català

1. BARBARISMES
El barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que
no es considera assimilat a la llengua pròpia.
Podríem dir que el barbarisme és un manlleu innecessari (la
llengua té elements genuïns més adequats) i, doncs, incorrecte.
En la major part del domini lingüístic català tenim sobretot
barbarismes procedents del castellà, a causa de la interferència
que es produeix per la situació de minorització, però també
n'hi ha d'altres llengües.
Com a sinònim de barbarisme es fa servir el terme CALC
LINGÜÍSTIC, especialment en el cas d’influències sintàctiques o
semàntiques

2. BARBARISMES LÈXICS
Hi ha barbarismes lèxics (ús d'un mot foraster en
lloc del mot català corresponent), per exemple:
jefe cap
parche pegat
bolso bossa
tonto beneit
bombilla bombeta
puesto lloc
airbag coixí de seguretat
link enllaç
snowboard planxa de neu

3. BARBARISMES SEMÀNTICS
Modificació del significat d’un mot català per
influència d’un altre de foraster, per exemple en
expressions com:
fulla de paper full de paper
provar un aliment tastar un aliment
escriure una direcció escriure una adreça
collir un taxi agafar un taxi
donar voltes fer voltes
donar classe fer classe

4. BARBARISMES FONÈTICS
Modificació de la pronúncia d’un mot
català per influència d’una altra llengua),
per exemple pronunciar amb –e final
tancada, en català oriental, mots com
enorme o piràmide, en lloc de pronunciar-los
amb la vocal neutra; o bé desplaçar
l’accent d’una paraula
fútbol futbol
textil tèxtil

5. BARBARISMES MORFOLÒGICS
Modificació del gènere d’un substantiu, del model
de conjugació d’un verb, de la terminació d’un
paraula, etc. per influència d’una altra llengua, per
exemple:
una costum un costum
un anàlisi una anàlisi
batir batre
aclarar aclarir
regalo regal
acidès acidesa

6. BARBARISMES SINTÀCTICS
Modificació de les relacions sintàctiques
entre els mots per influència d’una altra
llengua, per exemple:
res que dir res a dir
no aniré no hi aniré
avisar a algú avisar algú

7. BARBARISMES SINTÀCTICS
Modificació de les relacions sintàctiques
entre els mots per influència d’una altra
llengua, per exemple:
res que dir res a dir
no aniré no hi aniré
avisar a algú avisar algú