques organolèptiques de
l’aliment
Envasament al buit
Es basa en eliminar l’aire a l’hora d’envasar els
aliments a fi d’evitar l’acció del agents oxidants.
La irradiació
Consisteix a sotmetre els aliments a l’acció de
radiacions, semblants als raigs X.

34. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
Aplicació de la calor: són sistemes que es basen en el tractament tèrmic
dels aliments, per eliminar els gèrmens actius que els malmeten. Es utilitzat
majoritàriament en llet i sucs.
– Pasteurització: s’eliminen el gèrmens . S’escalfa els aliments entre 60 i
90ºC durant segons o minuts.
– Esterilització: s’eliminen tot els bacteris. S’escalfa l’aliment entre els 100-
140 ºC,

35. 7. Tècniques de conservació dels
aliments
Refrigeració i congelació: el fred atura l’activitat dels bacteris.
- la refrigeració: entre 4 i 8ºC
- la congelació: entre -5 i -18ºC
- la ultracongelació: temperatures inferiors a -18ºC

36. 8. L’ envasament dels aliments
Per protegir, conservar i transportar l’aliment cal envasar-lo. Per fer això cal
posar el producte dins un envàs.
A part de protegir-lo fa què al comerç tingui una millor presentació. Hi ha
molts tipus d’envasos: el vidre, el plàstic, el paper i el cartró, la llauna i
l’alumini.

37. 8. L’ envasament dels aliments
Vidre: És un dels materials més tradicionals
per a l’envasament d’aliments, és trans-
parent, no es deforma i es pot reciclar amb
facilitat. El seu inconvenient és què és molt
fràgil i deixa passar la llum i això pot fer
malbé el producte.
Plàstic: té un preu baix i és molt lleuger en
comparació del vidre, això fa que sigui més
possible el transport i l'emmagatzematge. Però
té l’inconvenient que no tot els plàstics són
reciclables i no es destrueixen fàcilment, la qual
cosa ens complica
encara més el problema de l’eliminació de
residus.

38. 8. L’ envasament dels aliments
Paper i cartró: són materials que
permeten la transpiració dels aliments.
Són biodegradables i es poden reciclar,
això per nosaltres és un avantatge.
Aquest material també es pot combinar
amb altres per formar l'anomena't Tetra
Brik , fabricat per capes de paper, cartró,
alumini i plàstic. l’emmagatzematge; en
canvi l’alumini dificulta el reciclatge.
Gràcies a la forma rectangular facilita
l’emmagatzematge; en canvi l’alumini
dificulta el reciclatge.

39. 8. L’ envasament dels aliments
Llaunes: són envasos d'acer dolç recoberts
interiorment d’estany, vernís, esmalt o plàstic per
evitar l'oxidació. Preserven els aliments dels rajos de
la llum i de cops forts. S’utilitzen per envasar llegums,
verdures, fruites en almívar...
Alumini: és un material lleuger i
inoxidable, molt resistent a l’atac d’alguns
líquids. Es fa servir per begudes
refrescants. També en tapes de iogurts i
productes similars i recobriment de certs
embotits.

40. 8. L’ envasament dels aliments
COMERCALITZACIÓ
Després de que els aliments siguin elaborats, treballats i envasats el
nou procés de transportar, vendre, distribuir i emmagatzematge
s’encarrega la comercialització. En tot aquest procés és important
mantenir unes condicions higièniques de conservació apropiades. En
aquesta fase intervenen magatzems, empreses de transport, grans
superfícies, petits comerços i venedors.

41. FABRICACIÓ DE LES PILES
Comencen tallant acer banyat amb níquel formant peces ovalades, això és el
que s'anomena carcassa.
La carcassa té alguns components químics:
-Carboni que condueix l'electricitat
-Catalitzador, que redueix la pressió química ,
-Diòxid de manganès, l' ingredient principal del càtode,
-Sulfat que aglutina els ingredients
-Zinc
-Hidròxid de potassi que produeix electricitat.

42. FABRICACIÓ DE LES PILES
Una màquina converteix la pols en petits cilindres buits. Una altra màquina fa
una ranura al final de la carcassa per ajudar a segellar, uns discos, subjecten
les carcasses mentre uns broquets segellen la part superior, el pol negatiu de la
carcassa. Després insereixen 3 cilindres petits en cada carcassa.

43. FABRICACIÓ DE LES PILES
Es talla un rotllo de paper en tires petites, aquestes tires es denominen
paradors, tenen orificis microscòpics que permeten el flux de molècules
carregades amb electricitat. Una màquina diposita una petita quantitat
d’adhesiu en el separador. L'adhesiu es refreda i s'endureix en un minut i mig
,mentre les carcasses es mouen per les cintes transportadores. La següent
màquina injecta un electròlit, una solució d'hidròxid de potassi

44. FABRICACIÓ DE LES PILES
Els broquets injecten uns 4 grams de gel de zinc. Una màquina de soldar
afegeix claus de 4 cm a la tapa de la pila, d'aquí s'agafa el corrent abans que
es descarregui, la màquina expulsa la tapa quan ha acabat i una altra màquina
la posa en el pol negatiu de la pila, aquesta tapa inclou un element de
fonamental per les piles
.

45. FABRICACIÓ DE LES PILES
Amb aquest element poden resistir les altes pressions i si la calor o la font de
càrrega causen una pressió excessiva, una petita obertura, evita que la pila
exploti. La màquina dobla les pestanyes de la carcassa i una màquina de filar
fa un forat a la pila acabada per reduir la possibilitat de pèrdues
Una màquina de proves connecta cada pila durant 200 segons per assegurar
que té almenys 1,5 volts.
.

46. FABRICACIÓ DE LES PILES
La màquina d'etiquetar etiqueta una etiqueta de plàstic que porta aïllament
addicional.
Perquè l’etiqueta quedi fixa, posen la bateria al forn a 198 centígrads.
Sense necessitat de carregar -les ja les podem utilitzar.
.