Breu esquema amb exemples de l'oració composta

1. L’ORACIÓ COMPOSTA:
coordinació, juxtaposició,
subordinació

2. L’ORACIÓ COMPOSTA
•L’oració composta uneix dues o més proposicions.
•Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació,
juxtaposició o subordinació:
SUBORDINACIÓ
COORDINACIÓ
1-Sintàcticament una oració depèn
1-Oracions sintàcticament de l’altra (l’oració subordinada
independents l’una de l’altra. depèn de la principal)
2- S’uneixen per una CONJUNCIÓ 2- Algunes s’uneixen per una
CONJUNCIÓ
de Subjecte
COPULATIVA SUBSTANTIVES
de C. directe
JUXTAPOSICIÓ
de . Prep
DISTRIBUTIVA ADJECTIVES
de C. Atribut
(de RELATIU)
1-Oracions sintàcticament De C. del nom
DISJUNTIVA
independents l’una de l’altra etc.
ADVERBIALS
de Temps
ADVERSATIVA 2- S’uneixen per un SIGNE DE
de Lloc
PUNTUACIÓ
CONSECUTIVA de Manera
etc.
EXPLICATIVA

3. L’ORACIÓ COORDINADA
Oracions Coordinades:
1- Quan les dues proposicions són:
- sintàcticament independents (estan al mateix nivell
sintàctic, sense que una depengui de l’altra)
- s’uneixen per una conjunció
2-Tipus de Coordinades:
•Coordinades copulatives:
-indiquen una simple unió (afegeixen elements)
-s’uneixen a través de la conjunció i / ni:
Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics

4. •Coordinades disjuntives:
-indiquen alternança
-s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o amb / o verbs com
sigui...sigui )
Fes els deures ara o deixa’ls córrer
Sigui avui sigui més endavant
•Coordinades distributives:
- indiquen alternativa entre 2 oracions.
- s’uneixen a través de: ara...ara; l’un...l’altre; o...o; ni...ni; no
solament... sinó; tan aviat...tan aviat; aquí...allí; els uns...els altres,etc.
“No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi”
“Ara li fa mal això, ara li fa mal allò”
•Coordinades adversatives:
-indiquen oposició
-s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que,
més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot...
“La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”

5. •Coordinades consecutives (o il·latives):
-indiquen una conseqüència
-s’uneixen a través de: doncs, per tant, en
conseqüència, així que, de manera que...
Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al
capítol següent
•Coordinades explicatives:
-reiteren una explicació
-s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui...
La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia
assenyada.
Les confraries esdeveniren gremis, això és, associacions
d'artesans relativament tancades.

6. L’ORACIÓ JUXTAPOSADA
Juxtaposició (o coordinació asindètica):
1- Quan les proposicions:
- sintàcticament independents (estan al mateix nivell
sintàctic, sense que una depengui de l’altra)
- s’uneixen per un signe de puntuació
(normalment una coma, però de vegades dos punts o
punt i coma)
Aquest home és boig , no hi toca
Calla , no em posis nerviosa
Cada dia circulen més cotxes, les carreteres es col·lapsen
L’oració juxtaposada

7. L’ORACIÓ SUBORDINADA
• Les oracions subordinades mantenen una relació de
dependència respecte de l’oració principal
• Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen
a un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
• Subordinades substantives (completives): Equivalen a un
substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes
funcions d’un substantiu
• Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de
complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu
3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de
complement circumstancial (CC).( Podem parlar d’oracions
subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...)

8. L’ORACIÓ SUBORDINADA
SUBSTANTIVA
Pot presentar diverses estructures, la més comuna és:
1. Que (conjunció) + oració
Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades]
- No em va dir [que tu series a casa ]
“que”només introdueix la subordinada, no té cap funció
sintàctica, i per això:
-no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria
-no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment

9. Altres estructures:
2. (preposició) + INFINITIU
S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que
se subordinen directament a vegades poden introduir-se per
les preposicions a i de:
Ex: - Volia [arribar el primer]
- Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor]
- Preferia [comprar productes catalans]
- Estava acostumat [a ser el primer]
3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ
S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser
•Directes: Li han preguntat: [ets prou valent?]
•Indirectes: No sabia [què li passava pel cap]

10. 4. si (conjunció) + ORACIÓ
Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions
interrogatives indirectes
Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa]
- Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava]
FUNCIONS
Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir
dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria
un substantiu
1- Subordinada Substantiva de Subjecte:
a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per
provar la funció)
b. Li interessa molt [la teva visita] és SUBJECTE perquè
concorda amb el VERB
c. Li interessen molt [les teves visites]

11. 2- Subordinada substantiva de Complement directe:
a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta]
b. Et vaig dir [això]
c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD)
3- Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o
de règim verbal):
La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb:
pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a...
a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista]
b. Ens [en] vam oblidar (Si el CRV és introduït per la preposició
de , se substitueix pel pronom en)
c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat]
d. En Josep no [hi]va pensar
(Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb...
(qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )